CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

Presentación del tema: "CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI"— Transcripción de la presentación:

1 CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

2 Unitat 3: La salut

3 I. Salut i hàbits de vida saludables
El concepte de salut i malaltia La salut s’havia associat a l’absència de malaltia, ja que les malalties eren abundants a causa de diversos factors. Avui en dia aquest concepte inclou a més de l’absència de malaltia, el benestar físic mental, emocional, espiritual sexual i mediambiental. Promoure la salut. Actualment les malalties contagioses han estat desplaçades per les relacionades amb un estil de vida poc saludable: sida, càncer, etc.

4 I. Salut i hàbits de vida saludables
Com es poden prevenir les malalties Amb l’estudi de la pròpia malaltia, basant-se amb l’etiologia o origen, en els models o patrons de distribució i en els mecanismes de transmissió. Factors de risc: Alimentació amb excés de greixos i sucre Consum de tabac, alcohol i drogues Falta higiene personal Certes feines Vida estressada Factors socials (mendicitat)

5 I. Salut i hàbits de vida saludables
Com es poden prevenir les malalties 1851 1ª Conferència Sanitària Internacional a París. Des d’aleshores gràcies a les millores socials i els avenços mèdics han s’han assolit reptes com: Lleis sobre manipulació aliments, potabilització aigua, tractament de residus. Planificació en mètodes de prevenció, vacunació i control infeccions. Millora de les tècniques de diagnòstic. Creació de l’Institut Nacional de la Salut. Descobriment i desenvolupament de fàrmacs. Millora de la nutrició i dels hàbits de vida saludables.

6 I. Salut i hàbits de vida saludables
La salut com a resultat dels factors genètics Trastorn genètic, és una malaltia causada per l’alteració d’un gen, anomenada mutació. Es poden produir de manera aleatòria o com a conseqüència de l’exposició a un risc mediambiental. Aquests trastorns són hereditaris. El gen mutant es transmet a través de la família. També hi ha trastorns degut a l’alteració de cromosomes: Síndrome de Down. (És produeix una còpia addicional del cromosoma 21). Amniocentesi. Prova què es realitza durant l’embaràs per detectar anomalies genètiques i cromosomàtiques.

7 I. Salut i hàbits de vida saludables
Salut i factors ambientals Exposició a agents cancerígens L’aigua i els aliments La contaminació L’atenció sanitària

8 I. Salut i hàbits de vida saludables
Els hàbits saludables Alimentació equilibrada Activitat física Higiene personal, dels aliments i de la llar

9 I. Salut i hàbits de vida saludables
Hàbits no saludables Tabac Alcohol Drogues

10 II. Salut i alimentació Què és una dieta equilibrada?
La que aporta tots i cada un dels nutrients necessaris per dur a terme les funcions vitals. Una aportació menor d’alguns nutrients essencials ( vitamines) pot produir alteracions greus de l’organisme. Augment de calories (obesitat). Necessitats energètiques en la dieta 50%-55% hidrats de carboni 30%-35% greixos 10-15% proteïnes Distribució 25% esmorzar 30-40% dinar 10-15% berenar 20/30% sopar

11 II. Salut i alimentació Influència de l’alimentació en algunes malalties Malalties cardiovasculars Els set factors de risc més importants de mort prematura a Europa estan relacionats amb l’alimentació i són: La hipertensió arterial L’augment de colesterol L’índex de massa corporal La ingestió inadequada de fruita i verdura La inactivitat física El consum excessiu d’alcohol El tabac

12 II. Salut i alimentació Influència de l’alimentació en algunes malalties Alimentació i càncer S’estima que al voltant del 35% dels tumors tenen l’origen en els hàbits alimentaris o hi estan relacionats. Els aliments més adequats per prevenir el càncer són la fruita, la verdura, els cereals integrals, la fibra dietètica, vitamines i minerals i alguns àcids grassos. En canvi, l’alcohol, la carn, les dietes amb excés de greix i l’obesitat incrementen el risc de diversos càncers.

13 II. Salut i alimentació Trastorns alimentaris Sobrepès i obesitat
Acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser prejudicial per a la salut. Per valorar el sobrepès s’utilitza IMC (índex de massa corporal) L’OMS (organització mundial de la salut) defineix el sobrepès com un IMC igual o superior a 25 i l’obesitat com igual o superior a 30. Excés de pes està relacionat amb l’aparició de malalties cardiovasculars, de diabetis, algun càncer i de l’aparell locomotor com l’artrosi.

14 II. Salut i alimentació Trastorns alimentaris
Les causes del sobrepès i l’obesitat Desequilibri entre la quantitat de calories ingerides i les que són necessàries per al funcionament de l’organisme. Factors que influeixen: Els canvis en la dieta. La disminució de l’activitat física.

15 II. Salut i alimentació Trastorns alimentaris
Anorèxia i bulímia nervioses Anorèxia Ingestió d’aliments insuficients per manca de gana. Acostuma a ser temporal. Aquest trastorn que consisteix a deixar de menjar de manera voluntària s’anomena anorèxia nerviosa. Les persones que la pateixen tenen una imatge distorsionada del seu cos i es veuen grasses, tot i el seu aspecte sigui excessivament prim. Restringeixen la ingesta d’aliments, també consumeixen laxants i diürètics i fan molt exercici físic.

16 II. Salut i alimentació Trastorns alimentaris
Anorèxia i bulímia nervioses Bulímia nerviosa Desordre alimentari causat per l’ansietat i per una preocupació excessiva pel pes corporal i l’aspecte físic. Malaltia psicològica on s’alternen períodes d’ingesta abusiva d’aliments, associats a vòmits i al consum de medicaments laxants i diürètics, alternats amb períodes d’inanició o manca d’aliments. Les persones que la pateixen tenen una baixa autoestima i un sentiment de culpabilitat per menjar massa.

17 II. Salut i alimentació Trastorns alimentaris
Anorèxia i bulímia nervioses Són trastorns que pateixen d’una manera més freqüent els adolescents. Els que les pateixen acostumen a ser persones auto exigents i perfeccionistes. Actualment és la tercera malaltia crònica més comuna entre els adolescents. Provoquen greus alteracions funcionals en els malalts i poden ser mortals. Poden tractar-se amb èxit.

18 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Les malalties infeccioses Són les produïdes per microorganismes com ara bacteris, virus, organismes paràsits o certes proteïnes amb capacitat infectants, com els prions. S’anomenen malalties transmissibles. Malalties com la SIDA, la tuberculosi, el xarampió o la grip, no respecten les fronteres nacionals i es poden expandir amb rapidesa. Representen un risc greu per a la salut humana i causen 1/3 de totes les morts mundials. Les epizoòties són malalties infeccioses que inicialment tenen els animals i que poden passar a l’ésser humà, ex: Ebola (fauna salvatge), grip aviar (animals domèstics). Actualment s’investiga el paper dels agents infecciosos en afeccions cròniques com el càncer, les malalties cardiovasculars i les al·lèrgies.

19 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties emergents i resistència als antibiòtics Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris causants d’infeccions sense danyar les cèl·lules del mateix organisme. Eren considerats medicaments miracle. Actualment les malalties infeccioses, lluny d’estar controlades han augmentat considerablement, i una de les causes és la resistència als antibiòtics. La resistència als antibiòtics és conseqüència d’un ús excessiu i molts cops inadequat. A molts països europeus ocupen el segon lloc en els medicaments més utilitzats després dels analgèsics. Amb aquest abús, apareixen per mitjà de mutacions nous bacteris més resistents.

20 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
La SIDA, una malaltia infecciosa convertida en epidèmia. La SIDA és una malaltia infecciosa produïda per un virus anomenat VIH (virus de la immunodeficiència humana), pertanyent als retrovirus (mida petita i tenir ARN com a material genètic). Es transmet el virus per: contacte sexual transfusions de sang compartir xeringues de mare a fill (embaràs, part i alletament ) Dins del cos s’incorpora al flux sanguini i es distribueix per tot arreu. Ataca directament als òrgans del sistema immunitari deixant les víctimes desproveïdes de defenses i exposades a les malalties.

21 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
La SIDA, una malaltia infecciosa convertida en epidèmia. Quan es va detectar era pràcticament mortal, llevat casos (sistema immunitari resistent): No hi havia medicaments capaços de neutralitzar el virus o minimitzar els seus efectes. Ataca les cèl·lules encarregades de les defenses de l’organisme. Què significa ser seropositiu?. Quan ens envaeix el virus el nostre sistema immunitari produeix anticossos per neutralitzar-lo. La detecció d’anticossos a la sang permet determinar si una persona es seropositiva o seronegativa, si està infectada o no pel virus, encara que no tingui símptomes.

22 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
La SIDA, una malaltia infecciosa convertida en epidèmia. Els tractaments contra la sida Els avenços mèdics i farmacèutics han permès convertir la sida en una malaltia crònica. Tot i això cap fàrmac per si mateix a pogut destruir el virus. Però es pot controlar la reproducció del virus i que el nostre sistema immunitari sobrevisqui al seu atac. De moment no hi ha vacuna. Per tant, és important la prevenció. Actualment la recerca es centra en els microbicides (destrueixen els microbis) per prevenir la transmissió.

23 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties no infeccioses Es produeixen per l’alteració d’algun teixit o òrgan del cos. Hi ha dos grans grups que provoquen la mort prematura de moltes persones: El càncer Malalties cardiovasculars També hi ha altres tipus de malalties que tot i no tenir conseqüències tan dràstiques, provoquen molt patiment. Afecten al sistema nerviós: mentals i neurodegeneratives. Autoimmunitàries: produeixen anticossos contra les pròpies cèl·lules.

24 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
El càncer Proliferació anormal de cèl·lules que originen un tumor cel·lular o neoplàsia (massa de cèl·lules tumorals produïdes per la divisió incontrolada de cèl·lules). Si el tumor es queda en un teixit concret i no arriba als vasos sanguinis es benigne. Si en canvi, aquestes cèl·lules arriben a la sang és converteix en maligne i pot envair altres òrgans. Els carcinògens són factors que transformen una cèl·lula normal en cancerígena. Els més importants: Substàncies químiques Radiacions Partícules i agents mutagènics que poden alterar l’ADN de les cèl·lules Radiació ultraviolada de la llum solar Substàncies alimentàries.

25 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
El càncer La incidència i els tipus de tumors varien entre els sexes. També influeixen els factors genètics. L’estil de vida i els costums saludables ajuden a la no aparició de la malaltia. Factors de risc de tenir càncer Prevenció primària orientada a la disminució de l’exposició de diferents factors carcinògens com el tabac, l'alcohol i la dieta. Tabac: el seu consum pot provocar càncer de pulmó, cavitat bucal, faringe,laringe, d’esòfag, bufeta, ronyó i pàncrees. Alcohol: el seu consum també pot provocar càncer de fetge, pàncrees, laringe, faringe, cavitat bucal i esòfag. Alguns virus poden ser mutagènics. L’epigenètica s’encarrega de l’estudi de la influència del medi en l’expressió dels gens.

26 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties psíquiques Algunes malalties del sistema nerviós es deuen al mal funcionament de les neurones o a diverses lesions: augment pressió arterial, cops, manca d’irrigació sanguínia, infeccions o errors genètics. Altres, com les psíquiques, són alteracions de les funcions intel·lectuals, que aparentment no estan afectades per cap lesió o funcionament anormal de les neurones. Les més importants són: Depressió. Profunda tristesa i incapacitat per dur una vida normal. L’esquizofrènia. Greus trastorns de la personalitat i tendeixen a desconnectar-se del món exterior. Pateixen deliris i al·lucinacions. La demència. Pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals. Accelera la destrucció de les neurones. Hi ha de dos tipus: Senil: afecta a persones de més de 80 anys. Presenil o malaltia d’Alzheimer que es pot presentar als 50 anys.

27 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties neurodegeneratives Malalties ocasionades per la degeneració de cèl·lules nervioses. Són més freqüents en persones grans. Entre les més importants per la seva incidència a la població hi ha l’Alzheimer, Parkinson i Huntington . Huntington, es presenta entre els 30 i 50 anys, produeix alteracions cognoscitives, psiquiàtriques i motrius , de progressió molt lenta durant un període de 15 a 20 anys. Poden ser hereditàries (Huntington) o degudes a processos tòxics o al propi metabolisme. L’origen en molts casos és desconegut.

28 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties neurodegeneratives Alzheimer Malaltia progressiva i incurable que afecta el cervell. Actualment la pateixen el 5% de la població major de 65 anys. La quarta causa de mort de les persones grans, després de les malalties cardiovasculars, el càncer i les respiratòries. Provoca: pèrdua de memòria, capacitat de pensar i canvis en el comportament. La última fase de la malaltia postra a les persones al llit, passives i incapacitades per desenvolupar les capacitats més bàsiques. Parkinson Afecta generalment persones d’edat avançada. Es deterioren les neurones que controlen el moviment involuntari de la musculatura. El símptoma més comú és el moviment involuntari de les mans i els peus semblant a un tremolor. Esdevé quan les neurones d’una àrea del cervell anomenada substància negra moren o es deterioren.

29 III. Tipus de malalties més freqüents: prevenció i causes
Malalties del sistema immunitari Les al·lèrgies són alteracions provocades per la hipersensibilitat d’un organisme davant substàncies del medi (pol·len, aliments, pèl animals dels animals, etc). La resposta davant d’aquests al·lergògens, consisteix en una sèrie de símptomes molestos (tos, llagrimeig, mal de cap, etc). Les malalties autoimmunitàries es produeixen per un error del sistema immunitari de l’organisme que reconeix com a estranyes les seves pròpies cèl·lules. El sistema immunitari produeix anticossos contra aquestes cèl·lules . Això es produeix en malalties greus com l’esclerosi múltiple, l’artritis, etc.