DEL CATALÀ ORAL, AL CATALÀ ESCRIT

Presentación del tema: "DEL CATALÀ ORAL, AL CATALÀ ESCRIT"— Transcripción de la presentación:

1 DEL CATALÀ ORAL, AL CATALÀ ESCRIT
HISTÒRIA DE LA LLENGUA -1.2 (Per què parlem el que parlem?) DEL CATALÀ ORAL, AL CATALÀ ESCRIT L’Imperi de Carlemany al segle IX Girona (795) Barcelona (801)

2 ALCUÍ DE YORK a la Schola Palatina de Carlemany
2

3 3

4 El general Andalusí AL-MANSUR
BORRELL II 4

5 CONSCIÈNCIA DE NOVES LLENGÜES
No era pas llatí la llengua que parlaven els barcelonins o gironins durant l’ocupació sarraïna, ni era llatí la llengua col·loquial dels hispans exiliats a la Septimània, arran de la repressió musulmana (...) una llengua romànica parlaven els barcelonins alliberats l’any 801, i aquesta llengua romànica ja no deixarà de ser mai ella mateixa. JOAN BASTARDAS, La llengua catalana mil anys enrere (1995) CONCILI DE TOURS (813) Homilies en“rusticam romanam linguam at theosdicam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur” 5

6 JURAMENTS D’ESTRASBURG (842)
CAPBREU (839) Pro deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di in avant, in quant deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo et in aiudha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar dist, in o quid il mi altresi fazet, et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai, qui meon vol cist meon fradre Karle in damno sit (...) ACTA: Luredia, Meranicos, Saliente, Palierolus CAPBREU: Lòria, Meranges, Salent, Palerols. 6

7 ALGUNES MOSTRES QUE INDIQUEN L’EXISTÈNCIA DE L’IDIOMA:
-Document de 1078: “morter I cum sua mano” (un morter amb la seva mà) -Document de1080: “”et exeunt and comitem MC truites salades” (i sortiren i van menjar MC truites salades) -Document de 1150: “et vadit ipso roure gros qui esta ad ipso cingle subira” (i va des del roure gros que està al costat del cingle sobirà) * * * * * * * * FRAGMENT D’INVENTARI DEL SEGLE XII "Breve vel querimonia que habuit Bernardus Pere Babtidad de Aarnal Pere. Primum X parilios gallinas et V parilios occas, et camisas VIII de lin obtimas, et unas bragas, et una savana obtima, et unum mantel diuit, et unes pels de cabridis, et guadengas III, et i guat, et I boraç, et unes mapas, et unes tovaies, et flads III de lin, et parilios I anades, et estopa de lin cova, et caseos VIII obtimos, et quartera I, et sedaços II obtimos, et duos coltels" 7

8 EL CATALÀ LITERARI.CONTEXT HISTÒRIC
Segell de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó. («comes Barchinonensis, et Dei gratia regni dominator Aragonenesis».) La doble ascendència dels reis del casal d'Aragó, Genealogia del Casal d’Aragó ordenada per Martí l’Humà (Poblet 1400) 8

9 CULTURA, SOCIETAT I LLENGUA
El naixement d’una nova classe: la burgesia La necessitat de l’escriptura (“verba volant, scripta manent”) 9

10 PRIMERES MOSTRES DE CATALÀ ESCRIT (S.XI-XII)
El més antic, conegut fins ara. (Traduït en català actual per Josep Moran i Joan Anton Rabella)   * * * * * * "La voluntat del defunt scrita de pos que fo mort enfre sis meses sie publicat. Volontat d'aqel o d'aqela qe testa en sa vida de pos sa mort ans que sis meses sien passats sie publicada e manifestada, e per escriptura davant qal qe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aqela voluntat del defunt, tant compona en so propi aver ad aqel a cui fon testat..." (Forum Iudicum, traducció del llatí. mitjan segLe XII) 10

11 LES HOMILIES D’ORGANYÀ (s. XII-XIII)
Egressus ihesus inde cecessit un partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamauit dicens ei. Miserere mei domine. (f. e. d. f. m. m. a. d.) uexatur . S. audir et entendre deuem sent Mateu lapostol et euangelista qe dix enen euangeli qe ades auetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan n. s. anaue per la tera si ana el per les teres doltra mar per qe el sa proximaue a la passio que deuie rede en iherusalem tot per zo qels falses iudeus nol anasen cercar en altra terra ia ueng el en les ciutatz qi son en riba de mar qi son molt fortz si qels fils disrael anc no les pogren pendre per forza. Acestas III. ciutatz apela om per so nom la una tir elaltra Sidon. Aquesta qe om apela Tirus. (Fragment d'una de les Homilies d'Organyà) 11

12 LA LLENGUA S’ESCAMPA, IMPARABLE
Discussió entre predicadors Predicador religiós al carrer laics a Barcelona (1265) Representació eclesial Burgesos negociant Bíblia manuscrita medieval 12

13 L’OCCITÀ I EL CATALÀ 13