L’ESCOLA PITAGÒRICA I ELS ATOMISTES

Presentación del tema: "L’ESCOLA PITAGÒRICA I ELS ATOMISTES"— Transcripción de la presentación:

1 L’ESCOLA PITAGÒRICA I ELS ATOMISTES
DANIELA ALZATE DUQUE

2 L’ESCOLA PITAGÒRICa

3 BIOGRAFIA PITÀGORES (571-497 a.C)
Va nàixer a Samos, una illa de Grècia. Filòsof i matemàtic grec, pareix que va ser fill d’un mercader. Fundà l’escola pitagòrica que du el seu nom, a Crotona (sud d’Itàlia), que era una comunitat de caràcter místic i religiós, els membres de la qual eren vegetarians i seguien una sèrie de preceptes i normes estrictes de conducta.Va fugir de la seua ciutat per tal d’escapar de la tirania de Policrates, refugiant-se al sud d’ Italià , la Magna Grècia. Va intervindre en la política, contribuint a arrasar Síbaris, ciutat rival de Crotona, on el sues habitants no podien resiistir la tirania del grup, que varen reaccionar contra Pitàgores que es va veure obligat a exiliar-se a Mentaponto, on va morir.

4 IDEES FONAMENTALS DE LA SEUA TEORIA
DOS EIXOS Religiós, místic, polític i moral Matemàtic

5 antropología Parentesc de tota la natura Què vol dir això?
Ànimes dels éssers humans Ànimes dels animals Mateixa família

6 Peces Ànimes Tendeixen l’estat suprem originari: diluir-se en el Tot, l’univers. despresos Fragments A partir d’aquesta idea, el pitagorisme va sacant implicacions religioses i morals: Abstenir-se de menjar carn animal. Pel parentesc dels animals amb els éssers humans. Transmigració de les ànimes junt l’immortalitzat de les mateixes, genera la idea de la necessitat de la filosofia com a medi de salvació.

7 Aquests fragments, ocupen un cos que poden ser
El fet de que les ànimes siguen part de l’ànima universal fa que siguen immortals. Aquests fragments, ocupen un cos que poden ser Dones Homes Animals L’ocupació o viure en un cos significa una taca , un càstig que l’anima ha de suportar . Ara bé, hi ha possibilitats de remedir-se, eixir del cos, i tornar al lloc d’on va eixir: l’ànima universal. Però aquest s’aconsegueix a través de successives transmigracions que suposen altres tants moments de purificació.

8 Com aconseguir aquesta purificació?
Aquest despreniment del cos es va realitzant en les distintes transmigracions i amb el cult espiritual i intel·lectual de l’ànima. Aquest cult assoles s’aconsegueix amb la filosofia. Per als pitagòrics la salvació de l’ànima , de la seua purificació depèn d’ella. Aquest és el camí per a deixar el cos i arribar a la divinitat. El camí consisteix en descobrir, adonar-se, comprendre tota la concatenació de l’univers com un tot global, ordenat e immutable de la que l’ànima forma part.

9 LES COSES SÓN NÚMEROS Estudi dels números
Els pitagòrics foren els primers que varen fer progressar les matemàtiques; tan mateix, per a ells els números no tenien els mateix significat que hui els donem, sinó eren més bé algo místic i metafísic Estudi dels números Harmonia dels moviments dels astres Descobreixen Proporció entre les velocitats dels cossos celestes La novetat no era consistia assoles en que dir que hi havia proporció sinó que aquesta es podia expressar mitjançant números. Cada nota, cada so, es podia representar mitjançant una relació numèrica.

10 visió mística dels números
Queda reflectida especialment quan tracten de simbolitzar les coses o les accions humanes amb l’ajuda de números. Per exemple: primer par, femení primer número impar l’ocasió justícia matrimoni

11 Tetractys Menció especial al número 10, la suma dels quatre primers números anomenat Tetractys , per el que juraven els membres de la secta pitagòrica. La Tetractys, figura que tenien per sagrada, indica que els pitagòrics consideraven així els números. La Tetractys és el número perfecte i la clau de la doctrina. És possible que jugara també un paper en els distints graus de la metamorfosi de l'ànima. El deu té el sentit de la totalitat, de final, de retorn a la unitat finalitzant el cicle dels nou primers números. Per als pitagòrics és la santa Tetractys, el més sagrat de tots els números per simbolitzar a la creació universal, font i arrel de l'eterna naturalesa; i si tot deriva d'ella, tot torna a ella. És perquè una imatge de la totalitat en moviment.

12 QUÈ VOL DIR AIXÓ DELS NÚMEROS?
Quan els pitagòrics es deien que els números són coses, es referien, a que els números definien les coses, eren la idea, l’essència de les coses, la causa de la forma d’aquestes. Per exemple, una nota musical no estava definida per el so, sinó per la seua relació numèrica. El mateix es podia dir de totes les demés coses.

13 INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ
La seua concepció de l’ànima i de la relació ànima-cos: els cos la presó de l’ànima, teoria de la transmigració i de la immortalitat de l’ànima. -Menyspreu del cos. -Rebuig dels sentits com a via per a aconseguir la veritat. -Importància de les matemàtiques i del coneixement abstracte. -Concepció de la justícia com harmonia.

14 Els atomistes

15 BIOGRAFIA LEUCIP Es sap molt poc de la seua vida i inclús Epicur va considerar la possibilitat que Leucip no haguera existit, la qual cosa va donar lloc a nombrosos debats. Es considera el més probable que naixera en Mileto,1’ Àsia menor, encara que també s'han proposat altres possibilitats. Posteriorment es va traslladar a Elea, on hauria sigut deixeble de Parmènides i de Zenó d'Elea i mestre de Demòcrit.

16 BIOGRAFIA DEMòCRIT Demòcrit (h.460-370 a.C) va nàixer en Abdera.
Fou contemporani de Sòcrates i el jove Plató. No es possible referir-se a ell com un presocràtic, sobre tot quan el seu pensament ja es clarament racionalista, expressa un moment més evolucionat que el pensament grec.

17 Teoria atomista L’origen d’aquesta corrent es situa en Leucip, de qui es diu que havia format part de l’escola eleàtica. Coneixem el seu pensament per el seu deixeble Demòcrit. Resultat de l'agregació i variada combinació dels Explicació materialista de la realitat Àtoms En la divisió de la matèria s’arriba a una part mínima, que ells denominen àtom, indivisible. No es diferencien uns d'altres per trets qualitatius sinó per dimensions quantitatives i geomètriques

18 CARACTERÍSTIQUES Seguint a Melio i Parmènides, té alguna de les propietats del ser Parmènid, i l’espai no compost de àtoms es el vuit, que tindrà les característiques del no ser Parmènid. Als atomistes la síntesis del ser/no ser es transforma en la antítesis àtom/vuit i replanteja el problema del moviment. El ser està compost dels indivisibles àtoms. Els àtoms, com el ser Parmènid, són plens, immutables, engendrats, incorruptibles i estan privats de qualitats sensibles. No hi ha diferències qualitatives als àtoms. Assoles són distingibles per les característiques quantitatives, a saber: figura, posició i ordre.

19 MATÈRIA DOTADA DE MOVIMENT
El postulat fonamental dels atomistes es que no es necessària una causa externa per a explicar el moviment dels àtoms: el moviment és una propietat essencial de la matèria. Però com es produeix aquest moviment? Els atomistes distigueixen tres tipus de moviments. Moviment precòsmic Abans de la formació de l’univers, consisteix en un torbelli d’àtoms en totes direccions. Moviment cosmologòic Es produeix quan es crea un torbellí de grans dimensions , els àtoms més pesats s’anaven cap al centre i els més lleugers es quedaven al exterior; hi ha infinitud d’universos Moviment al món Del que estan dotats tots els àtoms.

20 Vuit I ATZAR El vuit: explica la multiplicitat, ja que es el que separava els àtoms, i la possibilita el moviment, perquè si no hi ha un vuit no poden haver xocs ni desplaçament. L’atzar: no existeix ningú fi específic per el que els àtoms s’unisquen per a constituir éssers. L`ànima està constituïda per àtoms, lleugers, ígneos i asteriformes que propagant-se pel cos, el plenen de vida. El coneixement es produeix per les emanacions de les coses que generen imatges que es desplacen pel vuit i afecten als nostres sentits. El sistema atomista no distingeix entre coneixement sensible i coneixement racional.

21 INFLUÈNCIA EN PLATÓ Els àtoms representarien el món sensible de plató per les seues qualitats de plens, immutables, engendrats, incorruptibles i estan privats de qualitats sensibles. També es podria no-relacionar amb Plató en relació al creador de l’univers, que el cas de Plató es Demiürg, i als atomistes no hi ha cap creador com a algo físic.