L'Aparell Cardiovascular C4

Presentación del tema: "L'Aparell Cardiovascular C4"— Transcripción de la presentación:

1 L'Aparell Cardiovascular C4

2 Índex Introducció Anatomia del cor Fisiologia del cor
Anatomia i fisiologia del sistema vascular Patologia de l'aparell cardiovascular

3 EL COR

4 LOCALIZACIÓN DEL CORAZON EN LA CAVIDAD TORÁCICA

5 CORAZÓN EXTERIOR INTERIOR

6 En su interior pueden observarse cuatro cavidades, dos superiores llamadas aurícula derecha y aurícula izquierda y dos inferiores, con verdadera función de bomba, llamados ventrículo derecho y ventrículo izquierdo. Las aurículas están separadas entre sí por un tabique o septum interauricular y los ventrículos por el septum interventricular. Ambos tabiques se continúan uno con otro, formando una verdadera pared membranosa-muscular que separa al Corazón el dos cavidades derechas y dos cavidades izquierdas. Esta separación también es funcional, ya que las cavidades derechas se conectan con la Circulación Pulmonar o circuito menor y las cavidades izquierdas, con la su Circulación General Sistémica o circuito mayor.

7 EL CORAZÓN

8 En conclusión, a la aurícula derecha llegan las Venas Cavas superior e inferior trayendo sangre sin oxígeno (carbo-oxígenada) de todo el organismo. Pasa al ventrículo derecho, el cual al contraerse (Sístole), la envía a la Arteria Pulmonar (única arteria del organismo que lleva sangre carbo-oxigenada) la que se dirige a ambos pulmones para efectuar el intercambio gaseoso (circuito menor). La sangre oxigenada regresa a la aurícula izquierda por medio de las cuatro Venas Pulmonares (únicas Venas que transportan sangre con oxígeno) y ya en el ventrículo izquierdo, es expulsada hacia la Arteria Aorta para ser distribuida por todo el organismo (circuito mayor).

9 Las aurículas se comunican con los ventrículos a través de un orificio ocupado por una válvula, cuya función es abrirse ampliamente para permitir el ingreso de sangre en la cavidad, luego de cerrarse herméticamente, durante la sístole, para impedir que la misma refluya hacia atrás. Estas válvulas son la Mitral, entre aurícula y ventrículo izquierdos y la Tricúspide, entre aurícula y ventrículo derechos. La válvula Mitral está formada por dos valvas de tejido membranoso, que se insertan en el músculo del ventrículo, por medio de unas cuerdas tendinosas, cuya función es la de mantener, a modo de tirantes, las valvas cerradas, impidiendo que prolapsen hacia el interior de la aurícula, durante la sístole ventricular por lo tanto favoreciendo el cierre hermético de la misma. Por su situación anatómica se denominan valva antero-medial y póstero-medial. La válvula Tricúspide, formada por el mismo tipo de tejido, está compuesta por tres valvas, de donde deriva su nombre. La de mayor tamaño se llama valva anterior, luego le sigue la valva sep tal (por estar cercana al tabique) y por último la valva posterior que suele ser la más pequeña.

10

11 Los ventrículos vuelcan su contenido sanguíneo en las grandes arteria, Aorta para el ventrículo izquierdo y Pulmonar para el ventrículo derecho. También están separados entre sí por válvulas que cumplen la función descripta anteriormente, la válvula aórtica entre el ventrículo izquierdo y arteria Aorta y la válvula Pulmonar entre el ventrículo derecho y la arteria Pulmonar. Ambas poseen tres valvas llamadas semilunares o sigmoideas formando una especie de estrella de tres puntas.

12

13

14 CAPAS DE LA PARED DEL CORAZÓN

15 PERICARDIO

16

17

18 SENTIDO DE CIRCULACIÓN DE LA SANGRE Y ZONAS CON SANGRE OXIGENADA Y NO OXIGENADA

19

20 EL DOBLE CIRCUITO CIRCUITO GENERAL O MAYOR CIRCUITO PULMONAR O MENOR
Todos nuestros órganos reciben igualmente sangre rica en oxígeno y en nutrientes, sea cual sea su cercanía a los pulmones o al corazón Se garantiza la separación total de la sangre venosa, pobre en oxígeno, de la sangre arterial, rica en oxígeno

21 EL SISTEMA ELECTRICO DEL CORAZÓN

22

23

24 VÍDEO DEL COR

25 FISIOLOGIA CARDIACA

26 FISIOLOGIA CARDIACA Generació i conducció de l’impuls cardíac
Contracció cardiaca Potencial d’acció cardíac Cicle cardíac Freqüència i gast cardíac; volum sistòlic Factors responsables de la regulació del cor Funció valvular i sorolls cardíacs ECG components i la seva significació

27 Generació i conducció de l’impuls cardíac
L’impuls cardíac es genera espontàniament al Es diu que és el marcapassos fisiològic del cor. L’impuls nerviós es propaga a totes les cèl·lules cardíaques, és una resposta del La despolarització iniciada al node sinoauricular es propaga fins al i es només a partir d’aquest que es pot propagar l’impuls nerviós que provoca la contracció dels ventricles. La contracció al NAV és lenta i això provoca un retard de uns 100 ms, RETARD NODAL AURICULOVENTRICULAR, aquest retard permet que les aurícules es contraguin i buidin totalment passant la sang als ventricles abans que aquests es contraguin. NÒDUL SINOAURICULAR (NSA) TOT O RES NÒDUL AURICULOVENTRICULAR (NAV) - Què passaria si no hi hagués aquest retard?

28 Generació i conducció de l’impuls cardíac (II)
Desde la part superior del tabic l’ona de despolarització es propaga pel i les seves ramificacions fins a les FEIX DE HIS FIBRES DE PUKINJE Arriba a totes les parts dels ventricles en s. La despolarització s'inicia al mig del múscul ventricular i retorna després al llarg de les parets fins al solc auriculoventricular. Es propaga de la superfície endocàrdica fins a la pericàrdica. La ràpida conducció intraventricular té com a funció permetre que tots dos ventricles es contraguin de forma sincrònica en un curt espai de temps, AIXÒ ÉS ESENCIAL PERQUÈ EL COR FACI LA FUNCIÓ DE BOMBA DE MANERA EFICAZ

29

30 Contracció cardiaca El múscul cardíac es estriat
Conté miofibrilles típiques amb filaments d’actina i miosina, però les cèl·lules del cor a diferència d’altres musculs estriats, funciona com un sinciti (xarxa), les cèl·lules estan molt intimament unides de tal manera que quan una es excitada el potencial d’acció pasa d’una a l’altre. Hi ha dos sincitis, auricular i ventricular separats per teixit fibrós. Totes les cèl·lules cardíaques són excitables, són capaces de respondre a estímuls externs generant una resposta, el POTENCIAL D’ACCIÓ CARDÍAC. Si aurícules i ventricles no es troben a la mateixa xarxa muscular. Com es transmet el impuls elèctric que fa que es contraguin els ventricles?

31 Potencial d’acció cardíac
Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula. Els potencials d'acció s'utilitzen en el cos per a portar informació entre uns teixits i altres, el que fa que siguin una característica microscòpica essencial per a la vida dels animals Sempre hi ha una diferència de potencial o potencial de membrana entre la part interna i externa de la cèl·lula Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació.

32 Potencial d’acció cardíac
Un potencial d'acció és un canvi molt ràpid en la polaritat de la membrana de negatiu a positiu i volta a negatiu, en un cicle que dura uns mil·lisegons. Cada cicle comprèn una fase ascendent, una fase descendent i finalment una fase hiperpolarizada. Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació. Les variacions potencial de membrana durant el potencial d'acció són resultat de canvis en la permeabilitat de la membrana cel·lular a ions específics (en concret, sodi i potassi) i per tant canvis en les concentracions iòniques en els compartiments intracel·lular i extracelular.

33 Potencial d’acció cardíac
Fase 0: Pas de ió sodi cap el interior de la cèl·lula aprofitant gradient de concentració i gradient elèctric. Es fa positiu l’interior cel·lular i es genera un impuls elèctric. Fase 1: Es produeix una repolarització ràpida per inactivació de la corrent ràpida de sodi. Fase 2: Període de activació d’entrada de calci, es lent. Fase 3: En aquesta fase la repolarització s’accelera com a conseqüència de la inactivació de l’entrada de calci i l’activació de la sortida de potassi. Fase 4: Per aquest dos processos el potencial de membrana arriba a ser el potencial de repòs i després d’una fracció de segon, la permeabilitat torna a ser com a l’inici, i torna a passar la fase 0. Això es fa d’una manera cíclica. Es defineix com a període refractari el moment en el qual la cèl·lula excitable no respon davant un estímul i per tant no genera un nou potencial d'acció Al múscul cardíac, el seu ampli període refractari li permet la increïble capacitat de no tetanitzar-se.

34 Potencial d’acció cardíac
Es defineix com a període refractari el moment en el qual la cèl·lula excitable no respon davant un estímul i per tant no genera un nou potencial d'acció Al múscul cardíac, el seu ampli període refractari li permet la increïble capacitat de no tetanitzar-se. Les fases ascendent i descendent del potencial d'acció es denominen de vegades despolarització i hiperpolarització respectivament. Tècnicament, la despolarització és qualsevol canvi en el potencial de membrana que dugui la diferència de potencial a zero. Igualment, la hiperpolarització és qualsevol canvi de potencial que s'allunyi de zero.

35 EL BATEC DEL COR SÍSTOLE VENTRÍCULAR: SÍSTOLE AURICULAR:
Contracció dels ventrícles La sangre pasa a las arterias SÍSTOLE AURICULAR: Contracció de les aurículas La sang passa als ventrícles DIÁSTOLE: Relaxació de les parets del miocardi La sang omple les aurículas

36 Cicle cardíac Aorta i pulmonar
El cicle cardíac inclou tots els fets que esprodueixen entre dos batecs cardíacs consecutius en termes mecànics consisteix en que totes les càmeres del cor passen per una fase de relaxació (diàstole) i una fase de contracció (sístole). Cada cicle comença per la generació espontània d’un potencial d'acció al NSA, es propaga per les aurícules provocant una sístole auricular, degut al augment de la pressió intraauricular i com que estan obertes les vàlvules auriculoventriculars es produeix el pas de sang al ventricle, es tanca la válvula. Al inici de la sístole ventricular es produeix un augment de la pressió fet que permet que s’obrin les vàlvules sigmoidees passat la sang dels ventricles a les artèries El ventricle no es buida per complet quedant un volum rersidual o volum sistòlic final (60 ml) Comença la diastole ventricular la pressió dins el ventricle disminueix ràpidament i hi ha un retor de sang de les grans arteries que fa que es tanquin les vàlvules, tornant a ser el ventrícle una càmara tancada. Quan la pressió ventricular baixa per sota de la auricular, s’obren la tricúspide i la mitral, els ventricles tornen a omplir-se de sang. Quan augmenta la freqüència cardíaca la diàstole ventricular es fa més curta i disminueix el temps entre dos sístoles. Aorta i pulmonar

37 Cicle cardíac Durant la diàstole les càmeres s’omplen de sang.
Durant la sístole les càmeres es contrauen i expulsen el seu contingut. La fase diastòlica és més llarga que la fase sistòlica. Considerem un individu amb una freqüència cardíaca de 74 batecs per minut. Amb esta freqüència cardíaca tot el cicle del cor tarda 0.81s en completar-se (60s per 74 batecs). Del cicle cardíac total a aquest ritme, la diàstole representa 0.50 s o el 62 % del cicle i la sístole 0.31 s o el 38 %. Quan la freqüència cardíaca augmenta, aquestos intervals absoluts de temps es redueixen proporcionalment.

38 Freqüència La freqüència cardíaca és el nombre de batecs del cor o pulsacions per unitat de temps. La seva mesura es realitza en unes condicions determinades (repòs o activitat) i s'expressa en batecs per minuts. A aquesta propietat del cor se l’anomena CRONOTROPISME. Està augmentada en situacions d’exercici, emocions, febre Està disminuida mentre dormim. La freqüència cardíaca en repòs depèn de la genètica, l'estat físic, l'estat psicològic, les condicions ambientals, la postura, l'edat i el sexe. Un adult sa en repòs té generalment el pols en el rang Durant l'exercici físic, el rang pot pujar a Durant el son i per a un atleta jove en repòs, el pols bé pot estar en el rang A la freqüència augmentada l’anomenem TAQUICARDIA. A la disminuida BRADICARDIA Que sistema del nostre cos actua regulant la freqüència cardiaca? Explica com ho fa.

39 Força de contracció La propietat de contractibilitat del cor s’anomena INOTROPISME Els factors que augmenten la força de contracció inotròpics positius Els factors que disminueixen la força de contracció inotròpics negatius La regulació de la força depen de : Factors intrínsecs – Adaptació als volums de sang Llei de Frank-Starling Factors extrínsecs - SNA Factors metabòlics – velocitat del fluxe de la sang coronaria

40 Gast cardiac Es defineix com el volum de sang bombejat pel ventricle esquerre per minut. gast = freqüència x volum de sang en cada batec (VS) Valor normal en un adult 6L/min aprox Degut a que el seu valor augmenta en relació a la superficie corporal es fa servir un altre paràmetre índex cardíac, que expressa el gast cardíac per metre de superficie corporal: 3.15L/min/m2 -Depen de : La sang que arriba a l’aurícula dreta. Varía amb: L’edat, l’exercici, la postura

41 REGULACIÓ DEL GAST CARDÍAC
Els factors que regulen son aquells que afecten: Freqüència cardíaca Considerant el volum constant el que fa variar el gast cardíac es la estimulació del SNA. - simpàtica=> cronotòpic + , es a dir augmenten els batecs per segon - parasimpàtica=> cronotòpic - , es a dir disminueixen els batecs per segon Volum sistólic o volum batec Es a dir, la quantitat de sang que expulsa el cor cada vegada que es contrau. Volum sistólic (VS)= VSF – VDF - VDF, volum diastòlic final=> depen de la freqüència i del retorn venòs - VSF, volum sistòlic final => depen de la força de contracció, de la presió arterial, distensibilitat de les fibres del miocardi.

42 EXISTEIXEN MOLTS PUNTS DE REGULACIÓ DEL COR A DIVERSOS NIVELLS, AIXÒ ÉS DEGUT A QUE EL FUNCIONAMENT DEL COR ÉS UNA ACTIVITAT DEL NOSTRE COS QUE ESDEVÉ INPRESCINDIBLE PER LA VIDA.

43 Funció valvular i sorolls cardíacs
Al contraure’s els ventrícles, augmenta la pressió al seu interior i es tanquen les vàlvules aurícula-ventriculars, mitral i tricuspide originant-se el primer soroll cardíac (R1). Habitualment se sent un sól soroll. Es un “lub” baix ligerament prolongat. Inmediatament després del primer soroll, al seguir augmentant la pressió dins dels ventrícles en el transcurs de la sístole, s’obren les vàlvules semilunars (aórtica i pulmonar). Normalment aquesta apertura no deu produir soroll. Una vegada que terminen de vuidar-se els ventrícles, la seva pressió interior cau i es tanquen les vàlvules semilunars, originánt-se el segon soroll cardíac (R2). Es un “dub” més curt. En alguna condició es pot auscultar un desdoblament del segon soroll. Quan s’obren les vàlvules aurícula-ventriculars; en condicions normals no produeixen sorolls. D’aquesta forma, al auscultar el cor s’escolta: lub-dub, lub-dub, lub-dub El tercer soroll (R3) es produït per vibracions que es generen al començament del ompliment ventricular, quant la sang entra des de les aurícules a un ventricle poc distensible; se ausculta després del segon soroll, al començar la diàstole.Que se considera patològic o no dependrà del context general de la persona.

44 ELECTROCARDIOGRAMA Quan l’impuls cardíac es propaga a través del cor el corrent elèctric també es propaga pels teixits que l’envolten. L’electrocardiograma (ECG) és l’enregistrament d’aquests corrents utilitzant elèctrodes situats sobre la pell apuntant a cares oposades del cor.

45 ELECTROCARDIOGRAMA ONA P:
Prové dels potencials elèctrics generats quan l’aurícula es despolaritza abans que comenci la contracció de les aurícules. Coincideix amb l’inici de la diàstole. ESPAI ENTRE ONA P I ONA Q: Espai PR, representa el retràs que es produeix al nodul auriculoventricular en la propagació de l’impuls de les aurícules als ventricles. COMPLEX QRS: Prové dels potencials generats quan els ventricles es despolaritzen abans de contraure’s, és a dir, quan l’ona de despolarització creua els ventricles. Correspon amb l’inici de la sístole ventricular. ONA T: Prové dels potencials quan els ventricles es recuperen de l’estat de despolarització, per tant l’ona T és una ona de repolarització.

46

47 Los vasos sanguíneos ARTERIAS: llevan la sangre desde el corazón a los órganos. Paredes fuertes y elásticas ya que la presión que soportan es elevada. VENAS: Llevan la sangre desde los órganos al corazón. La presión es baja, al contrario que en las arterias. Para evitar el retroceso de la sangre, poseen válvulas. CAPILARES: de diámetro muy pequeño. Paredes muy finas, para permitir el intercambio de sustancias con los tejidos. Forman redes en los órganos, conectando la red arterial con la venosa

48 ANATOMIA VASCULAR

49 VASOS SANGUÍNEOS ESTRUCTURA DE LA PARED VASCULAR
La capa íntima formada por el endotelio La capa media formada por: - fibras musculares lisas tejido conectivo rico en fibras elásticas La capa adventicia formada principalmente por: - colágeno

50

51

52

53 Efectes de la circulació de la sang
Pressió sanguínia és la força que efectua la sang contra les parets dels vasos -Pressió arterial , venosa. Pressió sistòlica i diastòlica. Pols; Dilatació de les artèries fruit de l’arribada violenta de la sang amb cada sístole cardíaca.

54 Efectes de la circulació de la sang
Retorn venós Fa referència al retorn de la sang per les venes al cor. Depèn: De la gravetat. Compressió pels músculs Vàlvules venoses.

55 Limfa i sistema limfàtic
Sistema limfàtic és un sistema de transport de líquids , cèl·lules i de molècules auxiliar de l’aparell circulatori. -Limfa -Vasos limfàtics -Ganglis limfàtics -Tim, melsa.

56 Funciones y Composición de la sangre

57 Composición de la sangre
PLASMA SANGUÍNEO: Aspecto amarillento 91% agua El resto: sales Proteínas Lípidos Glucosa urea CÉLULAS SANGUÍNEAS: GLÓBULOS ROJOS, ERITROCITOS O HEMATÍES Células sin núcleo, cargadas de hemoglobina Transporte de oxígeno Las células más abundantes de la sangre 3,4,5 GLÓBULOS BLANCOS O LEUCOCITOS Tienen núcleo Hay varios tipos Función defensiva del organismo PLAQUETAS O TROMBOCITOS Fragmentos celulares Colaboran en la coagulación sanguínea

58 Función transportadora de la sangre
6,7 El dióxido de carbono, los nutrientes y los desechos, se transportan disueltos en el plasma El oxígeno se combina con la hemoglobina formando oxihemoglobina Cuando llega a los tejidos, el oxígeno se libera, y la sangre toma un color más oscuro

59 SANG (COMPOSICIÓ) Glòbuls vermells vida: 120 dies aprox.

60 SANG (COMPONENTS) Composició aire

61 SANG (COMPOSICIÓ) Efectes del tabac:
S’uneix el CO a l’Hemoglobina formant el grup: Carbanimohemoglobina, disminuïnt, per tant, l’O2 en sang disminueix.

62 SANG (COMPOSICIÓ) Glòbuls Blancs:
LINFOCITS: Productors d’anticossos que destrueixen gèrmens nocius MONÒCITS: Poden convertir-se en cèl·lules “caçadores” que es mengen els gèrmens NEUTRÒFILS: Es traslladen als punts d’infecció i es mengen bactèries i fongs

63 SANG (COMPOSICIÓ) Plaquetes

64 SANG (CONCEPTES) Hematòcrit

65 SANG (CONCEPTES) Volèmia: Quantitat total de sang que hi ha a l’organisme. Una persona adulta de 75 Kg de pes té al voltant de 6 l de sang.

66 SANG (REDISTRIBUCIÓ DURANT L’EXERCICI)
Durant l’activitat física la sang es redirigeix allunyant-se d’àrees on no és esencial cap a àrees actives durant l’exercici. Repòs: 15-20% Gast cardíac als músculs Exer. Esgotadors: 80-85% sang als músculs actius i disminueix el reg sanguini d’intestins, ronyons, fetge i estòmac * Tall digestió

67 ANEMIA LEUCEMIA HEMOFILIA 44,45
ENFERMEDADES DE LA SANGRE ANEMIA LEUCEMIA HEMOFILIA Fatiga y pérdida de energía Falta de: Glóbulos rojos Hemoglobina hierro Cáncer: Aumento de leucocitos Disminución de eritrocitos Afecta a la médula Ósea: fabrica la sangre Problemas de Coagulación sanguínea Herencia ligada al sexo Carecen de algunos Factores de coagulación 44,45