MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT

Presentación del tema: "MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT"— Transcripción de la presentación:

1 MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT
CÈL·LULES MARE, CLONATGE TERAPÈUTIC I MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT David Bueno i Torrens Anna Veiga (Directora del Banc de Cèl·lules Mare del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona) Maria Casado (Observatori de Bioètica i Dret de la UB) Carolina Parada (Dept. Genètica, UB) GIRONA, octubre i novembre de 2006

2 I Què volem II. Què som III. Com som el que som IV. Com podem acostar-nos al que volem V. Fins on ens hem acostat al que VI. Ho podrem aconseguir?

3 III Desenvolupament embrionari. Proliferació i diferenciació cel·lular. Cèl·lules mare embrionàries (Com som el que som)

4 1694 ¿Com un zigot indiferenciat i aparentment homogeni pot desenvolupar el patró d’estructures tridimensionals d’un organisme?

5 Proliferació/Diferenciació
El 4t full embrionari: la cresta neural

6 El 4t full embrionari: la cresta neural
Incís: El 4t full embrionari: la cresta neural

7 Patrón tridimensional de estructuras

8 FLUX D’INFORMACIÓ DNA – mRNA - PROTEÏNA

9 La base de la diferenciació és l’expressió gènica diferencial

10 Diferenciació cel·lular L’exemple de les cèl·lules musculars

11 INICI DEL DESENVOLUPAMENT ELS GENS D’EFECTE MATERN
mRNA y proteïnes codificades pel genoma matern que són emmagatzemades en l’oòcit i utilitzades per l’embrió en les primeres etapes del desenvolupament

12 INICI DEL DESENVOLUPAMENT ELS GENS D’EFECTE MATERN

13 GENES D’EFECTE MATERN I GENS ZIGÒTICS
Aquestes complexes xarxes d’interaccions que es produeixen durant tot el desenvolupament dificulten l’assignació d’un gen concret a un procés biològic específic i viceversa Però l’existència de gens mestres permet alterar grans processos fent canvis mínims

14 MOSQUES vs HUMANS

15 EIXOS CORPORALS

16 EIXOS CORPORALS EN MAMÍFERS
GENS D’EFECE MATERN I EIXOS CORPORALS EN MAMÍFERS Hsf1 – Mutants no sobrepasen l’estadi de zigot Mater – Mutants no sobrepasen l’estadi de 2 cèl·lules Factors materns al còrtex de l’oòcit – Determinació dels eixos corporals

17 100.000-400.000 oòcits immadurs al naixement
oòcits maduren a partir de la pubertat 300 milions d’espermatozoides per ejaculació, produits constantment Es mouen a 3 mm/h Només l’1% arriba a la cavitat uterina ±70% dels zigots són eliminats abans de la implantació

18 Incís: Fecundació in vitro
Tranferència a l’estadi de 2-8 cèl·lules Primers casos de selecció d’embrions d’acord amb la Llei aprovada al maig de 2006

19 GENS I INTERACCIONS CEL·LULARS

20 COMUNICACIÓ CEL·LULAR: L’EXEMPLE DE LA VULVA DELS NEMATODES.

21 ASIMETRIA DRETA-ESQUERRA
Gir antihorari de fluïd extracel·lular impulsat per cèl·lulas nodals monociliades. Las cèl·lulas nodals monociliades amb cilis no mòbils del marge esquerra del node detecten el movimient i inicien una expressió gènica diferencial. Genes implicados: Ird (dineïna axonèmica) Policistina 2 (canal de cations) i altres

22 ASIMETRIA DRETA-ESQUERRA
L’expresió gènica dife- rencial afecta diversos gens, como Notch. Notch RBP-J Nodal Lefty Pitx2 ... Defectes de plegament cardiac en mutants Notch

23 PATRÓ ANTEROPOSTERIOR – GENS HOMEÒTICS
Factors de transcripció que actuen activant l’expressió d’altres gens

24 XARXES GÈNIQUES EN LA FORMACIÓ D’EXTREMIDATS
(diversos gens per a una mateixa estructura) La combinatoria de gens Hox determina el lloc de formació de les extremitats i activa l’expressió d’altres gens, com FGF

25 XARXES GÈNIQUES EN LA FORMACIÓ D’EXTREMIDATS

26 CENTRES ORGANITZADORS EN LA FORMACIÓ D’EXTREMIDATS

27 REUTILITZACIÓ DE XARXES GÈNIQUES
(els mateixos gens per a diferents estructures)

28

29 EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI