L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest salm. "La terra dels justos" (v. 3) és la terra de Canaan, distribuïda entre les tribus d'Israel, per mitjà d'un sorteig, en temps de Josuè (Js 18,10-11). El "ceptre injust" –és a dir, la dominació estrangera– pesa com una amenaça sobre aquest territori, però la protecció divina és una penyora de seguretat per als seus fidels (v. 2).

► És aquest un cant de lloança a tots aquells que han posat la seva confiança en Jahvè, que han posat a les seves mans la seva seguretat, el seu destí i, en definitiva, tota la seva vida. El salmista compara els fonaments incommovibles d'aquests homes amb els fonaments de la ciutat de Jerusalem, centre i seu de la glòria i santedat de Jahvè. Ens diu l'autor que Jahvè envolta amb amor Jerusalem evocant la imatge de la mare que abraça el seu fill: «El qui confia en el Senyor mai no caurà. És com Sió, incommovible, ferm per sempre. Jerusalem està envoltada de muntanyes. És així com el Senyor envolta el seu poble, ara i per tots els segles.» ► El deixeble del Senyor Jesús és aquell que sap que Déu és de fiar, prou fiable per a posar la seva vida a les seves mans. Per a no caure en mentida i engany, l'únic punt de referència que tenim per a saber si Déu ens és o no de fiar, és que el seu Evangeli sigui per a nosaltres digne de confiança. Quan el retallem per fer-lo assequible a les nostres capacitats o generositat, ho fem perquè en realitat no ens n’acabem de fiar.

El qui confia en el Senyor mai no caurà. És com Sió, incommovible, ferm per sempre.

Jerusalem està envoltada de muntanyes. És així com el Senyor envolta el seu poble, ara i per tots els segles.

El ceptre injust no pesarà més sobre la terra dels justos, no fos que els justos donin la mà als qui fan el mal.

Pau a Israel Senyor, feu feliços els bons i els rectes de cor. Però els qui es desvien per camins tortuosos, el Senyor se’ls endurà amb els malfactors. Pau a Israel

PERSEVERANÇA «El qui confia en el Senyor mai no caurà. És com Sió, incommovible, ferm per sempre.» La vista d'una muntanya sempre m'alegra l'ànima. Suposo que deu ser perquè la muntanya representa solidesa, aguant, perseverança, i jo necessito aquesta qualitat en la meva vida. Una muntanya sobre l'horitzó és el que voldria ser en les meves idees i en la meva conducta: ferm i constant. Per això m'agrada asseure'm sobre roques i contemplar el cim de pedra que s'alça davant meu: aquesta actitud i aquesta llarga mirada son una oració perquè la fermesa de la muntanya es comuniqui a la meva vida. «Sió, incommovible, ferm per sempre». Jo no puc dir el mateix. Qualsevol vent d'adversitat em sacseja i em fa caure. Com també qualsevol ventijol d'adulació lleugera m'aixeca enlaire, per estavellar-me després amb major violència contra el terra. Dubto, vacil·lo, temo. Perdo el valor i no tinc constància. Començo mil empreses i les deixo totes a mitges. Prometo esforç diari, i l'interrompo l'endemà. No puc confiar en mi. I ara vós, Senyor, m'assenyaleu l'únic camí que porta a la constància: confiar en vós. «El qui confia en el Senyor mai no caurà. És com Sió.» La confiança en vós és el meu suport i la meva fortalesa.

Escolteu, Senyor, la vostra Església, que espera de vós la unitat, la força i la pau; vós, que vau dir als deixebles enmig de la tempesta nocturna «Sóc jo, no tingueu por!», no permeteu que pesi sobre nosaltres el ceptre dels malvats; en vós confiem, Senyor Jesús. Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.