L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Eladi Torres, Gerent del Consell Comarcal.

Presentación del tema: "L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Eladi Torres, Gerent del Consell Comarcal."— Transcripción de la presentación:

1 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Eladi Torres, Gerent del Consell Comarcal del Maresme Mataró, juny de 2011 Els ajuntaments davant la crisi

2 32 anys d’ajuntaments democràtics 1979-2011 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 L’Administració Local a Catalunya 2011 Total d’ajuntaments Total ens locals 947 2205 Ajuntaments de menys de 2.000 hab.600 Treballadors Administració Local93.361 Catalunya 4.402 Maresme Pressupost agregat de les Ad. Locals8.958.897.772,41 (Dades 2008) Deute viva: Ajuntaments i diputacions4.488.842 milions d’euros (Dades 2009) 420.030 milions d’euros (Dades 2009) Número de Regidors9.137 Consellers Comarcals1.053 Diputats Provincials130

3 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Quatre principis per a la reformar l’administració local : 1.La simplificació de les instàncies administratives (racionalitat). 2.L’ optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència). 3.L’aproximació de la gestió dels serveis als ciutadans (subsidiarietat). 4.Retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Els reptes de l’administració local a Catalunya 2011

4 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 10 febleses Fragmentació Burocràcia Politització de la gestió Ineficiència Competitivitat Poca productivitat Opacitat Impressionabilitat Omnipresència Insuficiència financera 10 deures per a l’excel·lència Racionalització Simplificació i connectivitat Direcció pública Eficiència Coordinació i gestió supralocal Avaluació del rendiment Visibilitat i retre comptes Capacitat emprenedora Qualitat de serveis Austeritat i lideratge Els reptes de l’administració local a Catalunya 2011 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

5 Els ens locals a Catalunya Ajuntaments947 Consells Comarcals41 (1 Consell General d’ Aran) Diputacions4 ( futur 7-8 vegueries) EMD (entitats municipals descentralitzades)62 Mancomunitats69 Entitat metropolitana1 (abans 3) Consorcis locals302 Entitats de gestió municipal779 (ens de gestió + empreses) total2205 Ens L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 1. L’excessiva fragmentació dels ajuntaments i altres ens locals Dades Municat juny 2011

6 Els ens locals al Maresme Ajuntaments30 Consells Comarcals1 Diputacions1 Mancomunitats3 Entitat metropolitana1 Consorcis locals15 Entitats de gestió municipal47(ens de gestió + empreses) Altres (fundacions, consell esportiu, CN, ADEM en preparació) 4 total102 Ens L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 1. L’excessiva fragmentació dels ajuntaments i altres ens locals Dades Municat i pròpies juny 2011

7 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 El 78% dels Ajuntaments tenen menys de 5.000 habitants. 64 més de 20.000 habitants 23 més de 50.000 habitants 10 més de 100.000 habitants 1. L’excessiva fragmentació dels ajuntaments i altres ens locals

8 Uns ajuntaments que malgrat tots els esforços de modernització continua orientada més a la garantia dels procediments que als resultats. Tràmits lents i departaments estancs. La incorporació de les TICS als Ajuntament en molt dels casos no s’ha aprofitat per simplificar processos, optimitzar recursos i millorar la relació amb el ciutadà. Es demanen documents als ciutadans que ja els té la pròpia administració o els pot demanar directament a un altre. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 2. Una administració encara molt burocràtica

9 Alcaldes i Regidors dedicats a “gestionar” l’ajuntament. Regidors que assumeixen tasques i responsabilitats situades en l’àmbit de l’administració. Organització de les àrees de l’Ajuntament en relació al repartiment polític del Govern. Manca de transversalitat per la desconfiança entre persones i competitivitat entre forces polítiques. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 3. La politització de l’administració en detriment del lideratge del govern

10 Cada vegada proveïm més serveis als ciutadans. Per la via de la competència,de la necessitat o del compromís polític. La relació entre el cost d’aquest serveis i el resultat és manifestament millorable en termes qualitatius i quantitatius. Els ciutadans encara no ens demanen comptes sobre els costos dels serveis. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 4. Una administració poc eficient

11 Tots els municipis han de tenir un poliesportiu, un teatre...? Si hi ha un projecte destacat en un municipi veí no el podem compartir? Tots els municipis han de tenir una zona industrial... on el terme municipal coincideix amb el veí. Les Capitals de comarca, en tant que municipis més grans, monopolitzant determinats serveis i hi ha la percepció que si son d’ àmbit territorial més gran que el municipi no hi ha igualtat en l’ accés. La competitivitat, bona en l’ àmbit privat, es pot convertir aquí en incomunicació i rivalitat amb costos excessius. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 5. La competitivitat dels ajuntaments en front la cooperació

12 Increments importants de plantilla en els darrers anys malgrat la simplificació de les tasques per la incorporació de les TICs. Horaris cada vegada més reduïts. Menys nombre de dies treballats. Nous serveis que substitueixen a altres amb incorporacions de nou personal. Incapacitat de polítiques de gestió de personal en no existir directius públics als Ajuntaments petits i mitjans. 6. El poc nivell de productivitat del personal al servei dels ajuntaments L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015

13 Encara molts ciutadans, especialment de municipis petits i mitjans creuen que la resolució de les seves gestions tenen un nivell alt d’ arbitrarietat de funcionaris i polítics. No s'entén el llenguatge utilitzat i no s’aclareixen drets ciutadans i obligacions de l’ administració. El Web municipal és un aparador d’ informació, una bústia de suggeriments i reclamacions, una eina de tramitació...... però en general contínua sent una caixa negra pel ciutadà. 7. L’opacitat de la gestió en les relacions amb els ciutadans L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015

14 Qualsevol necessitat ciutadana ha de ser un nou servei municipal? Ser la finestreta més propera de totes les administracions no ha de suposar necessàriament assumir responsabilitats que no són de l’ àmbit local. Intervenció a vegades excessiva en l’esfera privada (rol de mediació, conciliació, assistència....). Els conflictes entre veïns per temes privats, la presència de l’Alcalde en l’activitat civil (l‘alcalde ho presideix tot), l’excessiva regulació en temes que requereixen més sentit comú que norma... L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 8. Una certa voluntat d’omnipresència de l’Ajuntament

15 La relació amb grans empreses/emprenedors que proposen endegar grans projectes amb suposats beneficis immediats per la població fa que a vegades no es sospesi suficientment els impactes a mig i llar termini. Inversions privades on la relació benefici social- costos públics no sempre és positiva. 9. Una administració i un govern impressionable L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015

16 10. Un finançament local amb clara recessió L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 En els anys de creixement econòmic aquests defectes de les organitzacions locals han estat menys evidents i combatre’ls no han format part de les prioritats polítiques dels governs. La crisi econòmica de les hisendes públiques fa necessari donar respostes a una situació com aquesta:

17 El moment dels Ingressos: Transferències de l’Estat en clara recessió. (S’ha de tornar una part significativa de les bestretes de caixa atorgades els anys 2008 i 2009). Important davallada del ingressos vinculats a la construcció. Menys ingressos provinents dels programes europeus i subvencions d’ altres administracions. Dificultat per incrementar la pressió fiscal local en un entorn econòmic de crisi. 10. Un finançament local amb clara recessió L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015

18 El moment de les Despeses: El capítol de personal representa entre un 35% i un 50% del pressupost ordinari, desprès de la retallada del 5% als empleats públics. Dificultats per aprimar plantilles. Concessions i contractes plurianuals amb clàusules de revisió IPC i a vegades amb finançament d’inversions incorporades. Costos de manteniment d’equipaments i serveis amb marges petits de reducció. Endeutament alt amb referència EURIBOR més diferencial. Perspectiva de pujades de l’índex ( previsió de 2,50% finals d’any). 10. Un finançament local amb clara recessió L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015

19 Deures per a l’ excel·lència: 1 Racionalització L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Ajuntaments: Supressió de municipis Alternativament gestió unificada de l’administració de municipis de menys de 5.000 habitants. - Personal compartit. - Gestió mancomunada de serveis. - Compres i contractacions úniques.

20 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Model Actual Consorci Sanitari Mataró Consorci Parc Corredor Montnegre Mancomunitat Serveis Alt Maresme Agència de Desenvolupament Local del Maresme Ajuntaments Consell Comarcal del Maresme Consorcis Mancomunitats Altres ens locals supramunicipals Model Proposat Administració Supralocal Consell Esportiu del Maresme Consorci de Residus Sòlids Urbans Consorci Sanitari Maresme- La Selva Consorci del Pessebre Consorci Televisió Maresme 1 Consorci Normalització Lingüística Deures per a l’ excel·lència: 1 Racionalització Mancomunitat de Serveis Alella, El Masnou i Teià Fundació Tecnocampus Parc Serralada Litoral Consorci Sanitari Maresme – BCN Nord Consorci Denominació d’origen Vi d’Alella Consorci de Turisme Consorci Televisió Maresme 2 Mancomunitat de Serveis Premia de Mar, de Dalt i Vilassar de Dalt AJUNTAMENTS Consell Comarcal del Maresme

21 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Avantatges Coordinació ens locals Supramunicipals DE GESTIÓ Serveis més eficients i de més qualitat Alliberament de diners públics per millora de polítiques Aprofitament de sinèrgies de les diverses polítiques sectorials Creació d’un sistema únic de gestió de la qualitat Millora de la informació i difusió DE GOVERN Estratègies polítiques territorials integrades Seguiment Polític del Consell d’Alcaldes dels ens locals supramunicipals. DE TRANSPARÈNCIA CIUTADANA Participació ciutadana Rendir comptes de manera conjunta Deures per a l’ excel·lència: 1 Racionalització

22 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Eficiència econòmica del model Personal: Compactació secretaris, interventors, tresorers i part del personal administratiu i de serveis no operatius Racionalització dietes personal electe Consums: Coordinació de les Compres, contractacions, i costos de les seus Millora i transparència de les transferències ens públics concertades Previsió estalvi: 40% costos estructurals (Ens consorciats menys CCM) Deures per a l’ excel·lència: 1 Racionalització

23 L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Proposta d’organització del Model POLÍTICA Consell d’Alcaldes: Òrgan de direcció política, rep informació dels presidents dels Consorcis i actua com a Junta General d’aquests. Acorda l’estratègia general de les polítiques supramunicipals. Juntes Generals dels Consorcis: òrgans de govern de cada un dels ens, elegeixen el President i governen el dia a dia de l’entitat Comissió Política de Coordinació: Formada pel President del CC i els Presidents dels Consorcis. Es reuneix una vegada al trimestre i acorda la concertació i la cooperació de les polítiques dels diferents ens TÈCNICA Comitè de gerents: Es reuneix cada tres mesos. Esta format pel Gerent del CC i els Gerents/Directors dels consorcis i organismes supramunicipals Deures per a l’ excel·lència: 1 Racionalització

24 Decàleg per l’ administració oberta: 1. Eficàcia i eficiència 2. Accessibilitat 3. Transparència 4. Seguretat 5. Coordinació 6. Participació 7. Connectivitat 8. Visibilitat 9. Capacitat emprenedora 10. Qualitat Aplicació de la Llei d’administració electrònica i la de Règim Jurídica i procediment administratiu de les administracions. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’ excel·lència: 2. Simplificació i connectivitat

25 L’ article 13 de l’ EBEP per primera vegada crea la figura del directiu professional. El personal directiu està subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els objectius que hagin estat fixats. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’ excel·lència: 3 Direcció Pública

26 Anàlisi cost- benefici de cada servei: Per què ho fem? A qui beneficia? Què ens costa? Que deixem de fer/podríem fer amb aquest diners? Quins són els nostres costos estructurals? Podem suprimir o convertir serveis d’escàs valor afegit? L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’excel·lència: 4 Eficiència

27 Cooperació municipal: Planificació d’equipaments i serveis compartits. Capitalitats comarcals amb serveis territorials: capital + comarca. Gestió Supramunicipal: Gestió de serveis ( recollida de brossa, neteja viària, enllumenat... ) Compres conjuntes. Recursos compartits. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’ excel·lència: 5 Coordinació i gestió supralocal

28 Pacte de la institució amb els treballadors per la implantació del model de “Gestió per Competències “ Beneficis professionals Expectatives de creixement professional (carrera professional horitzontal i vertical). Formació continuada. Incentius de retribució variable pel compliment d’objectius i rendiment. Beneficis de l’organització Compliment d’objectius i increment de la productivitat. Polivalència de funcions. Millora de l’eficiència i qualitat dels serveis. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’ excel·lència: 6 Avaluació del Rendiment

29 Carpeta ciutadana personalitzada “on line” (seguiment d’expedients). Publicació d’ indicadors de funcionament i qualitat dels serveis. Presentació anyal de la gestió del pressupost. Pla de gestió de les inversions en equipaments. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Deures per a l’excel·lència: 7 Visibilitat i retre comptes

30 Deures per a l’ excel·lència: 8 Capacitat emprenedora. L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 D’ alcaldes i governs locals: Líders de ciutat, creadors de xarxes, a la recerca del talent, els emprenedors i promotors d’ activitat econòmica. Creedors i impulsos de projectes de desenvolupament econòmic i social. Pro-actius en la recerca d’ingressos ( No només gestors de la despesa ). Promoció de “partenariats” públics- privats.

31 Deures per a l’excel·lència: 9 Qualitat de servei L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 A la recerca de la qualitat total: Qualitat certificada: “ISO” de processos i serveis. Qualitat percebuda: enquestes de satisfacció d’ usuaris, i ciutadans en general. Qualitat requerida: models i de qualitat per a contractistes, proveïdors i col·laboradors externs de l’administració.

32 Deures per a l’ excel·lència 10 Austeritat i lideratge L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 Reducció de les despeses sumptuàries, protocol·làries, i de publicitat. Actituds exemplars del govern local. Aprendre a dir no i explicar el per què.

33 CONCLUSIONS L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 El mandat 2011-2015 obre una nova etapa dels Ajuntaments basada ja no en el creixement pel creixement. En la construcció de nous equipaments i la creació i ampliació de serveis, si no en la seva redefinició i millora, i si cal també supressió. Caldrà revisar, repassar, netejar i reformar La “màquina” Ajuntament per optimitzar el seu rendiment. S’ haurà de trobar fórmules creatives i innovadores per mantenir el paper dels ajuntaments als nivells actuals i garantir un tracte equitatiu entre els ciutadans, independentment del municipi on visquin.

34 CONCLUSIONS L’ excel·lència en la gestió com a centre de les prioritats polítiques dels ajuntaments en el mandat 2011-2015 “El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les properes generacions i no en les properes eleccions” Winston Churchill (1874-1965)