3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5

Presentación del tema: "3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5"— Transcripción de la presentación:

1 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 335 El procés revolucionari i la utopia comunista Fins ara hem interpretat la realitat mitjançant el materialisme històric però ara arriba el moment d’intentar transformar-la (que n’era l’objectiu). Objectius i característiques del procés revolucionari El protagonista i subjecte dels canvis ha de ser la classe explotada, el proletariat organitzat i mobilitzat mitjançant els sindicats i els partits de classe. Per això, hem d’adquirir consciència de classe ja que tenim l’obligació i el compromís ètic de fer avançar i accelerar aquest procés de canvi per poder establir un ordre més just. La revolució no ha de ser només el canvi de la classe dirigent per una altra classe o un partit (revolució política) sinó que exigeix la transformació de les estructures polítiques, socials i, sobretot, econòmiques (revolució social). Les organitzacions polítiques del proletariat hauran d’apoderar-se del poder polític i arrabassar despòticament els mitjans de producció, en nom de la immensa majoria, a la classe dominant, amb la finalitat de posar-los al servei de la col·lectivitat (socialització dels mitjans de producció).

2 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 335 La supressió de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per posar-los al servei del progrés comú (de tots) suposa: L’eliminació de les classes socials (societat sense classes) i la conversió de l’estat, que havia estat fins ara un instrument de domini, en una mera administració de les coses (passarà de ser «poder sobre les persones» a «l’administració de les coses»). Segons las circumstàncies de cada país s’haurà de fer ús de la violència o no. Marx creia que la creixent potència del proletariat faria possible una revolució pacífica ens els països més avançats. Internacionalisme: La revolució s’haurà de fer a cada país però amb la solidaritat entre aquests. L’únic vincle d’unió entre els éssers humans no és la nació sinó la classe social: «Proletaris del món uniu-vos». La revolució té dues fases: el socialisme és la fase prèvia del comunisme.

3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 335 El socialisme La classe obrera, en aliança amb els camperols i altres capes socials assalariades, exerceix la seva dictadura sobre les antigues classes explotadores mitjançant el domini de l’estat (Dictadura del proletariat). Se ha suprimit la propietat privada dels mitjans de producció, per això, ningú té cap altre mitjà d’apropiar-se dels béns socials sinó el del treball. La distribució dels béns materials i culturals es realitza en funció de la quantitat i qualitat del treball amb el que s’ha contribuït: En aquesta fase prèvia, el socialisme té com a objectius: Eliminació de la divisió entre treball manual i intel·lectual. Supressió de la discriminació de la dona. Educació del poble perquè faci aportació dels seus esforços sobre la base dels principis de la cooperació i la solidaritat (ètica marxista) deixant de banda les motivacions com l'egoisme, la competència i l’acumulació privada de riquesa. També se l’educarà en l’ateisme i el materialisme. «Cada un [aporta] segons les seves capacitats. Cada qual [rep] segons allò que ha aportat mitjançant el seu treball»

4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 337 El comunisme És la fase final i més desenvolupada de l’organització social que pressuposa el socialisme com a fase preparatòria. És distingeix d’aquest en: Les classes socials han desaparegut del tot. En no haver antagonismes de classes, l’estat es converteix en un organisme més de l’administració de la riquesa social i no en un instrument al servei del domini polític d’una classe social. Com a conseqüència de l’educació en el socialisme, l’egoisme i la rivalitat han desaparegut com a forces motrius de l’economia. La distribució de la riquesa ja es pot efectuar d’acord amb el principi de: «Cada un [aporta] segons les seves capacitats. A cada un [se li dona] segons les seves necessitats» Text pàgina 338 José Vidal González Barredo