TEMA 6: LA GESTIÓ ECONÒMICA D'ESTOCS

Presentación del tema: "TEMA 6: LA GESTIÓ ECONÒMICA D'ESTOCS"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 6: LA GESTIÓ ECONÒMICA D'ESTOCS
Els inventaris: objectius, tipologia i costos. Administració d'inventaris. Els reaprovisionaments. Una aproximació als models de gestió d'estocs. OBJECTIUS D'APRENENTATGE DEL TEMA: Conèixer i entendre les funcions que els inventaris poden exercir en les organitzacions empresarials. Ser capaç d'identificar i definir els diferents tipus d'inventaris. Conèixer i saber interpretar tots els costos relacionats en la gestió d'inventaris. Entendre la importància d'implantar un sistema de control d'inventaris adequat. Conèixer i saber aplicar els diferents mètodes de reaprovisionament. Entendre la importància de determinar la magnitud quantitativa de les comandes i conèixer alguns models de gestió d'inventaris que la calculen. 1

2 MAPA CONCEPTUAL INVENTARIS DE CICLE PECES DE RECANVI ESTACIONALS
GRAU DE TRANSFORMACIÓ FUNCIÓ SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS DE SEGURETAT TIPOLOGIA MATERIAL RECUPERABLE MATÈRIES PRIMERES MATERIAL INÚTIL COMPONENTS INVENTARIS PRODUCTES EN CURS DE TRÀNSIT CONTROL MÈTODE ABC PRODUCTES ACABATS COSTOS MÈTODES DE REAPROVISIONAMENT APROVISIONAMENT PERÍODE FIX COMPRA O FABRICACIÓ PERÍODE VARIABLE LLANÇAMENT MODELS DE GESTIÓ TINENÇA DE INVENTARI DE WILSON FUNCIONS AMB DESCOMPTES PER VOLUM OPORTUNITAT INCERTESA DE LA DEMANDA EMMAGATZEMATGE EVITAR INTERRUPCIONS DEL PROCÉS OBSOLESCÈNCIA, DETERIORACIÓ I PÈRDUA EQUILIBRI DEL PROCÉS PRODUCTIU ANIVELLAR OFERTA I DEMANDA DEMANDA INSATISFETA REDUIR ELS COSTOS DE MANIPULACIÓ TRENCAMENT OBTENIR DESCOMPTES PER VOLUM RUPTURA FONT D'ESTALVI I ESPECULACIÓ

3 6.1. ELS INVENTARIS Articles acumulats en el magatzem esperant ser venuts o empleats en el procés productiu Font: Domínguez Machuca i al. (1995, pàg. 13)‏ MATÈRIES PRIMERES PRODUCTES EN CURS PRODUCTES ACABATS COMPONENTS DE FABRICACIÓ ALIENA SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS I PECES DE RECANVI FABRICACIÓ MUNTATGE CLIENTS PROVEÏDORS PECES DE RECANVI Elements necessaris per realitzar el manteniment dels equips SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS Eines, lubrificants, dissolvents, etc. MATÈRIES PRIMERES, COMPONENTS, I PRODUCTES EN CURS Elements necessaris per a l'obtenció del producte acabat PRODUCTES ACABATS Elements destinats als clients

4 RAONS PER A LA TINENÇA D'INVENTARIS
El seu ús com a font d'estalvi i especulació Obtenir descomptes per volum de comanda Reduir els costos de manipulació de materials Anivellar l'oferta i la demanda Equilibrar el procés de producció Evitar interrupcions en el procés productiu Fer front a la incertesa de la demanda TIPUS D'ESTOCS SEGONS LA FUNCIÓ QUE REALITZEN 1. INVENTARIS DE CICLE 2. INVENTARIS ESTACIONALS 3. INVENTARIS DE SEGURETAT 4. INVENTARIS DE MATERIAL RECUPERABLE 5. INVENTARIS DE MATERIAL INÚTIL 6. INVENTARIS DE TRÀNSIT

5 2. INVENTARIS ESTACIONALS
1. INVENTARIS DE CICLE Es creen per fer front a demandes més o menys estables ESTOC TEMPS V: volum de comanda N: nombre d'unitats consumides per unitat de temps V/N: període de reaprovisionament V/N V 2. INVENTARIS ESTACIONALS Es creen per fer front a demandes estacionals, això és, a canvis esperats de la demanda 3. INVENTARIS DE SEGURETAT Es creen per fer front a canvis inesperats de la demanda ESTOC TEMPS ESTOC DE SEGURETAT INVENTARIS DE CICLE

6 4. INVENTARIS DE MATERIAL RECUPERABLE
Estoc de segona mà 5. INVENTARIS DE MATERIAL INÚTIL Inventaris espatlats i no reparats o obsolets 6. INVENTARIS DE TRÀNSIT Aquells inventaris que existeixen entre magatzems o fases intermèdies COSTOS RELACIONATS AMB ELS INVENTARIS 1. COSTOS D'APROVISIONAMENT COST TOTAL DE LA COMANDA 1.1. COST DE COMPRA O DE FABRICACIÓ Magnitud de la comanda multiplicada pel cost unitari 1.2. COST DE LLANÇAMENT (O EMISSIÓ DE LA COMANDA)‏ Correu, telèfon, mà d'obra de compres/comptabilitat, contractes, transport, assegurances, etc.

7 2. COSTOS DE TINENÇA D'INVENTARI
COSTOS PROPORCIONALS A L'INVENTARI DISPONIBLE FÍSICAMENT EN QUALSEVOL MOMENT DEL TEMPS 2.1. COST DE CAPITAL O COST D'OPORTUNITAT 2.2. COST D'EMMAGATZEMATGE Assegurances de materials i/o magatzems, impostos, personal, etc. 2.3. COST D'OBSOLESCÈNCIA, DETERIORACIÓ O PÈRDUA 3. COSTOS VINCULATS A DEMANDA INSATISFETA COSTOS QUE ES PRODUEIXEN EN NO TENIR INVENTARI SUFICIENT PER SATISFER LA DEMANDA EN UN MOMENT DETERMINAT 3.1. COST DE TRENCAMENT Costos de no complir dates: descomptes, indemnitzacions, etc. La comanda es retarda però no es perd 3.2. COST DE RUPTURA La comanda es perd pel retard produït Pèrdua de comanda, pèrdua d'oportunitats de negoci futures, pèrdua d'imatge, etc.

8 S'esperen importants pujades dels preus de compra
POT INTERESSAR MANTENIR GRANS(1) INVENTARIS SI: S'esperen importants pujades dels preus de compra S'espera un creixement substancial de la demanda És possible obtenir descomptes per comandes grans Els costos d'emmagatzematge són baixos Els costos de llançament són elevats POT INTERESSAR MANTENIR BAIXOS(1) INVENTARIS SI: Existeixen dificultats per finançar les existències S'esperen importants baixades dels preus de compra Els proveïdors són de confiança La demanda és estable Els costos d'emmagatzematge són alts Els costos de llançament són baixos (1) La tinença d'un major o menor estoc ha de tenir en compte de manera simultània tots els factors que influeixen en la gestió d'inventaris

9 TEMPS DE SUBMINISTRAMENT INTERN O EXTERN
ALTRES FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA GESTIÓ DELS INVENTARIS CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA Magnitud de la demanda Grau d'uniformitat Independència o dependència de la demanda Possibilitat de diferir la demanda TEMPS DE SUBMINISTRAMENT INTERN O EXTERN

10 CLASSIFICACIÓ ABC 6.2. ADMINISTRACIÓ D'INVENTARIS ÀREA C ÀREA B ÀREA A
Basat en el principi de Pareto: un xicotet percentatge de les causes produeix la majoria dels efectes o conseqüències El control sobre els diferents elements de l'inventari depèn de la importància relativa que té cadascun CLASSIFICACIÓ ABC 100 ÀREA C 5 % 95 ÀREA B 20 % 75 ÀREA A VALOR INVERTIT EN % DEL TOTAL 75 % 10 % 25 % 65 % 10 35 100 NOMBRE D'ITEMS O ARTICLES EN % BAIXA SENZILLS MÉS SIMPLE C NORMAL B ALTA EXACTES, COMPLETS I DETALLATS ESTRICTE A PRIORITAT REGISTRES GRAU DE CONTROL

11 6.3. ELS REAPROVISIONAMENTS
1. NO EXISTEIX TERMINI DE LLIURAMENT MÈTODE DE REAPROVISIONAMENT PER PERÍODE FIX Els períodes d'aprovisionament són iguals La magnitud de la comanda és diferent NIVELL D'ESTOC TEMPS T 2T 3T Senzillesa d'aplicació Risc de trencament o ruptura PERÍODE DE REAPROVISIONAMENT MÈTODE DE REAPROVISIONAM. PER PERÍODE VARIABLE Els períodes d'aprovisionament són diferents La magnitud de la comanda és sempre la mateixa NIVELL D'ESTOC TEMPS T1 T2 T3 Exigeix seguiment continu PERÍODE DE REAPROVISIONAMENT

12 2. EXISTEIX UN TERMINI DE LLIURAMENT «t»
MÈTODE PER PERÍODE FIX NIVELL D'ESTOC t t t TEMPS T-t T 2T-t 2T 3T-t 3T PERÍODE DE REAPROVISIONAMINT MÈTODE PER PERÍODE VARIABLE NIVELL D'ESTOC t t t TEMPS T1-t T1 T2-t T2 T3-t T3 PERÍODE DE REAPROVISIONAMENT

13 S s MÈTODE PER PERÍODE VARIABLE AMB ESTOC DE SEGURETAT t t t
S: quantitat de la comanda s: nivell de reaprovisionamiento NIVELL D'ESTOC S TEMPS s t t t T1-t T1 T2-t T2 T3-t T3 PERÍODE DE REAPROVISIONAMIENTO Evita el risc de trencament o ruptura d'estocs

14 6.4. UNA APROXIMACIÓ ALS MODELS DE
GESTIÓ D'ESTOCS 1. MODEL DE QUANTITAT ECONÒMICA DE COMANDA O MODEL DE WILSON HIPÒTESI La demanda i la seua evolució és coneguda i constant per unitat de temps No existeix termini de lliurament No existeix trencament d'estocs El cost de llançament CL és constant i independent de la magnitud de la comanda El cost d'emmagatzematge CA és constant per unitat de producte i temps El cost unitari de compra CC és constant i VARIABLES DE CÀLCUL n: magnitud de la comanda en unitats físiques r: nombre de reaprovisionaments realitzats al llarg del període de planificació d'inventaris T: interval de temps que transcorre entre comandes UNS ALTRES PARÀMETRES M: període total de la planificació d'inventaris, per exemple, 1 any N: demanda total durant el període de planificació

15 Cost total d'aprovisionament o comanda, CTP: Cost total de compra, CTC
DE TINENÇA D'INVENTARIS Cost total d'aprovisionament o comanda, CTP: Cost total de compra, CTC Cost total de llançament, CTL Cost total d'emmagatzematge, CTA Hipòtesi 6 N=n·r dCT/dn=0 M=T·r COSTOS QUANTITAT DE LA COMANDA n* CT* COST TOTAL DE TINENÇA D'INVENTARIS COST TOTAL D'EMMAGATZEMATGE COST TOTAL DE LLANÇAMENT

16 2. MODEL DE DESCOMPTE PER VOLUM DE COMANDA
HIPÒTESI La demanda i la seua evolució és coneguda i constant per unitat de temps No existeix termini de lliurament No existeix trencament d'estocs El cost de llançament CL és constant i independent de la magnitud de la comanda El cost d'emmagatzematge CA és proporcional al cost unitari de compra. A aquest percentatge se li denominarà α El cost unitari de compra varia a salts en funció de la magnitud de la comanda: Si 0≤n<a, el cost unitari de compra és C1 Si n≥a, el cost unitari de compra és C2 VARIABLES DE CÀLCUL n: magnitud de la comanda en unitats físiques r: nombre de reaprovisionaments realitzats al llarg del període de planificació d'inventaris T: interval de temps que transcorre entre comandes UNS ALTRES PARÀMETRES M: període total de la planificació d'inventaris, per exemple, 1 any N: demanda total durant el període de planificació

17 Cost total d'aprovisionament o comanda, CTp: Cost total de compra, CTC
DE TINENÇA D'INVENTARIS Cost total d'aprovisionament o comanda, CTp: Cost total de compra, CTC Cost total de llançament, CTL Cost total d'emmagatzematge, CTA PROCEDIMENT DE CÀLCUL 1. Càlcul de de n1* y n2* per a cada tram de preus dCT1/dn1=0 dCT2/dn2=0 Si hi haguera més trams de descompte, el càlcul den * es faria de la mateixa forma calculada per a n1* i n2*

18 (PRIMER TRAM DE DESCOMPTE)‏
COST TOTAL DEL PRIMER TRAM DE PREUS (SENSE DESCOMPTE)‏ CT1 CT2 COSTOS COST TOTAL DEL SEGUNDO TRAM DE PREUS (PRIMER TRAM DE DESCOMPTE)‏ CT1* CT2*(a)‏ CT2* QUANTITAT DE LA COMANDA n1* n2* a a: magnitud de la comanda a partir de la qual s'obté un descompte unitari Part de la corba de costos totals que no pot considerar-se al no aconseguir-se la magnitud de la comanda en la qual s'obté un descompte unitari 2. Ajustar els valors de n* que estiguen per davall del marge de descompte al valor a partir del qual s'obtinga aquest descompte Per exemple, si n2*<a, la magnitud de la comanda per al càlcul dels costos per a aquest tram de descompte serà «a» 3. Càlcul dels costos totals per a cada n* ajustat 4. Seleccionar el valor de n* que minimitza els costos totals 5. Càlcul de r* i T* M=T·r