CURS K4 La Nau dels estudiants (edició 2005):

Presentación del tema: "CURS K4 La Nau dels estudiants (edició 2005):"— Transcripción de la presentación:

1 CURS K4 La Nau dels estudiants (edició 2005):
(Ximo Revert) Ciutadans i patrimoni. Pau Rausell Köster Director de la Unidad de Investigación en Economía Aplicada a la Cultura. Departamento de Economía Aplicada Economia patrimoni i participaciò ciutadana.

2 CURS K4 La Nau dels estudiants (edició 2005):
(Ximo Revert) 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. 3. Apunts sobre la protecció del Patrimoni al País Valencià. 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni. 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà?

3 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica
L’escala de caragol de la Llotja (S.XIV,XV) Una fàbrica del tèxtil alcoià(S.XIX). Una tomba d’un místic àrab a Benifato. (S. XII) Un camp de futbòl amb certa singularitat arquitectònica i factor de cohesió d’un barri d’Alacant(1917) QUINS CRITERIS PODEM UTILITZAR PER A JERARQUITZAR LES NOSTRES DECISIONS DE PRESERVAR I CONSERVAR?

4 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica.
Criteris tècnics o democràtics? La decisió de preservar és una decisió econòmica en un doble sentit; per una banda hi ha que decidir quants recursos destinar a la preservació. (DILEMA SOCIAL DE LA PRESERVACIÓ) i en segon lloc quins elements mereixen la conservació (...CAPACITAT DEL CIUTADANS PER A PARTICIPAR EN LA VALORITZACIÓ DELS BENS PATRIMONIALS). I tot això implica prendre opcions en un entorn d’escassesa de recursos.

5 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica.
El dilema social de la preservació Una societat ha de decidir que conservar (i a quins recursos dedicar-li) i quins recursos dedicar a creació de nous bens. Es evident que no se pot “museitzar” tot temps i tot objecte passat I això és un tradicional problema econòmic que implica decisions d’assignació, de eficiència i producció i, molt més importants de distribució i redistribució. Aquest dilema social ha de resoldre de la manera que es resolen les decisions en les democràcies representatives. El que sempre hi ha que tindre en compte que la preservació té un “cost d’oportunitat” que hi ha que considerar en una visió estàtica del concepte de preservació; una preservació en sentit pur, de manera que conservem els bens, sense fer us d’ells, per a les generacions futures Es tracta de decidir en un marc de recursos escassos quina quantitat dedicar a la preservació i quina dedicar a la creació de nous bens. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

6 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica.
El dilema social de la preservació Partint d’aquesta premissa que no es pot obviar, però, no ens podem quedar en aquesta perspectiva miope. Hi ha que considerar que la preservació té una component dinàmica. Preservar significar no sols conservar sinó que implica atorgar nous usos socials als bens i als espais protegits de la desaparició. Una estratègia de preservació integral, intel·ligent i des d’un panorama complet, s’ha de considerar no com un cost sinó com una inversió social que pot atorgar valor a molts altres recursos no directament lligats als recursos patrimonials. Responsabilitat, corresponsabilitat, imaginació (i també, en segon ordre, cert rigor i habilitat tècnica són els ingredients mínims per a maximitzar la rendibilitat social d’un projecte d’aquest tipus. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

7 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica.
LA VALORITZACIÓ DELS BENS PATRIMONIALS En principi i des de l’anàlisi econòmica, el valor dels bens patrimonials convencionals depenen a)  de la seua singularitat b) del valor dels atributs artístics atorgats a eixe bé patrimonial, c)  del seu grau de conservació d)  de la seua antiguitat. e) Del valor simbòlic que li atorguen els ciutadans. f) De la possibilitat dels seus usos socials. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

8 1. La preservació del patrimoni: Una decisió econòmica.
LA VALORITZACIÓ DELS BENS PATRIMONIALS Tots els primers quatre aspectes tenen a veure amb l’escassesa ja que estem parlant de bens irrepetibles, irreformables i per tant amb una oferta limitada. De tots aquestos elements podríem dir que sols el grau de conservació i l’antiguitat resulten relativament objectivables. Però els altres dos elements (singularitat i atributs artístics) resulten clarament d’un procés no del tot objectivable i que té a veure amb el discurs que envolta al bé patrimonial. L’element relatiu a l’adhesió dels ciutadans als valors simbòlics es fruit del consens social i per tant és un procés de construcció social. Les possibilitats de reutilització dels bens patrimonials son resultat de la capacitat d’inventiva del cos social ja siga a través de la iniciativa dels líders polítics o de les demandes de grups de ciutadans Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

9 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Les relaciones que s’articulen entre patrimoni i territori es manifesten mitjançant l’impacte sobre: L’economia del territori: (es a decir la capacitat dels elements patrimonials de protagonitzar processos econòmicos que generen renda i ocupació). La qualitat de vida: (es a dir la possibilitat de que els elements patrimonials generen processos que materializen necessitats emotives, expressives y comunicatives dels ciutadans que resideixen en un determinat territori. La cohesió social: (es a dir la capacitat de que els elements patrimonials reforcen el sentit de pertinència i identitat individual i col·lectiva i la integració social)

10 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Des del punt de vista de la delimitació de les activitats d’oci i cultura, podríem considerar que el patrimoni cultural és un recurs preexistent a qualsevol activitat. En termes econòmics compliria la funció d’una “variable stock” que determina la quantitat de “capital cultural” d’un determinat territori. Aquest capital al mateix temps estaria composat de bens físics (edificis, quadres, escultures, artefactes amb valor històric, arxius, etc..) i d’intangibles (fets històrics, comportaments etnogràfics, gastronomia, etc...). La seu pròpia definició de “patrimoni” incorpora la idea de que els actuals posseïdors de dit patrimoni “tenen l’obligació de preservar-lo per a generacions futures”. Tot i que aquesta accepció arreplega molt de consens en les societats occidentals implica problemes de gestió ja que la preservació té un cost. De tota manera aquest es un problema que considerarem més avant. El que ens interessa ara és que el concepte de patrimoni està molt lligat al de territori . (Moltes vegades és un bé patrimonial el que simbolitza la identitat d’un territori ) Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

11 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Industries culturals Práctiques culturals Sectors creatius Recursos culturals Consum de Cultura Ocio Delimitació de les activitats de Cultura i Oci Polítiques Culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Patrimoni

12 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Cohesió territorial La cultura, com a sistema compartit de creences, valors i pràctiques té una dimensió territorial clara. Si entenem el territori, com a marc de vida, definidor de relacions múltiples dels homes amb si mateixa, i amb el marc ecològic, i... la cultura com a conjunt de formes simbòliques que envolten i articulen la configuració de grups socials, a traves del sentit de pertinença i l’autoestima resulta ben cert que la cultura no sols és un element que es superposa a un territori sinó que és eixe mateix conjunt de elements simbòlics el que determina les dimensions i les característiques del territori. Així, arribant a l’extrem, podríem definir el territori com el espai físic o virtual que s’articula al voltant d’un seguit de formes simbòliques compartides. . Campus Tarongers Setembre 011

13 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Cohesió territorial El Patrimonio " Está constituido por todos los elementos que fundamentan la "identidad" de los grupos humanos y contribuye a diferenciar a unos de otros. Es: - un conjunto de agentes sociales. - un conjunto de bienes materiales e inmateriales. - los saberes organizados que, en un territorio dado, se han elaborado, transmitido y transformado, a lo largo de los tiempos". (P. Lamaison)

14 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Cultura i qualitat de vida. Finalment hi ha també que considerar que la pràctica cultural dels individus és una peça, cada volta més important, en la composició dels nivells de qualitat de vida individual i col·lectiva. El consum cultural, entès en sentit ampli i a nivell individual dona resposta a certes demandes de satisfacció emotiva, de sacsejar el sentits que va més enllà de la simple utilització del temps d’oci i que té que veure amb el desenvolupament integral dels individus, materialitzant la seua sensibilitat, la seua capacitat creativa i comunicativa. Per tant la cultura determina els nivells de qualitat de vida dels ciutadans de un determinat territori Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

15 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. La dimensió econòmica La creació, producció, distribució consum i conservació de formes simbòliques pot constituir un element bàsic en la configuració dels sistemes econòmics territorials. Els estudis “d’impacte econòmic” han evidenciat que les activitats culturals poden contribuir a l’economia (local, regional o estatal) en tres sentits: En primer lloc, perquè les activitats culturals són, també, activitats econòmiques (que aporten valor afegit, que generen ocupació..). En segon lloc, perquè aquestes activitats poden afavorir les decisions de localització en el territori considerat d’altres activitats econòmiques o de professionals qualificats. I en tercer lloc, en certs casos, pel seu efecte polaritzador sobre altres activitats (via l’efecte proveïdor), molt especialment en el cas de les anomenades “indústries culturals” (Baró, E., Bonet, Ll., 1997) També, quan parlem de cultura estem tractant de sistemes de transmissió de formes simbòliques que afecten i tenen que veure amb processos d’aprenentatge i canvi Així sembla raonable que el desenvolupament de xarxes culturals facilita la configuració de espais econòmics i socials sensibles als processos d’innovació productiva i canvi social, es a dir facilita les dinàmiques d’adaptació als entorns canviants

16 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Tot i que no la única, la connexió més evident entre patrimoni i activitat econòmica es realitza a traves del turisme. Es a dir de la capacitat de que la gestió dels bens patrimonials mobilitzen fluxos de visitants La capacitat per a utilitzar un bé patrimonial com a element d’atracció turística, implica no sols la conservació sinó també la mercantilització i promoció del bé en qüestió Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

17 Economia Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

18 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. La dimensió econòmica. El patrimoni és un recurs relativament “millor distribuït” que la resta de recursos econòmics, i supera les exigències d’escala d’altres activitats culturals (Axó és especialment cert a la Comunitat Valenciana

19 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general A Espanya podríem estar parlant d’entre i ocupats a l’àmbit del patrimoni

20 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Les potencials activitats sobre el patrimoni cultural, perquè este es convertisca en un sector subjecte a certa explotació econòmica, i per tant font possible d'ocupació, es podrien resumir en les següents : Producció/reproducció d'artefactes i servicis susceptibles de catalogació com a patrimoni cultural. Dins d'este epígraf podríem incloure activitats com l'artesania a partir de processos de producció tradicionals, la fabricació d'objectes característics de la idiosincràsia cultural, la reproducció de béns patrimonials per a la seua venda (incunables en facsímil, reproducció de béns arqueològics o monumentals, gravació de peces musicals tradicionals, indumentària tradicional etc..), la restauració (gastronòmica) a partir de receptes tradicionals, les activitats de grups folclòrics (bandes de música, corals, grups de dansa, representacions teatrals tradicionals) Preservació/conservació. En este àmbit s'inclourien totes aquelles activitats la finalitat de les quals siga conservar i preservar el llegat cultural i contindrien entre altres les d'investigació, documentació, classificació, restauració, custòdia i gestió del patrimoni cultural. Les biblioteques, els museus, els arxius, les filmoteques i els centres d'investigació i documentació constituïxen les principals institucions que realitzen estes funcions Difusió/revaloració. Finalment podem parlar de totes aquelles activitats la funció bàsica e reconéixer i difondre el valor dels béns i serveis culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

21 Economia 2. El patrimoni com a recurs econòmic: relacions entre la cultura i el territori. Ya en 1982, la Comisión de las Comunidades Europeas había declarado: " La Naturaleza y la herencia cultural, la arquitectura en particular, constituyen un recurso turístico europeo.El interés turístico de Europa está en sus paisajes variados, sus sitios históricos y sus monumentos artísticos, los que deben ser preservados como fuentes inestimables de riqueza". Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general ¡¡¡¡ Donat el potencial econòmic del Patrimoni, existeix també el risc de generar simulacres històrics i patrimonials

22 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. En el marc de les polítques culturals la preservació del patrimoni ha esdevingut una de les àrees de major consens La preservació del patrimoni aporta arguments per a distintes percepcions ideològiques. Aquest consens permet la reducció de determinades ineficiències polítiques..... Però també limita els esforços per l’avaluació dels impactes de les polítiques i reudex el debat a qüestions de temps i quantitats, provocan certes febleses en la dimensió democrática de les intervencions Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Cal mirar amb més detall l’articulació de les polítiques, les seues cause i les seues conseqüències

23 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. ELS OBJECTIUS DE LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI Protecció front a la destrucció Impacte econòmic sobre el territori Transformació del territori. Generació i/o reforçament dels valors simbòlics Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Si som capaços de racionalitzar amb la major claredat possible quins són els objectius a assolir, també estarem més capacitats per a articular mecanismes d’avaluació de les intervencions

24 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI EN L’ESPANYA DESCENTRALITZADA La Llei de protecció del Patrimoni Històric inicia un procés de descentralització que permet el desenvolupament de les Lleis autonòmiques, reservant-se competències en matèries d’exportació, expoli i coordinació. Legislació Autonómica Castella la Manxa, Pais Basc 1990, Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general CV 1998 Murcia, Navarra i la Rioja,

25 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. LA POLÍTICA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI EN EL MARC DE LA MADURACIÓ DE LES POLÍTIQUES CULTURALS DE LES CC.AA Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

26 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. Marc Jurídic. Parla de patrimoni cultural front a patrimoni històric o històric artístic. Incorpora el patrimoni informàtic Bens de Relevància Local Legislació Autonómica Llei 4/1998. Llei 7/2004 Profunditza en la definició de patrimoni immaterial (informàtica i tecnologia) Fundacions públiques (Luz de las Imágenes i Jaume II el Just, fundació Renaixença. Incorpora certa flexibilitat de modificar la protecció BIC quan es tracte de actuacions d’interés general o projectes singulars rellevants. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

27 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. La protecció del patrimoni en el marc de la política cultural Secretaria Autonómica de Cultura y Política Lingüística Dirección General del Libro y Bibliotecas Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano Patrimonio Cultural Museos y Bellas Artes Promoción Cultural Artes Escénicas Política Lingüística Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

28 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. La protecció del patrimoni en el marc de la política cultural Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

29 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. La protecció del patrimoni en el marc de la política cultural Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

30 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

31 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

32 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

33 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

34 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV.
Polítiques al PV 3. Apunts sobre la protecció del patrimoni al PV. El perill de la fundacionalització de la política de preservació del patrimoni Aspectes positius: Incorporació de fons privats. Coordinació dels nivells de govern. Aspectes negatiu: Major opacitat. Major discrecionalitat i menor control social. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

35 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
The object of conservation is to prolong the life of cultural property and, if possible, to clarify the historic and artistic messages therein without loss of authenticity. Organización Mundial de Ciudades Patrimonio. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

36 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
En termes genèrics[1], la conservació y la preservació del patrimoni pot ser asimilat, des del punt de vista de l’economia en un problema de gestió de bens de capital. Aquest capital, però es de dos tipus; - Per una banda el capital físic –edificis, estructures o altres bens tangibles- -Y capital cultural. aquell discurs (històric, artístic, simbòlic, etc..) que envolta al bens patrimonials i que els atorga valor social y econòmic. Tant el capital físic com el cultural tendeixen a devaluar-se si no es mantenen certes activitats sobre ell. El capital físic es degrada físicament en el sentit que fan falta obres per a evitar enderrocaments o deterioraments irreversibles y el capital cultural deixa de tenir valor social si no està efectivament (i afectivament) interioritzat al conjunt de la població posseïdora del capital físic. El conjunts socials, per tant han de decidir quanta inversió es requerida per a evitar el deteriorament o per a procurar la revalorització del capital físic y cultural. Per a decidir adequadament haurien d’aplicar metodologies de anàlisi de cost i benefici social, on gran part dels components dels beneficis es mostren com a efectes externs o béns públics que habitualment no estan comptabilitzats en termes privats. En molts casos per tant està econòmicament justificada la regulació pública. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

37 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
Contemplant els distints models de regulació pública es pot fer una distinció entre “regulació lleugera” (soft regulation) i regulació (hard regulation). Aquesta última implica el desenvolupament de certa legislació que obliga a certs comportaments de forma coercitiva. La regulació lleugera, pel contrari compren certes directives de compliment recomanat, implementades per acords i on el no compliment no implica penalitzacions. Les directrius de la UNESCO o els convenis internacionals ( p.e La Carta per a la Protecció i Gestió del Patrimoni Arqueològic de Laussana de 1990) són del segon tipus. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

38 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
En la doctrina española hay un texto importante en la Constitución de 1978.: el Articulo 46. Está redactado así: " Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del Patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico o su titularidad". Por otra parte, la Ley del Patrimonio Histórico Español, de 25 de junio de 1985, en su preambulo, dice: " El Patrimonio Histórico Español es el principal testigo de la contribución histórica de los españoles a la civilización universal y de su capacidad creativa contemporánea". El artículo primero del título preliminar, añade que el objeto de esta Ley es la protección, el acrecentamiento y la transmisión a las generaciones futuras del Patrimonio Histórico Español ( se puede recordar que la Ley de mayo de 1933, su antecedente más directo, lo titulaba "Patrimonio Cultural"). Según la Ley de 1985, integran el Patrimonio Histórico Español los inmuebles y objetos muebles de interés artístico, histórico, paleontológico arqueológico, etnográfico, científico o técnico. También forman parte del mismo el patrimonio documental y bibliográfico, los yacimientos y zonas arqueológicas, así como los sitios naturales, jardines y parques, que tengan valor artístico, histórico o antropológico. Se añade que los bienes más relevantes deberán ser inventariados o declarados de interés cultural (BIC). ORTUÑO MARTÍNEZ, M.” Patrimonio Cultural y Turismo” Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

39 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
Tipus d’intervenció: Provisió directa Informació Incentius directes i indirectes Regulació normativa Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

40 4. La filosofia de la regulació sobre el patrimoni
Des del punt de vista de la consecució dels objectius desitjats, la regulació té també els seus costos: la regulació crea ineficiències, la regulació es costosa, moltes vegades no ofereix incentius per a fer les coses millor i finalment el procés regulador pot ser capturat per grups d’interès privat. Per tant el procés regulador ha de tenir en compte com maximitzar els efectes positius de la regulació i minimitzar els costos de la seua implementació Throsby, d.:”Making Preservation Happen: The Pros and Cons of Regulation” Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

41 5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) El que determina el grau de participació ciutadana és la connexió i la identificació entre els demandants/consumidors culturals i els agents culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

42 Consum Passiu Consum Actiu Centres d’Estudis Locals/Comarcals
5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) 4.2 Els ciutadans com agents culturals Consum Passiu Consum Actiu Com es fa això habitualment en el àmbit del patrimoni? Centres d’Estudis Locals/Comarcals Tallers d’Història Local Plataformes Ciutadanes. Fundacions Altres iniciatives individuals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

43 Centres d’Estudis Locals/Comarcals
5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) Centres d’Estudis Locals/Comarcals Alfons el Vell de Gandia, la Marina Alta, Camp de Morvedre, Camp de Túria, l’Horta Nord, l’Alt Millars, l’Alt Palància, l’Alcoià, Amics de la Costera, Cívica d’Alacant, la Hoya de Buñol Vall d’Albaida Accions: Promoció de la investigació. Assessorament per a accions públiques o privades Defensa del patrimoni Publicacions. Dinamització i conscienciació ciutadana Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

44 2. Tallers d’Història Local
5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) 2. Tallers d’Història Local Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

45 3. Plataformes ciutadanes (tipus “Salvem”)
5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) 3. Plataformes ciutadanes (tipus “Salvem”) Salvem l’Horta, Salvem el Cabanyal, Salvem el Fadrí, Comissió Ciutadana de Defensa de la Gerència de AHM, Salvem el Segura, etc…) Articulació ciutadana per a la defensa d’algun element patrimonial puntual Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

46 5 5. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni (especialment a l’àmbit local) 4 Fundacions (fundació Pere Compte, Funddació Blasco d’Alagón, Fundació Jaume II el Just, Fundación per a la protecció del Patrimoni Històric i Industrial de Sagunt, Patronato del Misteri d’Elx, Fundación para la restauración de la Basílica Mare Déu dDesamparats, Fundación para la culminación de la concatedral de Castellón) Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

47 La eficiència de la restauració:
6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? La eficiència de la restauració: Vn-Cn+ An > Vo+Ao Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Comparar El valor del bé restaurat, menys el cost de la restauració, més el valor históric- estétic del bé restaurat, amb el valor del bé abans de la restauració més el valor históric-estétic del bé abans de la restauració

48 6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? 5.1 Els “valors” del Patrimoni El valor de mercat El valor simbòlic. Determinats bens patrimonials contribueixen a genera sentiments de pertinença, identitat etc..) El valor de opció. Els ciutadans atorguen valors a bens patrimonial sols pel fet de que els podrien utilitzar. “No he anat al IVAM, però vull que estiga ahí per si alguna vegada vullguera anar” El valor educatiu. Els bens patrimonials contribueixen a l’educació del ciutadans i al desenvolupament de la seua sensibilitat artística El valor per a generacions futures Santa Maria del Templo. Villalba de los Alcores.Valladolid ptas Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

49 Estudis d’impacte econòmic Estudis de disposició a pagar.
6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? 5.2 Els mètodes de realitzar la valoració Estudis d’impacte econòmic Estudis de disposició a pagar. Estudis de valoració contingent. Sondejos muestrals per a calcular la voluntat o disposició a pagar dels ciutadans. El terme “contingent” es refereix al mercat simulat que es genera en el qüestionari Referéndums Trobar preus a través de mercats paral·lels Calcular els costos de desplaçament Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

50 6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? En el ámbito de la participación social. “Contar” permite a los ciudadanos expresar valoraciones, otorgarles consistencia lógica, ordenar y centrar los debates sociales, aportar información para posicionarse como ciudadano... Y esto lo puede hacer con bastante eficiencia la economía de la cultura. Cuantificar y valorar explicita las preferencias frente a los valores sin la necesidad de “intérpretes” y expertos, por lo que otorga autonomía a los ciudadanos y aporta transparencia. p.e TÈCNICAS DE VALORACIÓN CONTINGENTE Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Resultado de la valoración contingente. Estimación del valor social de la torre: Entre 395,642 y 443,089 Euros. Coste de la restauración

51 6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? En el ámbito de la participación social. “Contar” es también un recurso para las comunidades que debe posibilitar Mejoras del Capital Social: Contribución del sector/evento a la comunicación de ideas información y valores sobre los usuarios. Mejoras en la comprensión y la tolerancia sobre otras culturas y estilos de vida. Mejora sobre la comprensión del papel que pueden jugar las artes y la cultura en la comunidad. . Construcción y desarrollo de comunidades: Contribución al desarrollo del sentido de comunidad , generación de cohesión social, creación de oportunidades recreativas y lúdicas. Contribución al desarrollo de empresas locales en este ámbito. Contribución a la expresión de la propia historia de un determinado territorio. . Contribución al cambio social y conciencia pública. Mejora en la disponibilidad al cambio y la innovación social y el desarrollo de actitudes de colaboración colectiva. . Contribución a la mejora del capital humano. Contibución de los proyectos y eventos a la mejora de las habilidades y capacidades de los participantes en el ámbito de la comunicación, la capacidad de resolver problemas, la creatividad y la sociabilidad. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

52 6 6. Les tècniques de valorització del Patrimoni, poden ser útils al ciutadà? Contar no es sólo un ejercicio técnico. Hay que utilizar tiempo y recursos a determinar que es lo que hay que contar. Y determinar qué contar ya implica posicionamientos valorativos. Las estadísticas y su conformación no son nunca neutrales Hay que tener en cuenta que lo más fácil de contar no siempre es los más relevante desde el punto de vista del interés social. Se requiere de los “expertos” que se esfuerzen no en la estandarización de las técnicas sino en la adaptación imaginativa y creativa a las necesidades de los territorios. La contabilidad, por muy rigurosa y acertada que sea no puede sustituir el debate social. Unas cifras nunca son concluyentes. Los resultados aparentemente dan una solución técnica a una decisión que ha de ser colectiva y fruto del debate social, y que tiene implicaciones asignativas, distributivas y de bienestar social y calidad de vida. La técnicas han de ser claras transparentes y comprensibles y deben estar al servicio de la comunidad sobre las que se formulan. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general

53 MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general