8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 8.1., 8.2, 8.3. i 8.4. El catalanisme polític feblesa del liberalisme espanyol, que fracassa a l’hora de modernitzar l’Estat pervivència del sentiment català, intensificat des del moviment romàntic de la Renaixença (literària i popular) adhesió de la burgesia després de la desfeta colonial Els moviments polítics nacionalistes sorgeixen a Memorial de Greuges (1885): preparat pel Centre Català com a iniciativa d’Almirall defensa el proteccionisme econòmic, el dret civil català, la llengua i la personalitat cultural catalana degut a Bases per a la Constitució Regional Catalana [Bases de Manresa] (1892): elaborades per l’Assemblea de la Unió Catalanista amb un caràcter autonomista, conservador i corporativista delimiten les competències entre el poder regional i el central Valentí Almirall: trenca amb Pi i evoluciona cap al catalanisme publica Escritos catalanistas (1878) i Diari Català (1879) organitza el I Congrés Catalanista (1880) 1882: funda el Centre Català 1886: publica Lo catalanisme Catalunya destaca irrupció del catalanisme a la vida política després del desastre del 98 dóna lloc a a través fundació d’associacions i diaris regionalistes a les zones rurals, amb un fort component tradicionalista i catòlic vigatanisme: moviment cultural impulsat per institucions eclesiàstiques de Vic que apropa els catòlics al catalanisme setmanari La Veu del Montserrat (Jacint Verdaguer, Torras i Baiges): representa la incorporació al catalanisme de la jerarquia catòlica 1899: creació Unió Regionalista (per dirigents econòmics, després del Tancament de Caixes): autonomia política i administrativa 1900: creació Centre Nacional Català (un grup que abandona la Unió Catalanista): Prat, Cambó, Carner, ... 1901: candidatura unitària d’ambós grups (‘dels quatre presidents’), que s’imposa a Barna. 1901: fusió i creació Lliga Regionalista: poc a poc amplia la base social i territorial 1887: fundació de la Lliga de Catalunya (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Cambó) que: actua el 1888 (Mª Cristina: Missatge a la reina regent) i 1889 (campanya sobre el manteniment del dret civil català) 1891: impulsa la creació de la Unió Catalanista (agrupació d’entitats) que fa el pas al nacionalisme
8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901) 8.5. Nacionalismes i regionalismes a l’Estat espanyol Els moviments regionalistes pèrdua Furs després de la derrota carlina immigració provocada pel creixement ind. procés de recuperació cultura basca conformació d’una visió llegendària societat rural (burgesia feble davant noblesa territorial i Església) amb tradicions arrelades galleguisme cultural durant la 2ª meitat s. XIX (Rexurdimento): Pondal, Curros, Murguia, R. de Castro sorgeixen a arran arran País Basc Galícia destaca destaca Sabino Arana: inicia el nacionalisme basc a l’entorn de la raça, els furs i la religió: 1894: Societat Euskalerria 1895: fundació del PNB: primer independentista i antiindustrial, després autonomista Alfredo Brañas: inicia el regionalisme polític gallec (moderat, catòlic i tradicionalista) 1891: fundació de l’Associació Regionalista Gallega per Brañas i Murguía primeres dècades s. XX: plantejament més polítics i més influent (Risco, Castelao) altres regions com són proposa València: reivindicació llengua i cultura pròpies (Renaixença) Teodor Llorente i Constantí Llombart València Nova (1904): promou la Primera Asamb. regionalista recolleix i exalta la idea de raça basca defensa la vella societat des d’una perspectiva antiliberal, catòlica i tradicionalista Aragó: - recuperació patrimoni cultural i mitificació romàntica dels orígens del regne i les institucions medievals Andalusia: Blas Infante 1916: Centro Andaluz 1918: Primera Asamb. regionalista: proposta d’autonomia