Ciències socials, història Quart curs

Presentación del tema: "Ciències socials, història Quart curs"— Transcripción de la presentación:

1 Ciències socials, història Quart curs
POLIS 4 Ciències socials, història Quart curs

2 Índex 01 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 09 02
Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya ( ) 02 Liberalisme i Nacionalisme 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 03 La industrialització de les societats europees 11 Un món bipolar 04 Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Els anys del franquisme 05 Catalunya, la fàbrica d’Espanya 13 Democràcia i autonomia 06 L’època de l’Imperialisme 14 La Unió Europea 07 L’art del segle XIX Climas y paisajes de España, Europa y la CA 15 El món actual L’art del segle XX 16 08 El període d’entreguerres ( ) 2

3 Democràcia i autonomia
13 Democràcia i autonomia 1. La instauració de la democràcia 2. L’Espanya de les Autonomies 3. La crisi del govern de la UCD ( ) 4. L’etapa socialista ( ) 5. L’etapa del PP ( ) i el retorn del PSOE 6. La Catalunya autonòmica ( ) 7. La societat catalana i espanyola en el canvi de mil·lenni

4 13 Introducció A Catalunya i a Espanya, al llarg de les darreres dècades s’han recuperat les llibertats democràtiques, hi ha hagut una descentralització de l’Estat i s’ha configurat un país modern. Aquests objectius s’han aconseguit per mitjà d’una sèrie de reformes legislatives: reformes polítiques, reformes en l’organització territorial i mesures socials i econòmiques.

5 1. La instauració de la democràcia
13 1. La instauració de la democràcia 1.1. Les primeres eleccions democràtiques • Eleccions del 1977 a Espanya (il·lustració) • Eleccions del 1977 a Catalunya (il·lustració) 1.2. El primer govern de la UCD ( ) 1.3. La Constitució del 1978

6 1.1. Les primeres eleccions democràtiques
13 1.1. Les primeres eleccions democràtiques El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques des de feia més de quaranta anys. Els resultats van donar la majoria a Unión de Centro Democrático (UCD), partit liderat per Adolfo Suárez. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), encapçalat per Felipe González, va quedar consolidat com a partit de l’oposició. El Partido Comunista de España (PCE), liderat per Santiago Carrillo, i Alianza Popular (AP), liderat per Manuel Fraga, van quedar a una major distància electoral.

7 Eleccions del 1977 a Espanya
13 Eleccions del 1977 a Espanya

8 Eleccions del 1977 a Catalunya
13 Eleccions del 1977 a Catalunya

9 1.2. El primer govern de la UCD (1977-1979)
13 1.2. El primer govern de la UCD ( ) El nou govern d’UCD va emprendre mesures urgents: Es va nomenar una ponència, en la qual estaven representades totes les forces parlamentàries, que va redactar una Constitució. Es va abordar la crisi econòmica. Es va realitzar una reforma tributària. Es va decretar una segona amnistia per a presos per delictes polítics.

10 13 1.3. La Constitució del 1978 Els trets essencials són: Defineix l’Estat espanyol com un Estat social i democràtic de dret, que té en la monarquia parlamentària la seva forma política. Reconeix l’existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en Comunitats Autònomes. Declara que la sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals. Recull la divisió de poders.

11 2. L’Espanya de les Autonomies
13 2. L’Espanya de les Autonomies 2.1. Les reivindicacions autonomistes 2.2. El restabliment de l’autonomia catalana 2.3. La consolidació del mapa autonòmic • L’Espanya de les Autonomies (mapa)

12 2.1. Les reivindicacions autonomistes
13 2.1. Les reivindicacions autonomistes El franquisme no va aconseguir anul·lar els sentiments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia, on la defensa de la democràcia es va acompanyar de la reivindicació d’autonomia. Després de la mort de Franco es van produir demandes d’autonomia en altres regions espanyoles, on es reivindicaven les identitats pròpies. Els primers governs de la democràcia van replantejar la conveniència d’una reorganització territorial de l’Estat amb la creació d’un sistema generalitzat d’autonomies.

13 2.2. El restabliment de l’autonomia catalana
13 2.2. El restabliment de l’autonomia catalana El retorn de Tarradellas. L’any 1977, el president Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de l’exili del seu president, Josep Tarradellas. L’Estatut de Sau. El nou Estatut (1979) definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució política de l’autogovern. Les primeres eleccions autonòmiques. El 1980 van celebrar-se les eleccions autonòmiques i van suposar el triomf de Convergència i Unió i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat.

14 2.3. La consolidació del mapa autonòmic
13 2.3. La consolidació del mapa autonòmic Va quedar configurat un nou model d’Estat que es va anomenar Estat de les Autonomies. A més de les tres nacionalitats històriques, es van constituir 14 comunitats autònomes, regulades pels seus Estatuts d’Autonomia, que contenen les competències que assumeix cada comunitat. Es van aprovar els estatuts entre els anys 1979 i 1982.

15 L’Espanya de les Autonomies
13 L’Espanya de les Autonomies

16 3. La crisi del govern de la UCD (1979-1982)
13 3. La crisi del govern de la UCD ( ) 3.1. El segon govern de Suárez 3.2. Els enemics de la democràcia • Víctimes mortals del terrorisme a Espanya (il·lustració) 3.3. El cop d’Estat del 23-F

17 3.1. El segon govern de Suárez
13 3.1. El segon govern de Suárez Després que va ser aprovada la Constitució, el 1979 es van celebrar eleccions generals, que van ser guanyades per la UCD. Aquell any hi va haver també eleccions municipals. Va triomfar la UCD. Aquesta segona etapa de govern de la UCD va estar marcada per la fi del consens parlamentari i per les dificultats per governar. El descens de vots de la UCD a les eleccions municipals es va veure agreujat pels resultats de les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya (1980), on va retrocedir.

18 3.2. Els enemics de la democràcia
13 3.2. Els enemics de la democràcia La fragilitat de la democràcia espanyola es va evidenciar també per l’assetjament de grups d’extrema esquerra i de neofranquistes, que van fer servir la violència. Organitzacions terroristes com ETA, que defensava la independència del País Basc, i el GRAPO o el FRAP, anticapitalistes, no acceptaven la Constitució. Grups d’extrema dreta nostàlgics del franquisme van protagonitzar aldarulls al carrer. Entre el 1977 i el 1981 el nombre d’atemptats terroristes va augmentar.

19 Víctimes mortals del terrorisme a Espanya
13 Víctimes mortals del terrorisme a Espanya

20 13 3.3. El cop d’Estat del 23-F Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo. Però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d’Estat. El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia. L’actitud ferma del rei Joan Carles en el suport de la democràcia, l’oposició d’alguns comandaments militars i la unitat de les forces polítiques democràtiques van fer fracassar el cop d’Estat.

21 4. L’etapa socialista (1982-1996)
13 4. L’etapa socialista ( ) 4.1. La victòria electoral 4.2. Les reformes socialistes • Evolució de les despeses socials a Espanya (il·lustració) 4.3. La crisi i el relleu al poder

22 13 4.1. La victòria electoral El PSOE va guanyar les eleccions el 1982 i es va nomenar Felipe González president del govern. El PSOE pretenia unir la idea d’un canvi polític i de reformes socials amb una imatge de moderació. Aquestes eleccions van suposar un canvi respecte a les forces de la transició. La UCD va anar desapareixent. Alianza Popular es va consolidar com la primera força de l’oposició.

23 4.2. Les reformes socialistes
13 4.2. Les reformes socialistes La lluita contra la crisi. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la inflació i una modernització de l’estructura econòmica. Per reduir els efectes socials de la crisi, es van incrementar els serveis públics i les prestacions. Es van impulsar obres públiques. Política interior. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit i es van prendre mesures contra el terrorisme. Política internacional. El 1985 es va firmar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. Es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l’OTAN (1986).

24 Evolució de les despeses socials a Espanya
13 Evolució de les despeses socials a Espanya

25 4.3. La crisi i el relleu al poder
13 4.3. La crisi i el relleu al poder Es van produir casos de corrupció relacionats amb el finançament irregular del partit. També es van descobrir casos de complicitat d’alguns cossos policials amb la guerra bruta protagonitzada pels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) contra ETA. El Partido Popular va iniciar una dura oposició parlamentària contra Felipe González. Davant la debilitat del govern, es van convocar eleccions anticipades el març de 1996.

26 5. L’etapa del PP (1996-2004) i el retorn del PSOE
13 5. L’etapa del PP ( ) i el retorn del PSOE 5.1. El govern del PP en minoria 5.2. El govern del PP en majoria 5.3. El retorn del PSOE

27 5.1. El govern del PP en minoria
13 5.1. El govern del PP en minoria L’acció de govern del Partido Popular en la seva primera legislatura va tenir una orientació centrista per donar una sensació de continuïtat en relació amb l’etapa socialista anterior. El nou executiu va mantenir una política social que assegurés l’Estat del benestar, va iniciar un diàleg amb els sindicats i una aproximació als partits nacionalistes. En política internacional, es va intentar la consecució de la integració monetària d’Espanya a l’Europa de l’euro. El 1997, Espanya es va incorporar a l’estructura militar de l’OTAN. Tot i això, les relacions amb els partits nacionalistes van empitjorar.

28 5.2. El govern del PP en majoria
13 5.2. El govern del PP en majoria A les eleccions generals de març de 2000, el PP va aconseguir majoria absoluta i José María Aznar va formar nou govern. Es van dur a terme reformes en matèria educativa, laboral, de política migratòria i de lluita antiterrorista. La bona conjuntura econòmica va ajudar a consolidar la disminució de la inflació i de l’atur, el creixement de la renda per habitant, etc. En política exterior, es va produir un apropament als Estats Units, que va comportar el suport d’Espanya a la guerra a l’Iraq (2003). El març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, un atemptat terrorista a Madrid, d’orientació islamista, va originar una situació de commoció nacional.

29 13 5.3. El retorn del PSOE Les eleccions van ser guanyades pel PSOE, i José Luis Rodríguez Zapatero es va situar al capdavant del nou govern. Una de les primeres accions va ser la retirada de les tropes espanyoles d’Iraq. Va propiciar un procés de pau al País Basc, amb una treva indefinida d’ETA, que més tard es va trencar. Zapatero va impulsar lleis socials, com la Llei de matrimonis homosexuals i la Llei d’igualtat entre homes i dones. El març de 2008 es van convocar eleccions generals, que van ser guanyades novament pel PSOE, i Zapatero va formar un nou govern.

30 6. La Catalunya autonòmica (1980-2008)
13 6. La Catalunya autonòmica ( ) 6.1. El sistema de partits a Catalunya • Institucions d’autogovern de Catalunya (il·lustració) 6.2. Els governs de Convergència i Unió 6.3. Els governs tripartits

31 6.1. El sistema de partits a Catalunya
13 6.1. El sistema de partits a Catalunya El sistema de partits de Catalunya és força més plural que el del conjunt d’Espanya, que cada cop més està dominat per dos grans partits, el PSOE i el PP. L’espectre polític de Catalunya està integrat per cinc formacions amb representació parlamentària: Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V) i el Partit Popular (PP).

32 Institucions d’autogovern de Catalunya
13 Institucions d’autogovern de Catalunya

33 6.2. Els governs de Convergència i Unió
13 6.2. Els governs de Convergència i Unió El govern de la Generalitat ha estat en mans de Convergència i Unió durant vint-i-tres anys. El seu líder, Jordi Pujol, ha estat elegit president de la Generalitat en sis ocasions consecutives. Les principals actuacions del govern de CiU van anar dirigides a consolidar les institucions catalanes, a dissenyar un model sanitari i educatiu propis i a impulsar l’ús de la llengua catalana. També cal remarcar la Llei d’ordenació territorial (1987), que va significar la creació de 41 comarques, i el desenvolupament d’una policia autonòmica (Mossos d’Esquadra).

34 6.3. Els governs tripartits
13 6.3. Els governs tripartits Com a resultat de les eleccions autonòmiques del 2003 es va constituir un govern de coalició tripartit integrat pel PSC, ERC i IC-V i presidit pel socialista Pasqual Maragall. El govern es va proposar l’elaboració d’un nou Estatut d’Autonomia. L’Estatut, notablement retocat per les Corts espanyoles, va ser aprovat pels catalans en referèndum l’any El nou Estatut estableix la consideració de Catalunya com a nació, més altres competències. La complexa elaboració de l’Estatut provocà una crisi en el govern de Maragall. Convocà eleccions anticipades el 2006 i es tornà a reconstruir un govern tripartit amb José Montilla com a president.

35 7. La societat catalana i espanyola en el canvi de mil·lenni
13 7. La societat catalana i espanyola en el canvi de mil·lenni 7.1. Les noves pautes socials

36 7.1. Les noves pautes socials
13 7.1. Les noves pautes socials La consolidació de l’Estat del benestar. A les últimes dècades el consum i la renda nacional bruta han augmentat. Això situa Espanya entre els 15 estats més rics del món. Canvis en l’estructura familiar. Hi ha hagut un creixement de les famílies monoparentals, l’augment de l’adopció de nens i nenes d’altres països, etc. El descens de la natalitat. S’ha produït un descens de la taxa de fecunditat i un retard en l’edat de matrimoni i de reproducció. Aquestes pautes són fruit d’un millor nivell de vida.