Noves tècniques per a reduïr el fracàs escolar Pere Marquès (2010/11). UAB - grup DIM Versió catalana: Gemma Carreras.

Presentación del tema: "Noves tècniques per a reduïr el fracàs escolar Pere Marquès (2010/11). UAB - grup DIM Versió catalana: Gemma Carreras."— Transcripción de la presentación:

1 Noves tècniques per a reduïr el fracàs escolar Pere Marquès (2010/11). UAB - grup DIM http://peremarques.blogspot.com/ Versió catalana: Gemma Carreras Estem investigant. Vols rebre formació i experimentar a la classe? "Si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents (Albert Einstein, XX)

2 ESTEM FENT QUELCOM MALAMENT Un 30% crònic (des de sempre) de fracàs escolar reconegut al final de lensenyament obligatori hauria de ser quelcom INACEPTABLE pels docents, pels pedagogs, pels polítics, per les famílies… "El futur no és un regal, és una conquesta" (Jonh F. Kenedy, XX) o ¿Admetríem que els metges només curessin al 70% dels seus malalts ? o ¿Admetríem que els mecànics només arreglessin el 70% dels cotxes que arriben al seu taller? Pere Marquès (2010) A més a més, un 40% dels joves entre 18 y 24 anys no tenen ni el batxillerat ni la Formació Professionalitzadora: abandonen els estudis. Fracassen => fracassem nosaltres

3 Si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents Albert Einstein (Ulm, 1879 –1955) Pere Marquès (2010)

4 ¿QUÈ ENTENEM PER FRACÀS ESCOLAR? Situació en la que lestudiant no aconsegueix els objectius proposats pel seu nivell i edat i existeix un desaprofitament real dels seus recursos intel·lectuals (es poden incloure: abandonament, baix rendiment…). Segons la WIKIPEDIA: el fet de no aconseguir el títol acadèmic mínim obligatori dun sistema educatiu (A Espanya, lESO). Pere Marquès (2010) o Part daquest problema es genera a Primària, on (segons un estudi del 2009 a Catalunya) més del 25% dels alumnes no adquireixen competències bàsiques imprescindibles. o Així poc a poc aquests alumnes es van frustrant i marginant del sistema educatiu. Molts passaran a ser alumnes problema a larribar a ladolescència a Secundària.

5 LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (1) 1.-Factors aliens a lescola i a lestudiant Els pares: despreocupació, sobreprotecció, males condicions de vida (excés dactivitats, manca dhoraris, poques hores de son…), poca col·laboració amb lescola, nivell sociocultural, recursos disponibles… I el component genètic hereditari. LAdministració Educativa: inadequada ordenació del sistema educatiu, manca de recursos per a les escoles, males polítiques educatives… La societat: entorn sòcio-cultural tancat, exigent, molt competitiu; mercat de treball poc esperançador… Models de comportament que es presenten a través dels mitjans amb contravalors: individualisme, consumisme, immediatesa, rendiment fàcil, relativisme… … en comptes dels valors desitjables: esforç, constància, voluntat, compromís, solidaritat, cooperació, ajuda mútua, treball, inversió a mitjà i llarg termini, saber, capacitat dadaptació… Pere Marquès (2010)

6 LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (2) 2.- Factors del propi estudiant Dèficits educatius / formatius Coneixements i habilitats prèvies. Tècniques destudi. Motivació per lestudi (no li interessa). Autoestima, seguretat Trastorns neurològics cognitius TDA dèficit datenció, amb o sense hiperactivitat (TDAH). Dislèxia, discalculia… T. de percepció, orientació espacio-temporal… Coordinació psicomotriu (lateralitat, psicomotricitat fina…). Problemes de memòria a llarg termini. Dèficit intel·lectual (retard maduratiu o deficiència estructural). Trastorns neurològics de personalitat / afectius / conductuals Dificultat de socialització: escola, companys i professorat. Manca de voluntat/constància. Inestabilitat emocional: depressió, excés de passió… Problemes conductuals greus: autisme, psicòtics… Problemes físics Salut: fatiga, dèficits alimentaris, somnolència, drogues, malaltia. Deficiències físiques: visuals, auditives, motores… Pere Marquès (2010)

7 LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR (3) 3.- Factors a lescola Centres grans, infraestructura deficient, alta ràtio alumne/professor Organització i gestió deficient: manca de coordinació, incompliment de les normes, pocs canals de comunicació i orientació familiar… Currículum inadequat: massificació de continguts, lluny dels interessos de lalumnat… Professorat: poca capacitat o implicació per atendre la diversitat amb activitats motivadores adequades a diferents estils daprenentatge. Grup classe poc solidari amb els alumnes que tenen dificultats o dominat per lalumnat amb menys interès per laprenentatge. Mètodes didàctics: magistralitat excessiva i rol receptiu de lalumne, massificació de deures, sobrecàrrega de treball a classe Avaluació eminentment sumativa, academicista, memorística… Tutoria: poca atenció a lacció tutorial i la relació amb les famílies… Pere Marquès (2010) Cada alumne porta un bagatge (família, entorn, característiques personals, talents i carències, necessitats…) que li genera preocupacions que interfereixen a lescola.

8 TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (1) 1.- Realitzar activitats amb suport documental, enfocades a laplicació de competències: o Realitzar durant tot el curs (i també en alguns exàmens) activitats daprenentatge amb suport documental (xuletes, llibres, Internet…). En moltes activitats daprenentatge allò essencial NO és memoritzar, son les altres competències, és pensar, fer... o Considerar totes les competències i els objectius educatius de Bloom, no només la memòria és important. Pere Marquès (2010) El que hem daprendre ho aprenem fent" (Aristòtil, -IV) Pere Marquès (2010)

9 APTITUD: Capacitat per operar competentment en una determinada activitat CAPACITAT: Aptitud, talent, qualitat que disposa a algú per la bona activitat de quelcom COMPETÈNCIA: Perícia, aptitud, idoneïtat per fer quelcom o intervenir en un assumpte (RAE) Avui donem més importància a les competències que els estudiantes adquireixen (= saber fer) que als coneixements memoritzats. o Competència: Realitzar una tasca amb eficàcia, en un context. o Suposa mobilitzar coneixements, habilitats i actituds(que son com els àtoms que composen les mol·lècules-competència) de manera integrada… …en el marc de la personalitat (interessos, emocions) i experiència de cadascú. Sovint amb el suport de recursos i ajudes. o S adquireixen mitjançant experiències d'aprenentatge integradores sobre problemes reals i propers, que exigeixen aplicar allò après i solen admetre varies respostes. o Sevidencien en lacció i s'avaluen amb activitats daplicació (cartilla de competències, FR) Les manifestacions observables duna actuació competent sanomenen indicadors; sutilitzen en les pautes davaluació.cartilla de competències Pere Marquès (2008) CONCEPTUALITZANT LES COMPETÈNCIES

10 (definits per la LOE, la Unió Europea i altres disposicions educatives) o Comunicació lingüística. o Cultural i artística. o Tractament de la informació i món digital. o Matemàtica. o Aprendre a aprendre. o Autonomia i iniciativa personal. o Coneixement i interacció amb el món físic. o Social i ciutadana. Pere Marquès (2008) o Competències bàsiques: les imprescindibles per a tots. Les classifiquem en 8 blocs que sorganitzen en dimensions. Es solen definir de forma descontextualizada). BLOCS DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES Un home no es més que el que sap (Francis Bacon, XVI) Pere Marquès (2008) Primària i ESO hauria dorgantizar el seu currículum per àrees /assignatures en àmbits pluridisciplinaris en funció dobjectius daprenentatge definits en competències.

11 SER FER RESPECTE SOCIABILITAT COOPERACIÓ SOLIDARITAT AUTOAPRENENTATGE CURIÓS IDIOMES AUTOCONEIXEMENT AUTOESTIMA CONTROL EMOTIU RESOLDRE PROBLEMES INICIATIVA MOTIVACIÓ CREATIU T I C ÚS DE TIC RESPONSABLE LA CULTURA INTERPRETAR INFORMAR-SE EXPRESSAR-SE COMUNICAR-SE SABER CONVIURE PERSISTÈNCIA ADAPTACIÓ CREAR CONEIXEMENT CRÍTIC Pere Marquès (2002)

12 ¿ÉS NECESSARI MEMORITZAR TANT AVUI EN DIA? En les activitats daprenenetatge, els alumnes han: RECORDAR, reproduir, reconèixer, localitzar… COMPRENDRE, conceptualitzar, exemplificar, relacionar, interpretar… ANALITZAR, comparar, classificar, ordenar… SINTETITZAR, descriure, resumir, integrar, reunir … APLICAR, experimentar, resoldre problemes (hipòtesis, deducció, inducció), calcular… VALORAR (amb criteris), jutjar, seleccionar, criticar, debatre CREAR, idees innovadores, imaginar, predir, transferir… PLANIFICAR i organitzar projectes… Implicant altres competències instrumentals: Buscar / seleccionar informació en lentorn, Internet… Expressar / comunicar: oral, escrita, multimèdia… Altres: idiomes, ús deines TIC… Competències personals: treball autònom, metacognició I competència social: treball col·laboratiu Esquema basat en la taxonomía dactivitats cognitives (Bloom/Anderson) Pere Marquès (2010) la única que exigeix memoritzar; les altres exigeixen pensar

13 TÉCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (2) 2.- Reduïr al 50% els exàmens memorístics. ¿Per què no deixar que els alumnes facin ALGUNS exàmens amb xuleta? O amb els seus apunts, el llibre de text o Internet. Pere Marquès (2010) o Examen amb xuleta autoritzada, elaborada pel propi alumne (es pot reduir els seu tamany a mesura que avança el curs). o Examen amb apunts o llibre de text o Internet. Per resoldre problemes complexes de física o matemàtiques podem deixar-los les fórmules. Per fer comentaris de texts literaris podem deixar-los els apunts sobre mètrica, rima i figures estilístiques. Per comparar la societat de lAlta Edat Mitjana amb la del Renaixement pot ser puguem deixar-los consultar el llibre de text… o Examen amb consulta limitada. Es reparteix lexamen i es deixen 10 minuts perquè els alumnes el llegeixin i vegin el que no saben. A continuació es permet consultar apunts o Internet durant uns altres 10 min. Tot seguit ja es fa lexamen sense més suports. MOLT IMPORTANT. Durant el curs shaurien de fer habitualment aquestes activitats a la classe per què els alumnes aprenguin a utilitzar aquests suports.

14 TAMBÉ SEGUIREM FENT EXAMENS MEMORÍSTICS Quan vulguem avaluar la memòria dels estudiants i saber si han memoritzat les fórmules de física, els posarem un examen memorístic de formules, sense xuleta. I ja està. No estem apostant per labandonament de lactivitat memorística. Les persones necessitem saber coses de memòria. o Necessitem tenir un ampli vocabulari per parlar o escriure. Tot i que tinguem tota la informació a labast des de el nostre mòbil amb el Google, necessitem conèixer conceptes i fets bàsics per comunicar-nos amb agilitat i fins i tot per buscar a Internet més informació. o Tot i que tinguem calculadores, necessitem tenir càlcul mental per operacions simples. o Tot i que treballem amb editors de text i correctors ortogràfics, necessitem saber escriure amb lletra llegible i sense faltes dortografia. Pere Marquès (2010) "No necessito saber-ho tot; només necessito saber on trobar el que em faci falta, quan ho necessiti. (Albert Einstein)

15 EN DEFINITIVA: REDUÏM AL 50% ELS EXÀMENS MEMORÍSTICS Abans de posar un examen tinguem ben clar el que pretenem mesurar i no barregem en un mateix examen les preguntes memorístiques amb altres activitats cognitives: analitzar, sintetitzar, aplicar, valorar… Així, si posem 2 exàmens, un de fórmules sense xuleta i un altre de problemes amb xuleta, lalumne que no memoritzi les fórmules suspendrà lexamen de fórmules, però potser aprovarà lexamen de problemes. I evitarem que els alumnes que no recordin les fórmules queden automàticament suspesos, sense opció a demostrar si saben analitzar, raonar i solucionar els problemes. Daquesta manera alumnes hiperactius, poc donat a concentrar-se i memoritzar però que sí comprenen bé les coses, disposant de les fórmules podran resoldre els problemes i aprovaran els exàmens. Fer activitats amb suports, igual que memoritzar, requereix esforç. Sóc el que he après. Seré el que sigui capaç daprendre. (Javier Martínez Aldanondo, XXI) Pere Marquès (2010)

16 TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (3) Pere Marquès (2010) o Examen dentrenament (previ a lexamen de veritat) que orientarà als estudiants cap a allò més important i els permetran practicar i posar a prova els seus coneixements. Tot i que lexamen de veritat vagi a ser memorístic, aquest examen dentrenament podria realitzar-se amb suports documentals, o per parelles. Fer-ho bé podria proporcionar un punt de regal a sumar a la nota de lexamen de veritat. o Els alumnes preparen preguntes per l examen i després les llegeixen a tota la classe perquè els companys vegin si sentenen bé els enunciats i de pas mirin de contestar-les. L examen que prepari el professor inclourà un 25% daquestes preguntes. o Donar pistes als alumnes sobre el que sortirà a lexamen. 3.- Preparació dels exàmens memorístics. Tot el que sen diu estudiar i aprendre no és una altra cosa que recordar (Platón, -V)

17 TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (4) Pere Marquès (2010) o Graella dassoliments, amb la llista dels aprenentatges que shan de realitzar. Cada alumne té la seva, on es va anotant la data en que els assoleix. o Avaluació a la carta. Es reserva un 25% de la nota final a la valoració de diverses activitats escollides per cada alumne (duna llista que proposa el professor). Els treballs es poden anar desant en un portafoli. o Treballs individuals o en grup amb presentació pública a la pissarra digital (exposar un tema, projecte, webquest…) es valora: El treball (pot haver-hi rúbrica). La presentació oral i defensa. Les respostes a les preguntes del professor. o Els alumnes adopten el rol de professor: Es preparen un tema i lexpliquen a tota la classe (o a alumnes de cursos inferiors). Busquen recursos (imatges, vídeos curts, simuladors…) i els presenten i comenten als companys a la pissarra digital. Corregeixen lexamen dels companys (segons pautes del professor) 4.- Altres tècniques.

18 TÈCNIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR (5) 5.- Detecció precoç, tractament i seguiment dels alumnes que poden caure en fracàs escolar - Veure si va malament en (quasi) tot o tan sols en algunes matèries. Identificar les causes aparents. - Aplicar un tractament personalitzat que suposi per lalumne fer quelcom factible (si vol, pot) i que suposi un esforç assumible per a ell. Finalment motivar-lo per a que vulgui (fonts de motivació: aprendre, èxit, autoestima, reconeixement, aprovar…). - Fer seguiment, valorant especialment lesforç i ajustant les activitats a cada alumne, per què arribi a lèxit. - Implicar a altres estudiants (company tutor) perquè facin aquest seguiment. És una forma de servei-aprenentatge (com ho és encarregar-se dalgunes tasques de la classe o del centre o de lentorn): resulta motivador veure la utilitat del treball, el servei a la comunitat… i sadquireix responsabilitat i saprèn.. Pere Marquès (2010) Atendre també als estudiants que van bé, proposant-los nous reptes per a que no es desmotivin (com passa a vegades amb alumnes daltes capacitats).

19 … I PER SUPOSAT TENIR EN COMPTE ELS PRINCIPIS D APRENENTATGE I DENSENYAMENT o Principis daprenentatge: les claus per a que lalumne pugui, sàpiga i vulgui aprendre VEURE o Principis densenyament: aspectes clau a tenir en compte per a realitzar una bona acció docent. VEURE

20 ANNEX: LA PARADOXA DE LÚS EDUCATIU DE LES TIC

21 Els alumnes aprenen més però... els alumnes no milloren les notes LA PARADOXA DE LÚS EDUCATIU DE LES TIC -1 Pere Marquès (2012)

22 Amb les TIC (amb lús educatiu habitual de les TIC) no es millora la memòria i... els exàmens (els exàmens que determinen la nota) són memorístics LA PARADOXA DE LÚS EDUCATIU DE LES TIC -2 Pere Marquès (2012)

23 CHISPAS TIC I EDUCACIÓ Tecnologia educativa. Web de Pere Marquès Grup de recerca DIM-UAB Receptes per acabar amb el 50% del fracàs escolar: posa exàmens més fàcils (síntesis)síntesis Receptes per acabar amb el 50% del fracàs escolar: jo sóc jo i el meu ordinador (síntesis)síntesis Servei de Neurologia - Hospital Sant Joan de Déu. (2010). L aprenentatge a la infancia i ladolescència. Claus per evitar el fracàs escolar. Barcelona: Observatori FAROSL aprenentatge a la infancia i ladolescència. Claus per evitar el fracàs escolar AAVV (2010). Monogràfic sobre fracàs escolar. A Educaweb, 221.Monogràfic sobre fracàs escolar AAVV (2010).Desenvolupament del currículum basat en competències i millora dels aprenentatges. A Monogràfics Escuela, octubre 2010. MARTINEZ, S. (2009). Fracàs escolar, PISA i la difícil ESO. Revista de lAssociació de Sociologia de lEducació vol. 2, nº 1, pp. 56-85,. PD Pere Marquès (2008) Més informació…