Els valors de renda fixa

Presentación del tema: "Els valors de renda fixa"— Transcripción de la presentación:

1 Els valors de renda fixa
8 u n i t a t Els valors de renda fixa

2

3 Els valors de renda fixa
El risc i la liquiditat Risc de crèdit, de solvència o d’impagament: possibilitat que l’emissor d’un valor de renda fixa no pugui fer front a les seves obligacions o realitzi el pagament amb retard. Risc de preu: és la possibilitat que el preu de venda sigui inferior al de compra, com a conseqüència d’una caiguda del valor en el mercat. Risc de tipus d’interès: l’evolució dels interessos afecta els preus que els nous inversors estan disposats a pagar i, per tant, al que recuperarà qui necessiti vendre’ls. Risc de liquiditat: fa referència a les penalitzacions que hauria de patir l’inversor si necessités recuperar amb celeritat els diners invertits. Risc de reinversió: quan un inversor adquireix un valor de renda fixa amb venciment anterior al moment en què necessita els diners invertits, ja que necessitarà un altre valor, que podrà o no comprar, depenent de la rendibilitat del primer.

4 Els valors de renda fixa
Són aquells valors negociables, emesos per societats (renda fixa privada) i Administracions Públiques (renda fixa pública), que suposen préstecs rebuts per aquestes entitats i formen part d’un emprèstit. Els drets dels titulars d’aquests valors són, exclusivament, de contingut econòmic: Dret a percebre els interessos pactats. Dret a la devolució del capital invertit. Valoració de la renda fixa Valor nominal: representa cada un dels títols de renda fixa en què es divideix l’emprèstit. Preu d’emissió: és la quantitat que el subscriptor del títol lliura a l’emissor. Sol coincidir amb el valor nominal. Preu de reemborsament: import que l’emissor paga al propietari en el moment del venciment. Valor comptable: valor registrat en la comptabilitat de l’emissor. Valor de cotització: valor fixat en el mercat secundari, on s’intercanvien els valors de renda fixa. Valor teòric: és el valor actual dels rendiments futurs.

5 Els valors de renda fixa
Determinació de l’interès en renda fixa Existeixen diferents formes de determinar els interessos a percebre pels propietaris dels valors de renda fixa: Cupó: és l’interès que es merita amb la periodicitat pactada en els valors de renda fixa. Emissió al descompte: modalitat d’emissió en què el preu d’adquisició del títol és inferior al seu valor nominal. Amortització d’emprèstits Un emprèstit és un préstec d’un elevat import dividit en títols de menor quantia que el seu emissor col·loca entre inversors que acuden a la recerca de la rendibilitat oferta i passen a ser els seus creditors. En contraprestació al préstec, l’emissor es compromet a abonar uns interessos i a retornar l’import rebut, d’acord amb un pla d’amortització.

6 Els valors de renda fixa
Rendibilitat en la renda fixa La rendibilitat per als inversors en renda fixa estarà determinada per conceptes com les primes de descompte i reemborsament, els interessos pagats, etc. El resultat obtingut en la mesura de la rendibilitat depèn de la llei financera usada en la seva obtenció, ja sigui simple o composta. El rèdit: la rendibilitat es mesura pel quocient entre els rendiments nets de la inversió i la quantitat de diners invertida. Taxa interna de retorn (TIR): mètode que corregeix el principal inconvenient del rèdit, que és no tenir en compte el venciment dels fluxos monetaris a què dóna lloc una inversió en valors de renda fixa. El risc i la liquiditat Els riscos comuns a tots els productes de renda fixa són el de crèdit, el de mercat, el de reinversió i el de liquiditat. Excepte el de liquiditat i el de crèdit, que són purs, els altres riscos són especulatius.

7 per altres entitats públiques El mercat primari dels valors del Tresor
La renda fixa pública La renda fixa està integrada pels valors emesos per l’Estat, les Administracions Públiques i els organismes dependents dels anteriors. Segons l’emissor i el termini al qual s’emeten, es poden distingir els següents tipus de valors de renda fixa pública: Deute emès per l’Estat Deute emès per altres entitats públiques Lletres del Tresor Bons i obligacions de l’Estat El mercat primari dels valors del Tresor Per emetre la renda fixa pública, l’Estat se serveix de la Direcció General del Tresor, usant el procediment de la subhasta. Qualsevol persona pot acudir a una subhasta, acompanyant la seva petició d’un dipòsit del 2% del nominal, com a garantia que se subscriuran els valors demandats. Les peticions es cursen tant a través d’intermediaris financers com per mitjà de sucursals del Banc d’Espanya o, fins i tot, telemàticament.

8 El mercat secundari de valors de renda fixa pública
La renda fixa pública El mercat secundari de valors de renda fixa pública A més de en el mercat primari, els valors de renda fixa poden ser adquirits en els mercats secundaris oficials o de forma directa, a través d’intermediaris financers. Característiques de la renda fixa del Tresor El deute públic emès pel Tresor presenta certes peculiaritats enfront de la renda fixa privada i de la resta de productes financers d’inversió. La seva relació amb les característiques financeres és: Rendibilitat: l’emissió contínua suposa l’ajust de la seva rendibilitat a la demandada pel mercat. Liquiditat: es negocien en un mercat secundari més dinàmic que qualsevol altre producte de renda fixa. Risc: s’emeten a interès fix i, si l’inversor els manté fins al seu venciment, no està exposat al risc de mercat.

9 Bons i obligacions privats Participacions preferents
La renda fixa privada Són els valors emesos per empreses del sector privat. No totes tenen accés a aquest tipus de finançament, sinó només les grans empreses. Pagarés d’empresa Són valors emesos al descompte i a curt termini, principalment a 1, 3, 6, 12 i 18 mesos. Se solen utilitzar per finançar el circulant de les empreses i es negocien en el mercat monetari. Bons i obligacions privats Són valors emesos per grans empreses, financeres i no financeres, a mig i llarg termini. Es poden distingir entre ordinaris, indexats, participatius i estructurats. Cèdules territorials Els posseïdors de les cèdules territorials tenen un dret preferent enfront d’altres creditors de l’entitat de crèdit. Participacions preferents Remuneren els seus propietaris si el grup emissor té beneficis i si prèviament s’ha pactat al respecte.

10 Fiscalitat de la renda fixa
El rendiment pel qual tributa un empresari que sigui persona individual en l’IRPF prové de dues vies: En el cobrament del cupó: la renda per la qual tributa és l’import íntegre pagat per l’emissor, sense descomptar la retenció. En els rendiments deguts a l’amortització, la transmissió o el reemborsament: la renda per tributar és igual a la diferència entre el valor d’alienació i el d’adquisició. Determinació de les retencions Les rendes percebudes per l’inversor estan subjectes a retenció i ingrés a Hisenda. El criteri és el de caixa. L’import de la retenció es determina multiplicant el tipus vigent per la base de la retenció. Aquesta base imposable serà: El cobrament del cupó, el seu import íntegre o brut. La diferència positiva entre el valor de transmissió i el d’adquisició, sense comptar les despeses de les operacions.