La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

El pas a lacció: dur a terme accions de millora Consol Lumbierres Naya.

Presentaciones similares


Presentación del tema: "El pas a lacció: dur a terme accions de millora Consol Lumbierres Naya."— Transcripción de la presentación:

1 El pas a lacció: dur a terme accions de millora Consol Lumbierres Naya

2 Estratègies per treballar la convivència i els conflictes a les aules.

3 ENS CONEIXEM BÉ? QUÈ EM SORPRÈN DE LALTRE?. NOM, CENTRE?. PRINCIPALS PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA I CONFLICTES QUE ES VIUEN EN ELS NOSTRES CENTRES? COM SINTENTEN SOLUCIONAR? LA NOSTRA DIVERSITAT ENS ENRIQUEIX ( Dinàmica de grup: Torrego Seijo) Activitat de dinàmica de grup: Ens presentem.

4 Compartir les experiències viscudes ens enriqueix a tots. Definició de la paraula conflicte La formula és tan antiga com a bàsica: parlar i negociar. La implicació de lalumnat és la clau de lèxit.

5 US SONEN ? DE QUI SÓN ? SERVEIXEN......? "Els joves davui adoren el luxe, tenen maneres pèssimes i menyspreen lautoritat; mostren poc respecte vers els seus superiors i sestimen més la conversa insulsa que lexercici; els nois són ara els tirants i no els servents de les seves llars: ja no saixequen quan algú entra a casa; no respecten als pares, conversen entre ells quan estan en companyia de persones grans, devoren el menjar i tiranitzen els seus mestres El carro i els bous No és que leducació en valors, garanteixi unes bones maneres. És al revés, uns bons hàbits i rutines cíviques acosten al fons duns valors de manera clara i estable. Les formes són els bous, els que fan la feina, els que tenen la força i el fons és el carro que ve desprès. Un carro mal estirat, ni que sigui en la bona direcció, no arribarà mai a destinació. I sense bous, els millors carros queden atrapats en el pedregar.

6 REFLEXIONS Que l alumnat es baralli a l hora del pati, que una persona empenti una altra que l ha intentada passar a la fila, o els insults amb qu è alg ú respon als comentaris despectius sobre la seva feina, s ó n incidents que acaben esdevenint el m é s natural del m ó n, atesa la seva freq üè ncia i la const à ncia amb la qual es reprodueixen. Tal é s la nostra habituaci ó a aquest estat de coses, que acabem afirmant, amb convicci ó, que a la nostra escola no hi ha conflictes.

7 Projecte de convivència / títol 5 del NOF. El conflicte millor resolt és el que sha evitat mitjançant la prevenció

8 Marc normatiu Normativa (marc legal) LOE Decret de Drets i Deures (LEC i decret dautonomia) LEC. Instruccions inici de curs Documents de centre Llarg termini. Curt Termini PEC. Pla anual. NOF(T) NOF (títol 5) Pressupost Memòria/ aval. de centre. Formació permanent dequips directius de primària

9 NOF (Primària ) TITOL 5. DE LA CONVIV È NCIA EN EL CENTRE Cap í tol 1. Q ü estions generals Secci ó 1: Mesures de promoci ó de la conviv è ncia. Secci ó 2. Mecanismes i formules per a la promoci ó i resoluci ó de conflictes Cap í tol 2. Mediaci ó escolar Cap í tol 3. R è gim disciplinari de l alumnat a. Drets i deures de l alumnat,professors, pares, PAS. b. Faltes d assist è ncia c. Comunicats d incid è ncia. (Conductes contraries a les normes de conviv è ncia) d. Tipologia de les faltes e. Mesures correctores i sancions

10 TITOL 5. DE LA CONVIV È NCIA EN EL CENTRE. (Treball cooperatiu) CAP Í TOL 1. Q Ü ESTIONS GENERALS. Secci ó 1: Mesures de promoci ó de la conviv è ncia: Acollida. Coeducació Inclusió Comunicació Cultura de la Pau. Educació emocional/competència social/símbols identittaris. Secci ó 2. Mecanismes i formules per a la promoci ó i resoluci ó de conflictes. Pla dAcció Tutorial. (materials).( Classificació dels materials per etapa i cicles./ comissió de convivència)+ tècniques de resolució de conflictes) CAP Í TOL 2. MEDIACI Ó ESCOLAR:(Resoluci ó de conflictes) Formaci ó, tallers, endegar el projecte. Cap í tol 3. R è gim disciplinari de l alumnat(RRI) a. Drets i deures de l'alumnat, del professorat,pares, Pas, monitors de menjador. b. Faltes d assist è ncia c. Comunicats d incid è ncia. (Conductes contraries a les normes de conviv è ncia) d. Tipologia de les faltes e. Mesures correctores i sancions

11 Comissió de convivència Que vagi més enllà de les mesures reguladores i sancionadores Que impulsi un projecte de convivència participatiu i que posi laccent en el caràcter educatiu de les accions Que analitzi els diferents conflictes (quan, com i per què i cerqui processos preventius Que planifiqui i faci el seguiment dels diferents recursos i actuacions Flexible i obert a la participació dels diferents agents educatius (tant del centre com de lentorn). * Cercar i elaborar materials per treballar el PAT. Formació permanent dequips directius de primària

12 Partida: situació de centre Diagnòstic de necessitats Adequació a les possibilitats Motivació per al canvi Millora del clima de centre Satisfacció/benestar professional Prioritzar (començar per allò més..) Necessari, urgent Útil Concret, tangible, identificable Del projecte a la realitat Canvis culturals Millora de la convivència

13 Què entenem per conflicte? Element substantiu Fet puntual Element subjectiu Punt de vista personal Element interactiu Relacions Neix quan dues o més persones interdependents perceben una incompatibilitat dobjectius

14 SENTIMENTS DE FRUSTRACIÓ, IMPOTÈNCIA, BAIXA AUTOESTIMA. INTRAPERSONALS: SENTIMENTS DE FRUSTRACIÓ, IMPOTÈNCIA, BAIXA AUTOESTIMA. ENTRE DUES PERSONES. INTERPERSONALS: ENTRE DUES PERSONES. DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS DE LA MATEIXA CLASSE. INTRAGRUPALS. DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS DE LA MATEIXA CLASSE. INTERGRUPALS: DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS DIFERENTS. INTERGRUPALS: DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS DIFERENTS. Tipus de conflicte 3.5

15 15 Amb el conflicte, QUÈ FEM? Ignorar-lo Mediació Buscar la intervenció de lautoritat sancionadora Resoldrel violentament

16 El cercle del conflicte dels alumnes en un centre. Conflictes dinteressos Conflictes de valors Conflictes de percepcions Conflictes estructurals Conflictes de relacions

17 Conflicte de percepcions Es produeixen per: Manca dinformació. Informació errònia. Diferents opinions sobre el que és important. Diferents interpretacions de les dades. Diferents maneres de valorar. Es resolen amb: Acord en quines són les dades importants. Coincidència a lhora de recollir les dades. Criteris comuns per valorar les dades. Lús de tercers en el paper dexperts.

18

19

20

21

22

23

24 Comprovar com es perd informació i apareixen rumors. Observar com algunes informacions molt rellevants es perden al llarg de la cadena, mentre que sorgeixen noves dades fantasma inventades per les males interpretacions del llenguatge oral o corporal. ACUDIT: Coronel, comandant, capità, tinent, sergent, caporal. Rumor visual. Rumor Oral

25 Conflictes dinteressos Es produeixen per: Interessos personals. Caràcter competitiu. Es resolen amb: Diferència entre interessos i posicions. Criteris objectius. Solucions que contemplin les necessitats de totes les parts

26 Conflictes estructurals Es produeixen per: Desigualtat de poder i dautoritat. Desigualtat del control, la propietat o la distribució dels recursos. Es resolen amb: Definir i modificar els rols. Modificar les pautes de comportament destructiu.

27 Conflictes de relacions Es produeixen per: Emocions intenses. Percepcions equivocades o estereotips. Mala comunicació. Comportament negatiu, agressiu. Es resolen amb: El control de lexpressió de les emocions. Millorar la comunicació. Aclariment de les percepcions.

28 TROBEM-NOS PARLEM-NE QUÈ TENIM ENTRE MANS FEM PROPOSTES POSEM-NOS DACORD PER CONTINUAR JUNTS VIURE I CONVIURE EN PAU Procés de mediació

29 PASSOS PER MEDIAR UN CONFLICTE:

30 1. Resum situacions que alteren la convivència del centre. La majoria de les situacions que alteren la convivència al centre es poden resumir en las següents. Alteracions en el compliment de les normes del centre en relació a: 1. Mala utilització del espais del centre. 2. Apropiació despais i materials per part dels alumnes més grans. 3. Disrupció, mal comportament en classe. 4. Problemes amb els alumnes de nova incorporació. 5. Marginació. Hi ha alumnes que estan marginats al llarg de tota la seva escolaritat per diferents motius i amb reaccions diferents en funció de la personalitat dels marginats. 6. Baralles, normalment sense importància, cal prestar atenció especial a les que es produeixen en grup a alumnes marginats o amb menors. 7. Matonisme. Hi ha una clara actuació daprofitament de la situació de privilegi ( per raó de ledat) per una part dels alumnes de sisè i cinquè en relació als seus companys tant de curs com als daltres edats ( fins i tot, hi ha alumnes de sisè que quan tenen problemes no volen que es doni informació per tal devitar represàlies). 8. Hi ha una facilitat, recolzada per una certa permisivitat, a lhora dels insults. 9. Assajament, cal prestar especial atenció al possibles casos dassejament Íntimament lligada al matonisme i en els cursos superiors però concretat en una persona i amb reiteració de fets.

31 2. En relaci ó als espais i temps. Els llocs més conflictius del centre són. Per aquest ordre: El menjador. El temps que roman un alumne al menjador es molt llarg ( 2 hores i 30 minuts) i la vigilància difícil, lautoritat del personal de menjador (educadores) no es igual que la dels mestres i reben, molt sovint, males contestacions i falta de cas. El pati. Pels problemes de vigilància i control per part dels mestres i la relaxació en moltes de les normes del centre. * Entrades a classe en horari de pati, utilització els serveis, utilització de pistes esportives i torns, llocs amagats de la vigilància. Files i desplaçaments pel centre. Classe en horari despecialitats. Classe en horari de tutors. Els horaris més conflictius són. Per aquest ordre: Horari de menjador. Horari de pati. Horari dentrades i sortides de lescola

32 Problemes en relació a la intervenció Falta de coordinació, les mesures preses en casos dalteració de la convivència, han de tenir un seguiment per part de la tutoria, hi ha dincloure aspectes de prevenció, mesures que eviten els fets ( no poden tornar a repetir-se), informació als pares. Les mesures punitives no seran les úniques a aplicar. Cal dur un registre escrit dels fets, SI NO SESCRIU NO EXISTEIX. Cal fer participes als alumnes, normes, compliment seguiment,... Cal evitar lacceptació de conductes negatives com a normals o de nens Falta de compliment dels acords per part dels mestres, relaxació. Unificació de criteris. Cal millorar els canals de relaci ó entre mestres i educadores i altre personal relacionat amb el centre.

33 MEDIACIÓ ESCOLAR 3-12 ANYS (PAT) E. InfantilE. Primària Cicle Inicial 3anys Descoberta 4 anys. Observació 5anys. Exploració C. Inicial. Iniciació C.Mitjà Capacitació C.superior. Apronfundi- ment La persona (jo). Acceptació de si mateix i dels altres. La persona i els companys Participació, cooperació i respecte mutu. ( Normes bàsiques de convivència) La persona i els adults. Presa de decisions i responsabi- litat compartida. El grup classe. Elaboració interpersonal dels conflictes i informació sobre el procés de mediació. Lescola ( elaboració de normes daula i de centre) Servei de Mediació. Habilitats i actituds característi- ques dels mediadors. La comunitat educativa. Ser conscient dels problemes de convivència i de com afrontar-losl Servei de mediació. Pràctica de la mediació entre companys/es

34 Mapa global de les sessions: Comprensió del conflicte.( presentació) Comunicació oberta.( Coneixement) Expressió democions i sentiments.( Afirmació) Habilitats de pensament. (Confiança) Participació activa (Comunicació). Convivència pacífica( Cooperació). Procés de mediació( Elaboració de conflictes)

35 Mesures de promoció de la convivència Infantil Pla dacció tutorial Materials: Fem les pausCarme Boqué. Mediació de 3 a 6 anys proposta de gestió constructiva, creativa cooperativa i crítica de conflictes. Descoberta (3 anys) Observació(4 anys) Exploració (5 anys).

36 Etapa Primària. El conflicte. Compartir punts de vista. Identificar interessos. Crear opcions. Fer pactes. Mediació en acció.

37 Escola de cultura de la pau. Web: escolapau.uab.cat/convivencia/ Un grup-classe és una comunitat en la que nois i noies conviuen moltes hores, per tant hi sorgeixen conflictes. Serà important establir mecanismes, pautes i normes per a la convivència i la transformació dels conflictes. En aquesta web trobareu idees, reflexions i recursos per a organitzar una convivència pacífica en el vostre centre. Apartats: La formació de la persona. Lorganització del centre. La comprensió del món que ens envolta.

38 Material de cosmocaixa. Guia didàctica. Identitat. Convivència i responsabilitat. CINC KXS. Espai LIC. Projecte de convivència.

39 Showpeace (Guies didàctiques)

40 PLANIFICACIÓ DE LACTIVITAT ABANS DE VEURE LA PEL·LICULA. VEURE LA PEL·LICULA DESPRÈS DE VEURE LA PELÍCULA

41 Norma: Els/les alumnes miraran de tenir la seva aula neta i endreçada i el material en perfecte estat PROFESSORS Cada professor, abans de començar les classes, farà netejar i endreçar laula als alumnes, si cal. El professor serà lúltim que surt de laula, i a darrera hora lectiva, farà pujar les cadires, farà endreçar laula i tanca els llums. Cal tancar les aules: a lhora de lesbarjo, a darrera hora del matí i a darrera hora de la tarda. ALUMNES Els alumnes vetllaran per tenir la seva aula i el material endreçat, net i en perfecte estat. Els alumnes endreçaran i netejaran la seva aula en cas que sigui necessari. Els alumnes pujaran les cadires a darrera hora de classe. Sha de tenir cura de no causar cap desperfecte a les instal·lacions del centre ni al material que pertanyi a altres companys/es. Sha de respectar i tenir cura dels elements decoratius: murals, plantes, informacions dels taulers de suro,treballs exposats... Sha de respectar el material propi de cada alumne: llibres, bosses desport, motxilles,... Intervenció individual: Mesures correctores i sancions: Realització de tasques educadores per a lalumne o lalumna, en horari no lectiu. Reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al daltres membres de la comunitat educativa. Els alumnes repararan manualment els danys ocasionats en el centre i/o en el seu material.

42 Mesures per la millorar de la convivència en Educació infantil CONDUCTES CONTRARIES. Desobeir a la mestra de forma reiterada Barallar-se amb com panys. Insultar els companys. Reiterat rebuig a algun company. Portar joguines de forma reiterada. Alterar lordre a la fila. Prendre o no compartir les joguines, Aquestes mesures sexpliquen i es dona una fotocòpia en la reunió de pares. Sexplica a la classe en tutoria. Es penja en la classe. Mesures correctives. Fer-lo reflexionar sempre. Treballar lempatia. Prendre consciència que els conflictes són un fet natural. Que demani perdó. Canvi de lloc de classe. Privació dactivitats que li agradin. Requisar la joguina que porta de casa durant uns dies. Posar-lo a l'últim lloc de la fila. Prendre la joguina que no vol compartir. Posar-lo al RACÓ de pensar. Reproduir i explicar el conflicte mitjançant diferents estratègies, dibuix, titelles, etc..

43

44 TROBEM NOVES MANERES DE SOLUCIONAR ELS CONFLICTES Data: 14 de desembre del 2006 Equip de mediadors: Silvia Casanovas i Salvador Nonide com a observador. Protagonistes de la mediació: Nens i nenes de la classe del Gats i dels Peus de lescola St.Jordi de Sant Pau dOrdal. Què ha passat? ?

45 Mesures per la millorar de la convivència en Cicle Mitjà Conductes contraries. a)Arribar tard a lescola reiteradament. b)Faltar a lescola sense justificació. c)Desobeir la mestra. d)Barallar-se amb els companys. e)Rebutjar algun company. f)No respectar el treball dels companys. g)No respectar el material de classe o del centre. h)Alterar lordre durant les entrades i sortides de classe. i)No portar activitats encomanades. Deixar-se els llibres. j)No respectar les instal·lacions del centre. k)Portar objectes que distreguin el treball. l)Accions que puguin afectar el treball de classe i de lescola. Mesures correctives: Fer-lo reflexionar sempre. Treballar lempatia. Explicar per escrit els fets. Explicar què han fet malament i alternatives per millorar-ho. Mediació. (Contracte) Comunicació als pares via agenda. Substituir el material afectat. Per altre de nou del que sen faran responsables els pares. Privar-lo dalguna sortida. Canviar-lo de grup classe una estona. Sortir lúltim. Retenir els objectes que distreguin del treball de classe. Privació del temps desbarjo per un període de temps determinat. Suspensió del dret dassistència en determinades classes(informàtica, E, Física...). Anotar a la graella de control exposada a la classe. Aquestes mesures sexpliquen i es dona una fotocòpia en la reunió de pares. Sexplica a la classe en tutoria. Es penja en la classe.

46 El respecte En aquesta classe hem de respectar, no fer mal i no amagar la vida a ningú de lescola: monitors, mestres i alumnes. Quan no siguem capaços de controlar-nos.... Ens quedarem tres dies sense sortir al pati. FEM NORMES

47 CICLE SUPERIOR Conductes contraries. No respectar el treball dels companys. Alterar lordre durant les entrades i sortides de classe. No portar les activitats encomanades pel professor. No escoltar la mestre. No respectar el torn de paraula. No treballar en silenci. No portar el material necessari. No tenir net i ordenat el lloc de treball. No tenir els treballs i materials degudament nets i ordenats. Jugar a classe o pel passadissos. No tenir cura del pati. No respectar les instal·lacions. Mesures correctives. Fer-lo reflexionar sense presses fins a aconseguir un compromís (fer-ne seguiment). Explicar per escrit els fets. Explicar què han fet malament i alternatives per millorar-ho. Comunicació als pares via agenda. Privar-lo dalguna sortida. Canviar-lo de grup classe una estona. Privació del temps desbarjo per un període de temps determinat. Anotar a la graella de control exposada a la classe Mediació. Aquestes mesures sexpliquen i es dona una fotocòpia en la reunió de pares. Sexplica a la classe en tutoria. Es penja en la classe.

48 Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre- Faltes- Faltes greus. Desobeir la mestre. Contestar malament. Agredir la mestra. Barallar-se amb els companys/es o indultar-los de forma reiterada. Rebuig o assentament a un company/a. Sortir de lescola o classe sense permís. Falsificar documents escolars, treballs, signatures. No assistència a lescola sense justificació. Reiteració de conductes contràries a la convivència. Robar material. Sancions Explicar per escrit els fets. Explicar què han fet malament i alternatives per millorar-ho. Reparació dels danys causats, fent- se responsables els pares o tutors. Mediació. Reparació de lofensa demanant disculpes. Privació dalguna sortida. Expulsió per un temps determinat de laula i/0 de la classe. Aquestes mesures sexpliquen i es dona una fotocòpia en la reunió de pares. Sexplica a la classe en tutoria.

49

50 Data de la incidència Fets ocorreguts (Què ha fet)Com es solucionaMesures que es prenen DIARI DINCIDÈNCIES CICLE NIVELL CURS ESCOLAR ALUMNE:________________________________________

51 Full de control diari del grup classe : HorariComportament general de la classe Alumnes amb problemes de conducta Problem à ticaActuacions fetes Professor Molt malam ent MalamentRegular.BéMolt. Bé Professor Professor Professor Professor Professor

52 Graella de comportament. conductes contraries a les normes de convivència La graella es renova cada trimestre. Nom dels alumnes Incidències Caselles per dies lectius del trimestre. 1. Joan 2. Pere 3.Maria 4. Núria

53

54 Recursos a la xarxa Pàgina de GROC. Hi trobareu tots els materials que han fonamentat aquesta sessió i altres recursos. Pàgina de Jordi Collell i Carme Escudé mestres, psicòlegs i màsters en psicopatologia infantojuvenil membres de l'Observatoire International de la Violence Scolaire. Recursos molt estructurats i molts enllaços a materials accessibles on-line Orientacions del Departament dEducació en relació a la convivència des de la formació, la prevenció i la intervenció enfront del conflicte cia/http://www.isftic.mepsyd.es/profesores/orientacion_educativa/conviven cia/ Pàgina del MEC amb molts recursos per a laula en relació a la convivència i la gestió de conflictes a laula. Es tracta d'un programa de prevenció inespecífica i d'inserció transversal en el currículum, en la mesura que s'adreça al tema de les drogodependències a través d'altres temes relacionats i que són d'interès per als joves al que va adreçat.

55 Davant el conflicte.....una aposta per leducació FER LES PAUS AMB LEDUCACIÓ. ATREVEIX-TE A EDUCAR: Benvolgut/da professor /a, sóc un supervivent dun camp de concentració. Els meus ulls van veure, allò que cap home hauria de presenciar: cameres de gas construïdes per engeniers instruïts. Nens enverinats per metges professionals. Nens morts per infermeres professionals. Dones i recents nascuts morts a trets i cremats per graduats en col·legis majors i universitats. Per tant, sospito de leducació. La meva petició és : Ajudar els teus estudiants a arribar a ser persones. Els teus esforços mai han de produir monstres, hàbils psicòpates,futurs Eichmans. Llegir, escriure, laritmètica....són importants només si serveixen per a fer als nostres fills més persones. Supple,1993. supervivent dun camp de concentració.

56 Materials i bibliografia Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata. El manual mostra el resultat del treball sobre educació per a la pau realitzat en diverses escoles de Filadelfia. Incideix de forma especial en lautoestima, autoconcepte, el fet de compartir... i ofereix algunes indicacions a les famílies. Al final presenta una selecció de literatura infantil i de jocs cooperatius. Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea. Obra dividida en dues parts ben diferenciades: anàlisi de les causes psicològiques i socials de la violència i agressió i àmbits dactuació per abordar aquesta temàtica. Boqué, M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Mediació 3-6. Proposta de gestió constructiva, cooperativa i crítica dels conflictes. Barcelona: CEAC-Planeta. Les autores plantegen situacions concretes de treball a laula per tal danar creant un entorn pacífic i dialogant a lescola, de manera que els mateixos nens i nenes siguin capaços de solucionar les dificultats amb què es troben en la seva relació amb les altres persones. Document que fa extensives les actuacions en làmbit de convivència, prèviament iniciades als centres docents densenyament secundari, als centres deducació infantil i primària. Les diferents propostes i bones pràctiques es desenvolupen en tres apartats: identitat, relació i solidaritat. Sadjunta un CD-ROM amb materials de formació en competència social i un DVD amb experiències de centres sobre educació en valors i habilitats relacionals. Carme Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: CEAC-Planeta. Taller de 30 hores per formar equips de mediació a làmbit educatiu, especialment indicat per a letapa secundària. Conté orientacions per a la persona formadora, dossier de treball per als alumnes, material fotocopiable, manual del mediador, 10 situacions de mediació comentades per fer role-playing i presentació de la mediació en Flash.

57 EDUCACIÓ EMOCIONAL UNA FILOSOFÍA DE VIDA. Com treballar les emocions a infantil, cicle inicial, mitjà i superior. Cicle Infantil. El pot dels bons moments: La capsa de les emocions Primària. la ruleta de les emocions, joc de la teranyina.

58 BIBLIOGRAFIA Boque,M.C Cultura de mediación y cambio social Barcelona Graó. Boque, M.C Temps de mediació CEAC Casamayor,G Como dar respuesta a los conflictos La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona Graó. Torrego Seijo Mediación de conflictos en instituciones educativas Narcea. Cornelis,H y Faire S. Tu ganas, yo gano, Como resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones Madrid Gaia. Farré, S: Gestión de conflictos: Taller de mediación. Un enfoque socioafectivo. Manel Güell: Per què he dit blanc si volia dir negre? Grao Carles Mendieta: Ni tu ni jo. Com arribar als acords Grao Albert Serrat PNL per a docents Millora el teu coneixement i les teves relacions Grao Glòria Sanz: Comunicació afectiva a laula. Tècniques dexpressió oral per a docents. Elena Cano Com millorar les competències dels docents Guia dautoavaluació Grao. Sandra Harris / Garth F. EL acoso en la escuela Paidós, educador. Anna Carpena Una experiència en habilitats socials Quadern de treball

59 Un curs és com un autobús,en cada parada pugen i baixen problemes, és important arribar bé al destí final i viatjar satisfets. No cremar-se en petites decisions. El camí de lèxit sinicia amb el primer pas

60 Quan un equip té ordre, el talent individual aflora més i millor, contribuint a lèxit de tots.

61 MOLTES GRÀCIES! Consol Lumbierres Naya. Dra en Pedagogia i psicologia.


Descargar ppt "El pas a lacció: dur a terme accions de millora Consol Lumbierres Naya."

Presentaciones similares


Anuncios Google