Trastorns específics d’aprenentatge

Presentación del tema: "Trastorns específics d’aprenentatge"— Transcripción de la presentación:

1 Trastorns específics d’aprenentatge
Teresa Vilardaga Psicopedagoga i logopeda. col 688 Mòdul d’especialitat en neuropsicologia infantil Col·laboració Servei neurologia pediàtrica Vall d’Hebron Sant Boi Ll, 21 març de 2009 Unitat Neuropediàtrica pel Diagnòstic Escolar

2 Trastorns específics d’aprenentatge Definició
Terme genèric que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura ,escriptura, raonament o habilitats matemàtiques (“National Joint Committee on Learning Disabilities”). Son trastorns intrínsecs a l’individu, deguts a una disfunció del SNC. Origen constitucional. 21març 2009

3 Causa principal de fracàs escolar. Dislèxia 5 - 10%. TDAH 3- 5%.
INTRODUCCIÓ: Prevalença 10 – 15%. Causa principal de fracàs escolar. Dislèxia %. TDAH 3- 5%. TEDL 5-10% TANV (Pocs estudis de prevalença) Discalcúlia 1%. 21març 2009

4 Trastorns específics d’aprenentatge
El rendiment de en lectura, càlcul, expressió oral i escrita, es situa significativament PER SOTA respecte la seva E.C., el seu Q.I. i el curs escolar. Interfereixen en el rendiment acadèmic. No son conseqüència de deficiències auditives i visuals no corregides S'exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats escolars 21març 2009

5 Trastorns específics d’aprenentatge Definició
Classificats en: (Sans, 08): TDL Trastorns del desenvolupament del llenguatge. Dislèxia Trastorn específic de lectura i escriptura. TDA/H Trastorn per dèficit atenció amb/sense hiperactivitat. 3 subtipus i Tempus Cognitiu Lent. Discalcúlia Dificultat específic pel càlcul TANV Trastorn d’aprenentatge no-verbal Dificultats en coordinació, motricitat fina, orientació i percepció espaial. Malaptesa en activitats físiques Dificultats per comprendre el context social HD : disfuncional 21març 2009

6 Característiques cognitives de cada hemisferi:
Esquerre Dret Verbal Analític Precís Seqüencial Lògic Matemàtic Racional No Verbal Visual Holístic Simultani Artístic O. espai Irracional. 21març 2009

7 Visió des la vessant neuropsicològica:
EN els T.A trobem circuiteries disfuncionals del córtex. Àrees del cervell que estan hipoactivades tot i estar orgànicament preservades. Les disfuncions són diferents en cada un dels trastorns, es troben hipoactivades diferents zones del cortex. 21març 2009

8 Visió des la vessant neuropsicològica:
La disfàsia, la dislèxia, la discalcúlia son bàsicament trastorns deguts a l’alteració del funcionament de diferents àrees del hemisferi cerebral esquerre. (HE) El TDAH a una disfunció de zones prefrontals del cervell En canvi el TANV es deu a una disfunció de la substància blanca cerebral de l’hemisferi dret .(HD) ( Rourke 82; Sans 08) 21març 2009

9 Els trastorns de llenguatge del nen
Retard simple Retard en el desenvolupament del llenguatge: El llenguatge segueix el patró normatiu però a un ritme significativament més lent Afecta només a la vessant expressiva del llenguatge Trets: alteracions fonològiques i manca de vocabulari Processos de simplificació de la parla Aprenentatge NORMAL del llenguatge escrit TDL-Disfàsia Grup heterogeni de nens en el que les seves competències lingüístiques no es corresponen amb la seva capacitat cognitiva. Trastorn persistent Interferidor en els aprenentatges escolars Classificació de Rapin i Allen (1991) Dislèxia Dificultat específica per la lectura amb nens amb QI dintre de la normalitat, motivació i escolarització normal. La base trastorn es troba en les funcions cerebrals del llge. Deficiència fonològica com el problema de base. 21març 2009

10 DISLÈXIA 21març 2009

11 DISLEXIA H.D H.E MATES LLEGIR DIBUIX ESCRIURE MÚSICA ESPORT PARLAR
CONCENTRACIÓ 21març 2009

12 Dislèxia És el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent
Representa el 80% de tots els trastorns específics de l'aprenentatge Trastorn que es manifesta amb dificultats en l’aptge. de la lectura malgrat instrucció convencional, intel.ligència adequada i oportunitats socio-culturals. Prevalença % nens en edat escolar Afecta per igual a ambdós sexes És un trastorn inesperat i persistent encara que les manifestacions siguin diferents segons les edats. 21març 2009

13 Trastorn basat en el llenguatge, d’orígen constitucional,
dificultat en la decodificació de paraules simples, reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic.” (Circunvolució Angular. H.E) 21març 2009

14 Causalitat per pleitropisme genètic.
Atribuible al locus 6p.implicat a dislx i tdah. Carácter poligènic. No existeix el gen de la dslx 21març 2009

15 Deficiència fonològica:
base causal en la Dislèxia 21març 2009

16 Dislèxia El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques i Processa els diversos elements sonors del llenguatge. La correspondència G-F que realitzem en l’acte lector es basa en aquesta descodificació fonològica El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix. 21març 2009

17 C. Supramarginal Àrea visual primària Àrea de Brocca C. Angular
Àrea de Wernicke 21març 2009

18 Dislèxia. Deficiència fonològica
Aquesta deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per: Adquirir el llenguatge parlat Confusió entre paraules de so semblant Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraules Trastorns de pronunciació. Trobar el nom exacte de les paraules 21març 2009

19 Dislèxia. Deficiència fonològica
Per aprendre el nom dels colors,de les lletres, dels nombres(per anomenar-los) Per associar el sò amb la lletra corresponent Per a lletrejar i manejar mentalment els sons de les paraules(consciència fonològica) Dificultats per memoritzar seqüències verbals 21març 2009

20 Procés lector normal Es el sistema fonològic el que s’activa.
Via logogràfica: etapa de prelectura. Via fonològica: correspondència grafema – fonema Es el sistema fonològic el que s’activa. Via que s’ensenya durant la 1ª etapa d’adquisició de la lectura. En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per llegir paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres. Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat. Lectura holística, global de la paraula . Madura cap als 10 anys en nens amb un bon aprenentatge lector. 21març 2009

21 Lectura ruta fonològica:
Lenta Anàlisi lletra a lletra. De descodificació fonològica. El sistema fonològic treballa per reconèixer i fer la conversió de les grafies en fonemes. Ex:paraules poc corrents “bronquiectàsies” Noms propis: “Etchepareborda” 21març 2009

22 Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula.
Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot. La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes. 21març 2009

23 Disfunció via fonològica
Funcions cognitives preservades: Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes text decodificació identificació significat got [g][ò][t] gat [g][a][t] 21març 2009

24 Procés lector disfunció via lèxica
Funcions cognitives preservades: Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes text decodificació identificació significat Lectura global de la paraula 21març 2009

25 Evolució del trastorn de la via fonològica
Evolució del trastorn de la via fonològica Baix nivell d’estratègies sublexicals Primeres etapes (aprenem a llegir) Dificultat en associar so-lletra (decodificació) Lectura amb nombrosos errors Relativa bona comprensió Dificultats en seqüències verbals Etapes més avançades (llegim per aprendre) Lectura amb invencions frequents. Nombroses faltes d’ortografia Repercussió en la comprensió 21març 2009

26 Evolució de la via lèxica: Baixa adquisició d’estratègies lexicals
Primeres etapes (aprenem a llegir) - Bona exactitud de decodificació - Relativa bona comprensió - Lectura amb errors de sil·labeig Etapes més avançades (llegim per aprendre) - Lectura lenta Disprosòdica Exacte. - Comprensió dificultosa en frases i textos per la lentitud de l’acte lector 21març 2009

27 Visió unitària: Ambdós procediments, el decodificador i l’ortogràfic depenen absolutament l’un de l’altre. La capacitat de decodificació fonològica és previ al desenvolupament de les representacions ortogràfiques globals. Si cal molta atenció i esforç per a la decodificació , es queda compromesa l’agilitat en el reconeixement de les paraules i poder arribar a la comprensió final del text amb rapidesa. 21març 2009

28 Signes d’alarma.

29 Retard adquisició de la parla .Poc clara.
Preescolar: Hª familiar. Retard adquisició de la parla .Poc clara. Confusió pronunciació de paraules de fonètica semblant. Dificultat en aprendre els colors. Aprenentatges poc consistents 21març 2009

30 Dificultat aprenentatge lecto-escriptura.
Primària: Dificultat aprenentatge lecto-escriptura. Dificultat per associar una lletra amb el seu so. SVA. Negatives a llegir en públic. Errors en la lectura. Dificultat per a copiar enunciats. 21març 2009

31 Secundària: Disminueixen els errors en lectura.
Baixa velocitat lectora. Baixa comprensió lectora. Errors en escriptura (ortografia arbitraria). Dificultat per a copiar enunciats. Dificultat per a planificar i redactar relats. Gran dificultat d’aprenentatge de llengües estrangeres per escrit. Aversió a la lecto-escriptura. 21març 2009

32 ¿Què podem fer?

33 Assegurar-se que el nen entén els enunciats que ha llegit.
Exàmens orals. No obligar a llegir en públic. Deixar que es prepari les lectures a casa. No penalitzar faltes d’ortografia. Correcció de la norma ortogràfica que es treballi en aquell moment. No fer copiar x vegades les faltes dels dictats. 21març 2009

34 APRENENTATGES MANIPULATIUS I VISUALS.
21març 2009

35 Ajudar en la realització d’esquemes Informació via visual / oral.
Donar més temps en la realització d’exàmens escrits. Valorar els seus resultats en funció del seu rendiment anterior. Corregir les faltes en verd. Facilitar l’us de tecnologia: calculadora,taules m., lectors informàtics… Donar reforç positiu. 21març 2009

36 1er primària 2on primària 3er primària 4art primària So-grafema.
Separar fonemes. Escriure / llegir síl·labes 2 consonants seguides. C i G Ortografia arb (7 normes). Ortografia nat (C i G). Redactar frases. Iniciar lectura global. SVA (setmana, mesos, abc). Ortografia arb. Redactar text. Lectura global. SVA (taules). Signes de puntuació i entonació. Normes bàsiques ortografia. Redactat. Vocabulari acadèmic Tècniques estudi. Lectura per torns. 21març 2009

37 tdah Commorbiditat: conducta/estat d’ànim: aprenentatge altres
trastorn de conducta trastorn negativista desafiant depressió ansietat tdah aprenentatge Dislèxia Disfàsia TANV altres tics 21març 2009

38 Dislèxia. Conclusions Trastorn de caire persitent.
Compromet el rendiment escolar. Son necessaries acomodacions metodològiques. Cal un diagnòstic precoç per tal d’evitar efectes colaterals negatius com ara: Baixa autoestima Inseguretat Rebuig a tasques escolars . Sentiment de fracàs davant l’esforç 21març 2009

39 Trastorns específics d’aprenentatge
MOLTES GRÀCIES!! Teresa. UNITAT de DIAGNÒSTIC ESCOLAR 21març 2009