Els plans de dinamització

Presentación del tema: "Els plans de dinamització"— Transcripción de la presentación:

1 Els plans de dinamització
i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum

2 El terciari a Barcelona
El 81.6% dels llocs de treball de la ciutat el 16,4% dels assalariats del terciari en el comerç el comerç minorista registra un increment d’ocupació del 3,6%, amb un total de assalariats. El comerç majorista incrementa els seus treballadors en un 2,4% i compta amb persones. Comerç i Consum

3 El sector comercial Ocupació al comerç
persones ocupades al comerç, representant el 16,4% de l’ocupació total de la ciutat. Participació de les dones: 60% dels assalariats En el sector comercial hi treballen el 28,4% dels autònoms de Barcelona La mitjana de persones que treballa a temps complet en el sector és de 2,7. Comerç i Consum

4 El sector comercial Facturació al comerç 2004
milions d’euros, increment del 6,6% Les vendes a Barcelona representen un 32,5% del total de facturació a Catalunya El comerç majorista a Barcelona representa el 71% del total de la facturació Comerç i Consum

5 El sector comercial PIB del comerç 2004
El PIB del comerç de Barcelona s’ha incrementat en un 6,6%, i continua generant un 14% del producte interior brut total de la ciutat. El dinamisme de la demanda interna ha estat el principal motor del creixement de l’economia barcelonina. Comerç i Consum

6 El sector comercial Llicències de comerç
llicències de comerç minorista m2 de superfície de comerç minorista llicències de comerç majorista m2 de superfície de comerç majorista Comerç i Consum

7 Que és un centre comercial urbà a cel obert o eix comercial?
Es tracta d’un espai físic amb localització a la trama urbana perfectament delimitat on existeix concentració i diversitat d’oferta comercial i al mateix temps asociacionisme comercial territorial que porta endavant accions de promoció de la zona. A Barcelona ens trobem amb una diversitat de centres comercials urbans a cel obert que es troben situats als diferents districtes de las Ciutat. Comerç i Consum

8 Els 17 eixos comercials de Barcelona:
Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya Casc Àntic Eix Comercial Gran de Gràcia Eix comercial Poble Nou Sants-Creu Coberta Sarrià Eix Comercial Sant Gervasi Nou Drassanes Comercial Poble Nou Barnacentre Nou Boulevards Centre Comercial GraciNova Cor Eixample Maragall Zona Comercial Eix de Sant Andreu La Rambla Sant Antoni Centre Comercial Comerç i Consum

9 Els eixos comercials de Barcelona:
Comerç i Consum

10 Els eixos comercials Oferta comercial Comerç i Consum

11 Els eixos comercials Oferta de serveis Comerç i Consum

12 Plans de Dinamització Instruments per poder executar les polítiques adients encaminades a potenciar el comerç urbà amb la finalitat de revitalitzar centres comercials urbans a cel obert de cara a afrontar amb majors garanties els reptes de futur mitjançant la promoció i difusió de l’oferta comercial existent. Comerç i Consum

13 Quin són els passos que es segueixen?
Els comerciants es coordinen per tal d’afrontar la realització del pla. Es dirigeixen a les institucions per rebre el seu suport signant un conveni de col·laboració. Realització d’un estudi de l’àrea a dinamitzar per assegurar la seva viabilitat. Anàlisi i valoració de l’espai físic a delimitar per dinamitzar. Comerç i Consum

14 Quin són els passos que es segueixen?
Anàlisi i valoració de l’oferta existent per tal d'avaluar les necessitats existents i les correccions necessàries per aconseguir un àrea realment competitiva. Anàlisi i valoració de la demanda, estudiant la seva àrea d'influència per acabar marcant quin és el seu mercat potencial al que s’hauria d’accedir. Contractació si s’escau d’un gerent capaç d’afrontar els reptes que el pla indica. Comerç i Consum

15 En funcionament l’any 2005:
Plans de Dinamització En funcionament l’any 2005: Sant Andreu, iniciat el 1998 Sant Antoni, iniciat el 1998 Maragall-Trinxant, iniciat el 1999 Dreta de l’Eixample, iniciat el 2000 Gràcia Nova, iniciat el 2000 Nou Barris, iniciat el 2000 Cor d’Horta, iniciat el 2001 Casc Àntic, iniciat el 2003 Comerç i Consum

16 Plans de Dinamització Qui ha de promoure un pla de dinamització?
Els propis comerciants Els ajuntaments per potenciar una zona determinada Comerç i Consum

17 SEMPRE ELS COMERCIANTS
Plans de Dinamització Qui ha de continuar amb la dinamització comercial? SEMPRE ELS COMERCIANTS Comerç i Consum

18 Plans de Dinamització Tot el territori d’un municipi es pot dinamitzar? Dins d’un municipi podem tenir ccco, carrers comercials i comerç de proximitat. Cada un d’aquests formats de distribució comercials és susceptible de ser dinamitzat Comerç i Consum

19 Plans de Dinamització Que és o hauria de ser un Pla de Dinamització?
Hem de conèixer el producte que oferim i adequar-lo a les demandes del mercat. Hem de conèixer el mercat al que ens dirigim, la seva localització, el seu potencial. Hem de conèixer les motivacions de compra, els hàbits de consum, el perfil dels compradors. Comerç i Consum

20 Plans de Dinamització Hem de conèixer els nostres competidors, la seva capacitat d’actuació, el seu potencial, les seves estratègies de comunicació. Hem de definir amb claredat l’estratègia de llançament del nostre producte, ccco, on volem arribar, a qui ens dirigim, com ho hem de fer i de quins mitjans disposem. En definitiva, hem de plantejar clarament quins són els objectius i els procediments per aconseguir-ho. Comerç i Consum

21 En definitiva un Pla de Dinamització no és res més que un
Plans de Dinamització En definitiva un Pla de Dinamització no és res més que un PLA DE MARKETING Comerç i Consum

22 Actuacions Municipals
Contribucions realitzades o a realitzar des dels ajuntaments per a la millora de la xarxa comercial: Enllumenat, ampliació de voreres,mobiliari urbà, Senyalització, transport públic Pàrkings de rotació, zones blaves Vigilància, neteja Comerç i Consum

23 Passos a seguir per un municipi
Només pretenc marcar unes pautes mínimes que qualsevol municipi hauria de realitzar abans de posar en marxa un “Pla de Dinamització” Establir un projecte global de desenvolupament de la ciutat. Quin tipus de comerç volem, on volem que s'instal·li, àrees de vianants o no, necessitat de pàrkings i possibilitat de que siguin públics, .... Realització dels estudis necessaris per poder determinar les característiques exactes del nostre entorn, estudis sociològics, de tendències demogràfiques, d'hàbits de consum, d'oferta comercial i de serveis, urbanístics, ... Comerç i Consum

24 Passos a seguir per un municipi
Podem contar amb els actuals comerciants instal·lats a la ciutat i fins a quin grau s’implicaran en el projecte, els tenim associats o van per lliure, podem anar a buscar nous comerços per que s’implantin al municipi, volem ser nosaltres els promotors o ho han de ser tercers, ... Quin tipus de centre comercial volem, urbà o tancat. En definitiva quina és l’oferta comercial que volem pel nostre municipi. Les respostes a totes aquestes qüestions no són res més que un POEC. Comerç i Consum

25 Passos a seguir per un municipi
No existeix un model a aplicar per igual a tots els municipis. Cadascú té les seves pròpies característiques i per tant les respostes són diferents en cada cas i el projecte final és propi de cada municipi. No val “el cafe para todos” Comerç i Consum

26 Els plans de dinamització
i els eixos comercials de Barcelona Comerç i Consum