La situació energètica a Catalunya i perspectives

Presentación del tema: "La situació energètica a Catalunya i perspectives"— Transcripción de la presentación:

1 La situació energètica a Catalunya i perspectives
Sergi Saladié Gil Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili

2 Procés d’implantació de centres productors d’electricitat
1r. Procés ( ) Petites centrals hidroelèctriques i grups diesel 2n. Procés ( ) Grans c. hidroelèctriques i c. Tèrmiques (carbó /fuel) 3r. Procés ( ) Centrals nuclears 4t. Procés ( ) 5è. Procés ( ) C. tèrmiques / C. eòliques / C. solars 6è. Procés (2010- ······) ???????????

3 POTÈNCIA ELÈCTRICA INSTAL·LADA – Febrer 2008 (en MW)
Total % Nuclear 3147 36 Tèrmica 3792 44 Hidroelèctrica 1404 16 Eòlica 342’2 4 8685’2 100 Potència (%) Consum (%) Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre RMB i Comarques Centrals Plana de Lleida i Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines 3147 1600 2180 322 7 970 105 177’2 75 90 5246’2 2262 1060 61 26 12 1 13 65 9 80 20

4 Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus
Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

5 Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus
Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.

6 PRODUCCIÓ CENTRALS NUCLEARS I TÈRMIQUES. Període 2001-2005
Potència instal·lada (MW) Producció (GWh) Coef. utilització Disponibilitat (%) Producció (%) % producció per tipus Ascó I 1028 8185’4 97’4 92’5 26 Nuclear 77’1% Ascó II 1027 8038’4 91’6 25’5 Vandellòs II 1087 8017’8 96’8 86’8 25’6 Cercs 160 734’8 61’7 81’6 2’3 Carbó 2’3% Foix 520 1015’2 24’7 91’5 3’2 Mixtes: gasoil/gas natural 6’7% Besós II 300 215’2 10’1 52’1 0’7 St. Adrià I 350 348’4 13’7 87’2 1’1 St. Adrià II 105’6 6’5 25’1 0’4 St. Adrià III 419’4 16’4 1’3 Besós III 400 1698’5 57’8 90’2 4’1 Cicle Combinat 13’9% Besós IV 1881’8 63’5 89’8 4’6 Tarragona Endesa 1775’3 58’5 93’6 Tarragona Power 424 1756’5 51’8 2’1 Total 6796 31712 50’5 100

7 DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER MUNICIPIS (2003)
Font: Pla de l’Energia Catalunya

8 Pla de l’Energia 2005-2015, preveu: 3500 MW en centrals eòliques
Entre 5 i 8 nous grups (400MW) en centrals tèrmiques = MW 3500 MW en centrals eòliques POTÈNCIA INSTAL·LADA: ,2 (2005) ,2 (2015) (Segons Pla de l’Energia ) Increment del 49% CREIXEMENT DEMOGRÀFIC(*): (2005) (2015) Increment del 22% (*) segons l’estudi: Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030; Institut d’Estadística de Catalunya; Desembre 2004 “Fa quatre anys seguits que l’Estat espanyol és exportador net d’electricitat

9 PROPOSTES INSTAL·LACIÓ NOVES CENTRALS (en MW)
Tipus Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre RMB i Comarques Centrals Plana de Lleida i Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines Total Tèrmica (IER) 1600 Tèrmica (BASE) 800 400 2000 Eòlica (2007) 1198’5 337’8 438’4 249’1 2223’67 TOTAL PROPOSTES 1998’45 (50’5%) (2737’8 – 1870) * 867’8 (21’9%) 438’4 (11’1%) 649’1 (16’4%) 3953’67 Potència actual 5246’2 2262 1060 105 8685’2 7244’7 3129’8 1498’4 754’1 12638’9 % 57 (61) 25 (26) 12 (12) 6 (1) (*) 1870MW corresponen al tancament progressiu de les centrals tèrmiques més antigues d’aquesta demarcació Consum (%) 13 65 9 INCREMENT 46%

10 Propostes instal·lació noves centrals. Per demarcacions i tipus (%)

11

12 Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. 2015.

13 El Pla de l’Energia (2005-2015) no ens és útil per canviar el model elèctric:
“Com a activitat liberalitzada, la producció d’energia elèctrica (tant en règim ordinari com especial) depèn de les decisions d’inversió dels agents del sector i no pot ser fixada, en l’actual marc regulatori, per l’administració.” (Pla de l’Energia, pàg. 227; Cap. 7, Pla d’infraestructures energètiques)

14

15 Avaluació “model” elèctric actual (1):
- Absència de model i de planejament: qualsevol empresa pot construir el tipus de central que vulgui, de la mida que vulgui i on vulgui. - Basat en fonts contaminants i perilloses: combustibles fòssils i nuclears. Generació de residus radiactius. - Sistema centralitzat en grans plantes productores: fràgil, i controlat per unes poques empreses amb elevats beneficis. INEFICIENT (malbaratament de fins un 65%) i LLUNY dels grans centres consumidors (REE reconeix 10-15% de pèrdues per transport, tot i que poden arribar a ser d’un 30%), - 65% - 10% - 30% 100 25-30 Per cada 100 unitats d’energia que entra al sistema de generació elèctrica, al consumidor final només n’arriben entre 25 i 30, depenent de la distancia entre generació-consum i de l’estat de la xarxa de transport.

16 Avaluació “model” elèctric actual (2):
Elevades ajudes públiques: Costos de Transició a la Competència, milions d’euros (1,736 bilions de pesetes) a pagar en 10 anys ( ) a les grans companyies elèctriques (Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa,…) Construcció i desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius a càrrec dels pressupostos públics. - Escàs suport a les polítiques d’estalvi i eficiència energètica - Escàs paper i suport a les energies renovables, especialment a la solar L’Estat espanyol té instal·lats 1 milió de m2 Solar tèrmica (2007) Alemanya té instal·lats 7 milions de m2 L’Estat espanyol té instal·lats 593 MW Solar fotovoltaica (2007) Alemanya té instal·lats 3800 MW

17 Alemanya Estat espanyol

18 Instal·lacions de menys de 10kW
Solar fotovoltaica (2007) Estat espanyol: 593 MW Alemanya: 3800 MW 40% Instal·lacions de menys de 10kW

19 50% Alemanya: 3800 MW Estat espanyol: 593 MW Solar fotovoltaica (2007)
Propietat compartida en teulades d’edificis públics i àrees urbanes, de societats limitades de propietat compartida amb unes inversions mínimes al voltant de 1.500€. (de 10 a 1.000kW de potència)

20 instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència tipus).
Solar fotovoltaica (2007) Estat espanyol: 593 MW Alemanya: 3800 MW 10% instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència tipus).

21 Avaluació “model” elèctric actual (3):
Deficiències en la seguretat de les Centrals Nuclears instal·lades a Catalunya: L’any 2007, el 62’5% dels successos notificables, segons dades del CSN. Incident a la CN Vandellòs II l’any 2005, parada durant 6 mesos per un problema de rovell. Fuita radioactiva Ascó I Retrocés demogràfic: - Durant els darrers 25 anys, Ascó perd 18 hab./any de promig. - El poble de Vandellòs ha perdut 100 habitants en els darrers 30 anys. Manca d’estudis epidemiològics als territoris del voltant de les centrals. Retrocés econòmic: - Ascó té un polígon industrial des de 1995, on només hi ha el cementiri, el camp de futbol i el parc de bombers. - Vandellòs, segons l’Anuari Econòmic de la Caixa de 2006 ha perdut entre 1999 i 2006 un 27% en l’Índex d’Activitat Econòmica. Ascó un 22’2%. Expoli territorial: - La major part dels beneficis no es queden al territori, sinó que marxen: - En forma de diners, a la seu de les grans empreses (ENDESA, IBERDROLA,...) - En forma d’activitat econòmica, cap a les àrees urbanes. - Una Central Nuclear factura euros/dia, ptes/dia (uns euros/any). Al territori deixen aproximadament un 1’4% dels beneficis. - Exemple: Paradoxa de la Ribera d’Ebre: 1ª comarca de Catalunya amb el PIB/càpita i 34ª comarca (7ª per la cua) en RFBD/càpita, i comarca amb el percentatge més alt de pobres (17’4%, segons La pobresa a Catalunya 2002, de Caixa de Catalunya).

22 Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya
L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model: Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya Mapa de recursos eòlics. Velocitat mitjana anual del vent a 80 m. d’alçada Energia elèctrica produïda per l’energia eòlica en diversos emplaçaments de Catalunya 1 2 Tramuntana 1 Mestral 2 Font: elaboració pròpia a partir de Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E. (2005) Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

23 Diagnosi situació eòlica actual.
L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model: Diagnosi situació eòlica actual. Grans centrals. Allunyades dels grans centres consumidors: pèrdua per transport i noves linies elèctriques d’evacuació. Controlades majoritàriament per grups inversors, animats per unes ajudes públiques importants. Prelidecció per territoris “pobres” i amb forts dèficits en finançament municipal. Elevats beneficis empresarials: al territori només paguen aprox. un 2% de la facturació. Ex. Tortosa: facturació de 8 milions d’€ (1.300 milions de ptes.), benefici territori € (27 milions de ptes.) No signifiquen el tancament de centrals contaminants, sino que al sud de Catalunya, a les centrals nuclears, encara s’hi han d’afegir dos projectes de centrals tèrmiques de 800 Mw: Hospitalet de l’Infant (en funcionament) i Riba-roja d’Ebre (en tramitació).

24

25

26

27

28 PN Montsant (2003)

29 PN Ports (2001)

30 Quines solucions? - Estalvi i eficiència energètica
Desenvolupament integral de les energies renovables: solar tèrmica, solar fotovoltaica, termosolar, eòlica, biomassa,… (Informe Renovables 2050, Informe Catalunya Solar) - Control social/territorial de les instal·lacions productores - Propostes d’acords / concertacions territorials - Acostament producció a centres consumidors = Descentralització - Tancament progressiu centrals contaminants i perilloses - Implantació massiva de l’energia solar tèrmica (20% estalvi) - Implantació massiva de l’energia solar fotovoltaica (0’7% sup. Catalunya=250 km2 aprox.=80% de les teulades) - Centrals de micro o mini cogeneració (biomassa i/o gas natural) distribuïdes en funció de la demanda. Permetrien aprofitar fins al 90-95% del calor que generen. (Hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge).

31 La Llacuna (Anoia) 875 habitants
Amb la venda d’electricitat produïda per aquest únic aerogenerador de 0’23 MW, es paga la factura municipal d’electricitat (equipaments i enllumenat públics).

32 Grans centrals productores
Projectes alternatius Proposat per agents externs al territori Proposats des del territori Beneficis econòmics cap a fora del territori Beneficis econòmics es queden al territori Bona part de les decissions les prenen els agents externs El territori controla el procés: tipologia, ubicació, intensitat,… Implica poc esforç de l’adminis- tració local Implica un major esforç de l’ad- ministració local Oposició ciutadana: malbarata- ment d’eforços col·lectius, en- frontament, tensions,… Complicitat entre els agents terri- torials: +efectivitat +eficiència +lideratge +compromís social

33

34

35

36

37 “L’amenaça que representa l’escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho son les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes - que els hàbits i esquemes relatius a l’ús de la energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)” (El planeta en perill; JIM HANSEN, 16 de novembre de La Vanguardia)

38 Per ampliar informació
Pla de l’Energia de Cataluna ( ): Crítica al Pla de l’Energia de Cataluna ( ): Red Eléctrica de España: Informe Renovables 2050 de Greenpeace: Catalunya Solar. El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya