El neopopularisme i la poesia pura

Index El neopopularisme 3 La poesia pura 8 Carles riba 13 L’origen del corrent 4 L’origen del terme 9 Biografia I 14 Característiques literàries 5 Característiques literàries 10 Biografia II 15 Obres més destacades 6 Obres més destacades 11 La seva poesia 16 Poema neopopularista 7 Poema de poesia pura 12 Obra poètica 17 Obra narrativa 18 Traduccions al català 19 Poema de Carles Riba 20 Bibliografia 21

El nEOPOPULARISME El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del post-romanticisme, aquest va influir especialment en la generació del 27, un reconegut grup de poetes del segle XX. Van conrear aquest estil:  Federico García Lorca, Rafael Alberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcel , entre altres.

L’Origen DEL CORRENT L’origen del neopupularisme es troba en el grup de poetes post-romantics inspirats per Heinrich Heine, dels quals destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer, Augusto Ferrán i Rosalía de Castro. Amb la finalitat d’oposar-se a la poesia del modernisme i als moviments d’avantguarda.

CARACTERíSTIQUES literàries L’imitació de la mètrica i de l’esperit popular de la lírica tradicional. L’interès per l’ingenuïtat, l’ignorància i la senzillesa. L’ús d’omomatopeies, diminutius i elements populars. La preferència pel romanç i el vers lliure. La recuperació de l’estrofa i el ritme. L’exaltació de la imatge.

Obres més destacades Rafael Alberti “Marinero en tierra” (1925) Rafael Alberti “El alba del alhelí” (1927) Federico García Lorca “Romancero gitano” (1928)

Poema neopopularista Canço després de la pluja, Rosselló-Pòrcel: Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja! Mallorca, 1935 ,

La poesia pura La poesia pura és un terme utilitzat en la història i crítica literària per designar una estètica literària dins la poètica. Va ser posada en practica per : Paul Valéry, Jorge Guillén, Baromeu-Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Màrius Torres i Joan Vinyoli , entre altres.

L’Origen del terme Les teories sobre la poesia pura es desenvoluparen a Anglaterra per Andrew Cecil Bradley, per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. El terme va començar a usar-se cap a 1880 a França i defensava la música dins el llenguatge poètic; però l'origen del concepte d'art pur i la seva extensió a les lletres és anterior, i es troba en Charles Baudelaire.

CARACTERíSTIQUES literàries És una poesia sofisticada, exigent i hermètica. És una poesia absolutament independent. L’exaltació de l’estètica literària. El gran ús de figures retòriques Abundància d’elements intraduïbles

Obres més destacades Carles Riba “Tres suites” (1937) Joan Vinyoli “Primer desenllaç” (1937) Bartomeu Rosselló-Pòrcel “Imitació del foc” ( 1938)

Poema de poesia pura Cursa, Rosselló-Pòrcel: Una imatge del llop i la muntanya i el vent que corre i xiula ràpid: Serp. I un riure groc entre dos núvols blancs que juguen a encalçar-se dins el cel.

Carles Riba Carles Riba (1893-1959 † ) va ser un dels escriptors, traductors i poetes catalans més reconeguts del segle XX.

Biografia I Va néixer el 23 de setembre de 1893 a Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Al 1920 va completar la seva formació a Itàlia i Grècia. Al 1922 va col·laborar amb Pompeu Fabra amb el DGLC. Al 1934 va treballar amb la fundació Bernat Metge. Al 1934 va començar a treballar com a professor de grec a l’UB.

Biografia II Al 1939 va exiliar-se a causa del franquisme a França Al 1939 va escriure “ Les elegies de Bierville”. Al 1943 va tornar a Espanya i va continuar treballant amb les traduccions. Del 1952-1954 va ser el portaveu  dels intel·lectuals catalans als grans congressos de poesia. Va morir el 12 de juliol de 1959 a Barcelona ( 65 anys).

La seva poesia La seva poesia tracta la voluntat de tractar l’amor com a element poètic, amb unes referencies cultes que mostraven els seus coneixements en cultura clàssica i anglogermànica. Va ser influenciat per grans autors com: Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Friederich Hölderlin, Ausiàs March, Homer, Petrarca, Dante, i Josep Carner.

Obra poètica 1919 - Primer llibre d'Estances 1912-1919 - La paraula a lloure 1930 - Segon llibre d'Estances 1937 - Tres suites 1943 - Les Elegies de Bierville 1947 - Del joc i del foc 1952 - Salvatge cor 1957 - Esbós de tres oratoris

Obra narrativa 1917 - Aventures de Perot Marrasquí 1920 - Guillot el bandoler 1924 - L'ingenu Amor (Premi Concepció Rabell el 1926) 1928 - Sis Joans

Traduccions al català 1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili. 1914 - Cornelii Nepotis. 1918 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue. 1919 - Homer. Odissea. 1920 - Sòfocles. Antígona. 1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi». 1929 - Eurípides. Medea.

Poema de Carles RIba Elegia Onzena Era en la llibertat i en el cel de la meva paraula, transfigurat pel déu que en els meus anys ha sofert; sota els meus ulls, la terra vivia per mi -com un rostre dins la diversitat de l'amorós pensament; entre la serra, que porta, mirada enllà, a la distància pura, camins ocults, serpentejants com desigs.

Bibliografia http://lletra.uoc.edu/especials/folch/riba.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Poesia_pura http://es.wikipedia.org/wiki/Neopopularismo http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riba#Narrativa http://ec.gec.semcs.net/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0055271.xml