LA GUERRA FREDA 1947 - 1989
Perspectiva
LA GUERRA FREDA La "Gran Aliança" que derrotà els feixismes i l’expansionisme japonès es va trencar tot just acabar la guerra. S’iniciaba la “Guerra Freda". Designa la llarga i oberta rivalitat que va enfrontar els EEUU i la Unió Soviètica, i els seus respectius aliats, després de la segona guerra mundial. El conflicte va dominar les relacions internacionals durant gairebé mig segle i es lluità en els fronts politic, econòmic i ideològic, pero només de forma limitada en el front militar.
LA GUERRA FREDA Principals conflictes
LA GUERRA FREDA Etapes principals Inicis ……………………………… 1945 - 1947 Les grans tensions ……………….. 1948 - 1953 El món bipolar La “coexistència pacífica” ………. 1953 - 1975 Els no Alineats La distensió…………………….. (1962 – 1975) La Nova Guerra Freda …………... 1975 - 1985 Final de la guerra freda ………….. 1985 - 1989
Actors principals
INICIS 1945: Concòrdia possible? Roosevelt volia cooperació amb la Unió Soviètica Partits comunistes a les democràcies europees Compromís d’eleccions democràtiques a l’est Desig de cambiar l’esperit d’enfrontament anterior Algunes accions conjuntes: Judicis de Nüremberg Institucions internacionals: La ONU
La ONU 1945
El món el 1946
INICIS 1946: Creixent enfrontament Tensions a la conferència de Postdam (1946) Permanença de les forces soviètiques a l’Iran Descobriment d’una xarxa d’espies al Canadà Discurs de Stalin sobre el rearmament rus Churchill parla de la “cortina d’acer” Guerres civils amb els comunistes a Grècia i la Xina Creixent convicció d’incompatibilitat mútua a les dues grans potències
Ocupació anglo-soviètica de l’Iran La URSS es va retirar, però es va anexionar l’Acerbaijan, amb importants recursos petroliers
Europa el 1946
INICIS 1947: L’any de la ruptura La URSS es queixa que no rep les ajudes estipulades Contra Yalta, les eleccions a Polònia es fan sense llibertat i s’imposa el Partit Comunista Oposició a la Conferència de París: Pla Marshall EEUU: Doctrina Truman (Kennan): Fomentar la “contenció” del comunisme al món Ajuden Grècia i Turquia evitant el domini soviètic Expulsió de ministres comunistes a Europa occidental URSS: Doctrina Jdànov: Lluitar contra l’Imperialisme americà al món
Bretton Woods Acords de Bretton Woods: Resolucions de la conferència monetària i Financera de la ONU el juliol de 1944. Van establir les regles de les relacions comercials i financeres dels països més industrializats. Es decidí la creació del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, amb el dòlar com moneda de referència. Van començar a funcionar el 1946. Superar el proteccionisme i afavorir el lliurecanvi.
LA GUERRA FREDA Les grans tensions: 1947 - 1953 El món bipolar
LA GUERRA FREDA La divisió d’Europa. La “Cortina d’Acer” La idea d’Europa, El Pla Marshall i les Les Democràcies Populars
La divisió d’Europa La “cortina d’acer” que dividí Europa Àustria va quedar al bloc occidental per poc Iugoslàvia, comunista, va defensar la seva independència de la URSS
La idea d’Europa " Voldria parlar avui del drama d’Europa (...) Entre els vencedors només se sent una Babel de veus. Entre els vençuts no trobem sino silenci i desesperació (...) Existeix un remei que, si fos adoptat global i espontàniament per la majoria dels pobles dels nombrosos països, podría, com per un miracle, transformar per complet la situació, i fer tota Europa, o la major part, tan lliure i feliç com la Suissa dels nostres dies. ¿Quin és aquest remei sobirà? Consisteix en reconstituir la familia europea o, al menys, en tant no poguem reconstituir-la, dotar-la d’una estructura que li permeti viure i crèixer en pau, en seguretat i en llibertat. Ens cal crear una mena d’Estats Units d’Europa. (...) Per a realitzar aquesta tasca urgent, França i Alemanya s’han de reconciliar." Winston Churchill Discurs a la Universitat de Zúrich 19 de Setembre de 1946
Grans polítics europeistes Robert Schuman Jean Monnet Alcide de Gasperi Konrad Adenauer Paul-Henri Spaak Winston Churchill Charles de Gaulle
Programa de Recuperació Europeu (5-VI-1947) El Pla Marshall Programa de Recuperació Europeu (5-VI-1947) Ajuda econòmica amplíssima per a la recuperació europea Condició: establir mecanismes de cooperació econòmica Stalin s’hi negà. Europa es divideix en dos. Una es desenvolupa i l’altre tindrà greus problemes Stalin crearà el Cominform per coordinar les polítiques dels països de l’esfera comunista
El Pla Marshall
LA GUERRA FREDA Les “Democràcies populars” Stalin va crear “Països satèl·lit” en tres fases: Desnazificació i persecució de les classes acomodades Formació de «Fronts nacionals» dominats pels comunistes Eliminació sistemàtica de les forces no comunistes Partit únic sota control soviètic Colectivització de la terra Planificació econòmica centralitzada Prioritat de la indústria de base
LA GUERRA FREDA Esdeveniments clau Guerra civil a Grècia El cop de Praga (febrer 1948) Iugoslàvia (Tito) es resisteix a caure sota l’òrbita soviètica La crisi de Berlin i la partició d’Alemanya Guerra de Corea (1950-1953)
Divisió d’Alemanya La conferència de Londres (1947) va discutir l’estatut de la nova Alemanya i la seva administració. EEUU, Anglaterra i França: Eleccions lliures i institucions democràtiques Creació del Deutschemark per refer l’economia Stalin s’hi negà, a més d’exigir (Postdam) que les fronteres de polònia arribessin al Oder i Neisse (La URSS es va anexionar la part de Polònia signada amb Ribentropp) Va bloquejar Berlin Deportacions massives de polacs i alemanys seguint les noves fronteres EEUU organitza un immens pont aeri per abastir Berlin occid. Divisió d’Alemanya: República Federal D’Alemanya República Democràtica Alemana
Divisió d’Alemanya
Guerra de Corea Primer conflicte militar dentre els dos blocs URSS i Xina amb el nord USA, GB, Japó, Austràlia… el sud Es va pactar la divisió al paralel 38
Divisió militar d’Europa
Divisió econòmica d’Europa
El Món bipolar
El món bipolar
LA GUERRA FREDA El món bipolar: El bloc Occidental (1) Format per països d’economia capitalista, desenvolupats i amb sistema polític democràtic Tendeixen al lliurecanvi econòmic, orientat pel FMI Evolució europea des del Pla Marshall: 1948 OECE, base de la OCDE 1949 Pacte Atlàntic: OTAN Inicis de la “Construcció Europea” (Tractats de Roma 1957)
LA GUERRA FREDA El món bipolar: El bloc Occidental (2) EEUU trenca el seu tradicional aislacionisme i crea una xarxa mundial d’aliances: Tractat de Rio amb 20 països sudamericans. OEA el 1948 Guerra de Corea 1951: Aliança militar del Pacífic ANZUS i Tractat de San Francisco. 1954: SEATO Pacte del Sudest asiàtic 1955. Pacte de Bagdad per a l’orient mitjà
LA GUERRA FREDA El món bipolar: El bloc comunista (1) El totalitarisme de Stalin va tornar a la seva màxima força després de la guerra. Purgues de 1948-52: ¼ dels dirigents comunistes més veterans dels països de l’est ajusticiats o deportats Només Iugoslàvia i Albània se’n van desmarcar
LA GUERRA FREDA El món bipolar: El bloc comunista (2) L’organització del Bloc Comunista: Kominform i Moviment per la pau denunciant els EEUU com imperialistes Creació del COMECON el 1948 (no va funcionar plenament fins 1960) Economia sota els interessos soviètics. Acords bilaterals amb la Xina Creació del Pacte de Varsòvia el 1955
Els Gulag soviètics… 476 sistemes de camps de concentració, formats per cents, fins i tot, milers de camps individuals. La majoria dels presoners eren camperols i treballadors, no intelectuals. Entre 1929 i 1953 uns 18 milions de persones passaren pel sistema. Uns 6 o 7 milions més van ser deportats. Entre empresonats i treballs forçats, uns 25 milions. (15 % de la població soviètica).
Els Gulag soviètics
Camps al bloc de l’est Hongria 199 Txecoslovàquia 127 Bulgària 99
Camps al bloc de l’est Romania 97 Polònia 47
Camps a la Xina
LA GUERRA FREDA La “Coexistència pacífica”: 1953 – 1975 Els Països No Alineats (Bandung 1955) La unitat europea: Roma 1957 El Pacte de Varsòvia 1955
LA GUERRA FREDA La “coexistència pacífica”: 1953 - 1962 Stalin mor el 1953. Krushev el substitueix (Malenkov) Abandona la idea d’enfrontament inevitable amb Occident Llença la idea de “coexistència pacífica” Està en condicions d’equilibri nuclear Reacció Nordamericana: Eisenhower volia fer retrocedir el comunisme (Roll back) Pren una postura pragmàtica i procura evitar els xocs directes El desglaç 1953-56: Un nou ambient de relacions: Fi de la guerra de Corea (1953) Tractat sobre Àustria (1955) Acords de Ginebra: fi de la Guerra d’Indoxina Alhora, però, Pacte de Varsòvia (1955), Repressió dels obrers a Berlin i Alemània Oriental (1953) Invasió d’Hongria (1956).
LA GUERRA FREDA Els conflictes de l’època (1) Orient Mitjà: la crisi de Suez (1956) Nasser es fa amb el poder a Egipte el 1954: S’uneix a la causa Àrab contra Israel i la d’Algèria contra França Es suma als no alineats Nacionalitza el Canal de Suez Anglaterra i França intervenen militarment ajudades per Israel Les superpotències forcen la retirada anglofrancesa Nasser converteix una derrota militar en una victòria política Les superpotències s’adonen de la importància del tercer món
Revolució d’Hongria 1956 Revolta popular contra els líders Stalinistes Imre Nagy, comunista més obert, puja al poder: - Llibertat d’associació política - Neutralitat i abandó del Pacte de Varsòvia Tropes soviètiques destrueixen la revolució amb durs combats
LA GUERRA FREDA La “coexistència pacífica”: 1953 - 1962 El llançament del Sputnik va mostrar la capacitat tecnològica soviètica Una guerra “calenta” seria d’extermini MacNamara va animar J.F. Kennedy a variar la política internacional cap a una “resposta flexible” Va començar una època d’ambigüitats i moments difícils: 1959 Krushev viatja a EEUU i es troba amb Eisenhower 1960 un avió espia U2 és abatut sobre territori soviètic 1960 Krushev protesta personalment a la ONU (sabata) 1961 Kennedy i Krushev es troben a Viena. Distensió 1962 Crisi dels missils a Cuba. El moment més tens
Els no alineats Moviment derivat de la descolonització i la pèrdua de poder de les nacions europees en l’escenari mundial Els nous Estats independents no tenien influència internacional davant els dos blocs Nerhu proposa la Conferència de Bandung 1955 Hi assistixen 29 països: 23 asiàtics i 6 africans
Conferència de Bandung. 1955
Els no alineats: Conferència de Bandung Proposen cinc principis: Respecte a la sobirania i integritat territorial Igualdat de races i nacions No agressió No ingerència en els afers interns de cada país Coexistència pacífica Aviat surgeixen tres grups: No alineats: India (Nerhu) i Egipte (Nasser) Prooccidentals: Turquia, Irak, Pakistan, Ceilan Procomunistes: Xina, Vietnam del nord, Cuba
LA GUERRA FREDA Fractures al Bloc Oriental El mur de Berlin (1961) Ruptura entre la URSS i Xina
El mur de Berlín El 1961 es construeix un dels màxims símbols de la divisió europea La seva caiguda el 1989 ho sería de la fi d’una època
Ruptura entre la Xina i la unió Soviètica El 1949 triomfa la revolució comunista a la Xina: El 1950 es firma un pacte d’aliança i mútua asistència El 1958 Mao llença el “gran salt endavant” i disputa el lideratge soviètic. Causa uns 20.000.000 de morts de fam La URRS abandona els tractats amb la Xina i ajuda la India contra la Xina
Europa el 1957
Cap a la unitat d’Europa. Roma 1957
Geopolítica 1957
LA GUERRA FREDA Els conflictes de l’època (2) La crisi dels míssils de Cuba 1962 La revolució cubana contra Batista porta Fidel Castro al poder (1959) Kennedy racciona amb una invasió fallida: Bahia de Cochinos i Playa Girón (1961) Castro es posa sota la òrbita soviètica i demana desplegament de míssils (1962) Els avions espies ho descobreixen: Bloqueig a la illa i impedir el pas a vaixells soviètics (22 d’octubre) Krushev cedeix a canvi dels míssils instal·lats a Turquia Kennedy i Krushev decideixen impulsar sistemàticament la distensió
Crisi dels míssils 1962
LA GUERRA FREDA La distensió entre les superpotències 1962 - 1975
LA GUERRA FREDA La distensió entre les superpotències 1962 - 1975 Les dues potències necessitaven la distensió Es va crear comunicació directa entre els dos governs el 1963 (telèfon vermell) 1968: EEUU, GB i URSS: Tractat de no proliferació nuclear 1969: Limitació d’armes estratègiques SALT 1 Cooperació comercial: Tecnologia i blat per a la URSS Després de Vietnam els dos països tenien paritat nuclear
Geopolítica 1962
Desplegament militar USA i bases soviètiques
Potencial militar comparat
Carrera Espaial Laika, gossa soviètica. Primer ser viu en orbitar la terra (1957) Missió Apol·lo XI. Els nordamericans són els primers en arribar a la Luna (1969) Yuri Gagarin, soviètic, el primer ser humà en viatjar a l’espai (1961)
LA GUERRA FREDA La distensió 1962 – 1975: Un món Multipolar Europa La Comunitat Econòmica Europea va ser un èxit econòmic. El Regne Unit hi solicita l’ingrés 1961 França busca la seva grandesa nacional. 1960 fabrica la bomba atòmica. De Gaulle posa traves a la Unitat Europea i veta l’ingrés britànic Alemanya creix amb força i s’obre a l’est (Ostpolitik) Reconeix la RDA, que entra a la ONU el 1973
Willy Brand i la Ostpolitik Reconeixement de la RDA i relacions entre els dos països Reconeixement de les fronteres de Polònia establertes després de la guerra (Oder-Neisse) Admisió de la RDA a l’ONU (1973) Visita a Polònia. Acte en memòria del Guetto de Varsòvia Ratificats a l’acta final de la Conferència de Helsinki (1975)
LA GUERRA FREDA La distensió 1962 – 1975 Un món Multipolar Noves divisions al bloc de l’Est Janos Kadar (imposat pels soviètics el 1956) aconsegueix un règim més obert a Hongria Ceaucescu es desmarca de la URSS i no participa en la invasió a Txecoslovàquia el 1968 Primavera de Praga: Dubcek fa reformes liberalitzadores, esclafades pels tancs soviètics Primeres protestes obreres importants a Polònia Ruptura i combats entre la URSS i la Xina. Acostament de Nixon a la Xina
Primavera de Praga 1968 Entre el 5 de gener i el 20 d’agost de 1968, Txecoslovàquia intenta escapar del règim comunista estalinià Dubcek volia un “socialisme amb rostre humà” La URSS i el Pacte de Varsòvia invadeixen el país: 200.000 soldats i 5.000 tancs (Doctrina Breznev) Ni Occident ni els intel·lectuals d’esquerra no van reaccionar
Contestació a l’Occident El marxisme i els ideals utòpics van arrelar entre la joventut occidental durant els anys seixanta i setanta. El maig del 68 a França i l’oposició a la guerra de Vietnam a USA, moviment Hippy, principals manifestacions
LA GUERRA FREDA La distensió 1962 – 1975 Un món Multipolar Les relacions Nord – Sud El problema del tercer món i la desigualtat Nord-Sud creix amb força en la mentalitat pública 1960 Neix la OPEP que farà servir el poder del petroli 1973 Conferència d’Argel. Els països del tercer món s’han de defensar ells mateixos i no esperar ajuda dels desenvolupats
Divisió nord - sud
LA GUERRA FREDA Conflictes en l’era de la distensió(1) El conflicte Arabosraelià Després de la crisi de Suez. Egipte i els àrabs reforcen llaços amb la URRS. Israel amb EEUU El bloqueig del golf d’Ackba per Nasser és contestat amb l’atac israelí: La guerra dels sis díes 5-VI-1967 Israel ocupa els Alts del Golan, Gaza i la Ciutat vella de Jerusalem. Es nega a tornar els territoris La OLP pren la direcció de la causa Palestina, que s’independentitza dels altres països àrabs. Jordània expulsa molts palestins del seu territori Es refugien al Líban, on començarà una guerra civil impulsada per Síria Sadat ataca Israel: Guerra del Yom Kippur (1973)
LA GUERRA FREDA Conflictes a l’era de la distensió (2) La guerra de Vietnam Els acords de Ginebra (1954): Eleccions i retirada francesa, posterior unificació. El sud s’hi nega, recolzat per EEUU. El 1956 es crea el Vietcong: guerrillers del sud amb suport del nord Kennedy decideix l’ajut de EEUU al sud. Des de 1963 amb consellers militars. Johnson, el 1964, opta per la lluita oberta. 500.000 soldats el 1967 La manca de resultats fa que Nixon redueixi la presència americana. Crea un gran exèrcit del sud, que estén el conflicte a Cambodja i Laos Pau de Paris (1973) Els americans es retiren. Poc després, 1975, els norvietnamites prenen Saigon A Cambodja, els Kmehrs Rojos prenen el poder i la capital Phon Penh
La GUERRA FREDA La nova guerra freda 1975 - 1985
LA GUERRA FREDA Anys setanta
La crisi econòmica dels 70 Dificultats econòmiques a EEUU com a consequència de Vietnam Suport occidental a Israel (Yom Kippur): els paísos de l’OPEP frenen la producció Entre abril i desembre de 1973 el preu del cru es quadriplica. La crisi revifa el 1978 El dòlar abandona el patró or. Les monedes europees s’inestabilitzen
OPEP i productors de petroli
Evolució del preu del petroli
LA GUERRA FREDA La crisi del petroli. Els anys setanta
Creixement del PIB 1950 – 1980 (%) JAPÓ REP. FED. ALEMANYA ESTATS UNITS REGNE UNIT
LA GUERRA FREDA La nova guerra freda 1975 - 1985 1975: Conferència per a la seguretat i Cooperació a Europa (Helsinky) La situació després de Vietnam afavoria la URSS que va emprendre una política d’expansió Vietnam i Cambodja sota l’òrbita soviètica (1978) Somoza enderrocat pels Sandinistes a Nicaragua (1979) Etiòpia viu una revolució comunista (1977) Angola i Mozambique amb governs favorables a la URSS, ajudats pels cubans Invasió d’Afganistan pels soviètics (1979)
LA GUERRA FREDA La nova guerra freda 1975 - 1985 Resposta americana al desafiament soviètic: Inicialment, van impulsar els drets humans i la pau, amb Jimmy Carter: Cessió del canal de Panamà (1977) Acords de Camp David entre Israel i Egipte (1978) Relacions diplomàtiques amb la Xina (1979) Acort SALT 2 de desarmament amb Breznev (1979) L’atac a Afganistan i la Revolució de Jomeini a l’Iran van provocar un gir: Revocació del SALT 2. Rescisió de contractes comercials de blat i tecnologia Boycot als jocs Olimpics de Moscú el 1989
La GUERRA FREDA La nova guerra freda 1975 - 1985 Ronald Reagan presideix EEUU (1980 – 1988) En un discurs al parlament britànic qualifica la URRS com «Imperi del mal». Rearmament important amb els «Euromíssils» i la «Iniciativa de Defensa Estratègica» (1983) Disposició a emprar la força contra els règims procomunistes arreu del món Conflicte creixent amb l’Iran i el món islàmic
LA GUERRA FREDA
LA GUERRA FREDA
LA GUERRA FREDA La nova guerra freda 1975 - 1985 Els nous conflictes: Orient mitjà i el món islàmic Sadat va ser assassinat per integristes el 1981 El Líban va patir una guerra civil de 1975 a 1990 Israel va invadir el sud del Líban el 1978 i va bombardejar Beirut el 1982 La revolució islàmica a l’Iran (1979) Irak (Sadam Hussein) va declarar la guerra a l’Iran (1980 – 1988), amb el suport de les grans potències
El final de la Guerra Freda
El final de la Guerra Freda La crisi de la URSS El Kremlin va comprendre que no podia seguir el ritme marcat per EEUU. Els problemes interns, econòmics i socials, eren molt greus i estructurals La Iniciativa de Defensa Estratègica va deixar clara la superioritat econòmica i tecnològica americana El 1980 va començar la gran contestació sindical a Polònia: Solidaritat. Lech Walesa aconsegueix llibertat sindical i d’Expressió La publicació de Archipiélago Gulag de Soljenitzin va mostrar el rerafons brutal del poder comunista Gorbachov, de 54 anys era escollit Secretari General del PCUS el 1985. Els canvis serien radicals.
El final de la Guerra Freda La crisi de la URSS Gorvachov anuncia un “Nou pensament polític” (Novy Myshlenie) en el XXVII congrés general del PCUS: Reforma (Perestroika) i Transparència (Glasnost) La catàstrofe nuclear de Chernobil mostrava la decadència i incompetència comunista El fracàs a l’Afganistan desprestigià l’exercit roig
La Perestroika Reforma Econòmica: Substituir l’economia planificada per una economia de mercat Reforma Política: instaurar la democràcia. Reconeixement d’altres partits polítics. Elecció d’un parlament. Garantir els drets ciutadans.
La Glasnot (Transparència) Suprimir la censura. Reestablir la llibertat d’expressió. Permetre la crítica al sistema comunista. Responsabilitat política dels dirigents de la URSS.
El final de la Guerra Freda La crisi de la URSS
El final de la Guerra Freda La crisi de la URSS
URSS 1989
Dissolució de l’URSS 1991
On anirem a parar?
El final de la Guerra Freda La diplomàcia de 1989 a 1991 La cimera de Malta entre G. Bush (pare) i Gorbachov (2-3 des. 1989) va escenificar la fi de la guerra freda. Conferència per a la Seguretat i Cooperació a Europa i Carta de París. Compromís de no agressió entre la OTAN i el Pacte de Varsòvia. Tractat sobre forces Convencionals a Europa Suport rus a la Guerra del Golf (1991) Start I i II de reducció d’armament nuclear
L’enfonsament de bloc comunista: Les revolucions de 1989 Gorvachov va deixar de defensar els governs satèl·lits a l’Europa de l’est Van ser escombrats pels seus pobles en el plaç d’uns mesos. El procés es va fer imparable
L’enfonsament de bloc comunista (1) Polònia: Va començar el procés. 1989 acords de llibertat. En les eleccions de juny el Partit Comunista va ser escombrat. Mazowiecki, de Solidaritat, va presidir el govern Hongria: Expulsa el vell Kadar i estableix el pluripartidisme. 1990 eleccions democràtiques. Va obrir fronteres amb Àustria i milers d’Alemanys van escapar cap a l’Oest RDA: Honneker va pensar en la repressió a la Xinesa. Abandonat, no va poder resistir: 9 – Novembre 1989 queia el mur de Berlin i, amb ell, tota una època. El 1990 començava la reunificació d’Alemanya dirigida per Helmut Kohl
L’enfonsament de bloc comunista (2) Txecoslovàquia va cambiar fàcilment: “Revolució de vellut”. Alexander Dubcek, heroi de la Primavera de Praga i Vlaklav Havel, el dissident més conegut, van dirigir el país Bulgària va cambiar fàcilment. Petar Mladenov, comunista reformista va dirigir el procés Rumania va patir la revolta més violenta de 1989. Ceaucescu va ser ajusticiat i hi van morir unes 2000 persones Xina va resistir els intents d’obertura democràtica reprimint les manifestacions. En especial a la plaça de Tiananmen
Consequències de la Caiguda del Bloc Socialista Fi de la Guerra Freda EEUU, potència hegemònica Final del món bipolar, constitució d’un món Unipolar… o Multipolar Consolidació dels sistemes democràtics de tipus occidental Triomf de l’economia de mercat
El final de la Guerra Freda Integració de l’Est a la OTAN
La ONU 1990
El final de la Guerra Freda El domini americà
El final de la Guerra Freda El domini americà
El final de la Guerra Freda
Fi