1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement

Presentación del tema: "1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement"— Transcripción de la presentación:

1 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 91 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Antropologia Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica Cos i ànima no són dues substàncies distintes (dualisme) sinó dos elements inseparables d’una única substancia: l’ésser humà. Per tant: No és una unió accidental sinó substancial, on: Negació de la immortalitat de l’ànima Què és l’ànima? Ésser humà Cos Matèria Potència Ànima Forma Acte “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida, és a dir, d’un cos organitzat”

2 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Tipus d’ànima Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen el mateix tipus de vida (les mateixes capacitats i funcions) Hi ha tres tipus d’éssers segons el grau de perfecció de la seva ànima: Vegetativa (nutrició, creixement i reproducció) Sensitiva (apetències, desitjos, percepcions sensibles i moviment local) Intel·lectiva o racional (Enteniment: pensar, entendre: racionalitat) (Voluntat: com s’ha d’actuar a partir de l’hàbit)

3 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Teoria del coneixement: teoria de l’abstracció Negació del coneixement com a reminiscència (ja que l’ànima és mortal) L’ésser humà com a unitat d’operacions: pot conèixer mitjançant l’ànima i el cos El punt de partida de tot coneixement és l’experiència (empirisme): Ara, el coneixement més alt (ciència o episteme) només s’assoleix de forma gradual: Coneixement humà Coneixement sensible Cos ànima sensitiva Coneixement intel·lectual ànima racional “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en els sentits”

4 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Graus del coneixement Percepció Comú als animals i els humans Rebre les qualitats sensibles dels objectes mitjançant la informació dels sentits (permet conèixer les coses concretes) Record Comú als humans i els animals superiors Conservar i reproduir sensacions en absència de l’objecte original (permet l’aprenentatge) Experiència Preveure el que succeirà a partir de la repetició de determinades seqüències causals (integra els graus de coneixement anteriors) Tècnica Només la posseeixen algunes persones Saber fer determinades coses a partir de principis i normes (s'aprèn i es pot ensenyar) Ciència Coneixement universal (no es predica d’un individu sinó de tots els d’una mateixa classe) i necessari (és així i no pot ser d’una altra manera) (a partir de conèixer les quatre causes)

5 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Coneixement intel·lectual: l’abstracció L’ésser humà es distingeix de la resta dels animals per la seva capacitat de raonar però raona a partir de fer ús dels conceptes (que són la base de tot coneixement científic): Com es forma un concepte? Rebuig de l'innatisme platònic No hi ha conceptes innats deslliurats de l’experiència. Els conceptes els ha produït el nostre Enteniment però no són arbitraris: els ha elaborat a partir de les imatges sensibles que reté la nostra ment El procés que ho fa possible rep el nom de “Abstracció” Realisme gnoseològic El concepte és universal i necessari però només és a la ment humana, en quan que intel·ligible, encara que és un reflex de l’estructura i la natura de les coses (essència) FS M1 M2 FA S1 S2 Abs.

6 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement El procés d’abstracció És resultat de la intervenció de l’enteniment: Enteniment pacient (potència): és passiu, a través dels sentits les coses hi deixen la seva empremta: la imatge mental que sintetitza les qualitats que els diversos sentits capten dels objectes Enteniment agent (acte): a partir de les dades impreses, per formar el concepte (que és universal), prescindeix dels trets individuals i concrets (accidents) i separa (abstrau) allò que tenen en comú tots els objectes d’una mateixa classe (essència) Empremtes Objectes José Vidal González Barredo