GENÈTICA QUANTITATIVA

Presentación del tema: "GENÈTICA QUANTITATIVA"— Transcripción de la presentación:

1 GENÈTICA QUANTITATIVA

2 MENDEL I L’HERÈNCIA ELS TRETS QUALITATIUS

3 ELS TRETS FENOTÍPICS QUANTITATIUS

4 L’INTERACCIONISME L’interaccionisme additiu L’interaccionisme recíproc
Què determina un tret fenotípic? L’interaccionisme recíproc Com interaccionen les influències i ambientals per formar un tret fenotípic?

5 L’INTERACCIONISME ADDITIU
L’heretabilitat H2=2(rmz-rdz) L’ambientabilitat L’ambient compartit: (r mz - H²) L’ambient no compartit: (1- r mz) Què no és l’heretabilitat? No és un número absolut Depèn de la població d’estudi

6 GENÉTICA DE LA CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT INFANTIL
Louisville Twin study (LTS) Des de 1963 500 bessons monozigòtics i dizigòtics Fins els 15 anys Colorado Adoption Project (CAP) Des de 1975 Nens adoptats i pares biològics i adoptius Un grup de nens no adoptats amb els seus pares com a grup de control Estudi interdisciplinar sobre la transició entre la 1ª i la 2ª infància

7 EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Respecte a l’habilitat cognitiva general (g) L’heretabilitat augmenta amb l’edat L’ambient compartit disminueix amb l’edat L’ambient no compartit augmenta amb l’edat Respecte habilitats cognitives específiques (comprensió i fluïdesa verbal, visió espacial, memòria): L’heretabilitat és més baixa que en l’habilitat cognitiva general L’heretabilitat augmenta de la infància a l’adolescència L’ambient compartit no juga cap paper en la variabilitat, en canvi sí que juga un paper important l’ambient no compartit

8 CANVIS DE LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I DE L’AMBIENT COMPARTIT AL LLARG DEL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS COGNITIVES

9 CONCLUSIONS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Les influències genètiques canvien al llarg del desenvolupament Contràriament al que se sol pensar, l’heretabilitat és més alta a l’edat adulta que a la infància L’ambient compartit no és gaire important i disminueix durant el desenvolupament L’ambient no compartit cada vegada és més important

10 INFLUÈNCIES GENÈTIQUES EN LAS TRANSICIONS DEL DESENVOLUPAMENT
Influeixen els gens en las transicions del desenvolupament? Població estudiada: Grup de nens des de 1 any fins als 9 anys Instruments utilitzats: Escales Bayley Escales Stanford-Binet WISC Resultats: S’observa augment de la influència genètica a l’any, 2-3 anys i 7 anys L’ambient compartit es manté constant al llarg del desenvolupament L’ambient no compartit també mostra discontinüitat.

11 DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
Són més difícils de sintetitzar L’emocionalitat, sociabilitat i timidesa tenen una influència genètica significativa durant la primera i la segona infància La influència genètica de la extroversió i la introversió augmenta de la infància fins a la joventut i després d’una petita disminució es manté estable al llarg de la vida La influència de l’ambient compartit disminueix al llarg del desenvolupament La influència de l’ambient no compartit augmenta

12 CONCLUSIONS GLOBALS La influència genètica durant el desenvolupament de la infància a l’adolescència és significativa i fins i tot augmenta La influència de l’ambient compartit es baixa i es manté constant o disminueix La influència de l’ambient no compartit augmenta amb el desenvolupament

13 TEORIES PROPOSADES A PARTIR DELS RESULTATS DE LA GENÈTICA DE LA CONDUCTA
EL RANG DE REACCIÓ EL NICHE PICKING TEORIA DE LA SOCIALITZACIÓ DELS GRUPS

14 EL RANG DE REACCIÓ

15 EL NICHE PICKING Els individus participem en l’elecció del nostre ambient físic i social en funció del nostre repertori genètic Tres tipus d’efectes dels gens sobre l’ambient: Passiu Evocatiu Actiu

16 LA TEORIA DEL GRUP DE SOCIALITZACIÓ
Es recolza en els resultats obtinguts sobre la influència de l’ambient compartit en la personalitat. Diu: els pares no juguen cap paper en la formació de la personalitat dels seus fills, tot es deu als gens i als iguals. La influència dels pares pot ser, fins i tot, perjudicial ja que els seus valors, normes i creences poden ser contràries als contextos que els fills s’han d’adaptar. Harris, J.R. (ver.espa., 2003). El mito de la educación. Barcelona: Mondadori

17 ES PODEN SEPARAR LES INFLUÈNCIES GENÈTIQUES I AMBIENTALS DEL FENOTIP

18 LA NORMA DE REACCIÓ

19 L’ESTUDI DE LEWONTIN AMB LA MILENRAMA

20 EL MODEL DE NORMA DE REACCIÓ

21 EXEMPLE DE SOROLL DE DESENVOLUPAMENT LA COORDINACIÓ DELS PROCESSOS ESPAIALS I TEMPORALS DEL DESENVOLUPAMENT CEREBRAL

22 ALGUNS EXEMPLES DE LA INSEPARABILIDAD DEL GENOTIP I EL FENOTIP
Estudis amb animals de laboratori Estudis amb humans: Coeficient d’intel·ligència dels nens adoptats i les seves mares biològiques i adoptives Els canvis del pes i l’altura a diferents generacions

23 EL MODEL ECOLÒGIC Els sistemes ambientals:
El microsistema El mesosistema El macrosistema Integrant la persona en el seu ambient D= f(PA) Integra la persona i l’ambient La relació PA és sinergètica No s’avalua només els resultats sinó també els processos que produeixen els resultats

24 EXEMPLE DE MODEL PERSONA-CONTEXT

25 EL MODEL BIOECOLÒGIC Intenta respondre el desafiament d’Anastasi: cóm interaccionen el genotip i l’ambient per formar el fenotip? Es parteix dels següents principis: El potencial genètic absolut dels organismes es desconegut. S’accepta l’heretabilitat (reconeixent les seves deficiències) com un índex del potencial genètic que es manifesta en el fenotip Els mecanismes a través del qual es manifesta el genotip són els processos propers.

26 QUÈ SÓN ELS PROCESSOS PROPERS
Mecanismes d’interacció recíproca cada vegada més complexos que es donen entre l’organisme biopsicològic i les persones, objectes i símbols del seu medi ambient immediat. Els processos propers porten a classes particulars de resultats del desenvolupament: percepcions i respostes diferenciades, la direcció i el control del comportament propi, l’afrontament amb èxit a l'estrès, la adquisició de coneixements i habilitats, la construcció de relacions mútues gratificadores i la modificació i construcció de l’ambient físic, social i simbòlic particular.

27 CARACTERÍSTIQUES DELS PROCESSOS PROPERS
Les relacions que s’estableixen els processos propers amb el repertori genètic són bidireccionals Condicions perquè els processos propers siguin efectius: Hi ha d’haver-hi estabilitat dels processos propers Conflictes familiars, separacions, mobilitat familiar Han de ser més complexos a mida que la persona es desenvolupi Insensibilitat a les demandes, maltractes Hi ha d’haver-hi aportació de força dinàmica a través de l’ambient

28 PROCESSOS PROPERS I AMBIENT
No confondre processos propers i ambient Ambient immediat Llibres, dimensió del pis, sorolls, espais públics Ambient remot: Classe social, ètnia, barri, polítiques socials

29 RELACIÓ ENTRE PROCESSOS PROPERS, AMBIENT I HERETABILITAT

30 REINTERPRETANT ELS RESULTATS DE LES INVESTIGACIONS DELS GENETISTES DE LA CONDUCTA
L’heretabilitat augmenta la llarg del desenvolupament Durant els períodes de transició augmenta l’heretabilitat Què passa amb l’ambientabilitat? Què significa que l’heretabilitat del coeficient d’intel·ligència hagi disminuït respecta la generació anterior?