Anorexia nerviosa Fla/Cha/Da J. Tomas.

Presentación del tema: "Anorexia nerviosa Fla/Cha/Da J. Tomas."— Transcripción de la presentación:

1 Anorexia nerviosa Fla/Cha/Da J. Tomas

2 Criteris diagnòstics Anorèxia nerviosa a)
J. Tomas a) rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del minim per l'edat i alçada pèrdua de pes que porta a mantenir-se un 15 % per sota de l’esperat b) por intensa a guanyar pes o esdevenir "gros" , inclòs quan està molt prim c) trastorn en la forma de sentir el pes, tamany o forma corporal , creu que està desproporcionat o gras quan està "emaciat" ( dismorfofòbia ) d) en les dones hi ha una absència com a mínim de tres periodes menstruals (una dona té amenorrea quan els periodes apareixen només després de l'administració d'estrògens

3 Epidemiologia Anorexia nerviosa La inicidència de símptomes d'anorèxia
J. Tomas La inicidència de símptomes d'anorèxia es més comuna en els darrers temps Sobretot entre les dones joves La incidència del propi trast. també sembla augmentar però és difícil fer comparacions amb valoracions antigues El 95 % dels afectats són dones Hi ha risc més alt quan una germana està afecta da del proces prevalència oscil.la de 7 % (control al atzar ) a 0,5-3 % en nenes de col.legits privats dos pics d'incidència als 14 anys i mig i als 18 anys 85 % la presenten entre els anys Històricament afecta més a les classes benestants (cada cop menys )

4 Etiologia Anorèxia nerviosa la No hi ha cap causa coneguda
J. Tomas No hi ha cap causa coneguda d'aquest trastorn Hipòtesis : 1) evitació fòbica del menjar com a resultat de la incapacitat per tolerar les tensions sexuals i socials de la pubertat/adolescencia a) personalitat depresivoansiosa de Fain 2) disfunció hipotalàmica 3) Alteració en el control negatiu de retroalimentació en els receptors dopaminérgics centrals 4) presentació atípica d'un trastorn afectiu (humor) 5) l' augment actual en la nostra societat posa de relleu l' efecte que té l'enfasi de l'aprimament com a factor bàsic patogènic o desencadenant

5 Característiques clíniques
Subtipus d'anorèxia J. Tomas Es consideren dos suptipus: a) El restrictiu : controla el pes de manera primària: poc ingrés calòric molt exercici b) El bulímic : alternen episodis d'ingesta excessiva i dejuni utilitzen més el vómit, els laxants i els Diurètics que els de tipus restricitu

6 Clinica de l'anorexia: Simptomes a) Por molt exagerada
J. Tomas a) Por molt exagerada a augmentar de pes : fóbia al menjar , amb imatge corporal distorsionada , (es veu obés i està flac) b) Conducta obsessiu-compulsiva neteja de mans, trets perfeccionistes , etc c) Pobresa en l'adequacio social i sexual combinat amb activitats sobresurtints ( acadèmia, atlertisme, ballet,) gràcies al perfeccionisme i consum d'energia) d) Comportaments alimentaris peculiars amagar menjar , portar menjar a sobre, cuinar i fer menjar als altres obsessivament e) molt sovint trast. dels son i simptomes depresius f) emesi forçada en el 20 % dels restrictius i el 70 % dels bulimics g) hiperactivitat quotidiana i en el exercici (exercicis extenuants de mes de tres hores per dia)

7 Clinica de l'anorexia Signes a) Aspecte emaciat típic
J. Tomas a) Aspecte emaciat típic , amb dissimulació gràcies a la roba i el maquillatge b) pell seca, groguenca , cabell fi i suau discreta alopècia c) els vòmits fan malbé la dentina de les dents cicatrius en el dors de la ma per l'emesi forçada d) hipokaliemia amb camvis EEG associats e) anomalies neurologiques (crisis, neuropaties etc) anèmia per la desnutrició i el dejuni

8 DD.- : Anorexia mental (1)
J. Tomas a) diferenciar de l'aprimament comú: persones molt primes, pero normals no cumpleix els criteris de la pèrdua de pes del 20 %, no cumpleix els altres criteris de l'anorèxia L' anorexia nerviosa es un trast. especific , no es una exageració d'un continuum de pèrdua de pes b) trastorns orgànics: tumors encefàlics que afecten el eix hipotalam-hipòfisi, malaltia d'Addison , diabetes mellitus, trastorns gastrointestinals s'excluixen gràcies a les dades paraclíniques perquè no hi ha fòbia al menjar

9 DD.- : Anorexia mental (2)
J. Tomas c) trastorns psiquiatrics: trast. de conversió: no existeix desig conscient de perdre pes depresió major : té altres característiques afectives i vegetatives trast. esquizofrènics i paranoides poden existir deliris sobre aliments i altres característiques psicòtiques els simptomes de l'anorèxia sugereixen un trast. fòbic amb l'aliment com a objecte fòbic d) El 50 % dels anorèxics compleixen criteris de Bulímia es parla de la "bulimarexia" o Bulimia nerviosa es necessari reconéixer aquesta varietat quan es fa el tractament

10 Tractament Anorexia mental Habitualment no desitjan recuperar el pes
J. Tomas Habitualment no desitjan recuperar el pes corporal per tant col.laboren malament en els plans de tractament Venen perquè els pares els porten o com a consequencia d'una accio autoritaria (mestre, o altres) o per pressió de companys El deu enfocar-se en dos grans aspectes : a) Hospitalari b) Post-hospitalari

11 Hospitalització: Tractament
Anorèxia mental J. Tomas La primera mesura es saber si s'ha d'hospitalitzar o no Criteris d'hospitalització pèrdua de pes ràpida ( > 30% en sis mesos) descens greu de l'energia hipopotassemia (< 3 mEq/l) o canvis electrocardiogràfics malgrat els suplements de potassi que es puguin administrar quan el cicle d'ingesta es excessiu, acompanyat de vòmits i amb restricció de la ingesta que no pot modificar-se.

12 Programa bàsic de tractament hospitalari
Anorèxia mental J. Tomas Atenció molt precisa de totes les alteracions orgàniques existents Atenció i clarificació de la simptomatologia psiquiàtrica existent Programa de modificació de conducta (objectiu: aumentar el pes) Repos estirada al llit amb alimentació supervisada menjar 5-6 cops al dia. Es pot permetre la seleccio d'aliments si hi una milloria nutricional, Increment progressiu calòric de 1500 a 2000 Kcal. Establir un objectiu de pes desitjat o desitjable amb la seva cooperació i coneixement Fer-la pesar cada matí i, després d'orinar i avans d'esmorzar Reforç positiu lligat als increments de pes, als camvis d'actitut, etc Observacio atenta del comportament anterior al menjar i just posterior vigilància de vòmits, ingesta excessiva d'aigua, etc. Alimentació forçada nomes en situació evolutiva molt seria o greu

13 Tractament farmacològic
Anorèxia mental J. Tomas a) frarmacoterapia de tots els trastorns psiquiàtrics presents o associats (depresió, ansietat, etc.) b) Hidrocloruro de ciproheptadina (antihistamínic, antagonista de la serotonina) es efectiu com a estimulant de la gana s'inicia amb 8 mg/dia i s'augmenta fins a 32 mg/dia, cap al final de la segona setmana L'amitriptilina ha provat ser eficaç en dosi inicial de 50 mgr augmentan fins a 150 mg, més encara si hi ha depressió associada Alprazolam 0.25 mgr una hora abans de menjar, quan hi ha ansietat greu al menjar