Piràmide d’edats de Granollers 2013 Taxa de dependènciaD= 100*(P 0-14 + P +65 )/ P 15-64 Taxa d’envellimentTe= (P +65 / P) * 100 Índex d’envellimentIe=

Presentación del tema: "Piràmide d’edats de Granollers 2013 Taxa de dependènciaD= 100*(P 0-14 + P +65 )/ P 15-64 Taxa d’envellimentTe= (P +65 / P) * 100 Índex d’envellimentIe="— Transcripción de la presentación:

1

2

3

4 Piràmide d’edats de Granollers 2013

5

6

7 Taxa de dependènciaD= 100*(P 0-14 + P +65 )/ P 15-64 Taxa d’envellimentTe= (P +65 / P) * 100 Índex d’envellimentIe= ( P +65 / P 0-14 ) Països desenvolupats Te = >10% ISF = < 2,1 Ev = > 70 anys

8 DADES PAÏSOS P. T.P 0-14 P 15-64 P +65 T.D. (P 0-14 + P +65) * 100 P 15-64 T.E. P+65 * 100 PT I.E. P+65 P0-14 BOLIVIA 2001/2010 8.213.735 10.426.124 3.198.074 3.734.181 4.663.608 6.426.954 352.053 264.989 76,12 % 62,22% 4,28 % 2,54% 0,11 0,07 ESPANYA 2003/2011 40.847.371 46.152.925 5.932.470 6.965.085 27.950.634 31.270.042 6.964.267 7.917.798 46,14 % 47,59% 17,04 % 17,16% 1,17 1,13 CATALUNYA 2003/2011 6.343.110 7.519.843 872.924 1.183.624 4.366.073 5.055.490 1.104.113 1.280.729 45,28 % 48,75% 17,4 % 17,03% 1,26 1,08 LA GARRIGA 12.634 15.472 2.139 2.765 8.655 10.426 1.840 2.281 45,97 % 48,39% 14,56 % 14,74% 0,86 0,82 Diapositiva 24

9 SECTORS PRODUCTIUS PRIMARI: Activitats extractives: Agricultura, ramaderia, pesca, indústria. SECUNDARI:Activitats transformadores: Indústria,........ TERCIARI:Activitats de suport als dos anteriors: Serveis, comerç, comunicació, transport. QUATERNARI ??? Activitats de suport a les empreses ??? Serveix per estudiar el tipus de desenvolupament dels països: Desenvolupats: 50% terciari Subdesenvolupats:30-50% primari, 10-30% secundari, 40-60% terciari http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=0&MN=1&&V3=881&PARENT=1&CTX=B#FROM

10

11 2002: Espanya: 5,91//31,16//62,93 Catalunya: 2,46//35,53//62,01

12 ANYS PAÏSOS 19601965197019902002 Angola81612798137871575817 Bolivia552421542026552025471836 Xina8361081811781012721513 Thailandia 844128251380614641422 Afganistan 691120 Alemanya 9494343858 Espanya293635123355 5,9131,1662,93 Catalunya 2,4635,5362,01

13 OCUPACIÓ LABORAL POBLACIÓ ACTIVAOCUPADA 1 hora d’activitat laboral la última setmana ATURADA A la recerca de treball POBLACIÓ INACTIVAPOTENCIALMENT ACTIVAEstudiants, ames de casa DEPENENTFills menors PASSIVAJubilats, malalts

14

15

16

17 Les migracions

18 http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/301.htm Les migracions MOVIMENTS MIGRATORIS: Conjunt de desplaçaments entre un lloc d’origen i un altre de destinació, amb trasllat de la residència habitual. CONCEPTES: Immigrant, Emigrant, Saldo migratori, Refugiat, Desplaçat Causes de les migracions Econòmiques La recerca de treball La pobresa La manca de mà d’obra als països rics a causa de la baixa natalitat La superpoblació dels països pobres L’atur crònic als països pobres El rebuig vers algunes feines per part de la població dels països rics La possibilitat d’un futur millor per als fills Polítiques Intencionalitat política: minorització dels nacionalismes. Catàstrofes humanes La guerra L’existència de règims dictatorials als països subdesenvolupats La persecució policíaca La inestabilitat política, la violència i la inseguretat en molts països pobres Socioculturals L’integrisme en els països islàmics La seducció dels models de vida que mostren els mitjans de comunicació La recerca de millors condicions de vida Les ànsies de viure l’aventura a noves terres Catàstrofes naturals Terratrèmols Sequeres...

19 TIPUS DE MIGRACIONS: Segons intenció:Forçades Tràfic d’esclaus s. XVI – XVIII VoluntàriesTipus econòmic Segons duradaEstacionalsRecollida fruita Lleida TemporalsAmb voluntat de retorn DefinitivesSense intenció de retorn Segons el punt de destíInteriorsDins d’un país Exteriors o internacionals Segons la direccióDe països amb règims inestables a països democràtics Del camp a la ciutat (èxode rural) Del Tercer Món als països capitalistes MOVIMENTS PENDULARS: Motius laborals Motius d’oci http://www.xtec.es/escola/migracions/articles/cs/08cs.htm http://sauce.pntic.mec.es/%7Ejotero/index.htm

20

21 CONSEQÜÈNCIES Pel país origen: Baixa la natalitat La població envelleix Disminueix l’atur perquè se’n van les persones en edat de treballar Es produeix una certa paralització econòmica Posterior millora econòmica pel país ja que els que estan fora envien diners a les seves famílies Pel país destí: Augment de la població. Rejoveniment de la població ( hi ha més població jove i més natalitat). Creixement econòmic (hi ha més mà d’obra i més consum) Mà d’obra barata Desarrelament dels immigrants. Perill de marginació Problemes d’integració entre cultures diferents (racisme, xenofòbia...) Condicions d’explotació laboral, il·legalitat d’alguns immigrants Conflictes de vivenda, educació, sanitat, serveis... Xocs culturals

22 "Los nacimientos continúan su aumento sostenido en España gracias a las inmigrantes. El año pasado nacieron 416.518 bebés (un 3,1% más que en 2001), según el Instituto Nacional de Estadística. Esta cifra se había alcanzado por última vez en 1988. Las madres extranjeras dan a luz al 10% de niños (cuando la población inmigrante apenas representa el 4% del total) y su fertilidad casi se ha duplicado en dos años. En cambio, la fecundidad de las españolas apenas sube. El promedio de hijos por mujer se sitúa en 1,26, el valor más elevado desde 1993, pero de los más bajos de la UE. La natalidad aumentó en 2002 por cuarto año consecutivo, según los datos del INE. Las mujeres americanas dieron a luz a casi la mitad de los bebés de madre extranjera (45,7%), seguidas de las africanas (26,1%) y las europeas (22,3%). Por nacionalidades, predominan las marroquíes (8.375 bebés, el 20% del total), las ecuatorianas (8.273, el 19%) y las colombianas (4.832 bebés, el 11,1%). A continuación se sitúan las madres rumanas (2.002), chinas (1.553) y argentinas (1.360)" El País, 18-06-2003

23 “En España acontece hoy lo mismo que ya aconteció en todos los países occidentales: si mantenemos nuestro alto crecimiento económico continuará incrementándose el porcentaje de inmigración. Y esta tendencia responde a una inexorable ley, reiteradamente contrastada por la experiencia histórica: el crecimiento económico y el desarrollo de un país conllevan un aumento de población procedente de terceros países. Que nadie se engañe; plantear un crecimiento sostenido en España sin recurrir a inmigrantes es sencillamente imposible” (Pimentel, M. – El País, 9/3/2002). En 1996, cuando apenas había en España medio millón de extranjeros, y más de la mitad procedían de la Unión Europea, había 12.200.000 ocupados y otros 3.600.000 de parados. En 2002, con 2.664.000 extranjeros, y casi el 80% extracomunitarios, hay 16 millones de ocupados y 2.400.000 en paro.

24 “...la temperatura elevada, la humedad de los invernaderos. Los salarios inferiores a los autóctonos, los pagos en especie (cortijo en caso necesario) o las condiciones de trabajo diferentes (mayor número de horas por el mismo salario), muestran las condiciones de un colectivo específico que está dispuesto y se adapta a lo que considera más importante. A saber, que su estatus jurídico y su permanencia no se vea alterado: unos porque aunque tengan papeles están pendientes del pequeño empresario para un próximo contrato y otros, sin documentos, porque tienen mayor necesidad de ocultarse. El desarrollo de una economía sumergida en la zona se asienta sobre las condiciones de trabajo de estos asalariados extranjeros” Colectivo IOE (1998) A corto plazo los inmigrantes aportan más a la caja de la Seguridad Social que lo que reciben en prestaciones: se calcula que ingresan el doble de lo que obtienen. La principal razón es el menor porcentaje de población dependiente ( menores de 16 años y mayores de 65) en el colectivo extranjero (21%) que en el español (34%). Algunos consideran que la única integración social posible pasa por la asimilación absoluta de la minoría recién llegada con las costumbres y los usos de la población mayoritaria. Prefiero un concepto de inmigración que pase por el respeto de las costumbres ajenas, siempre que no vulneren ninguna de nuestras leyes. (...). Si un inmigrante trabaja, cumple nuestras leyes y paga sus impuestos, a partir de este momento puede vestir, bailar o comer como le plazca.” (Pimentel, M– El País, 9/3/2002)

25 Países de la Unión Europea 197619811986199119961997 Total Unión Europea1,921,771,591,531,44 Alemania1,511,531,411,331,321,36 Austria1,67 1,451,491,421,36 Bélgica1,731,661,541,661,55 Dinamarca1,751,441,481,681,75 España2,802,041,561,331,171,16 Finlandia1,701,641,601,791,761,75 Francia1,831,951,831,771,721,71 Grecia2,352,091,601,381,301,32 Holanda1,631,561,551,611,531,54 Irlanda3,313,092,462,091,881,92 Italia2,101,591,341,311,211,22 Luxemburgo1,481,551,431,601,761,71 Portugal2,582,131,661,571,431,46 Reino Unido1,741,821,781,811,721,71 Suecia1,681,631,802,111,601,52