Resultats de l’enquesta ATLESDEL

Presentación del tema: "Resultats de l’enquesta ATLESDEL"— Transcripción de la presentación:

1 Resultats de l’enquesta ATLESDEL
Des del 14 de Març a l’1 d’Abril de 2016

2 Respostes: 451 Municipis de la província de Barcelona que han participat: 155 municipis (50% del total, un 90% del total de població) Totes les persones enquestades són experts en desenvolupament econòmic local

3 Respostes: 451 26 respostes obtingudes dels següents observatoris: Observatori - Centre d'Estudis del Vallès Oriental Observatori Comarcal del Baix Llobregat Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Observatori de la Ciutat de Rubí Observatori de l'Economia Local de Sabadell Observatori del Bages Observatori del Barcelonès Nord Observatori de Desenvolupament del Berguedà Observatori del Desenvolupament Local de l'Alt Penedès i del Garraf Observatori Comarcal del Vallès Occidental Observatori Econòmic i Social de Barberà del Vallès Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa Observatori Estratègic del Moianès Observatori Socioeconòmic de l'Anoia Observatori Socioeconòmic de l'Hospitalet de Llobregat Observatori Socioeconòmic de Santa Coloma de Gramenet - Grameimpuls, SA Observatori Socioeconòmic d'Osona Servei d'Estudis i Planificació de Mataró

4 Enquesta A (univers N=2000)
Error relatiu (e) en funció del tamany mostral (n=450) per a un univers (N=2.000) i un interval de confiança del 95 %: e = 4,1% Enquesta A (univers N=2000) Univers (N) 2.000 n (nombre d'enquestes) 450 e (error relatiu) 4,1%

5 Preguntes de l’enquesta
1 Quina ha estat la capacitat d'adaptació a la crisi del teu municipi/territori pel que fa a l’activitat econòmica i l’ocupació? 2 Durant el període de crisi, quin grau de prioritat han tingut les desigualtats socials en les polítiques de desenvolupament local del teu municipi/territori? 3 Durant el període de crisi, en quin grau s’ha notat la dependència de decisions empresarials preses a l’exterior del teu municipi/territori? 4 Quin grau d'atracció d'activitats econòmiques actualment té el teu municipi? 5 Quina capacitat té el teu Ajuntament/ens local per posar en valor els recursos, productes i activitats del propi territori? 6 Tendeix el teu municipi/territori a una major especialització econòmica? 7 Tendeix el teu municipi/territori a una major diversificació econòmica? 8 Quina rellevància tenen actualment les iniciatives d'economia social i solidària, i les noves activitats de l'economia col·laborativa sorgides al propi municipi? 9 El teu Ajuntament/ens local utilitza eines de planificació estratègica i de concertació amb els agents del territori? 10 És coherent la planificació urbanística del municipi/territori amb les polítiques de desenvolupament econòmic local? 11 Com a conclusió, marca en el llistat següent els tres factors de desenvolupament econòmic local que consideris més importants per al teu municipi/territori 12 Per acabar, com valores l’impacte dels productes i serveis de desenvolupament local (promoció econòmica, ocupació, turisme, comerç, etc...) que oferiu des del teu Ajuntament/ens local?

6 1. Quina ha estat la capacitat d'adaptació a la crisi del teu municipi/territori pel que fa a l’activitat econòmica i l’ocupació?

7 RESULTATS OBSERVATORIS
1. Quina ha estat la capacitat d'adaptació a la crisi del teu municipi/territori pel que fa a l’activitat econòmica i l’ocupació?

8 Respostes a l’enquesta sobre el grau de resiliència de les economies locals...
La capacitat d'adaptació a la crisi del municipi ha estat bastant alta ja que s'han iniciat nous projectes i noves apostes d'entendre el desenvolupament local. Per aquest motiu posem que les perspectives són bones, perquè creiem que aquests nous projectes poden aportar un nou valor més social i comunitari en el desenvolupament, i creiem que podem recollir fruits a més llarg termini. Marta Raventós Cuscó. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos Des de la vessant de la promoció econòmica als darrers anys i com a resposta a la crisi econòmica s'han dissenyat nous programes i serveis per empreses molt innovadors i amb un impacte alt a les empreses que han participat. Miguel Vallejo. Ajuntament de Viladecans. El maresme, especialment Mataró, ha tingut sempre una gran capacitat de resiliència, patint de forma immediata les èpoques de crisi, però també assumint el lideratge en creixement en èpoques de bonança, adaptant la seva estructura industrial de forma ràpida als canvis. Carles Fillat Riberas. Ajuntament de Mataró

9 2. Durant el període de crisi, quin grau de prioritat han tingut les desigualtats socials en les polítiques de desenvolupament local del teu municipi/territori?

10 RESULTATS OBSERVATORIS
2. Durant el període de crisi, quin grau de prioritat han tingut les desigualtats socials en les polítiques de desenvolupament local del teu municipi/territori?

11 Respostes a l’enquesta sobre impactes en les desigualtats socials...
Les accions s'han centrat en grans programes, com ara, plans d'ocupació i lluita versus pobresa energètica. Tot i amb això, dubto si es pot dir que les desigualtats socials han estat l'eix prioritari de les polítiques de desenvolupament local. Si que es pot dir que poden ser el centre de les polítiques de serveis socials. Cristina Vidal. Ajuntament de Badia del Vallès En un context de crisi contenció pressupostària, la despesa social al municipi ha estat una prioritat. Un dels punts crítics de la ciutat identificats, juntament amb les dificultats del seu mercat laboral, és el risc de segregació socioresidencial entre el centre de la ciutat i els barris perifèrics. Jordi Arderiu. Ajuntament de Mataró Els efectes de la crisi han estat demolidors, a la ciutat tenim problemes de desnonaments, manca de pisos d’acollida, d’atur de llarga durada, de famílies sense ingressos, circumstàncies aquestes que a més de ser molt dures per elles mateixes poden afectar al nivell de cohesió social. Tanmateix s’ha posat en funcionament diversos dispositius per atendre la vulnerabilitat social (Banc d’aliments, albergs, pisos socials, etc). Miquel Perez Almudaina. Ajuntament de Terrassa

12 3. Durant el període de crisi, en quin grau s’ha notat la dependència de decisions empresarials preses a l’exterior del teu municipi/territori?

13 RESULTATS OBSERVATORIS
3. Durant el període de crisi, en quin grau s’ha notat la dependència de decisions empresarials preses a l’exterior del teu municipi/territori?

14 Respostes a l’enquesta sobre dependència exterior de les economies locals...
L'existència de poc teixit empresarial en funcionament al municipi, lligat a una elevada ocupació de la població a empreses exteriors del municipi, fa que aquest sigui un factor de vulnerabilitat per l'ocupació dels vilatans. Israel Estopà. Ajuntament de Sant Llorenç Savall La ciutat ha sofert un canvi brutal de model econòmic, de ciutat amb una forta presència industrial a una plena de magatzems regentats per persones estrangeres. Miguel Rodriguez Marquez. Ajuntament de Badalona Crec que en aquest període, no ha estat el mes crític respecte a decisions empresarials externes que hagin afectat per exemple deslocalitzacions o tancaments d'empreses. S'han produït en èpoques prèvies a la crisi i en plena crisi també. En altres moments, previs a la crisi, s'havien donat casos de deslocalització ja que el centre de decisió d'algunes empreses estava fora de la ciutat. D'altra banda, la transformació urbanística i la localització de noves empreses, ha comportat traslladar també a la ciutat centres de decisió i inversió suficientment important com per pensar que la seva permanència al territori serà per molt temps. Demetrio Romero. Ajuntament de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat

15 4. Quin grau d'atracció d'activitats econòmiques actualment té el teu municipi?

16 RESULTATS OBSERVATORIS
4. Quin grau d'atracció d'activitats econòmiques actualment té el teu municipi?

17 Respostes a l’enquesta sobre atractivitat del terriori...
El municipi està situat en un punt estratègic (a prop de Barcelona, entre el dos Vallès Occidental i Oriental) per aquest motiu és tant important per al municipi el seu desenvolupament a nivell municipal i territorial. Actualment treballem conjuntament amb altres municipis per aconseguir-lo. Marta Purtí. Consorci del Moianès-Moià-Moianès Barcelona ciutat fa de motor, i algunes de les activitats que no hi troben aixopluc van a la resta de la comarca. El cas més clar és el dels nous hotels a l'Hospitalet, la pista de gel o fins i tot el districte cultural, amb galeries d'art que deixen Barcelona buscant més espai i preus més baixos Francesc Xavier Muntasell i Ruiz Ajuntament de Santa Maria de Palautordera La comarca del Baix Llobregat, per la seva ubicació geogràfica i per la presència d'importants infraestructures de transport i logística, fan del seu territori una ubicació atractiva per a determinades activitats industrials i empresarials. Per a la nostra comarca és molt important continuar posant en valor aquests atractius del territori per ser tenir una altra capacitat d'atracció d'activitat econòmica. Mercè Pérez Cereza Consell Comarcal del Baix Llobregat

18 5. Quina capacitat té el teu Ajuntament/ens local per posar en valor els recursos, productes i activitats del propi territori?

19 RESULTATS OBSERVATORIS
5. Quina capacitat té el teu Ajuntament/ens local per posar en valor els recursos, productes i activitats del propi territori?

20 Respostes a l’enquesta sobre la capacitat de valoritzar recursos locals ...
Té bastant capacitat de posar en valor els recursos i productes, però no de forma sola/aïllada, per això es treballa en xarxes més amplies (etnoturisme,...) o intent de treballar-ho de forma supramunicipal (comarca, mancomunitat penedès-garraf...). El que costa més és posar en valor activitats del territori (hi ha molta oferta i molts cops no anem coordinats). Elisenda Ramirez. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos Fins ara no hi ha hagut una articulació efectiva dels diversos serveis per treballar en aquesta línia. Actualment, hi ha una àrea de treball a l'ajuntament dedicada a la promoció de la ciutat en la qual, l'atracció econòmica hi juga un paper important per generar ocupació. Xavier Muñoz. Ajuntament de Terrassa L'Ajuntament té prou recursos i també té detectats elements d'especialització empresarial, educativa, cultural, d'oci, etc, respecte de les ciutats de la seva àrea d'influencia de tal manera que durant el 2016 s'implantaran com a mínim dues actuacions: el desenvolupament d'un pla de màrqueting de ciutat per atreure persones amb talent i un pla de comunicació de la política industrial que es desenvolupa i es desenvoluparà al nostre municipi per tal d'atreure noves activitats. Marta Planas . Ajuntament de Terrassa

21 6. Tendeix el teu municipi/territori a una major especialització econòmica?

22 RESULTATS OBSERVATORIS
6. Tendeix el teu municipi/territori a una major especialització econòmica?

23 Respostes a l’enquesta sobre especialització econòmica...
En la prospecció unes empreses opten per l'especialització però d'altres tot el contrari per tant estant en molts sectors. Carme Moles Gual. lAjuntament de Martorell Actualment estem treballant a través de diferents municipis per aconseguir un valor del municipi i territori (formació, especialització com a eines diferenciadores) vinculat específicament amb el sector logístic. Trini Ruiz Gonzalez La Llagosta Diríem que l'especialització industrial que tenia el territori, especialment la capital, en el sector industrial s'ha anat perdent ja que les grans empreses multinacionals s'han anat fragmentant i deslocalitzant part de la seva activitat. El fort protagonisme del sector immobiliari i constructiu no va arribar a representar una especialització del territori. Era més aviat una activitat especulativa. Al desaparèixer amb la crisi el territori ha quedat desnaturalitzat pel que fa a la seva especialització. Tenim un territori amb un nivell formatiu de les persones molt alt però que és incapaç d’absorbir-les Ramon Llenas Martí Node Garraf,Agència de desenvolupament (Comarca del Garraf)

24 7. Tendeix el teu municipi/territori a una major diversificació econòmica?

25 RESULTATS OBSERVATORIS
7. Tendeix el teu municipi/territori a una major diversificació econòmica?

26 Respostes a l’enquesta sobre la diversificació econòmica...
La crisi ha portat a la diversificació per provocar oportunitats. Sònia Bartrés Sanuy Ajuntament de Sant Quirze del Vallès El sector del vi i el cava actua com a motor econòmic, coexisteix amb indústries com la de l’automoció, el paper i el cartró o la logística. Ana Casanova Torres Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Les noves empreses cerquen espais de negoci molt especialitzat, però en molts àmbits productius i de serveis. A la ciutat i al territori hi ha una forta implantació d'activitat econòmica lligada al sector farmacèutic,l'alimentació i la química verda; que per volum de facturació té un pes determinant; com fa vint anys havia tingut el sector motor. Aquesta estructura tan definida de grans empreses dels sectors més productius; es manté,tot i que van naixent noves activitats lligades al sector serveis i alimentari,que faciliten una major diversificació econòmica. Raúl D. González Ajuntament de Mollet del Vallès

27 8. Quina rellevància tenen actualment les iniciatives d'economia social i solidària, i les noves activitats de l'economia col·laborativa sorgides al propi municipi?

28 RESULTATS OBSERVATORIS
8. Quina rellevància tenen actualment les iniciatives d'economia social i solidària, i les noves activitats de l'economia col·laborativa sorgides al propi municipi?

29 Respostes a l’enquesta sobre economia col·laborativa...
Tot i que han sorgit a la comarca iniciatives i campanyes relacionades amb les economies alternatives, aquestes encara no tenen gaire impacte en el desenvolupament econòmic de la comarca. En aquest sentit cal vigilar que no quedi en una moda i consolidar-ho com un element més de desenvolupament econòmic. Considerant la realitat del territori,les economies alternatives serien un bon motor de desenvolupament econòmic del Baix Llobregat Lucia López Consell Comarcal del Baix Llobregat Es treballa molt des de fa anys en difondre què és l'economia social i potenciar empreses relacionades amb l'economia social organitzant jornades,formació,etc. però, en la meva opinió, no s'ha traslladat a resultats objectius que puguin ser valorables com que aquests esforços ha tingut un impacte real al territori o que s'hagin traduït en un increment d'iniciatives. Tot i així aquesta línia continua sent una aposta municipal María Regueira Prado Santa Coloma de Gramenet Són poc rellevants quantitativament, però són la llavor o impuls pel desenvolupament d’altres projectes. Com a exemples el Mercat ecològic,impulsat des de l’administració local,o grups i cooperatives de consum, impulsats des de la iniciativa civil Carlos Pardo Grau Ajuntament de Barberà del Vallès

30 9. El teu Ajuntament/ens local utilitza eines de planificació estratègica i de concertació amb els agents del territori?

31 RESULTATS OBSERVATORIS
9. El teu Ajuntament/ens local utilitza eines de planificació estratègica i de concertació amb els agents del territori?

32 Respostes a l’enquesta sobre planificació estratègica...
Malgrat sigui de gran importància, la veritat és que es fa molt poc ús de les eines i institucions disponibles. Maria Cortada Pla Estratègic Metropolità de Barcelona En algunes àrees municipals ja s'ha dut a terme una planificació estratègica i és una eina molt potent per lligar projectes i posar d'acord tots els agents implicats. En l'àrea de Promoció Econòmica es disposa d'aquesta eina de manera global en l'associació Eix Riera de Caldes i actualment s'està treballant per a elaborar-la a nivell municipal Montserrat Montpeyó i Font Ajuntament de Palau-solità i Plegamans N'hi havia moltes però políticament no es creu en aquestes estratègies que creuen que son cares i poc operatives o realistes Anna Gimenez Canellas Ajuntament de Montgat

33 10. És coherent la planificació urbanística del municipi/territori amb les polítiques de desenvolupament econòmic local?

34 RESULTATS OBSERVATORIS
10. És coherent la planificació urbanística del municipi/territori amb les polítiques de desenvolupament econòmic local?

35 Respostes a l’enquesta sobre planificació urbanística...
La política de desenvolupament econòmic més important és la urbanística i en aquests moments no es te gaire en compte Anna Gimenez Canellas Ajuntament de Montgat És la gran assignatura pendent del territori, llevat d'alguns municipis que són una excepció a la comarca,la planificació urbanística feta fins ara ha anat d'esquenes o no s'ha parlat amb les polítiques de desenvolupament econòmic local. Sembla que en aquesta nova legislatura s'està canviant la tendència i s'han fusionat àrees o els departaments d'urbanisme estan integrats en les mateixes àrees que les promocions econòmiques,però encara queda molt de camí per recórrer. A la comarca,de la mà de l’Àrea Metropolitana hem iniciat una diagnosi del territori per evidenciar aquestes mancances i proposar mesures d'encaix entre ambdues esferes. Andrés Andrés Jara Consell Comarcal del Baix Llobregat Aquest es un problema, necessitem més coordinació en aquest punt i sembla que a mig termini haurà un treball més equilibrat en aquest sentit. Com es treballi en aquests moments revertirà en gran mesura al desenvolupament econòmic futur. Només un exemple: si no aconseguim coordinar-nos bé per dotar les empreses del servei de fibra òptica, podríem tenir a mig termini una fuga de talent o deixar de ser atractius per a empreses que es podrien instal·lar als nostres PAEs. Noelia Cañamero San Clemente Ajuntament de Montcada i Reixac

36 11. Marca els tres factors de desenvolupament econòmic local que consideris més importants per al teu municipi/territori

37 RESULTATS OBSERVATORIS
11. Marca els tres factors de desenvolupament econòmic local que consideris més importants per al teu municipi/territori

38 Els tres factors de desenvolupament econòmic local considerats més importants
Serveis públics de desenvolupament econòmic local Dinamisme empresarial Accessibilitat

39 12. Com valores l’impacte dels productes i serveis de desenvolupament local (promoció econòmica, ocupació, turisme, comerç, etc...) que oferiu des del teu Ajuntament/ens local? 12.

40 RESULTATS OBSERVATORIS
12. Com valores l’impacte dels productes i serveis de desenvolupament local (promoció econòmica, ocupació, turisme, comerç, etc...) que oferiu des del teu Ajuntament/ens local?

41 Resultats: valoració situació actual

42 Resultats: importància pel desenvolupament futur

43 (respostes indicant “molt/a importància”)
Comparació entre les valoracions de la situació actual i la rellevància futura (respostes indicant “molt/a importància”)

44 Conclusions a debat I L’enquesta dóna un resultat optimista en quant a la resposta del territori a la crisi i al paper dels serveis de promoció econòmica local, així com de la planificació estratègica i de la capacitat dels ajuntaments per valoritzar recursos locals. El creixement de les desigualtats socials i la insuficient coherència entre la planificació urbanística i econòmica es reconeixen com reptes, però ambdós tenen una importància relativa com a factors que puguin condicionar el desenvolupament futur. Amb tot, els factors convencionals del desenvolupament econòmic –el dinamisme empresarial local, l’accessibilitat del territori i els serveis de promoció econòmica local continuen sent els més rellevants –en relació a nous factors vinculats a la capacitat institucional, la innovació social, noves economies socials col·laboratives o fins i tot la disponibilitat de recursos financers.

45 Conclusions a debat II La capacitat de resposta dels municipis a la crisis ha estat bastant positiva (prop del 60% de respostes), i la perspectiva de desenvolupament és bastant o molt positiva (70% de respostes) Han augmentat les desigualtats (prop d’un 70% de respostes) i condicionaran el desenvolupament econòmic futur. Això no obstant, els aspectes vinculats al capital social no s’identifiquen com claus pel desenvolupament del territori. Ha augmentat la dependència de decisions preses a l’exterior (50% respostes). L’obertura exterior es confirma com un factor clau de desenvolupament per molts territoris. L’atractivitat del territori a les empreses exteriors condicionarà enormement el desenvolupament futur. Aquest factor es confirma com element clau de desenvolupament local (90% de respostes indiquen que tindrà molta o bastant importància en el futur) La valorització de les activitats locals tindrà tanta importància com l’atractivitat a activitats exteriors. Als ajuntaments se’ls hi reconeix una capacitat bastant o molt bona de valoritzar actius locals, en un 70% de respostes).

46 Conclusions a debat III
Mentre alguns territoris tendeixen a especialitzar-se altres tendeixen a diversificar-se –tal i com fan també les empreses. Hi ha una progressiva complexitat en les estructures productives, que no resulten per tant un factor de desenvolupament tan rellevant. Les iniciatives d’economia social i solidària són avui significatives i tendiran a ser-ho en forma creixent en el futur (d’acord a un 80% de respostes). Tot i així, el capital social –la participació i acció comunitària, la innovació social, no és un factor tan rellevant de desenvolupament com d’altres. S’utilitzen eines i processos de participació estratègica (d’acord al 70% de respostes) i seran rellevant també en el futur. Aquest és un factor clau de desenvolupament –però no tant com d’altres vinculats a la intel·ligència corporativa, com la cooperació o la capacitat institucional. Per molts responents (prop del 30%) la planificació urbanística no és coherent amb el desenvolupament econòmic. El factor de disponibilitat d’infraestructures locals és considera menys rellevant, però, que l’accessibilitat. Els factors claus pel desenvolupament continuen sent el dinamisme econòmic local, l’accessibilitat i els serveis locals de promoció econòmica.

47 8 d’Abril de 2016