La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques

Presentación del tema: "La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques"— Transcripción de la presentación:

1 La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
Unitat 3 La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques

2 1. Aristòtil 1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ Aristòtil
Pàg. 86 1. Aristòtil 1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ Aristòtil Context històric: el segle IV aC La democràcia atenenca restaurada però sota el domini espartà (al llarg de 20 anys) Desunió i debilitament de les principals poleis que lluiten entre si en diferents aliances Filip II, rei de Macedònia, aprofita la situació les envaeix i conquista. En morir aquest El seu fill, Alexandre el Gran, crea un imperi amb dos conseqüències fonamentals: Es passa de la polis a l’imperi (com a unitat d’organització política) Gran difusió de la cultura grega Dades biogràfiques 384 neix a Estagira (macedoni i estranger –metec– a la polis atenenca) 367 marxa a Atenes i estudia a l’Acadèmia amb Plató (20 anys) 343 per encàrrec de Filip II s’ocupà de l’educació de Alexandre el Gran (9 anys) 336 mor Filip i torna a Atenes on funda la seva escola: El Liceu (precedent del museu - biblioteca d’Alexandria) 323 mor Alexandre, acusat d’impietat, s’exilia a l’illa d’Eubea on mor als 62 anys Obres Tres períodes: A l'Acadèmia segueix la filosofia platònica, posteriorment se'n distancia i crea la seva filosofia, en els seus darrers anys es centra en la investigació de la naturalesa Andrònic de Rodes classificà les seves obres en 5 grans grups segons tracten de: 1. Lògica, 2. Ciències de la naturalesa (Biologia, física i psicologia), 3. Filosofia primera (Metafísica), 4. Moral i política, 5. Poètiques i tècniques Pren-ne nota! pàg. 87

3 1. Aristòtil 1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ Aristòtil
Pàg. 86 1. Aristòtil 1.1 Les claus per entendre la filosofia d ‘ Aristòtil Crítica a la teoria de les Idees de Plató Punt de partida comú amb Plató: voler explicar les coses sensibles i concretes Plató davant el canvi continu d’aquestes postula l’existència del món de les Idees Aristòtil considera que on hi havia un problema Plató ha creat tres: Explicar el món sensible Explicar el món intel·ligible Explicar la relació entre ambdós Així doncs: Només existeix una realitat: la conformada pels individus concrets (el món sensible platònic) L’essència (allò que és permanent i fa possible la ciència) existeix però és a les coses mateixes, no fóra d’aquestes (separadament) Les idees no tenen més realitat que la de ser pensades (Són fruït d’una elaboració de l' intel·lecte humà però són un reflex fidel de l’estructura de l’ésser) Quin ha de ser l’objectiu ara?: Descobrir l’estructura interna de la realitat individual “Allò que existeix real i metafísicament és l’individu concret, no hi ha més realitat separada que aquesta”

4 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 87 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Metafísica o filosofia primera Definició Objecte No s’ocupa de cap ésser en concret (com les ciències particulars) sinó d’allò que és comú a tots els éssers (l’estructura de l’ésser) Hem de distingir entre: El Ser: allò que es predica de tot els ens (éssers) L’ ens: és allò que és, la realitat individual Teoria hilemòrfica: ontologia Què és la realitat per Aristòtil?: La realitat és substància (l’ésser individual i concret) Objectiu: explicar la pluralitat i la diferència entre els éssers Idea principal: tota substància és un compost de matèria (hylé) i forma (morphé) en dos nivells de composició. “Ciència del Ser quant a Ésser i dels atributs que li corresponen pel sol fet de ser”

5 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 88 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Teoria hilemòrfica: ontologia 1r nivell Matèria primera 2n nivell Matèria segona S1 Forma substancial (essència) Abstracció Forma accidental (accidents) Substància primera (Individual) S2 Substància segona (Universal)

6 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàg. 88 1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica Primer nivell de composició, és el resultat de la unió entre: Matèria primera: pura indeterminació, informe, comú a tots els éssers, grau més baix de l’ésser (pròxim al no-res) Forma substancial: és l'essència (“Allò que fa que una cosa sigui el que és i no una altra cosa”). Proporciona a l’ens els seus caràcters essencials (determina el gènere i l’espècie) Mitjançant el procés d’abstracció (que consisteix en separar el que tenen en comú els individus d’una mateixa classe, que comparteixen una mateixa essència) l’essència pot ser captada per l'intel·lecte. En fer-se intel·ligible s’anomena substància segona (és semblant a la Idea platònica però només existeix en l’objecte particular, no té existència separada) Segon nivell de composició, és el resultat de la unió entre: Matèria segona: resultat del primer nivell de composició. Es menys determinable: només en els aspectes individuals Forma accidental: aporta a l’ens el conjunt dels seus caràcters no essencials o accidentals (els pròpiament individuals: les seves singularitats dins els individus de la mateixa espècie) El resultat final és la substància primera o individual (ousia): l’ens complet Per tant, es pot parlar de substància en dos sentits: Substància primera: individu: ens concret: substrat i individual (exemple: Sòcrates) Substància segona: concepte: classe: essència i universal (exemple: cavall) José Vidal González Barredo