17. MOVIMENTS MIGRATORIS També es podem classificar:

Presentación del tema: "17. MOVIMENTS MIGRATORIS També es podem classificar:"— Transcripción de la presentación:

1 17. MOVIMENTS MIGRATORIS També es podem classificar:
Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries. Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals). Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars.

2 Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs
Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en taronja els països que en perden

3 18. MOVIMENTS MIGRATORIS Causes de les migracions:
1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc 3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius. 4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.

4 Conseqüències de les migracions:
MOVIMENTS MIGRATORIS Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar. 2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals. 3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.

5 MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
Moviments actuals migratoris:

6 HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

7 HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA

8 HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA

9 HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA Moviments migratoris a partir del 1950: La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions: Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França. Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya. Catalunya, la majoria d’origen andalús: de 1961 a 1965: persones de a 1970: persones Total: persones nouvingudes a Catalunya. La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).

10 19. Estructura de la població
Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Biològica: Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara. Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc. Composició per edats: 0 a 15/16 joves 16 a 65 adults + 65 anys vells

11 19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat socioprofessional: Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur) (a cada país varia en funció del sexe i l’edat) Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari. Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.

12 19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT

13 19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Diversitat socioprofessional: La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral. La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03% TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%

14 19d. ATUR A ESPANYA 2007

15 20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Aspectes qualitatius de la demografia: Diversitat Cultural: Analfabetisme Tipus i nombre de llegües emprades. Religions Etnicitat Renda o riquesa També es pot considerar l’ IDH. El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.

16 21. LES PIRÀMIDES D’EDAT Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població. Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura. N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.

17 21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades. Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.

18 21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament. Piràmide Regressiva de Corea del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.

19 21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.

20 21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. Piràmide d’Urna francesa o moderna.

21 21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. Piràmide de població desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.

22 21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN

23 22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.

24

25 EXAMEN DEMOGRAFIA

26 EXAMEN DEMOGRAFIA

27 EXAMEN DEMOGRAFIA

28 EXAMEN DEMOGRAFIA

29 MOVIMENTS MIGRATORIS