PLA DE MOBILITAT Sostenible Segur, i Integrador

Presentación del tema: "PLA DE MOBILITAT Sostenible Segur, i Integrador"— Transcripción de la presentación:

1

2 PLA DE MOBILITAT Sostenible Segur, i Integrador
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA Bon dia, En primer lloc dona gràcies als organitzadors d’aquest acte per permetre explicar i difondre quin ha estat el procés de implantació del Pla de mobilitat que hem iniciat a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Dir que la presentació que a continuació exposaré, és el treball d’un grup de persones unides per aquesta estranya i gratificant afinitat : la mobilitat sostenible, segura i integradora. Convençudes, de que aquest camí que encetem a l’Arnau no té marxa enrere i representa sense cap mena de dubte un guany pels pacients, pels treballadors i la societat lleidatana en el seu conjunt.

3 Mobilitat sostenible, segura i integradora ?
Aquella que satisfà les nostres necessitats de mobilitat per qüestions de treball,de comerç, de formació, de relació i d’oci, sense comprometre aquestes mateixes necessitats en el futur, amb la màxima garantia de seguretat, i a l’abast de tot hom. Amb el risc de ser reiteratiu, voldria exposar una definició d’aquest concepte de mobilitat sostenible, segura i integradora : Que es vol dir quan parlem de mobilitat a les empreses, que sigui sostenible, segura i integradora ? Mobilitat : Parlem de moviment de persones i mercaderies, en el nostre cas : de treballadors, pacients i ususaris, d’ambulàncies i proveïdors. Sostenible : Els recursos que invertim ara, en aquesta mobilitat, no quedin compromesos en un futur. Segura : La meitat dels accidents de treball mortals al nostre país són per accidents a la via pública. Si gestionem bé aquesta mobilitat, baixaran els accidents de treball. Integradora : L’accés al lloc de treball o als llocs d’oci han de ser accessibles a tot hom. El vehicle privat no pot de cap de les maneres ser un element d’exclusió social o laboral. Garantir el transport públic serà doncs, un compromís de justícia social.

4 Les fases d’un Pla de Mobilitat
Anamnesi (conèixer la realitat present): Les infraestructures d’accés al centre. La mobilitat dels treballadors La mobilitat dels pacients Diagnòstic (Analitzar les deficiències) : Transport públic Transport privat Transports especials Alternatius Tractament (Proposar actuacions de millora. (Llei 9/2003 de mobilitat) Propostes de millora per línies de treball Seguint el símil d’un metge davant del seu pacient... Bàsicament un Pla de mobilitat consta de tres parts...

5 El Pla de mobilitat, és cosa de tots
Empresa ICS Direcció Sindicats Treballadors Usuaris - Pacients Paeria ATM El Pla de mobilitat és un instrument, que cal treballar dia a dia, i requereix que tots els agents implicats se’n responsabilitzin i se’l facin seu. l’empresa : Ha de ser la primera interessada. Per seguretat de treballadors i clients. Per eficiència : Menys baixes laborals Millor accés a la qualificació professional : Perquè és més important el coneixement que disposar d’un carnet de conducció. Perquè la humanitza i la integra a la trama social: Obre el negoci a tot el mercat. A nostre centre i des d’un primer moment, la gerència territorial i la direcció del centre s’hi van implicar. Sindicats Com no podia ser d’altra manera, aquesta aposta de futur neix de la ma d’un sindicat, CCOO. La seva visió i constància seran claus perquè la mobilitat esdevingui ben aviat una “condició laboral” a tenir en conte. A l’Arnau, la junta de personal, on estan integrats tots els sindicats, van aprovar per unanimitat l’endegament del Pla de Mobilitat. Treballadors Els s’hi vat tot. Seguretat, Salut i Benestar. L’èxit del Pla està a les seves mans. La seva predisposició cap a una mobilitat més responsable, manifestada a l’enquesta de l’hospital, és la garant de l’èxit. Pacients A l’hospital (i a qualsevol centre de serveis), el pacient i l’usuari han de tenir garantida l’accessibilitat amb independència del : lloc de procedència, nivell social, o grau de minusvalia. I ho ha de fer amb Seguretat, Comoditat i des de la Equitat. PAERIA L’Arnau és una empresa plenament integrada a la trama de la ciutat. M’atreveixo a dir en un símil anatòmic, que si la Paeria és el cervell de la ciutat, l’Arnau n’és el cor. I batega. Pel que fa a la mobilitat, tots dos s’han d’entendre, perquè es necessiten. Tan necessari és el Pla de mobilitat de l’hospital, com urgent el Pla de mobilitat Urbana a la ciutat. ATM No cal dir que l’Autoritat territorial de la mobilitat és l’agent principal en aquest procés. La seva sensibilitat i celeritat en aplicar i adaptar la llei de mobilitat al territori ens obriran les portes a un futur integrador.

6 Els primers passos L’equip Enquestes de mobilitat Sensibilització
Recollides de dades Elaborar un “Pla” Aprovar-lo Executar-lo Seguiment i Avaluació Com dèiem, el primer que varem fer és constituir un grup de treball interdisciplinar, amb personal de diferents àmbits de l’atenció, i diferents afinitats pel que fa a la mobilitat. Una de les primeres accions del grup va ser l’enquesta de mobilitat adreçada a tots els treballadors que desenvolupen la seva activitat al centre, a la vegada que servia per a presentar-nos com a grup de mobilitat. Posteriorment hem anat recollint informació sobre els hàbits de mobilitat del pacient, així com les dades de infraestructures, i serveis de transport. El Pla està en aquest moment en fase d’esborrany, acabant d’implementar les darreres intervencions, que superaran el centenar. Un cop enllestit caldrà que sigui consensuat amb la junta de personal, aprovat per la direcció, presentat als treballadors i finalment executar-lo i fer-ne el seguiment.

7 L’Hospital com a centre generador de mobilitat
Treballadors 1.850 (ICS i no ICS) Activitat Ingressos Urgències C. Externes Mercaderies 2.000 Tones / any Ambulàncies serveis / any Arreu del mon, els centres hospitalaris, són empreses generadores de mobilitat : Plantilles grans Accés de clients important, d’una area de referència de prop de habitants Transport de mercaderies moderat Al marge de les xifres, les fotos mostren el que tots estem habituats a veure, quan anem a l’hospital : Impossibilitat d’aparcar. Carrers veïnals plens de gom a gom.

8 Resum de la mobilitat generada, per dia
Pacients i treballadors 5.000 Transport Sanitari Programat 120 Transport Sanitari Urgent +20 Transport de Mercaderies 20 Vehicles Privats (07:00 a 22:00 hores) 1.700 – 2.000 La mobilitat diària quedaria resumida així :

9 Procedència dels treballadors
Si ens concentrem en els treballadors : Les distàncies des del seu lloc d’origen, ens donaran una idea de les possibilitat de mobilitat i les estratègies de millora. Destaca que un 70% dels treballadors són a Lleida ciutat. Un 85% estan a menys de 6 Km del centre de treball. El 92 % dels treballadors estarien vivint dins del que és a l’actualitat, les dues zones d’integració tarifària de l’ATM.

10 La mobilitat dels treballadors. “Present”
Aquí s’entreveuen els primers contrasentits. Perquè, si dèiem que el 70 % de treballadors viuen a Lleida ciutat, només el 33% va ha treballar amb BUS, a peu o en bici ? La resposta és múltiple i són el mateixos treballadors que la manifesten : Transport públic coordinat amb els horaris laborals, Seguretat viària. Accessos millorats I alguna cosa més...

11 Mobilitat dels treballadors. “El compromís”
I si les condicions de mobilitat, fossin unes altres ? És a dir, un transport públic més eficient, carrils bici, etc. Els resultats són diferents : El transport públic és el gran guanyador, amb un 35% de quota. Els que van a peu perden adeptes, que passen al BUS Les bicis passen de l’1 al 9% El cotxe particular no compartit és el gran perdedor i cau al 27 %.

12 Procedència dels pacients
Pel que fa als usuaris, pràcticament es distribueixen al 50% entre fora ciutat i Lleida

13 Mobilitat generada pel pacient de consulta externa
Tot vostès, quan es lleven al matí, de forma automàtica i amb una dificultat afegida segons el grau de minusvalia que hom pugui tenir, elabora el seu pla de mobilitat. Les decisions que prendran des d’anar a la dutxa, a la cuina, l’ascensor, el pàrquing, la parada de BUS o a peu. On menjaran,on compraran, etc. A cada acció li correspon una decisió, i té una repercussió sobre mobilitat, el medi ambient, la seguretat, els costos. Com veuen tot té la seva transcendència. Per exemple en aquests gràfics, es veuen les diferències entre el pacient de consulta externa que ve de Lleida ciutat i el que ho fa de comarques : Pel que fa als usuaris de consultes externes, és interessant observar com la meitat dels pacients de Lleida ciutat venent sense acompanyant, i un 39% ho fan amb un. A comarques, només un 17 % venent sense acompanyants. La distància marca diferències en els nostres plans de mobilitat. Això condiciona moltes externalitats, per ex. El fill que demana festa al treball per acompanyar al familiar a l’hospital.

14 L’accés dels pacients a consulta externa
I aquests mateixos pacients, com venent a consultes ? A Lleida la meitat ho fan de manera sostenible, i la meitat en cotxe. A comarques, la distribució modal és diferent. La distància fa prendre decisions diferents de mobilitat. La extensió difusió de la xarxa d’integració tarifària serà clau.

15 Línies estratègiques del “Pla de mobilitat”
Accés en transport públic Accés ecomobible (peu, bici) Millora de la mobilitat a l’interior del recinte Accés en vehicle privat El Pla de mobilitat ordena i prioritza un seguit d’intervencions o propostes al voltant d’aquestes línies estratègiques. Cada línia estratègica aporta intervencions concretes, en total més de cent intervencions de millora, definides, mesurables i prioritzades en el temps. Aquestes línies estratègiques és regeixen per aquests criteris...

16 Accés en transport públic
BUS urbà Connexió amb tots el barris Línies directes. Mínims transbordaments Horaris, freqüències i torns Interconnexió modal Autobusos Tren BUS interurbà Estendre la integració tarifària Coordinació horaris BUS urbà Ferrocarril Implementar les rodalies Integració tarifària Promoció del transport públic En el transport públic cal garantir els horaris en les franges comercials i d’oci, però també a les franges escolars i laborals. Quan el client és a la vegada pacient, caldrà evitar transbordaments innecessaris. La puntualitat i la informació a temps real a les parades de transport públic, més que necessària, és obligada. L’eix de mobilitat Comarcal – nus intermodal – hospital, a de ser continuo. La promoció del transport públic és cosa de tots. No tan sols de l’ATM i els municipis. Les empreses també l’han de promocionar. És un objectiu principal dins d’un Pla de Mobilitat.

17 Accés ecomobible A peu En bicicleta Millora d’accessos Seguretat
Promocionar la intermodalitat (Peu-Bus) En bicicleta Promoció de vies ciclables Seguretat ciclista Seguretat vehicle Pàrquing - Ride Ho diu l’enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya. La major part dels viatges (obligats o no) en una ciutat, és fan a peu. Tenir cura de les voreres, la il·luminació dels carrers i zones de pas de vianants, evitar punts negres d’enfrontament entre vianants i conductors, etc. No només són importants, sinó que endemés emmarquen clarament la posició dels governants en front la mobilitat.

18 Millora de la mobilitat a l’interior del recinte
Accessos i senyalització Accessos interiors i propers al recinte Senyalització interior Processos i circuits Ordenació de les activitats assistencials Normalització de les visites a pacients del centre. Ho dèiem al principi, la mobilitat és cosa de tots. Tan cert és que la Paeria ha de millorar la via pública, com que l’hospital ha de millorar els circuits interns. No podem esperar que el transport públic s’adapti a tots els fluxos de mobilitat generats per les diferents empreses i tipus d’activitat. l’hospital haurà de ser capaç de reorganitzar la seva activitat per tal de modular la mobilitat que generi. Ex. Si el tren de la Pobla arriba a Lleida Pirineus a les 8:30, el pacient no s’hauria de programar en consulta abans de les 9:00 hores Normalitzar l’accés de visites a pacients ingressats ajudarà a gestionar els fluxos de ciutadans, tan a l’interior com a l’exterior de l’hospital.

19 Accés en vehicle privat
Gestió de l’accés de vehicles privats Optimitzar l’ús de les places assignades a treballadors. Afavorir l’ús racional del vehicle privat. Carpooling Potenciar i promocionar el cotxe compartit. Aparcaments dissuasoris Punts de trobada Facilitar intermodalitat entre vehicle privat i T. Públic. Del vehicle privat : Cal racionalitzar-ne el seu ús. Amb això tot hom hi està d’acord, però com ho fem ? Quant sigui possible, utilitzant els modes ecomobibles, a peu i en bici. Amb la millora del transport públic Compartint un mateix vehicle amb els companys de feina Amb una gestió de les places d’aparcament que sigui justa i equitativa. L’aparcament ha de donar servei a pacients – usuaris i a treballadors. És una eina per gestionar la mobilitat, no ha de crear caos ni greuges comparatius. Cal treballar per que l’accés al centre per part dels treballadors-res sigui segur, sostenible i integrador. En aquest sentit les places de pàrquing han de promocionar el transport públic i les formules ecomobibles.

20 Enric Martí Suau. Gestor de la mobilitat
Moltes gràcies El Pla de mobilitat facilita i prioritza intervencions de millora, les fa participatives, les promociona i les executa. Empreses, sindicats, treballadors i institucions, s’hi han d’involucrar. Moltes gràcies Enric Martí Suau. Gestor de la mobilitat