Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat.

Presentación del tema: "Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat."— Transcripción de la presentación:

1 Espai de Famílies El rol del coordinador/a de parentalitat.
(el professional com a operador/a en la gestió de l’alta conflictivitat familiar) Isabel Bujalance Gómez.

2 Espai de Famílies

3 Esp Espai de Famílies ALTA CONFLICTIVITAT 1- Alt nombre de litigis.
2- alt nivell d’ira i desconfiança. 3- dificultats de comunicació sobre els fills i filles. 4- rebuig dels fills i filles a anar amb altre progenitor. 5- cronicitat del conflicte al no aconseguir, els progenitors, la transició, després de la ruptura familiar. 6- actitud negativa respecte la parella (ex-parella). 7- reiteració en la conflictivitat verbal. 8- impossibilitat de separar les qüestions que pertanyen a la parella de les que pertanyen als fills i filles. QUAN HAN PASSAT DOS ANYS, DES DEL DIVORCI, I NO S’HAN ORDENAT ELS NIVELLS DE DESENCONTRE QUE JA EXISTIEN.

4 Espai de Famílies FACTORS: 1- sentiments provocats per la ruptura: -humiliació,rebuig, pèrdua… 2- vulnerabilitat d’algunes persones per les característiques de la seva personalitat: - narcissista, antisocial, histrionisme, límit, manca d’empatia, mentalitat extrema (o es guanya o es perd). 3- aliances amb professionals per tal de potenciar el conflicte.

5 Espai de Famílies

6 Espai de Famílies LOS CINCO SINTOMAS LETALES DEL CHANTAJE EMOCIONAL: (*) " EL CHANTAJE EMOCIONAL“ Susan Foward. Edicions Martinez Roca. La demanda: los chantajistas no verbalizan sus deseos con claridad y obligan a deducirlos. Suelen ser propuestas que no suenan a demanda pero que enseguida queda manifiesto que no cederán y que harán las cosas a su manera sin estar dispuesto a hablar o cambiar La resistencia: la respuesta a la demanda es negativa y clara. Otras formas de resistencia: mostrar menos cariño, replegamiento en la relación o poner excusas (llévate tus cosas que tengo que pintar) La presión: al recibir una respuesta diferente de la esperada, el chantajista no intenta comprender los sentimientos de la otra persona y presiona para que cambie de opinión aunque, a veces, quede encubierta por palabras generosas o con amenazas, al final, al ver que no consigue su objetivo. La capitulación: al no querer perder la relación, la persona chantajeada, pese a no verlo claro (desasosiego), se autoconvence de que tal vez se ha equivocado al negar la demanda…no se habla profundamente de las inquietudes, sólo superficialmente y el chantajista no hace ningún intento de calmar las inquietudes del otro…y se acaba la resistencia y se hace lo que el otro no ha dejado de pedir. La repetición: la victoria del chantajista de paso a un período de calma. Deja de presionar y la relación se estabiliza. La persona chantajeada siente incomodidad, incertidumbre pero también alivio al no haber presión y obtener el reconocimiento y aprobación de la persona que quiere. La persona chantajista ha descubierto que la presión ha hecho efecto y sabe la forma de que la otra persona se sienta culpable y ceda. Se sientan las bases de la pauta de las demandas: PRESIÓN Y CAPITULACIÓN

7 Espai de Famílies La capitulación: al no querer perder la relación, la persona chantajeada, pese a no verlo claro (desasosiego), se autoconvence de que tal vez se ha equivocado al negar la demanda…no se habla profundamente de las inquietudes, sólo superficialmente y el chantajista no hace ningún intento de calmar las inquietudes del otro…y se acaba la resistencia y se hace lo que el otro no ha dejado de pedir. La repetición: la victoria del chantajista de paso a un período de calma. Deja de presionar y la relación se estabiliza. La persona chantajeada siente incomodidad, incertidumbre pero también alivio al no haber presión y obtener el reconocimiento y aprobación de la persona que quiere. La persona chantajista ha descubierto que la presión ha hecho efecto y sabe la forma de que la otra persona se sienta culpable y ceda. Se sientan las bases de la pauta de las demandas: PRESIÓN Y CAPITULACIÓN

8 E Espai de Famílies OBJECTIU DE LA COORDINACIÓ DE PARENTALITAT:
Aconseguir que els progenitors no vulguin guanyar per sobre de l’altre, culpabilitzar-se i defendre’s, desconfiar i provar que l’altre menteix sinó que col.laborin per al que els fills no estiguin atrapats en el conflicte parental. (Col.legi advocats de Sueca)

9 Espai de Famílies EMPATIA PARENTAL(*)
“La capacitat de percebre les vivències internes dels fills i filles mitjançant la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals, a través de les quals manifesten les seves necessitats i respondre de forma adequada a aquestes” (*) “Los desafios invisibles de ser madre o padre” Barudy i Dantagnan. Gedisa editores.

10 Espai de Famílies COMPONENTS DE L’EMPATIA PARENTAL:*
1- CONSCIÈNCIA SOCIAL PARENTAL: Què significa ser pare o mare dels seus fills i filles. 2- APTITUD RELACIONAL: La capacitat per a compendre’ls i atendre’ls com el que són, els seus fills i filles. * “Los desafíos invisibles de ser madre o padre” Barudy-Dantagnan – Gedisa editores

11 Espai de Famílies ESTILS EDUCATIUS en la CoPa: 1- REPRESSIU AUTORITARI
2- PERMISSIU INDULGENT 3- PERMISSIU NEGLIGENT * “Los desafios invisibles de ser madre o padre” Jorge Barudy y Maryorie Dantagnan.

12 Espai de Famílies ESTIL AUTORITARI-REPRESSIU. Definició:
Centrat en les necessitats, creences i drets absoluts dels pares. Característiques: Distància, absència i/o frivolitat afectiva. La comunicació és unidireccional: control absolut per part dels adults. Control parental és rígid, inflexible, amb amenaces, càstigs corporals, humiliacions i rebuigs. Els pares sempre decideixen pels fills i filles limitant la seva creativitat i els seus processos de desenvolupament. Els adults estàn obsessionats pel respecte de las normes i no per transmetre el seu significat i el seu sentit. Les representacions dels fills i les filles i llurs comportaments són negatius, ideació de que “els nens i les nenes es porten malament”. No hi ha reconeixement de les capacitats ni dels avenços dels nens i nenes.

13 Espai de Famílies ESTIL PERMISSIU-INDULGENT.
Hi ha afectivitat en la relació parento-filial però sovint els nens i les nenes són utilitzats per a satisfer les necessitats afectives dels pares. Els progenitors poden estar disponibles, però no exerceixen l’autoritat que els seus fills necessiten. Els adults precisen, per llurs dificultats personals, que els nens els hi gratifiquin permanentment. Per tant, eviten o no soportan la confrontació educativa amb ells podent parlar d’una “intoxicació parental”.

14 Espai de Famílies Els menors creixen en un sistema ón no hi ha normes, regles ni lleis clares ni explicades, presentant, per això, dificultats a l’hora de modular emocions i comportaments, amb greus problemes per a controlar les frustracions. Els adults poden comunicar-se en excès amb els seus fills i filles sense respectar la jerarquia, les edats ni llurs nivells de desenvolupament. - Els menors creixen amb la il.lusió d’un poder i d’unes capacitats que no han aconseguit desenvolupar, el que els hi dificulta la seva adaptació a l’entorno dels seus iguals i a l’entorn social en general.

15 Espai de Famílies ESTIL PERMISSIU-NEGLIGENT Definició:
Caracteritza la parentalitat negligent, ón els fills i les filles no poden rebre la cura bàsica que necessiten i/o els aports educatius per a integrar-se, adaptar-se i funcionar en el medi social. Característiques: Carències afectives de tots tipus. La permissivitat és la “norma” generalitzada, sent el resultat de la comoditat o negligència dels adults. Els adults no fan ús de l’autoritat, per tant els nens i les nenes no tenen accés a un control intern de llurs emocions i conductes per manca d’experiències de control intern. Els adults es comuniquen poc amb els seus fills: la comunicació és superficial i sense continguts educatius. Els adults no recolzen, estimulen ni reconeixen els aprenentatges dels seus fills i filles. Espai de Famílies

16 AFECTACIÓ DEL DIVORCI EN ELS FILLS I FILLES
Espai de Famílies AFECTACIÓ DEL DIVORCI EN ELS FILLS I FILLES (*) La coordinación de parentalidad – cuando las familias ya no saben que hacer – Sacasas, Guitart, Avedillo i Carrasco

17 Espai de Famílies Nens i nenes: (*) “El niño ante el divorcio” Fernandez y Godoy – Pirámide -hipermadurs: creença de cuidar als pares, amagant sentiments propis creient que farien patir als pares. -alienats:necessitat d’aprovació d’un dels progenitors negant-se a veure a l’altre. -conflicte de lleialtats: els progenitors “fan escollir” als fills i filles no volen, aquests, defraudar a cap dels pares. -confidents: escolten els problemes íntims dels pares sentint l’obligació d’ajudar-los.

18 Espai de Famílies missatger o altaveu: que traspassa la informació que els progenitors no es transmeten directament. dividit/da: la negació de l’existència d’un dels pares vers l’altra fa que aprengui a dur una doble vida. espia: constantment és interrogat pels progenitors per saber-ne un de l’altre, pot donar peu a episodis d’amnèsia per la pressió que rep. -”colchón”:amortidor del conflicte dels pares. Menteix i es responsabilitza de les actuacions que n’és testimoni. Hi ha consciència del que viu.

19 REACCIÓ DELS FILLS I FILLES PER EDATS:
Espai de Famílies REACCIÓ DELS FILLS I FILLES PER EDATS: (*) El Síndrome de Salomón – Barbero y Bilbao – Desclée de Brouwer – ediciones 3 -5 anys: Emocionalment: pors, regressions, fantasies amenaçants, carències afectives, fantasies negatives, conductes regressives, agressions, culpabilitat, necessitats d’apropament físic dels adults (propis o aliens). Cognitivament: -entenen el divorci com una separació física i temporal. -dificultats en la integració de la figura parental lo bo i lo dolent, el que els hi agrada o no. Confusió. -pensament egocèntric: la separació/divorci és perquè ells han fet quelcom perquè es produeixi.

20 Espai de Famílies 6-8 anys: Emocionalment: tristesa, por, enyor de l’altra progenitor que no hi és, necessitat de la reconciliació (es fan càrrec d’aspectes dels adults), patiment i confusió vers la consciència de la separació/divorci i la “guerra” que això provoca en els pares (conflicte de lleialtats), plors. Cognitivament: millor enteniment de la situació al tenir més maduresa mental. És conscient de la realitat i la barreja amb fantasies (mentides…). Encara pensa que el que fa pot influenciar en el que els seus pares han fet (reconciliació). Observa als progenitors.

21 Espai de Famílies 9-12 anys: Emocionalment: ansietat, aïllament (jocs…), confusions en la seva identitat, somatitzacions, estableixen aliances o coalicions amb algun dels progenitors (sentir-se protegits). Enfados, empatia. Necessitat del grup d’iguals. Cognitivament: tenen capacitat per entendre els motius de la separació/divorci dels pares, malgrat els hi faci mal. Ja no hi ha la tendència a la culpabilitazió pròpia, sí a la dels pares. Racionalitzen per no patir. Dificultats escolars (encara no es pot anomenat fracàs).

22 Espai de Famílies Adolescència: Emocionalment: ambivalència, conflicte de lleialtats, aillament, ansietat, hipermaduresa moral, exigència de coherència i adultesa als pares, indefensos davant la vulnerabilitat emocional dels propis pares (patiment intern) Cognitivament: són capaços d’aprofundir en el que està passant entre els pares i observen, amb concreció, la seva comunicació verbal i no verbal. Poden observar les diferències de les relacions de parella (pares) a les paterno-filials i les reclamen.

23 Espai de Famílies “Moltes famílies experimenten un grau alt de conflicte que els porta, de forma rutinària, als tribunals per solventar el que haurien de ser problemes senzills. Sovint són incapaços de treballar de forma cooperativa, donat que l’objectiu de les seves disputes és decidir qui te la raó i qui està equivocat. Per alguns, el propòsit és obtenir o mantenir el control. Per altres és la venjança. Per a moltes famílies d’alta conflictivitat, cada afer s’esdevé una font potencial de conflicte.”

24 “SI TUVIERA QUE ELEGIR ENTRE LA NADA Y EL DOLOR, ELEGIRIA EL DOLOR”
Espai de Famílies “SI TUVIERA QUE ELEGIR ENTRE LA NADA Y EL DOLOR, ELEGIRIA EL DOLOR” Las Palmeras Salvajes William Faulkner

25 Espai de Famílies Isabel Bujalance raixamediacion@outlook.es 626267965
Gràcies!!!