UNITAT 12 CRISI DELS VALORS IL·LUSTRATS

ÍNDEX Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats LA MISÈRIA DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL KARL MARX (1818 – 1883) MATERIALISME HISTÒRIC I MATERIALISME DIALÈCTIC CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA CAP A UNA SOCIETAT SOCIALISTA L’INDIVIDU EN SCHOPENHAUER I KIERKEGAARD F. W. NIETZSCHE (1844 – 1900) CRÍTICA DE LA CULTURA CRÍTICA DEL LLENGUATGE DE LA GENEALOGIA DE LA MORAL AL SUPERHOME SIGMUND FREUD (1856 – 1939) L’INDIVIDU I LA CULTURA ENLLAÇOS

LA MISÈRIA DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats LA MISÈRIA DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL L’auge del liberalisme va afavorir la burgesia empresarial però les condicions de vida i de treball dels treballadors empitjoraven. Primeres revolucions del proletariat, 1848. Constitució de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), Primera Internacional. Dues tendències: - Anarquista. Bakunin: supressió de l’Estat. - Socialista. Marx: la classe obrera al poder. Els ideals de la Il·lustració –llibertat, igualtat, fraternitat–, s’esvaeixen en la societat industrial creixent. Els filòsofs de la sospita, Marx, Nietzsche i Freud, posen de manifest la crisi dels ideals de la Il·lustració.

Fonts que van influir en la reflexió de Marx Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats KARL MARX (1818 – 1883) Denuncia els excessos del capitalisme, els mecanismes econòmics en què es basa, les diferències socials que genera, la ideologia en què es legitima. Fonts que van influir en la reflexió de Marx Hegel Marx adopta la dialèctica de Hegel, però transforma l’idealisme hegelià en materialisme. Materialistes del segle XVIII En pren el materialisme, però substitueix el mecanicisme per la dialèctica. Socialistes utòpics Marx recull la crítica a la societat capitalista denunciada per Saint-Simon, Fourier i Owen. Economistes clàssics N’aprèn els conceptes fonamentals de l’economia capitalista (valor, plusvàlua) d’Adam Smith i Ricardo.

MATERIALISME HISTÒRIC I MATERIALISME DIALÈCTIC Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats MATERIALISME HISTÒRIC I MATERIALISME DIALÈCTIC Marx aplica la dialèctica de Hegel a les condicions materials de vida, cosa que dóna lloc a una nova visió de la història. Realitat social Lluita de classes Modes de producció Infraestructura econòmica: relacions de producció establertes entre els humans; base de tota societat. Superestructura social: instàncies juridicopolítiques i ideologia. La història es desenvolupa pel motor de la lluita de classes: Al llarg de la història es donen diferents modes de producció en què la classe dominant se’n apropia dels excedents produïts per la classe dominada. En el mode de producció capitalista, la burgesia se’n apropia de la plusvàlua i acumula riquesa. Classe dominant: té els mitjans de producció i s’apropia de l’excedent de producció. Classe dominada: explotada, en el millor dels casos té la seva força de treball, que ven.

CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA Explotació de la classe obrera a través de la plusvàlua com a sobretreball. El treball és el nucli de l’explotació: l’obrer està obligat a vendre la seva força de treball. La seva situació en el si del capitalisme li produeix alienació: - L’obrer ven la seva força de treball. - Es una màquina més. - Els productes no li pertanyen. - No pot controlar ni decidir en el procés de treball.

CAP A UNA SOCIETAT SOCIALISTA Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats CAP A UNA SOCIETAT SOCIALISTA Historicitat del sistema capitalista, que es produeix per la seva lògica interna: - Crisis constants. - L’explotació dels treballadors impulsa la revolució. L’acció revolucionària del proletariat ha de portar a una transformació de la realitat social. - Conversió de la propietat privada en propietat col·lectiva. - Dictadura del proletariat. - Absència de classes en la societat socialista. Lenin va aplicar les idees de Marx a la Revolució Russa. El marxisme ha donat al segle XX eines molt útils per a la investigació social i històrica: Lukács i Gramsci, l’Escola de Frankfurt, Althusser.

L’INDIVIDU EN SCHOPENHAUER I KIERKEGAARD Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats L’INDIVIDU EN SCHOPENHAUER I KIERKEGAARD Tots dos filòsofs s’oposen a l’idealisme absolut de Hegel, per la dissolució de l’individu que suposa, i a la vida burgesa, pel seu buit existencial. Schopenhauer (1788 – 1860) Kierkegaard (1813 – 1855) Pensa que tots els éssers es caracteritzen per la seva voluntat de viure. La vida –la realitat en si- és voluntat de ser, força impetuosa que aspira a perdurar. Per a l’ésser humà, aquesta realitat és inquietant: sap que morirà i es resisteix. Per superar-ho elabora una resposta racional del món i de si mateix, que és una pura il·lusió. Schopenhauer fa una crítica de la història com a representació falsa de la realitat, una fugida, i proposa curar la desesperació a través d’un procés d’ascesi. La filosofia de Kierkegaard és precursora de l’existencialisme. Davant del sistema hegelià oposa l’existència del singular com a autèntica realitat. El rescat de la individualitat se salda amb l’experiència de l’angoixa: saber-se sol i tenir consciència del no-res existencial que l’ésser humà ha d’assumir.

F. W. NIETZSCHE (1844 – 1900) Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats Critica la cultura occidental (filosofia, metafísica, ciència, moral i religió). Defineix la història de la veritat de Hegel, com la història d’un error, una falta de filologia. Vitalisme Nihilisme La vida és el valor màxim, no ha d’estar supeditat a cap altre valor. La història d’Occident ha sotmès la vida a valors transcendents: món d’Idees, Déu, Raó, Progrés, Estat, menyspreant la vida, anihilant-la. Creure en el no-res. Dues formes: Reactiu: negació de la vida, la vida no val res. Actiu: moment crític contra les grans veritats i afirmació de la vida alliberada. Aquest és el nihilisme nietzschià.

CRÍTICA DE LA CULTURA Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats Nietzsche repassa la història de la cultura que, des del seu punt de vista, ha estat un error. En la tragèdia grega, dues forces antagòniques, l’apol·línia (raó, llum, ordre) i la dionisíaca (passions, nocturnitat, caos), es complementaven. Però Sòcrates trenca aquesta unitat prioritzant la raó i rebutjant els sentits. Després, Plató separa el món sensible i l’intel·ligible, món aparent i veritable. El cristianisme va aportar la moral del ressentiment, la resignació, el sacrifici i la compassió. El Renaixement se separa de la submissió a la teologia i la Il·lustració qüestiona el paper de Déu, però el seu lloc és ocupat per altres valors: Raó, Estat, Progrés, que sotmeten la vida. La ciència vol tornar a la natura, però torna a sotmetre-la a un ordre universal, les lleis.

CRÍTICA DEL LLENGUATGE Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats CRÍTICA DEL LLENGUATGE La crítica a la cultura es concreta en una crítica al llenguatge. El llenguatge té una naturalesa simbòlica i metafòrica que substitueix la realitat i no expressa ni l’experiència subjectiva ni la realitat objectiva. Sobre aquesta metàfora, els filòsofs van construir la racionalitat, la veritat: Parmènides Va oblidar que l’ésser és un concepte i va pensar que existia. Plató Va donar realitat a les Idees transcendents. Aristòtil Va confondre les categories lingüístiques amb les de l’ésser. La filosofia Ha produït conceptes buits: unitat, identitat, substància, causa... La ciència Concep causes i efectes en virtut de la sintaxi. La moral Comprèn la voluntat com una força que causa. Nietzsche anuncia la mort de Déu i de qualsevol altre concepte que ocupi el seu lloc.

DE LA GENEALOGIA DE LA MORAL AL SUPERHOME Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats DE LA GENEALOGIA DE LA MORAL AL SUPERHOME Nietzsche critica la moral judeocristiana: - Veu en el sacerdot jueu la inversió dels valors. - Oposa la moral de nobles i la moral d’esclaus. - Relaciona cristianisme i moral d’esclaus: negació de la vida (resignació i sacrifici), negació dels altres (ressentiment i compassió). El nou home i la moral de nobles: afirmació de si mateix, actiu, independent de tota alteritat. Els nobles actuen amb voluntat de poder, són forts i forgen el seu propi destí. Creen els seus propis valors peribles. La voluntat de poder respon afirmativament al repte de l’etern retorn. El superhome encarna tots aquests valors i és qui haurà de tornar-los al seu lloc d’origen: transvaloració dels valors. Esperit lliure, no serà comprès i està abocat a la soledat.

SIGMUND FREUD (1856 – 1939) Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats Freud va viure la Viena del canvi de segle. Una etapa de floriment cultural i creació artística en molts àmbits: Kraus, Loos, Schönberg, Mauthner, Hofmannsthal, Klimt, Wittgenstein… Va inventar la psicoanàlisi que és una teràpia psicológica i que va acabar convertint-se en una teoria sobre la natura humana. Estructura psíquica. Primera tòpica. Actes psíquics: conscients; preconscients; barrera de la censura; inconscients. Les experiències emmagatzemades en l’inconscient han estat oblidades perquè són desagradables, d’aquí la barrera que les reprimeix. El jo fa un esforç continu per tancar l’accés; els traumes es manifesten en forma de símptomes (angoixa, depressió, fòbies). Teràpia: associació lliure (objectivació de la problemàtica interna a través del llenguatge). Altres manifestacions de l’inconscient: son, lapsus linguae, actes fallits, fantasies, acudits.

L’INDIVIDU I LA CULTURA Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats L’INDIVIDU I LA CULTURA En avançar en les seves investigacions, Freud inclou en l’inconscient els instints: eros i thànatos. Segona tòpica: - Jo: regula els instints per mitjà del principi de realitat. - Superjò: barrera de la censura, consciència moral. - Allò: motor de la personalitat, instints i conflictes. Es regeix pel principi de plaer. La formació del superjò es produeix com a superació del complex d’Èdip (enamorat de la mare, rebutja el pare), a través del complex de culpabilitat, desitja la mort del pare i per expiar la seva culpa s’hi identifica. El complex de culpa angoixa el jo i frustra l’allò, i provoca el conflicte psíquic. En el si social es fa més gran. Per mitjançar entre els impulsos de l’allò i la culpa enviada pel superjò, el jo desenvolupa els mecanismes de defensa; són molts i cada persona els utilitza i combina per obtenir més felicitat, constituint la seva personalitat.

ENLLAÇOS Unitat 12. Crisi dels valors il·lustrats Marx Nietzsche Arthur Schopenhauer Sigmund Freud