3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I) Pàg. 60 3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I) Tres factors que influeixen en la seva filosofia: L’evolució política de la polis atenenca Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII La reacció davant del pensament del sofistes Dades biogràfiques rellevants Atenes, 427-347 aC, família aristocràtica Formació d’elit, Cràtil, Sòcrates, viatge sud d’Itàlia 387 aC funda de l’Acadèmia: “Saber per posseir el poder” Dades biogràfiques Pàgina 60

3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I) Pàg. 60 3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I) L’evolució política de la polis atenenca Guerres del Peloponès (431-404 aC): Desestabilització política 404 aC derrota d’Atenes: govern dels Trenta tirans 403 aC revolta democràtica de Trasibul: restabliment de la democràcia 399 aC judici i condemna a mort de Sòcrates Crisi de la democràcia atenenca i temps de la segona sofística Atenes (democràcia / imperialisme) Esparta (aristocràcia / militarisme) La Carta VII Els intents fracassats de portar les seves idees polítiques a la pràctica Text pàgina 61

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (II) Pàg. 61 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (II) B) Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII Detractor de la democràcia per dues raons: Qui exercia el poder Els càrrecs s’exercien per elecció, torn o sorteig per ciutadans sense una formació específica Qui pot assolir la virtut política?, contraposa: Plató: ha de governar el més capacitat i idoni Com es prenien les decisions Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients: La manipulació i la demagògia (per la baixa formació dels ciutadans) Que prevalen els interessos particulars i partidistes Plató: ha de prevaler el bé de la polis (l’interès comú) Reformador polític amb dos objectius: Sostraure la polis dels continus canvis i del deteriorament polític Trobar unes noves bases sobre les quals assentar l’ordre polític Quins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo? Trobar un ordre de valors universals i immutables (Sòcrates) que dotin d’estabilitat la polis i possibilitin una societat justa, i, perquè tot això fos possible, educar els ciutadans en aquests Igualitarisme sofista (qualsevol ciutadà) versus Excel.lència (Només a l’abast d’una minoria) Pren-ne nota! Pàgina 61

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (III) Pàg. 62 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (III) C) La reacció davant del pensament del sofistes Els mals de la polis (tant la democràcia, com la tirania) són fruit de las teories dels sofistes, per això en: L’estil de la filosofia de Plató Els diàlegs Els mites o al.legories L’àmbit èticopolític Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les normes morals i polítiques Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha de ser la base d’un ordre polític estable La teoria del coneixement Contra el relativisme gnoseològic i l’escepticisme Afirma que és possible descobrir aquests valors i arribar a conèixer-los Pren-ne nota! 2 Pàgina 62

3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plató CD 3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plató Entre diàlegs i cartes, s’han conservat 36 de les obres de Plató Habitualment s’ordenen d’acord amb la classificació següent: Diàlegs de joventut (393-388 aC) Plató hi reflecteix fidelment el pensament del seu mestre Sòcrates Descriuen l’Atenes del seu temps i la controvèrsia amb els sofistes S’ocupen del debat sobre la definició d’alguns conceptes ètics, la virtut, l’educació i el coneixement Obres: Apologia de Sòcrates, Critó, Ió, Lisis, Protàgores, Laques, Càrmides, Eutifró. Diàlegs de transició (388-385 aC) Després del viatge s Sicília comença a desenvolupar les seves pròpies teories Apareixen les influències de les doctrines orficopitagòriques (la idea de la immortalitat de l’ànima, del coneixement com a reminiscència) i fa un esbós del que serà la teoria de les Idees S’ocupen dels temes polítics: confrontació amb els sofistes i crítica de la democràcia Obres: Hípies major, Hípies menor, Gòrgies, Menexè, Menó, Eutidem, Cràtil. Diàlegs de maduresa (385-370 aC) Són els seus diàlegs més importants ja que hi fa la més completa exposició de les seves teories principals i explica els seus mites més importants i elaborats S’ocupen de l’amor, la bellesa, la polis ideal i la immortalitat de l’ànima Obres: El banquet, Fedó, República, Fedre. Diàlegs crítics o de la vellesa (369-347 aC) Revisa les seves pròpies teories i intenta aprofundir en alguns problemes complexos que presentaven S’accentua la influència pitagòrica, i en la política el seu pessimisme S’ocupen dels temes polítics, qüestions d’història, cosmogonia i religió Obres: Parmènides, Teetet, El sofista, El polític, Fileb, Timeu, Críties, Lleis. Pren-ne nota! 1 Pàgina 62 José Vidal González Barredo