Joan Oliver (Pere Quart) Anna Garcia i Laura Racero

Biografia Narrador, dramaturg, traductor i periodista . Pere Quart (Sobrenom) Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell Família: el seu besavi, Pere Oliver, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla (quart d'onze germans , l'únic supervivent).

 Batxillerat (Escolapis de Sabadell) Anys 1916 i 1921 estudia Dret (Universitat de Barcelona). Amistat amb els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb qui forma l'anomenat Grup de Sabadell.

Actes com els Anti-Jocs Florals, Creen un Club de Senyors. Però, també treballen per difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès. El seu projecte és la creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada)

1923: escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell. 1928: primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput. 1934: seu primer poemari, Les decapitacions, signat Pere Quart.

L'esclat de la guerra civil espanyola (s'implica en la lluita antifeixista) El 1939 s'exilia a França ( Roissy-en-Brie i després a Saint-Cyr-sur-Morin) S'exilia, (Buenos Aires, es trasllada en el vaixell Florida i a Santiago de Xile).

Torna a Catalunya el 1948. La policia registra casa seva i ingressa a la presó Model de Barcelona. La seva dona, Conxita Riera, mor de leucèmia. Fa els llibres Saló de tardor i Terra de naufragis.

Treballa en una impremta familiar i fent traduccions (teatre). 1955: (direcció) col·lecció de novel·la catalana a l'editorial Aymà. Teatre No obté del públic l'èxit com a dramaturg.  Ball robat.

1959: (ressó poeta) el poemari Vacances pagades. Punt de referència no elitista i més atenta a la realitat social. 

Joan Oliver símbol de la lluita antifranquista Joan Oliver símbol de la lluita antifranquista. "patriarca" per als més joves i participa en actes de protesta com "La caputxinada" (1966). 1970 :Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura continua mantenint una posició crítica. Mor el 19 de juny de 1986.

Poesia Les decapitacions. Sabadell: Contraban, 1934 / Barcelona: Proa, 1978 / Madrid: Bruño, 1993. Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936. Bestiari. Barcelona: Departament de Cultura, 1937 / Barcelona: Proa, 1969 (4a ed.) / Barcelona: Edicions 62, 1989. Saló de tardor. Santiago de Xile: El Pi de les Tres Branques, 1947 / Barcelona: Proa, 1983. Poesia de Pere Quart. Barcelona: Aymà, 1949. Terra de naufragis. Barcelona: Proa, 1956. Vacances pagades. València: Diputación de Valencia, 1961 / Barcelona: Proa, 1972. Dotze aiguaforts i un autoretrat de Josep Granyer. Barcelona: Monografies de la Rosa Vera, 1962. Obra de Pere Quart. Barcelona: Fontanella, 1963. Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1968. Quatre mil mots. Barcelona: Proa, 1977. Poesia empírica. Barcelona: Proa, 1981. Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1983. Refugi de versos. Barcelona: Proa, 1987. Antologia. Barcelona: Proa, 1982 / Barcelona: Barcanova, 1993 / Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. Els millors poemes. Barcelona: Columna, 1998.

Poesia infantil i juvenil Pingüí. Barelona: Cruïlla, 2004. Narrativa breu L'any que ve [diversos autors]. Sabadell: Fundació La Mirada, 1925. Una tragèdia a Lil·liput. Sabadell: Fundació La Mirada, 1928. Contraban. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937. Biografia de Lot i altres proses. Barcelona: Fontanella, 1963 / Barcelona: La Magrana, 1983. Dos textos. Barcelona: Cafè Central, 1999. Tres contes. Sabadell: Fundació La Mirada, 2002.

Teatre Una mena d'orgull. Estrenada al Teatre Colom de Sabadell, 21-III-1931 (única representació). Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet, Mirador (Barcelona), 1929. També dins Emili Vilanova [et alt.]: Cinc peces en un acte. Barcelona: Edicions 62, 1989. Cataclisme. Barcelona: El Nostre Teatre, 1935 / Barcelona: Randez, 1935. Estrenada al Teatre Fortuny de Reus, 11-V-1935. Allò que tal vegada s'esdevingué. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1936 / Barcelona: Aymà, 1970 / Barcelona: Edicions 62, 1987 / Terrassa: Centre d'Art Dramàtic del Vallès, 1996. Estrenada a la Sala Guimerà, Ciutat de Mèxic, 5-IX-1953. La fam. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938 / Barcelona: Aymà, 1975 / Barcelona: Proa, 2003. Estrenada al Teatre Català de la Comèdia (Poliorama), 15-VI-1938. Quasi un paradís. Estrenada a la Sala Rovira de Tossa de Mar, 18-VIII-1951. La barca d'Amílcar. Estrenada al Teatre Windsor de Barcelona, 16-VI-1958. Tercet en Re, El Pont, núm. 13, 1959. Tres comèdies. Barcelona: Selecta, 1960. Noè al port d'Hamburg. Estrenada a La Cova del Drac de Barcelona, 18-X-1966. Quatre comèdies en un acte. Barcelona: Aymà, 1970. Vivalda i l'Àfrica tenebrosa i Cambrera nova. Estrenada als Amics de les Arts de Terrassa, 20-VI-1970. El roig i el blau. Estrenada al Teatre Grec de Barcelona, 19-VII-1985. Trenta d'abril. Estrenada al Teatre Lliure de Barcelona, 28-I-1987. Ball robat de Joan Oliver (i altres). Barcelona: Edicions 62 / La Caixa, 1995. Ball robat [introducció d'Helena Mesalles]. Barcelona: Proa, 1995 / [introducció de Francesc Foguet i Boreu]. Barcelona: Proa, 2005. Ball robat seguit d'Escena d'alcova [introducció, biografia i apèndixs de Lluís Busquets i Garabulosa]. Barcelona: La Magrana, 1996. Això guixa. Estrenada al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec, juliol 1999. Ària del Diumenge. Estrenada a la Sala Petita Teatre Nacional de Catalunya, desembre 1999.

Discografia L'oriol [Remei Margarit]. Barcelona: Edigsa, 1963. Romanço del fill de vidua [Els tres tambors]. Belter, 1966. La croada [Núria Espert]. Dins: Poetes catalans contemporanis. Madrid: Discos Aguilar GDE 10-112, 1966. El burgès [Francesc Pi de la Serra]. Barcelona: Edigsa, 1967. Oda a Barcelona [Núria Espert]. Barcelona: Edigsa, 1967. Poesia de Pere Quart: dotze poemes dits per l'autor. Barcelona: Edigsa, 1968. Cançó lirona / Vaca suïssa [Tricicle]. Concèntric, 1970. Bestiari [La Trinca]. Barcelona: Edigsa, 1972. Una vaca amb un vedellet en braços [Raimon]. Dins: T'adones, amic?. París: Le Chant du Monde CDX 74523, 1974. Corrandes d'exili [Ovidi Montllor]. Dins: A Alcoi, 1974. Decapitació XII [Ramon Muntaner]. Dins: Cròniques, 1977. Un ase considera el globus terraqüi [Celdoni Fonoll]. Dins: He heretat l'esperança, 1978. Assaig de plagi a la taverna [Celdoni Fonoll]. Dins: Traginer de cançons, 1981. Diversos poemes [Celdoni Fonoll]. Dins: Recital 1000, 1984. Infants [Joan Manuel Serrat]. Dins: Fa 20 anys que tinc 20 anys, 1984. Corrandes d'exili [Lluís Llach]. Dins: T'estimo. Barcelona: Ariola, 1984. Utopia [Miquel Pujadó]. Dins: Ambaixador d'enllà, 1990. Joan Oliver recita Pere Quart. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, D-133.

Premis Joaquim Folguera (1936): Bestiari. Teatre Català de la Comèdia (1938): La fam.  Jocs Florals de París de traducció (1951: El misantrop, de Molière.  Óssa Menor (1955): Terra de naufragis.  Guimerà de Mèxic (1957): Una drecera.  Ausiàs March (1959): Vacances pagades.  Martí Peydró (1960): Temps, records.  Lletra d'Or (1962): Vacances pagades.  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1970).  Ciutat de Barcelona (1980).  Generalitat de Catalunya (1981): Poesia empírica.  Josep Maria de Sagarra de traducció teatral (1982): Ubú, rei. 

Allò que tal vegada s’esdevingué OBRES TREBALLADES Codicil de poeta Allò que tal vegada s’esdevingué Corrandes d’exili Vacances pagades

Codicil de poeta Us llego, amics, senzillament, els tres quefers humils de sempre:  viure (i menjar) amb decòrum cada dia;  si podeu, endegar cobejança i luxúria;  pensar (creure o dubtar)  en la certesa i les hipòtesis   de la mort de la carn  i la vida nova de l’ànima. No hi ha res més a fer; i ja basta.  La resta és literatura.

Allò que tal vegada s'esdevingué És l'obra més reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les més importants de la seva producció dramàtica.

CORRANDES D’EXILI Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.   L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.   Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'anyorança ans d'enyorança viuré.   En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".   Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.   Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM&feature=player_embedded#! http://www.youtube.com/watch?v=nuO0Vxstnkk

VACANCES PAGADES He decidit d'anar-me'n per sempre. Amén.   He decidit d'anar-me'n per sempre. Amén.  L'endemà tornaré perquè sóc vell i tinc els peus molt consentits, amb inflors de poagre. Però me'n tornaré demà passat, rejovenit pel fàstic. Per sempre més. L'endemà passat l'altre tornaré, colom de raça missatgera, com ell estúpid. No pas tan dreturer, ni blanc tampoc. Emmetzinat de mites, amb les sàrries curulles de blasfèmies, ossut i rebegut, i lleganyós, príncep desposseït fins del meu somni, Job d'escaleta; llenguatallat, sanat, pastura de menjança. Prendré el tren de vacances pagades. Arrapat al topall. La terra que va ser la nostra herència fuig de mi. És un doll entre cames que em rebutja. Herbei, pedram: senyals d'amor dissolts en la vergonya.   Oh terra sense cel! Però mireu-me: he retornat encara. Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Demà me'n vaig -no us enganyo aquest cop. Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes com el rebesavi, per la drecera dels contrabandistes fins a la ratlla negra de la mort. Salto llavors dins la tenebra encesa on tot és estranger. On viu, exiliat, el Déu antic dels pares. S'hi reflecteix l'experiència terrible de l'exiliat que ha viscut l'enyor i el desengany.