LA CULTURA URBANA DEL SEGLE XIV

Presentación del tema: "LA CULTURA URBANA DEL SEGLE XIV"— Transcripción de la presentación:

1 LA CULTURA URBANA DEL SEGLE XIV

2  CONTEXT HISTÒRIC 1304 Tractat de TORRELLES
La cultura urbana del segle XIV, abasta la producció literària en vers i en prosa durant un període històric de consolidació de la monarquia cristiana sota els regnats de Jaume II, Alfons el Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà 1304 Tractat de TORRELLES Fixa el límits meridionals de la Corona d’Aragó

3 Tractat de TORRELLES (1304)
 CONTEXT HISTÒRIC CONSEQÜÈNCIES Tractat de TORRELLES (1304) Expansió per la Mediterrània: Còrsega Sardenya Sicília Atenes Neopàtria Contacte amb l’Humanisme Afavorí el comerç marítim Creixement de les ciutats Enriquiment de la burgesia Destinatària de la nova literatura de caràcter religiós i moral

4 Institucions polítiques
 CONTEXT HISTÒRIC Institucions polítiques LA CANCELLERIA REIAL Institució administrativa encarregada de la documentació oficial Es convertirà en centre cultural de comunicació amb els ciutadans i arribarà a crear un model de llengua literària estàndart

5 Institucions religioses
 CONTEXT HISTÒRIC Institucions religioses La nova cultura urbana implica un canvi d’orientació espiritual: Els valors cristians que han de regir la vida diària Franciscans Austeritat, cristianisme primitiu Renúncia a possessions matrials Dominicans Exigieren més influència de l’església en la societat. Moral de conducta estricte Produïren la literatura religiosa i moralitzant

6

7

8  ELS TEXTOS LA POESIA CORTESANA
Alguns cavallers conquistadors de terres italianes i gregues, molt vinculats a la cort i al model trobadoresc de la poesia que s’hi conreava, també foren poetes que, seguiren fidels als tòpics literaris de l’amor cortés. El suport de la monarquia a aquest tipus de poesia, dóna lloc a la POESIA DE CONSISTORI: 1393, Consistori de Barcelona i la recuperació dels certàmens poètics dels Jocs Florals.

9  ELS TEXTOS LA POESIA CORTESANA: PRINCIPALS AUTORS JAUME I PERE MARC
Poesia que repetia els tòpics de l’amor cortés. Jaume escriu una gramàtica poètica: Llibre de concordaces. Normes literàries per a participar en els Jocs Florals. Pere Marc és autor de poesia amorosa i de noves rimades GILABERT DE PRÒXIDA Es conserven 21 poemes que seguixen els tòpics trobadorescos: Submissió del poeta a la dama Vassallatge amorós Crueltat de la dama Dolçor del dolor que provoca l’amor Dama font de virtuts Andreu Febrer, traductor de la Commedia de Dante

10 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV OBJECTIU: Influir en la conducta moral de les persones seguint els criteris de l’església Que no són amichs aquells qui en la cara riuen a hom Per aconseguir este objectiu els autors (oradors i escriptors) produiran una literatura carregada de: Proverbis i exemples Relats de miracles i fets meravellosos didactisme

11 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Francesc eiximenis ( ): Franciscà, de família burgesa i gran formació universitària. Principals obres: Lo chrestià: recopilació dels principals preceptes de la doctrina cristiana de l’època. D’estil clar i planer, replet de narracions breus, exemples, miracles… per adoctrinar millor Llibre dels àngels: lloança d’aquests éssers. Llibre de les dones: moralitza els costums femenins. Vida de Jesucrist: pretén despertar la vocació popular

12 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Vicent Ferrer ( ): Dominicà, de gran fama internacional: Predicador per Espanya i Europa Conseller de reis i papes Intervingué en els principals afers religiosos i politics de l’època: Cisma d’Occident ( ) Compromís de Casp (1412) No fou escriptor, sinó gran orador SERMONS

13 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Vicent Ferrer ( ): SERMONS ESTRUCTURA: Introducció Enunciació del tema Final RECURSOS: Tècniques d’escenificació teatral: Gesticulació Plor Onomatopeies Diàlegs Moviments sobtats Crits … LLENGUATGE: Viu Ple d’expressions populars Alteracions sintàctiques Llatinismes

14 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Ansel Turmeda ( ): Franciscà, mallorquí estudià a Bolonya i Paris: Renegà de la fe cristiana i es convertí a l’islam Visqué a Tunis Ocupà càrrecs rellevants: cap de duanes i intendent del soldà

15 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Ansel Turmeda ( ): OBRA: Disputa de l’ase contra fra Anselm (1417).- és una discusió entre ell i un ase sobre la superioritat de l’home. Utilitza un to irònic i conta històries anticlericals La Thufa.- escrita en àrab és una apologia de l’islam El llibre dels bons amonestaments.- en vers. Recull de bons consells i crítica anticlerical Cobles de la divisió del regne de Mallorques.- obra poètica sobre la personalitat de les illes.

16 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Ansel Turmeda ( ): Elogi dels diners Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l'hom orat, pus que d'ells haja. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si diràs "jas" a hòmens sords, tantost se giren. Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar preïcadors: Beati quorum. Diners tornen los malalts sans; moros, jueus e crestians, lleixant a Déu e tots los sants, diners adoren.

17 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Ansel Turmeda ( ): Elogi dels diners Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma.

18 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Bernat Metge ( ): Funcionari barceloní de la Cancelleria Reial (vers ) i notari. Fou acusat, processat i empresonat arran de la mort del rei Joan I; recuperà la llibertat i fou rehabilitat pel nou rei Martí l’Humà. En la seua formació literària influí l’ambient llatinitzat de la Cancelleria Reial, però les seues obres encara contenen molts temes medievals, si bé el seu discurs és crític i escèptic amb els valors defensats pels predicadors, per la qual cosa empra sovint la ironia.

19 PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
 ELS TEXTOS PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV Bernat Metge ( ): OBRES: En vers destaquen el Llibre de Fortuna i Prudència (1381) i el Sermó, paròdia dels sermons religiosos amb la qual denuncia la hipocresia social. En prosa, l’Ovidi enamorat, una traducció d’un poema llatí; Valter e Griselda, una novel·la curta; i Lo somni (1399), obra en què Metge és protagonista d’un somni en què dialoga amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l’ànima, i Orfeu i Terèsias opinen sobre temes d’actualitat, com ara la consideració social de les dones. L’estil segueix el model de la llengua llatina clàssica, tant en les construccions sintàctiques com en el lèxic.

20

21

22