La revolució científica

Presentación del tema: "La revolució científica"— Transcripción de la presentación:

1 La revolució científica
Unitat 10 La revolució científica José Vidal González Barredo

2 La nova imatge del món i de la ciència
Pàgina 200 La revolució científica dels segles XVI-XVII Ciència antiga i medieval teories d’Aristòtil cristianitzades per l’escolàstica Concepció de l’univers i la naturalesa La cosmologia Heliocentrisme i infinitud de l’univers La física Superació de la física aristotèlica Concepció de la ciència (mètode científic) Mètode experimental (formulació d’hipòtesis i comprovació amb experiments) Matematització del que és real Separació progressiva de la filosofia i la ciència Fonaments de l’escolàstica (mètode i criteri de veritat)

3 Entre la imposició del dogma i la màgia
Pàgina 201 Mapa pàgina 201 L’escolàstica Ensenyament oficial de l’època però molt desacreditat (nominalisme i Renaixement humanista). Renovat parcialment per Francisco Suàrez. S’enfrontava a les noves idees de forma dogmàtica i les reprimia amb virulència. La defensa d’Aristòtil no tenia un sentit pròpiament filosòfic sinó teològic. Es volia evitar qüestionar els dogmes, l’autoritat i el poder de l'Església catòlica. Model magiconatural Domina l'atmosfera cultural del segle XVI. La màgia, l’astrologia, l'alquímia i les ciències ocultes. Continuïtat entre matèria i esperit, allò natural i allò prodigiós. Influirà en alguns del protagonistes de la revolució científica.

4 1. La concepció del cosmos de la ciència antiga
1.1. Els inicis de la cosmologia científica Pàgina 202 Pren-ne nota! Pàgina 202 1r fet a explicar: trajectòria diürna del Sol i nocturna dels estels. Giren els cels o gira la Terra?: Geocentrisme. Geoestatisme. Esfera dels estels fixos. El Sol, la Lluna i els planetes. 2n fet a explicar: el moviment aparentment erràtic dels planetes. Com es mouen els planetes?: Moviment circular i uniforme (Plató). Homocentrisme (Èudox i Cal.lip). Terra Esfera celeste

5 1. La concepció del cosmos de la ciència antiga
1.2. La concepció del cosmos i la naturalesa d’Aristòtil Pàgina 203 La cosmologia aristotèlica Imatge pàgina 203 Recull, ordena i sistematitza les dades i teories existents. Món sublunar (regió terrestre) Format materialment per la combinació dels quatre elements. Tot tipus de canvis (substancials i accidentals). Lloc de la irregularitat, on res no és perfecte ni etern. Món supralunar (regió celeste) Format materialment per l’èter. Un únic tipus de canvi: el de lloc. Tot és etern i perfecte (l’èter és incorruptible). Terra Món sublunar Món supralunar

6 Teoria del lloc natural
1. La concepció del cosmos de la ciència antiga 1.2. La concepció del cosmos i la naturalesa d’Aristòtil Pàgina La física aristotèlica Pren-ne nota! Pàgina 204 Pressupòsits: Espai finit i ple (horror vacui). El baix i l’alt són absoluts (geocentrisme). Tot el que és mogut ho és per alguna cosa. El primer motor (etern, inextens, indivisible i sense magnitud) (sentit metafísic). Tipus de moviment Natural Causa immanent Teoria del lloc natural Món sublunar Pesant /lleuger rectilini i no uniforme Món supralunar eteri circular i uniforme Violent Causa externa (Només al món sublunar)

7 1. La concepció del cosmos de la ciència antiga
1.3. Les alternatives al geocentrisme Pàgina 205 Filolau de Crotona: moviment de translació al voltant de l’altar de Zeus. Hicetes i Heràclides del Pont: moviment de rotació. Aristarc de Samos: l’únic sistema realment heliocèntric. Excepcions a la cosmologia aristotèlica: Arguments físics Motor Terra?, caiguda dels cossos cap al seu centre?, objectes no solidaris amb la Terra, efectes força centrípeta? Arguments metafísics La Terra (canvi i la imperfecció) no equiparable cos celeste (perfecte i regular); No forma part del cel: plataforma d’observació. Per què el més raonable era creure en la immobilitat de la Terra?

8 1. La concepció del cosmos de la ciència antiga
1.4. El problema del moviment dels planetes Pàgina 205 Però hi havia fets que contradeien la teoria geocèntrica: El fenomen de retrogradació. Els canvis de velocitat (no semblava uniforme) i lluentor (s’interpretava com una variació en la distància a la Terra) dels planetes. Els errors de predicció (necessàries per a la navegació, l’elaboració dels calendaris, l’agricultura i els astròlegs). Imatge pàgina 205