3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut

Presentación del tema: "3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut"— Transcripción de la presentación:

1 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
Pàg. 74 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut Què és la virtut o el bé?, Com hem d'obrar? Fonament: la seva concepció de la naturalesa humana (antropologia). La virtut consisteix en: Que cada aspecte de l’ànima humana desenvolupi de la manera adequada la funció que li és pròpia, i en relació amb el lloc que li correspon dins del conjunt: S’ha de recordar que hi ha: Una jerarquia. De superior a inferior és: racional, irascible i concupiscible. Un principi rector: el que és superior ha de dominar i dirigir el que és inferior. Mite del carro alat Auriga Cavall bo Cavall dolent Aspecte Racional Irascible Concupiscible Funció Desig de coneixement Desig d’honor i fama Desitjos corporals Virtut Prudència o saviesa (sophia) Fortalesa o valor (andreia) Moderació o temprança (sophrosyne) Antropologia Ètica

2 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
Pàg. 75 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut Què és la justícia (diké)? (quarta virtut) Com es defineix l’ànima justa?: Un ésser humà just és aquell en que: L’aspecte racional dirigeix i domina els altres aspectes. Es respecta la jerarquia de funcions dins del conjunt. Cada aspecte de l’ànima humana desenvolupa de la manera adequada la funció que li és pròpia, és a dir, practica la virtut que li correspon. Què és la felicitat (eudaimonia)? És el resultat natural del funcionament de l’ànima justa que es caracteritza per l’harmonia que es deriva de l’equilibri entre els diversos aspectes de l’ànima que es produeix quan es respecta aquest ordre. És, per tant: Domini del que és racional i sàvia conducció dels diferents aspectes de l’ànima. Text pàgina 75

3 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal
Pàg. 76 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal L’objectiu final de la filosofia platònica establir un ordre polític estable i just (és un reformador polític). Al seu diàleg República (Politeia) inaugura un nou gènere de pensament polític: la utopia (el disseny d’una societat ideal). És important recordar el rerefons de la política del seu temps i al seva crítica de la democràcia. L’origen de la societat i de la política Objectiu: definir què és una polis justa. Punt de partida: determinar quin és l’origen de la societat i de la política. Origen de la societat Els éssers humans per viure han de cobrir unes necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, vestit, etc.). No són autosuficients, necessiten els altres, per tant, s’associen. Així sorgeix la societat i té el seu origen l’estat. Text pàgina 76

4 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal
Pàg. 77 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal L’origen de la societat i de la política Origen de la política Respon a aquesta necessitat. El seu objectiu i funció és: Trobar una manera d’organitzar els esforços comuns perquè puguin satisfer aquestes necessitats de la millor manera per a tothom. Com podrem fer-lo?: Caldrà determinar què correspondrà fer a cada un. B) La divisió social del treball: l’analogia individu-societat Què correspondrà fer a cada un? Text pàgina 77 Democràcia grega: igualitarisme Plató: idoneïtat natural Tots els individus estan capacitats per dur a terme qualsevol tasca Uns individus estan millors dotats que d’altres, per naturalesa, per poder dur certes tasques

5 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal
Pàg. 77 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal B) La divisió social del treball: l’analogia individu-societat Els individus s’han d’especialitzar a fer les tasques per les quals demostrin una capacitació natural més gran, per tant, el criteri i fonament d’aquesta especialització serà la pròpia naturalesa humana. S’ha de fer d’acord amb l’aspecte de l’ànima que domini en ells, per tant: L’estratificació de la societat en classes socials es deriva d’una comparació amb la naturalesa humana (analogia individu-societat): Mite dels metalls pàgina 78 Governants o filòsof rei (Racional) Govern de la ciutat en virtut de la seva saviesa: del coneixement de l’ordre immutable de les Idees Guardians i guerrers (Irascible): seguretat interior i defensa exterior Pagesos, artesans i comerciants (Concupiscible): tasques productives que serveixen per cobrir les necessitats bàsiques de la població

6 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal
Pàg. 78 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal B) La divisió social del treball: l’analogia individu-societat El projecte polític platònic suposa, a més: Seleccionar i educar els individus en la seva funció natural des de petits. Educació igual d’homes i dones (poden assumir les mateixes funcions socials). El règim de vida de les classes superiors haurà d’estar dissenyat per tal d’evitar els possibles riscos de sustentar el poder polític (supressió de la família i de la propietat privada). C) La justícia i la felicitat a l’estat platònic Què és una polis justa? Correspondència entre l’ètica i la política (indisolublement unides). El criteri és el mateix de l’ànima justa: Domini i direcció del que és racional, respecte la jerarquía i cada classe social faci la tasca que le correspon de la manera adequada.

7 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal
Pàg. 78 3.7 El problema de la política: teoria de la polis ideal C) La justícia i la felicitat a l’estat platònic Què és una polis feliç? El criteri és el mateix de l’ànima feliç: Sorgeix de l’harmonia i l’equilibri resultant del respecte de l’ordre jeràrquic i del funcionament correcte de cada una de les parts (quan cada classe social practica la seva virtut). Sempre, però, tenint present que: El fi de la polis és perseguir el bé comú de tota la polis (no només la felicitat de les classes superiors que no seria un principi universal). Antropologia Aspectes de l’ànima Racional Irascible Concupiscible Ètica Virtuts Prudència o saviesa (sophia) Fortalesa o valor (andreia) Moderació o temprança (sophrosyne) Política Classes socials Governants: filòsof rei (árjontes) Guardians i guerrers (phylakes) Productors: pagesos, artesans i comerciants (demiurgoí) Quadre resum pàgina 80 Text pàgina 79 José Vidal González Barredo