L’ANTIGUITAT

Índex Concepte. Períodes de la literatura grega. 2.1. Període arcaic (s.IX-V aC). 2.2. Període clàssic o àtic (s.V- IV aC). 2.2.1. Autors tràgics. 2.2.2- Autors còmics. 2.3. Període hel·lenístic (s IV – II aC). 2.4. Època romana o bizantina (146 aC – IV dC.) 3. Característiques de la literatura grega.

1. CONCEPTE DE LITERATURA CLÀSSICA Concepte d’antiguitat està estretament lligat a la suma de tres civilitzacions que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament cultural d’Occident: a) Israel i la seva literatura: La Bíblia De la cultura religiosa bíblica en neix posteriorment el cristianisme > clau ideològica amb què es forja Europa a l’Edat mitjana.

b) Grècia i la definició dels models: el Classicisme (El Discòbol)

c) Roma i la transmissió del llegat anterior, i la creació d’una mentalitat comuna, especialment a partir de l’Imperi. (Colosseu)

LA LITERATURA GREGA

2. PERÍODES DE LA LITERATURA GREGA 2.1. PERÍODE ARCAIC (s. IX–V aC) Es caracteritza per l’aparició, en un primer moment, de la poesia èpica (Homer: La Ilíada , L’Odissea; Hesíode: Teogonia, Els treballs i els dies). Homer

Alceu a l’esquerra i Safo a la dreta Posteriorment apareix poesia lírica (Safo de Lesbos: Epitalamis; Pindar de Tebes: Epinicis; Anacreont de Teos: Odes). Alceu a l’esquerra i Safo a la dreta

2.2. PERÍODE CLÀSSIC O ÀTIC (s. V- IV Ac) Aparició de grans ciutats com Atenes, i, en conseqüència, espais de distracció multitudinària: el teatres, lloc per a l'educació. Teatre d’Epidaure

2.2.1. Autors tràgics: Èsquil: Els set contra Tebes , L’Orestíada….; Sòfocles: Èdip,rei; Antígona…; Eurípides: Medea; Les Troianes… Sòfocles Antígona

2.2.2. Autors còmics: Aristòfanes: Lisístrata; Els núvols…; Menandre: El Discol

Aristòtil: Poètica; Ètica a Nicòmac). És l’època també dels grans filòsofs (Plató: Fedó; Fedre; La República…, i Aristòtil: Poètica; Ètica a Nicòmac). Quant a la literatura, són cabdals els dos tractats aristotèlics sobre art i estètica: Poètica, Retòrica. Plató Aristòtil

Destaquen igualment en el període clàssic oradors com Demòstenes: Les Filípiques, i historiadors com Heròdot: Els nou llibres de la Història; Xenofont: Anàbasi; Tucídides: Història de la guerra del Peloponnès. Demòstenes

2.3. PERÍODE HEL·LENÍSTIC (s. IV- II a.C.) És el moment en què la literatura, cultura i l’art grecs s’estenen per tot l’arc del Mediterrani.

En el període hel·lenístic destaquen: Poesia èpica: Apol·loni de Rodes: Les Argonàutiques Poesia lírica: Cal·límac, autor d’himnes i epigrames Poesia bucòlica i pastorívola: Teòcrit: Idil·lis. Prosa històrica: Polibi: Històries. Teòcrit

2.4. ÈPOCA ROMANA I BIZANTINA (146 aC. –IV dC.) Grècia és sotmesa políticament per Roma. Els escriptors més significatius són: l’historiador Plutarc: Vides paral·leles; els autors de novel·les bizantines Aquil·les Taci: Les aventures de Leucip i Clitofont i Longus: Dafnis i Cloe. Plutarc

3. A MANERA DE CONCLUSIÓ: CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA GREGA. a) La raó predomina sempre damunt de les passions; en cas contrari, els herois o heroïnes són destruïts (Creont). b) L’assoliment de la democràcia es fa patent en algunes obres del període clàssic (Orestíada, Antígona...). Edip amb l’esfinx

c) Recerca de l’ideal i la perfecció no només en l’art i la literatura, sinó també en la llengua. d) La mitologia és present en la majoria d’obres d’art i literatura. Posidó

e) Els personatges masculins o e) Els personatges masculins o femenins esdevenen paradigmes del comportament humà (Penèlope: la fidelitat conjugal). f) Algunes figures masculines i femenines personifiquen aspectes cabdals de la psicologia humana (complex d’Èdip, gelosia...) Medea: la passió humana