2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3

Presentación del tema: "2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3"— Transcripción de la presentación:

1 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic L’ús pur o real (il·legítim) de la raó En què consisteix? En considerar-los com objectes reals i fer afirmacions sobre aquests (quan només són idees o conceptes purs). És el que Kant anomena la il·lusió transcendental. Per què és una il·lusió? Sorgeix d’un error, d’una aplicació il·legítima de les categories: no a intuïcions empíriques sinó a idees o conceptes purs (que no són objectes d’experiència possible). Conseqüències La il·lusió transcendental dona lloc a errors específics en cadascuna de les tres disciplines de la metafísica tradicional. Resultat Per tant, la metafísica no pot ser una ciència. La metafísica com a crítica de la raó pura La única funció possible de la metafísica és el constituir-se en una crítica de la raó pura: en mostrar els seus límits i impedir aquesta tendència natural i inevitable que ens arrossega cap a la il·lusió transcendental. Pàgina 293

2 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic Conclusions Preteníem saber Què puc conèixer?, amb un doble sentit: Transcendental: Com és possible el coneixement? Els principis a partir dels quals és possible venen determinats per la síntesi per dos elements: Les impressions sensibles procedents de l’exterior (objecte). Les estructures a priori que el subjecte els imposa: en el coneixement sensible les intuïcions pures (espai i temps), i en el coneixement intel·lectual el conceptes purs (categories). Crític: Fins on és possible el coneixement d’objectes? Determinar els límits del coneixement humà: El coneixement objectiu només té lloc en l’aplicació de les categories als fenòmens (intuïcions empíriques). Les doctrines metafísiques en aplicar-les més enllà dels fenòmens (de l'experiència) no ens proporcionen un coneixement objectiu. Pàgina 294 José Vidal González Barredo

3 Pàgina 293 Psicologia racional Paralogismes Cosmologia racional
La il·lusió transcendental dona lloc a errors específics en cadascuna de les tres disciplines de la metafísica tradicional Pàgina 293 Psicologia racional Afirma l’existència d’una substància individual (l’ànima) i intenta estudiar-ne la naturalesa, les propietats i les relacions amb el cos origen Paralogismes Falsos sil·logismes que porten a afirmar l’existència d’un ésser pensant com a substància (l’ànima) i fer afirmacions sobre la seva llibertat, immortalitat o simplicitat Cosmologia racional Teoria general del cosmos o sobre la totalitat del món. Pretén estudiar la seva naturalesa i les seves lleis Antinòmies Judicis* dogmàtics que s’oposen i s’afirmen a la vegada, l’un com a tesi i l’altre com antítesi, quan ambdós es poden acceptar Teologia racional Teoria sobre un ésser suprem (Déu) del que es pot demostrar la seva existència i conèixer l’essència mitjançant arguments racionals Ideal de la raó pura Demostracions de l’existència de Déu fetes pels anteriors filòsofs que Kant analitza i mostra com inconsistents *Les antinòmies: El món és: Etern o va tenir un inici Va ser creat o no Fruït de l’atzar o de la necessitat Simple o compost