Materialisme històric

Presentación del tema: "Materialisme històric"— Transcripción de la presentación:

1 Materialisme històric

2 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 334 L'anàlisi del mode de producció capitalista Ja que la realitat és dialèctica, aquest mode de producció porta en si mateix els elements contradictoris que han de ser la causa de la seva superació. És per això que s’ha de fer una anàlisi a fons del seu funcionament per poder trobar-los i accelerar-los amb la finalitat de poder arribar a transformar-lo en un model més just. El capital Aquest mode de producció, com a tots els anteriors, està fundat en l’existència de la propietat privada que ara adopta la forma del capital. S’ha diferenciar entre: Capital constant (o bens de producció). És el format pels edificis, instal·lacions, maquinaria, eines i materials. Capital variable. És el format pel diner amb el que s’adquireix la força de treball (d’obrers i tècnics) que serveix per produir mercaderies. És el que dona benefici ja que paga només una part del valor que el temps de treball afegeix al producte (salari de subsistència: valor d’allò necessari perquè el treballador reposi la forca de treball invertida en la producció). La resta se l’apropia el capitalista per reposar i ampliar el seu capital i fer pujar el seu consum personal.

3 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 334 Conseqüències del gran desenvolupament de les forces productives Hem de destacar-ne tres de fonamentals: La revolució industrial i el maquinisme provoquen: Una major especialització i una subordinació esclavitzant de la força de treball a la màquina. Un augment de la capitat productiva i, per tant, un excedent que s’ha de col·locar en nous mercats. Així es produeix una universalització dels mercats (globalització) impulsada per l’obtenció del màxim benefici. Aquesta expansió econòmica se controla políticament a través del colonialisme. El desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport implica: Una major competència entre els treballadors. Més facilitats de comunicació entre ells per a la seva organització. Les crisis cícliques del capitalisme. Produïdes pel desajust entre la capacitat productiva i la de consum. Si els excedents no es poden col·locar en nous mercats s’han de destruir. Provoquen l’esfondrament o la fusió d’empreses en grups cada vegada més grans. La conseqüència és l’acumulació del capital en menys mans progressivament: una de les principals contradiccions del sistema capitalista segons Marx.

4 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 334 Conseqüències de les noves relacions de producció Hem de destacar-ne quatre de fonamentals: La divisió social creixent entre dues classes principals i directament enfrontades: la burgesia i el proletariat. La resta de classes tendeixen a desaparèixer: l’aristocràcia és substituïda per la burgesia en el poder i la petita burgesia (petits industrials, comerciants, artesans i pagesos) tendeix a proletaritzat-se. Les relacions entre burgesos i proletaris són d’explotació. Els burgesos són els propietaris del capital i els mitjans de producció. El proletariat té només la seva força de treball que ha vendre en el mercat de treball a canvi d’un salari de subsistència. Malgrat el formen els productors directes de la riquesa aquests són els que menys en reben.

5 3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
3. Karl Marx: el materialisme històric 3.5. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 334 La generació de la plusvàlua La plusvàlua és la diferència entre el valor produït per l’obrer i el del salari pagat per la seva força de treball (Se n’apropia el capitalista i és el fonament del seu enriquiment). Això vol dir que: El temps de treball del productor és superior al que es requereix per generar la riquesa que li torna en forma de salari. D’aquesta manera podem distingir entre: L’augment de la “consciència de classe” dels treballadors Deguda , sobretot, a la diferència entre un nombre cada vegada més reduït de propietaris dels mitjans de producció i un altre progressivament major d'obrers explotats i empobrits. Aquesta és, segons Marx, la principal contradicció del capitalisme. Temps de treball Treball necessari Temps dedicat a produir el valor dels seus mitjans de subsistència (de la seva força de treball), és a dir, del seu salari. En el sistema capitalista serveix per reposar el valor del capital variable desemborsat per l’empresari. Treball excedent Temps dedicat a produir que no crea cap valor pel treballador però si pel capitalista en forma de plusvàlua. És el valor de tots els productes que durant aquest temps produeix el treballador. José Vidal González Barredo