Pàgina 354 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements.

Presentación del tema: "Pàgina 354 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements."— Transcripción de la presentación:

1 Pàgina 354 3. John Stuart Mill ( ) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: La il·lustració: raó, perfeccionament i progrés. El romanticisme: sentiments, individualitat i originalitat. Com ho porta a terme?: La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Per influència de Humboldt, aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat, per a la qual cosa es necessiten dos requisits, que hi hagi: Llibertat, que és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i Varietat de situacions. Ara, això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Text pàgina 354 Text pàgina 355

2 Pàgina 355 3. John Stuart Mill ( ) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista El problema de la moral: la necessitat d’un criteri moral Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). Objectiu: l’exposició detallada, clara i precisa d’aquest principi, per tal de: Posar-lo en valor. Eliminar-ne les objeccions i les interpretacions errònies. Què és l' utilitarisme? En què consisteix el principi d’utilitat? Enunciació del principi: És una ètica: Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. Text pàgina 356 “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)”

3 Sensibilitat estètica
Pàgina 357 3. John Stuart Mill ( ) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista No és una moral de porcs: en el plaer podem distingir a més de quantitat, la qualitat 1a interpretació errònia: que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). Resposta: els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. Argumentació: l’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). Quines són aquestes facultats?: Conclusió: per tant, Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. Els plaers de l’ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Text pàgina 357 Com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual Intel·ligència Plasmada en la creació o el gaudi de l’art Sensibilitat estètica Orientats a la consideració vers als nostres semblants Sentiments morals

4 Pàgina 358 3. John Stuart Mill ( ) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Quina prova tenim que això és realment així? (que uns plaers són més valuosos que els altres) Empirisme: Preguntem Quin plaer és més desitjable? , a les persones que: Han experimentat els dos tipus de plaers i hi estan familiaritzats, Són capaços d’apreciar-los, Més possibilitats d’experimentació han tingut, Més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

5 Pàgina 358 3. John Stuart Mill ( ) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Argumentaran que: No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets, ja que coneix la diferència entre: Acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. Felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: El saber li permet conèixer: Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, Els mitjans millors per aconseguir-la, La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 358 José Vidal González Barredo