IMPACTES A L’ATMOSFERA, HIDROSFERA I SÒL

Presentación del tema: "IMPACTES A L’ATMOSFERA, HIDROSFERA I SÒL"— Transcripción de la presentación:

1 IMPACTES A L’ATMOSFERA, HIDROSFERA I SÒL

2 IMPACTES A L’ATMOSFERA
LES FONTS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I ELS AGENTS CONTAMINANTS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES LOCALS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES A ESCALA GLOBAL LA QUALITAT DE L’AIRE

3 LES FONTS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE I ELS AGENTS CONTAMINANTS
Fonts naturals. Són quantitativament més importants que les relacionades amb l’ésser humà, però, d’altra banda, es troben repartides per tot el planeta. Les emissions naturals més importants són: les erupcions volcàniques, els incendis forestals naturals i les partícules de sediments més fins que aixeca el vent. Fonts antropogèniques. Són les derivades de l’activitat humana. Poden alliberar contaminants artificials però també afavorir les emissions naturals: mitjans de transport, obres, processos industrials i calefaccions domèstiques. Els contaminants atmosfèrics són substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera o bé gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la que els correspon. Es classifiquen en dos grans grups: les partícules i els gasos. Les partícules són porcions de matèria de dimensions molt petites, conegudes genèricament amb el nom d’aerosols. Els gasos que es consideren contaminants atmosfèrics són força diversos.

4 EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES LOCALS
Boirum fotoquímic (smog fotoquímic) Pluja àcida Contaminació acústica Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen per l’acció de la radiació ultraviolada del Sol. Els productes d’aquesta reacció són substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids d’acil). Les mesures per combatre’l: promoció del transport públic, l’ús de carburants nets o la utilització de mecanismes que redueixen els gasos dels vehicles. Quan els òxids de nitrogen i els òxids de sofre reaccionen amb l’aigua dels núvols, formen àcid sulfúric i àcid nítric. Aquests núvols es formen amb gotes d’aigua que tenen un caràcter àcid, i la precipitació que produeixen és la pluja àcida. Una mesura per minimitzar-la és la utilització de “carbó net”, sense sofre. Principal responsable: El trànsit, tot i que hi ha altres fonts de soroll ambiental com la construcció, alguns locals d’oci, etc. Les mesures preventives consisteixen a fer una bona ordenació del territori. Quan això no és possible, hi ha altres solucions, com l’aïllament acústic o l’ús de silenciadors en els tubs d’escapament.

5 EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTES A ESCALA GLOBAL
L’efecte d’hivernacle La reducció de la capa d’ozó Retenció a l’atmosfera d’una part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s’hagi escalfat per l’acció de la radiació solar, retardant l’alliberament d’aquesta energia tèrmica cap a l’espai exterior. L’augment global de la temperatura mitjana de la Terra com a conseqüència de l’augment de l’efecte d’hivernacle és un fet comprovat científicament. Mesures preventives: substitució de les energies convencionals per energies alternatives que no contaminin. L’any 1982 es va alertar de la disminució de la capa d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida. En aquesta zona s’ha perdut, fins ara, entre el 50 % i el 60 % de l’ozó total (forat de la capa d’ozó). El forat de la capa d’ozó es tracta, per tant, d’un aprimament de la capa i no pas d’un veritable forat. Els contaminants principals que deterioren la capa d’ozó són diversos: els compostos clorats (CFCs), el metà i els òxids de nitrogen.

6 Xarxa de Vigilància i Previsió Índex Català de Qualitat de l’Aire
LA QUALITAT DE L’AIRE Els nivells d’immissió són les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un indret i un moment determinats, deixant de banda les fonts que els hagin alliberat. Xarxa de Vigilància i Previsió Índex Català de Qualitat de l’Aire Legislació A Catalunya, el control de la contaminació es du a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta xarxa està formada per un sistema d’aparells de mesura que proporcionen dades de la qualitat de l’aire i dels nivells d’immissió. L’ICQA és el sistema d’informació pública de l’estat de la qualitat de l’aire. S’ha d’interpretar com un indicador orientatiu de la qualitat de l’aire adreçat especialment al públic en general. Globalment, la legislació sobre contaminació atmosfèrica inclou diversos aspectes: prevenció, control, sancions i restauració.

7 IMPACTES A LA HIDROSFERA
IMPACTES SOBRE LA DINÀMICA DE LA HIDROSFERA LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES LA QUALITAT DE L’AIGUA LA DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS LA POTABILITZACIÓ

8 IMPACTES SOBRE LA DINÀMICA DE LA HIDROSFERA
Impactes sobre la dinàmica de l’aigua Embassaments Obstacles per al pas d'animals que migren. Retenció dels al·luvions, de manera que no arriben als deltes. Alteració de la dinàmica de recàrrega d'aqüífers. Augment del poder erosiu del riu aigües avall de l'embassament. Obres de canalització Impacte o desaparició del bosc de ribera. Transvasaments Disminució de la dinàmica d'erosió-transport-sedimentació d'al·luvions en el riu exportador (i per tant, alteració en el delta). Sobreexplotació d’aqüífers Disminució del nivell freàtic i possible desaparició de sorgències i assecament d'estanys.

9 LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
La contaminació de l’aigua és una alteració desfavorable deguda, totalment o en gran part, a accions humanes. Podem parlar de dos tipus de contaminació segons com es trobi de concentrada: difosa (No té un focus concret i és d'àmplia dispersió), i localitzada o puntual (Focus determinat i afecta a una zona concreta). Focus de contaminació Agents contaminants Industrials Agrícoles i ramaders Urbans Miners Contaminants físics: temperatura, partícules radioactives i sòlids en suspensió. Contaminants químics: inorgànics i orgànics. Contaminants biològics: matèria orgànica i microorganismes.

10 EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES
Eutrofització Marees negres Contaminació derivada de la sobreexplotació d’aqüífers Grans quantitats de matèria orgànica que arriben a un dipòsit d’aigua poc oxigenat, com ara un llac o un embassament. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats. El mar és el principal receptor dels contaminants. Malgrat això, és el compartiment de la hidrosfera amb més capacitat d’autodepuració. Una font molt important de contaminació són els abocaments de petroli. Neteja de la taca de petroli: Recollida mecànica: lent Combustió, molt contaminant Abocament de detergents Enfonsament del cru, Biodegradació: microorganismes Hi ha dues situacions: Intrusió salina Mobilització d’aigües contaminades

11 LA QUALITAT DE L’AIGUA Indicadors físics Indicadors químics
Indicadors biològics Terbolesa, partícules en suspensió Sòlids en suspensió, productes insolubles per unitat de volum Color, presencia de M.O., compostos de ferro, abocaments industrials Olor i sabor, ions i substàncies en suspensió Temperatura, accelera els processos biològics i disminueix la solubilitat de l’oxigen Conductivitat, augment de la salinitat PH, el valor normal (6-9) es pot modificar per l’activitat biològica, pluja àcida, roques carbonatades.. Duresa, concentració de ions Mg i Ca (taula pag. 273) Oxigen dissolt, és el valor més utilitzat per determinar la qualitat de l’aigua Metalls, ions metàl·lics molt tòxics, com el Cr, Pb, Hg.. DBO/DQO (p 274) Ecològics: índex biòtics: -IBMWP -QBR Microbiològics: E. coli Fisiològics: Velocitat de creixement Ecotoxicològics: Resistència als metalls pesants i altres substàncies

12 Demanda bioquímica d’oxigen (DBO), Mesura l’oxigen consumit i ens permet calcular la m.o. de la mostra. Depèn de la Tª i del temp Demanda química d’oxigen (DQO), Mesura l’oxidació del K2Cr2O7 i el grau de contaminació orgànica i inorgànica en aigües residuals DBO5 / DQO < 0.2 indica contaminació inorgànica DBO5 / DQO > 0.6 indica contaminació orgànica

13 LA DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS
Procés de depuració d’aigües residuals Pretractament Són operacions destinades a preparar les aigües per facilitar el bon funcionament dels tractaments posteriors. Se n’eliminen els sòlids més grossos, els greixos i les sorres i se’n regula el pH. Tractament primari o fisicoquímic L’aigua es deixa reposar durant unes quantes hores en un tanc de sedimentació primària, per tal que decanti la matèria orgànica sedimentable i la resta de sorres o partícules inorgàniques que no han quedat retingudes en el pretractament. Tractament secundari El fonament d’aquesta etapa és accelerar el procés biològic que es produiria a la natura, és a dir, la degradació, per part d’una població multiespecífica de microorganismes, de la matèria orgànica que conté l’aigua residual. Tractament terciari L’última de les etapes habituals és una nova decantació a uns sedimentadors secundaris per obtenir una bona separació entre l’aigua tractada i la biomassa present.

14 LA POTABILITZACIÓ El procés de potabilització consisteix a transformar l’aigua captada de rius o aqüífers, amb una qualitat no apta per al consum humà, en una aigua per al consum públic. Captació i bombeig L’aigua es capta dels rius o aqüífers mitjançant pous, i una estació de bombeig l’envia a les cambres de barreja i repartiment. Cambres de barreja i repartiment S’afegeixen substàncies floculants i reactives i s’agita amb unes turbines per homogeneïtzar-la. Decantadors Els flocs cauen i es dipositen al fons del decantador. L’aigua neta queda a la part superior. Filtres de carbó i sorra Els filtres retenen les partícules sòlides més petits. Després l’aigua s’analitza i es desinfecta amb ozó i clor. Dipòsit de sortida i estació de bombament L’aigua s’emmagatzema en dipòsits. Finalment, a través d’una estació de bombament, l’aigua és enviada a la xarxa de distribució.

15 IMPACTES AL SÒL RESIDUS SÒLIDS ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS (RSU)
ELS RESIDUS INDUSTRIALS ALTRES RESIDUS LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

16 Capacitat de combustió
RESIDUS SÒLIDS Entenem per residu qualsevol substància o objecte que queda de l’ús de les coses, i que el seu propietari destina a l’abandó. Procedència Característiques Capacitat de combustió Residus sòlids urbans. Derivats del consum ordinari en els domicilis particulars, comerços i serveis. Residus industrials. Substàncies resultants d’un procés de producció, transformació, utilització, consum o neteja. Altres residus Residus especials. Representen un perill perquè són tòxics o inflamables. Residus inerts. Un cop dipositats en un abocador no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, i per tant no són tòxics. Residus combustibles. Es poden cremar de forma controlada per reduir-ne el volum, i a més, se’n pot aprofitar la calor generada. Per exemple, el paper. No combustibles. No cremen a temperatures d’entre 100 i °C i, per tant, és millor reciclar-los. Per exemple, el vidre.

17 ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS (RSU)
Els residus industrials són un problema que requereix una atenció especial, sobretot els que són potencialment contaminants. Industrials inerts Industrials assimilables a residus urbans Industrials especials Són els residus que no representen cap risc ni per a la salut de les persones ni per al medi ambient. Són materials com el vidre, les cendres, les escòries, algunes substàncies minerals, etc. Són tots els residus amb característiques iguals o similars a les dels residus domèstics, com el cartó, el plàstic, el paper, la fusta, els teixits, etc. Són residus tòxics i perillosos que contenen materials que representen un risc per a la salut humana, i també per al medi ambient. Són substàncies com el cadmi, l’arsènic, el mercuri, l’amiant, el beril·li, etc.

18 ELS RESIDUS INDUSTRIALS
Per aprofitar la major part dels residus urbans cal fer una recollida selectiva de les deixalles: recollir separadament cada tipus de residu. Urbans ordinaris Urbans voluminosos Urbans especials Són objecte de la recollida ordinària d’escombraries. Representen el 98,5 % del total de deixalles urbanes: restes orgàniques (50 %), paper i cartró (25-31 %), vidre (8 %), metall (4-6 %) i plàstic (7-10 %). Són residus que, per la seva grandària, no poden ser evacuats pels mitjans convencionals. Representen l’1,1 % del total i són, per exemple, els mobles, els matalassos, alguns electrodomèstics, etc. Són residus que en la composició tenen alguna substància tòxica o perillosa i que s’han d’evacuar per separat. Són residus especials les piles, els medicaments, els olis, les pintures, els dissolvents, els aerosols, etc., i representen el 0,3 % del total de residus municipals.

19 ALTRES RESIDUS Residus de la construcció
Segons la Llei 6/1993 s’estableix la necessitat de fomentar plantes de reciclatge i de tractament d’aquests residus, com també implantar sistemes i tècniques de recuperació dels materials provinents d’enderrocs, per tal d’aprofitar-los al màxim. Residus radioactius Són materials de rebuig que contenen restes de radioactivitat, molt perillosos per a la salut humana i per al medi ambient. Residus miners Provenen de l’activitat minera extractiva. Residus forestals Són fonamentalment branques, escorces, fulles i arrels. Contenen molta matèria orgànica i nutrients importants. Residus ramaders Provenen sobretot dels excrements dels animals de granja i dels purins.

20 LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL
La capacitat autodepuradora d’un sòl depèn sobretot de les característiques de la capa superficial, on hi ha més activitat biològica i on és possible la descomposició i la mineralització dels productes orgànics. Contaminació puntual Contaminació difosa Està concentrada i provocada per focus de contaminació localitzats. Entre els focus més comuns hi ha: plantes de tractament d’aigües residuals, tancs de gasolina enterrats que tenen pèrdues, purins procedents de granges, indústries i explotacions mineres, abocadors, pous sèptics, etc. Està poc concentrada i dispersa en l’espai. Els focus poden ser, per exemple: adobs (fertilitzants) i pesticides agrícoles, la pluja àcida, intrusió marina i salinització, el trànsit per carretera, etc. Té problemes com l’ús abusiu de fertilitzants i pesticides, la salinització i l’ús del plom.

21 MEDI AMBIENT I SOCIETAT
ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIALS FASES DEL PROCÉS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT MODELS DE GESTIÓ AMBIENTAL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS

22 ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIALS
L'ordenació territorial consisteix en destinar les diferents àrees del territori a l'ús més adequat, de manera que els impactes i riscos es minimitzin. Qualitat ambiental d’un territori Fragilitat o vulnerabilitat del territori Capacitat d’acolliment La qualitat ambiental és un valor que depèn de la riquesa natural i la conservació dels ecosistemes, com també de la riquesa del conjunt del territori. Indica la seva susceptibilitat a les actuacions o activitats que s’hi duen a terme. Indica, a partir de les característiques d’una zona, les possibilitats que té per al desenvolupament d’un ús determinat. Una capacitat elevada indica que el territori pot acollir un ús determinat amb més facilitat.

23 FASES DEL PROCÉS D’ORDENACIÓ TERRITORIAL
Definició d’objectius Es tracta d’establir, amb uns quants anys de previsió, quins usos nous es volen desenvolupar en un territori determinat. Inventari i valoració d’elements i factors del territori S’elabora una cartografia geoambiental per tal de definir unes unitats en el territori. Fer un inventari i una valoració dels elements i factors. Dividir el territori en un seguit de zones o unitats ambientals a partir de factors ambientals. Predicció Cal correlacionar les aptituds de cada unitat territorial definida per a cada ús possible i fer una predicció dels impactes que pot generar. Planificació És la fase final del procés, i correspon als polítics i no pas als tècnics. Consisteix a decidir, en funció dels resultats obtinguts en el procés, l’emplaçament territorial definitiu dels usos que s’han d’introduir en un territori.

24 LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT
La gestió ambiental és el conjunt de normatives i actuacions necessàries per garantir el bon estat del medi ambient, per tal de preservar la qualitat de vida dels éssers humans i l’equilibri del medi natural. La finalitat de la gestió ambiental és reduir impactes i riscos, com també augmentar o estalviar recursos. Instruments legislatius Cada administració elabora, discuteix i aprova lleis i normatives que regulen aspectes relacionats amb el medi ambient (llindars màxims de contaminació, protecció d’espais naturals...). Instruments econòmics Bàsicament hi ha dos tipus d’instruments: Incentius econòmics: com subvencions, desgravacions fiscals i altres incentius. Impostos o ecotaxes: són pagaments que les empreses han de fer en concepte de compensació dels costos que generen els impactes sobre el medi ambient.

25 MODELS DE GESTIÓ AMBIENTAL
Desenvolupament intensiu És el model basat en un creixement demogràfic i urbanístic il·limitat, que crea greus desequilibris humans i grans impactes sobre l’entorn natural. Desenvolupament conservacionista (creixement zero) Afirma que qualsevol impacte s’ha d’aturar. Aquest model es contraposa clarament al creixement descontrolat. Desenvolupament sostenible Se situa entre els dos anteriors. Sosté que la conservació absoluta del medi no és viable ni a les societats desenvolupades ni als països en vies de desenvolupament, però que tampoc no es pot permetre un desenvolupament incontrolat. Decreixement sostenible Molts científics afirmen que créixer de manera indefinida, encara que sigui de gradualment, en un món finit és impossible, i que cal començar a consumir i a produir menys.

26 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
L’Agenda 21 local L’Agenda 21 és una guia que recull estratègies i mesures per assolir un desenvolupament més sostenible al llarg del segle XXI. En la cimera de Rio (1992) es va veure la necessitat de desenvolupar projectes locals per tal de treballar, des del punt de vista de la sostenibilitat, el desenvolupament dels territoris i de les persones que hi habiten. La Generalitat de Catalunya es va comprometre l’any 1997 a impulsar l’Agenda 21 del país, amb l’objectiu de definir les estratègies que tinguin en compte el benestar de les persones, la cohesió social, la gestió dels recursos i la qualitat de l’entorn.

27 CONSERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS
Catalunya es caracteritza per tenir una extraordinària biodiversitat i geodiversitat, i també per la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. Per aquest motiu, s’han de protegir les zones naturals més sensibles. Primer grau de protecció Es basa en la normativa que afecta tot el territori. En aquest sentit, per exemple, tenim la Llei de costes i la Llei de mines. Segon grau de protecció Es limitaria a zones d’un valor especial sobre les quals hi ha una protecció, no gaire alta, que pretén evitar transformacions del territori importants, però que alhora permet petites transformacions sense grans impactes. Tercer grau de protecció La protecció és encara més alta. Es tracta dels anomenats espais naturals de protecció especial, com ara parcs naturals, parcs nacionals i reserves naturals i marines.