Interaccions farmacològiques Rellevància clínica i precaucions per evitar-les

Efecte Receptor Fàrmac A Fàrmac B

Interaccions farmacocinètiques Absorció De tipus físico-químic Efectes sobre el buidament gàstric Fixació o quelació de fàrmacs Distribució Desplaçament de la fixació a proteïnes plasmàtiques

Físico-químiques: orlistat i inhibició de l’absorció Edat/ Antihiper- PA Induc. Esdeveniment sexe tensius basal (dies) advers 47/M Atenolol 120/80 7 Crisi hipertensiva Losartan (260/140 mm Hg) HCTZ 58/M Enalapril 130/85 7 Hemorràgia intra- Losartan cranial (160/100) 48/F Enalapril 120/80 60 Pics hipertensius Amlodipina (180/120 mm Hg)

Modificació de la velocitat del buidament gàstric La velocitat del buidament influeix sobre la velocitat de l’absorció, però no sobre la biodisponibilitat Important quan cal un efecte immediat Prendre el fàrmac amb estómac buit, beure 200 ml d’aigua, estant dret

Modificació de la velocitat del buidament gàstric El buidament gàstric és alentit per: Presència d’aliments Decúbit Exercici intens Neuropatia autonòmica (diabetes) Fàrmacs: opiacis, anticolinèrgics, antiàcids

Factors patològics que disminueixen la velocitat del buidament gàstric Abdomen agut Obstrucció intestinal Traumatisme, dolor Estenosi pilòrica Migranya Hipercalcèmia Infart de miocardi Diabetis Laparotomia Mixedema Part Pressió intracranial Úlcera gàstrica

Quelació: tetraciclina i llet

Quelació: ciprofloxacina i llet

Interaccions farmacocinètiques Absorció De tipus físico-químic Efectes sobre el buidament gàstric Fixació o quelació de fàrmacs Distribució Desplaçament de la fixació a proteïnes plasmàtiques

Interaccions farmacocinètiques Metabolització Inhibició Inducció enzimàtica Excreció Canvis en el pH urinari Competició per transportadors

Citocroms P450 Famílies: >40% coincidència en la seqüència d’aminoàcids (CYP1, CYP2, CYP3) Subfamílies: >55% coincidència en la seqüència d’aminoàcids (CYP2C, CYP2D, CYP2E) Enzim: Per ex., CYP2D6

Inhibició de la metabolització CYP1A2 Cafeïna R-warfarina Teofil·lina Inhibidors: Ciprofloxacina Eritromicina CYP2C9/10 Acenocumarol, S-warfarina Fluoxetina, THC Losartan AINE: DIC, IBU, NPX, PRX Tolbutamida Inhibidors: Fluconazol, miconazol Amiodarona

Inhibició de la metabolització CYP2D6 Codeïna Dextrometorfan Amitriptilina Nortriptilina Desipramina Metoprolol Inhibidors: Haloperidol CYP3A Ciclosporina Eritromicina Lovastatina Diltiazem Inhibidors: Ketoconazol Suc d’aranja

Rifampicina i contraceptius orals Durant un any: Alteracions del cicle Nº d’em- Tractades menstrual barassos Rifampicina + CO 88 62 5 Estreptomicina + CO 26 1 0

Inducció enzimàtica i anticoagulants orals

Combinacions d’antiepilèptics i inducció enzimàtica Rebien fenitoïna sola Rebien fenitoïna més fenobarbital

Inhibició de la metabolització per cloramfenicol

Inhibició de la metabolització per amiodarona

Interaccions farmacocinètiques Metabolització Inhibició Inducció enzimàtica Excreció Canvis en el pH urinari Competició per transportadors

En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions 1) Quan el marge terapèutic és estret Quimioteràpics antineoplàstics Immunosupressors Anticoagulants orals Digitàlics Antiepilèptics Teofil·lina

En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions 2) Quan cal individualitzar la dosi Antihipertensius Hipoglucemiants orals 3) Quan s’administren inductors enzimàtics Rifampicina Fenitoïna, carbamazepina, barbitúrics Hipèric (herba de Sant Joan)

En quines situacions cal pensar en la possibilitat d’interaccions 4) Quan s’administren inhibidors enzimàtics Ketoconazol CYP3A4 Ciprofloxacina CYP1A2 Eritromicina CYP1A2, CYP3A Amiodarona CYP2C9