Barcelona, 9 de novembre de 2009

Presentación del tema: "Barcelona, 9 de novembre de 2009"— Transcripción de la presentación:

1 Barcelona, 9 de novembre de 2009
La pandèmia de grip A a Catalunya: 6 mesos de seguiment i resposta continuada Barcelona, 9 de novembre de 2009

2 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

3 1. ANTECEDENTS: cronologia de la gestió de la pandèmia gripal
INTERNACIONAL OMS: Emerg-grip porcina (25 abr) OMS: Fase 6 Pandèmia (11Jun) SARS (2002-3) 2003 Preparació per Possible Pandèmia gripal Casos grip aviària Brots en aus Recomanacions OMS, CDC Plans pandèmics estatals i regionals Estocatge antivirals Vacunes H5N1 Simulacions UE ESPANYA/ CCAA 2004-5 Plans pandèmics Decrets organitzatius (CAT: 265/2005) Compra antivirals Vigilància aus 2006-7 Preparació tècnica Adaptació grip aviària Coordinació actuacions Exercicis simulació Planificació resposta 2008 Actualització (CAT:38/2008) 2009 Activació Plans pandèmics Adaptació A(H1N1) CATALUNYA Epidemiologia Vigilància continuada (humana i veterinària) Seguiment virològic Resposta Emergència Planificació i preparació recursos assistencials Plans de contingència Formació professionals Antivirals & Vacunes Compra i estocatge antivirals Exploració possibilitats planta de producció vacunes Comunicació Pla de comunicació Rodes de premsa i intervencions mitjans de comunicació Informació i materials de suport a professionals i ciutadans

4 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

5 Estructura organitzativa:
2. ACTIVACIÓ PRE-PANDÈMICA: Catalunya El 24 d’abril s’emet un primer comunicat per activar el protocol de vigilància i control de la grip pel nou virus A(H1N1). El 26 d’abril, el Departament de Salut posa en marxa un comitè de crisi per al seguiment i l’avaluació del brot de la nova grip. Pla d’actuació a Catalunya davant una possible pandèmia de grip, elaborat l’any 2005 amb motiu de la grip aviària. S’estructura en cinc eixos: vigilància i detecció precoç; atenció i resposta a l’emergència; coordinació interdepartamental i interterritorial; disponibilitat d’antivirals i vacunes; comunicació. Estructura organitzativa: Comitè Executiu de Catalunya per a la prevenció, el control i el seguiment d’una possible pandèmia de grip Secretaria Tècnica Col·legiada Consell Científic Assessor del Pla de pandèmia de la grip El Departament de Salut, en coordinació amb altres departaments de la Generalitat i representants de l’administració local, elabora els protocols i les mesures davant les contingències que puguin sorgir per la grip A(H1N1) en el si del Comitè Executiu del Pla de pandèmia a Catalunya, tot seguint les indicacions i les recomanacions del Consell Científic Assessor de Pandèmia de Catalunya.

6 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

7 El 29 de juliol Vigilància de casos greus A(H1N1).
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-juliol 2009) Nombre de casos confirmats de grip A (H1N1)v a Catalunya segons data d’inici de símptomes. (N = 244) El 29 de juliol Vigilància de casos greus A(H1N1). El 24 d’abril primer comunicat per activar el protocol de vigilància A(H1N1). L’ 11 de juny OMS declara fase 6 A(H1N1). Abril Maig Juny Juliol Període 25 d’abril fins 29 de juliol de 2009

8 Període 25 d’abril fins 29 de juliol de 2009
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-juliol 2009) Distribució dels casos confirmats de grip A (H1N1)v a Catalunya segons edat. (N = 237) Mitjana d’edat = 27,17 anys Rang: 0 a 84 Homes = 110 Dones = 127 Període 25 d’abril fins 29 de juliol de 2009

9 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-novembre 2009)
Taxa d’incidència de síndrome gripal i nombre d’aïllaments de virus de la grip A i B. Dades procedents de la xarxa sentinella. Setmanes (2009)* 289,5

10 Mostres positives a virus respiratoris. Setmanes 21(2009)- 43 (2009)
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-novembre 2009) Mostres positives a virus respiratoris. Setmanes 21(2009)- 43 (2009)

11 Distribució de les mostres positives a Catalunya. Setmana 43 (2009)
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-novembre 2009) Distribució de les mostres positives a Catalunya. Setmana 43 (2009) 66% de mostres positives a virus gripal, de les quals 90,5% positives a virus A(H1N1)v

12 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya (abril-novembre 2009)
Taxa d’incidència de síndrome gripal per grups d’edat. Dades procedents de la xarxa sentinella. Setmanes (2009) 715 504

13 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya
Nombre de pacients greus hospitalitzats notificats segons data d’inici de símptomes N=84 (*) (*) UCI=61 + Pneumònia=23

14 Distribució dels pacients greus hospitalitzats segons edat. N=84
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya Distribució dels pacients greus hospitalitzats segons edat. N=84 Mitjana d’edat = 35,8 anys (rang: 0 a 73) Homes = 48 Dones = 36

15 Presència de factors de risc en els pacients greus hospitalitzats
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya Presència de factors de risc en els pacients greus hospitalitzats Total N = 84 Casos (%) Fumador actual 20 (32,8) N = 61 Cardiopatíes 9 (10,8) N = 83 Obesitat (IMC≥40) 11 (16,9) N = 65 Immunodeficiència 8(9,6) N = 83 Malaltia hepàtica crònica 5 (7,9) N = 63 Asma 6 (9,4) N = 64 MPOC 6 (7,5) N = 80 Diabetis 5 (6) N = 83 Càncer Embaràs 3 (8,3) N = 36 Casos sense factor de risc identificat (incl.tabaquisme): 26%

16 Situació de la Grip A (H1N1) a Catalunya:
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Catalunya Situació de la Grip A (H1N1) a Catalunya: comparació amb temporades anteriors 1Jun-1 Nov

17 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Espanya i CCAA
De les 19 xarxes sentinella de l’Estat, 12 en situació epidèmica la setmana passada (inclosa Catalunya) Taxes d’incidència (casos per hab.):        Aragón                  283 ·       Asturias                312 ·       Canarias               290 ·       Cantabria              505 ·       Catalunya             290 ·       Castilla-Mancha   286 ·       Castilla-León        579 ·       Madrid                  347 ·       Navarra         ·       País Basc             607 ·       La Rioja                414 ESPANYA Importants variacions territorials Incidència global a Catalunya semblant a la mitjana d’Espanya

18 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Europa

19 3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Impacte mundial de la grip nova A(H1N1)
Regió Total acumulat a 1 Novembre 2009 Casos (*) Morts WHO Regional Office for Africa (AFRO) 14109 76 WHO Regional Office for the Americas (AMRO) 185067 4399 WHO Regional Office for the Eastern Mediterranean (EMRO) 22689 137 WHO Regional Office for Europe (EURO) Més de 78000 Almenys 300 WHO Regional Office for South-East Asia (SEARO) 44147 661 WHO Regional Office for the Western Pacific (WPRO) 138288 498 Total Més de Almenys 6071 *Atès que els països ja no tenen l’obligació de confirmar o notificar casos individuals, el nombre de casos subestima el seu nombre real.

20 Situació de la grip A(H1N1) (taxes de mortalitat a 11/9/09)
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Gravetat mundial de la grip nova A(H1N1) Situació de la grip A(H1N1) (taxes de mortalitat a 11/9/09) Argentina Austràlia Xile Nova Zelanda Estats Units Regne Unit Espanya (*) CAT Població (milions) 40,9 M 21,1 16,6 4,2 307,2 61,3 44,4 7,4 Total de defuncions per grip pandèmica 439 132 128 16 522 76 73 9 Taxa de mortalitat / habitants 1,07 0,62 0,77 0,38 0,16 0,12 (*) a 1 Nov 2009 Font: A.Trilla, HClínic i DGSP

21 Valoració de la situació de la pandèmia per grip A a Catalunya
3. SEGUIMENT EPIDEMIOLÒGIC: Conclusions (1) Valoració de la situació de la pandèmia per grip A a Catalunya La xarxa de metges sentinella assenyala una incidència de síndromes gripals per sobre del llindar epidèmic amb un nivell de difusió general i més afectació en els nens i adults joves. Es preveu que la situació d’ona epidèmica es pugui allargar fins al mes de desembre. La majoria dels quadres gripals pel nou virus A (H1N1) han estat lleus amb una recuperació ràpida, tot i que s’han produït 84 casos greus (54 dels quals ja donats d’alta), incloses 9 defuncions.

22 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

23 4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Context
La majoria de casos són molt lleus, però alguns pateixen complicacions molt greus. Estimacions: 20 pacients ingressats / habitants Una part dels pacients hospitalitzats requeriran ingrés en UCI: 7% segons la SEMICYUC L’increment d’activitat s’avançarà uns dos mesos en relació al que és tradicional

24 Activitat d’urgències a Catalunya
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Context Activitat d’urgències a Catalunya En comparació amb … Setmana 28/10/09 - 3/11/09 Setmana referència Setmana anterior Setmana amb activitat màxima Urgències hospitalàries 69.451 61.277 13,34% 65.862 5,45% 72.577 -4,31% Urgències ingressades 6.105 6.245 -2,24% 6.328 -3,52% 8.203 -25,58% Exitus hospitalaris 420 381 10,24% 0,00% 589 -28,69% Visites als EAP 8,45% -0,24% -11,97% Domicilis EAP 21.503 12.614 70,47% 22.696 -5,26% 16.749 28,38% Visites ACUT 52.562 - 34.118 54,06% Domicilis ACUT 1.943 997 94,88% Urgències hosp. infantils 5.099 4.294 18,75% 4.628 10,18% 5.737 -11,12% Ingressos hosp. infantils 389 -2,06% 368 3,53% 457 -16,63%

25 Nova Gal·les del Sud (AUS). Nombre d’urgències setmanals
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Context Nova Gal·les del Sud (AUS). Nombre d’urgències setmanals habitants 62% viuen a Sidney

26 4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Context
Font d’informació: Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària de l’ICS (SISAP)

27 Tota la població quan els símptomes s’agreugin
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Què fer davant dels símptomes Població general SÍMPTOMES Grups de risc (mateixos símptomes que la població general) Embarassades Malalts crònics Persones amb obesitat mòrbida Tota la població quan els símptomes s’agreugin TRUCAR PER TELÈFON A CASA A L’HOSPITAL AL CAP Valoració de símptomes A CASA FARMÀCIA -FEBRE ALTA (IGUAL O MÉS DE 38º) -MALESTAR GENERAL -DIFICULTATS RESPIRATÒRIES -FALTA DE GANA AL CAP AL CAP SEM - 061 A L’HOSPITAL SÍMPTOMES FEBRE ALTA (igual o més de 38º) DURANT DIVERSOS DIES DIFICULTATS RESPIRATÒRIES SEVERES, OFECS, PANTEIXOS… PÈRDUA RELATIVA DE L’ESTAT DE CONSCIÈNCIA AMB MAREJOS, MAL DE CAP…

28 Evitar el desplaçament als centres d’atenció primària
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Dispositiu grip Sanitat Respon Sanitat Respon és el referent informatiu pels ciutadans de Catalunya sobre els dubtes i consultes relacionats amb la grip. Sanitat Respon proveeix un servei de resposta assistencial telefònica per la població que tingui simptomatologia gripal amb els següents objectius: Resoldre via telefònica totes aquelles consultes que no requereixin un recurs assistencial presencial. Evitar el desplaçament als centres d’atenció primària Gestionar la demanda assistencial a l’hora de la derivació dels pacients que ho requereixin.

29 Evolució de les trucades
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Dispositiu grip Sanitat Respon Evolució de les trucades

30 Evolució de les trucades telèfon específic*
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Dispositiu grip Sanitat Respon Evolució de les trucades telèfon específic* * Disponible des del 23 de setembre

31 4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon.Dimensionament resposta específica per grip Des de 1 d’octubre de 2009 a 31 de març de 2010, es destinen a atendre les consultes de grip: hores d’infermeria 7.740 hores de metge Mes oct. nov. Des. Gen. feb. Mar. totals hores Quinzena 1 2 Taula grip Metges D 3 N Infermeres 9 12 6 Hores metges 540 720 900 7.740 Hores Infermeria 2160 2700 1620 27.000

32 Servei de resposta telefònica
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon. Organització operativa Servei de resposta telefònica Telèfon específic per atendre consultes de grip: (opció 1) Consultes ateses per infermeres i metges si cal. Protocol conjunt de resposta telefònica assistencial entre els diferents actors del sistema: SEM ( Sanitat Respon) - atenció primària Mateixa resposta assistencial al ciutadà independentment de per on arribi la demanda. Seguiment d’aquells pacients que ho requereixin. Possibilitat d’integració de dades clíniques entre els diferents actors del sistema: 061 – Sanitat Respon – atenció primària

33 902111444 Opció 1 4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon
Sanitat Respon / Departament de Salut / Generalitat de Catalunya SI VOSTÈ TE FEBRE DE 38º O VOL CONSULTAR SOBRE LA GRIP MARQUI 1 Informativa sobre grip Resolució de la trucada Fi de la trucada NO FEBRE SI Inici protocol Triatge grip INFERMERIA ESPECÍFICA GRIP 3.REALITZA EL SEGUIMENT Valoració efectivitat del consell donat Nova valoració de l’estat del pacient Decisió de finalització: Tancar el procés Transferència a un professional mèdic Derivació al dispositiu assistencial que correspongui 1. RESOL LA CONSULTA Segons protocol establert: Finalitza Determina un seguiment Transfereix a un professional mèdic Deriva al seu centre 2. DETERMINA EL SEGUIMENT Consentiment de la persona malalta o del cuidador Estableix l’intèrval de temps pel seguiment Ofereix possibilitat que tornin a trucar si cal

34 Protocol de resposta telefònica SEM - atenció primària
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon Protocol de resposta telefònica SEM - atenció primària Objectius del protocol Classificar les consultes de grip de manera ràpida i amb poc marge d’error. Permetre donar una resposta eficient a les consultes de grip. Estructura del protocol de triatge Sèrie de preguntes estructurades i sistemàtiques. Les respostes a les preguntes han de poder determinar la gravetat de la consulta, la prioritat de l’assistència si la necessita, l’existència de malalties associades i factors de risc. El protocol ha de recomanar la resposta adequada amb les dades obtingudes del interrogatori, que poden anar des d’un consell sanitari a una derivació al seu centre o a una transferència al servei d’urgències 061 per que la infermera ha valorat la necessitat d’una assistència presencial o d’una consulta mèdica telefònica. Permetrà la programació d’un seguiment telefònic d’aquelles persones a les que s’ha donat un consell però que segons criteris establerts s’haurien de controlar en les 24 hores següents

35 Seguiment de persones de risc
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Sanitat Respon Seguiment telefònic Seguiment de persones de risc Intervencions d’infermeria realitzades a grups de població concrets. Es realitza bàsicament per telèfon però també hi ha la possibilitat de fer-ho per mail o SMS. En campanyes del Departament de Salut com: El Pla de prevenció dels efectes sobre la salut en l’onada de calor Pla Integral d’Urgències de Catalunya en període de grip. Els seguiments sempre es realitzen amb l’autorització de les persones de risc o amb l’autorització dels seus cuidadors.

36 Plans d’actuació territorials i dels centres sanitaris
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Plans d’actuació Donar resposta organitzativa a l’increment de la demanda global i a la demanda de casos greus Aquesta resposta es planifica en clau territorial Plans d’actuació territorials i dels centres sanitaris OBJECTIU ACCIONS Identificació dels responsables en front d’una situació de crisi • Reforços estructurals • Disponibilitat de llits addicionals (crítics i no crítics) • Pla d’actuació davant les baixes de professionals sanitaris • Reforç de l’atenció telefònica • Reforç de l’atenció domiciliària

37 Plans d’actuació territorials
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Plans d’actuació Plans d’actuació territorials Estructura organitzativa Coordinació entre nivells assistencials Actuacions organitzatives a l’atenció primària Protocol d’atenció a les urgències Protocol UCI Protocol pediatria Gestió i organització de personal Gestió de llits i activitat programada Laboratori - recollida de mostres Farmàcia Control estocs de material Formació del personal Sistema d’informació Comunicació

38 Mesures de reforç Reforç de personal 2009-2010 2008-2009 Metges 206
4. RESPOSTA ASSISTENCIAL: Plans d’actuació Mesures de reforç Increment de la capacitat d’hospitalització Contractació Activitat realitzada Pla d’altes d’aguts 14.425 10.189 Pla d’altes de subaguts 1.652 1.210 Pla d’altes sociosanitàries 1.545 1.271 Hospitalització a domicili 6.209 Reforç de personal Metges 206 182 Infermeria 359 269 Administratius 170 119

39 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

40 Oseltamivir (Tamiflu) Zanamivir (Relenza)
5. TRACTAMENTS ANTIVIRALS Medicaments disponibles: ambdós inhibidors de la neuraminidasa, i que han demostrat eficàcia per disminuir la morbiditat i mortalitat per la grip. Oseltamivir (Tamiflu) Zanamivir (Relenza) Persones tractades amb antivirals: Casos sospitosos, probables o confirmats de grip que requereixin hospitalització o persones que presentin un risc més elevat de patir complicacions per grip. Actualment, el tractament antiviral se subministra gratuïtament en els centres hospitalaris i, des de mitjans d’octubre, als centres d’atenció primària de la xarxa sanitària pública Fins a l’1 de novembre s’han realitzat tractaments antivirals a Catalunya Des de l’1 de novembre els medicaments Tamiflu i Relenza es tornen a dispensar a les oficines de farmàcia, amb recepta mèdica i sense finançament públic per a atendre les prescripcions de pacients atesos en l’àmbit de l’assistència privada (unitats distribuïdes a OF –no equivalent a dispensades: Tamiflu:1500; Relenza:100). A Catalunya es disposa de la medicació necessària per fer front al virus causant d’aquesta grip, ja que és la mateixa que es va adquirir de forma preventiva per a la grip aviària l’any 2005.

41 5. TRACTAMENTS ANTIVIRALS

42 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

43 VACUNACIÓ de la GRIP ESTACIONAL
6. VACUNES VACUNACIÓ de la GRIP ESTACIONAL Població diana que rep la vacuna de la grip estacional: sense canvis en relació amb campanyes anteriors. Persones de 65 anys o més. Catalunya, com en campanyes anteriors, vacunar a la població de més de 60 anys. Població amb patologies prèvies i/o condicions clíniques especials Embarassades Personal sanitari Treballadors de serveis d’emergència i de seguretat Equival a un 30% de la població

44 6. VACUNES VACUNACIÓ de la GRIP ESTACIONAL El CISNS va acordar, de manera unànime, avançar el calendari de la vacuna estacional a partir del 15 de setembre i la primera setmana d’octubre, i durant tot el mes d’octubre. El Departament de Salut va iniciar el dimarts 15 de setembre la campanya de vacunació de forma esglaonada. Es va recomanar vacunar-se durant el mes d’octubre per evitar que coincidís amb la vacunació de la grip pandèmica. S’aplicaran de forma gratuïta al voltant d’ dosis de vacuna estacional. La temporada es van administrar a Catalunya més d’ vacunes. S’estima que un 75% de les persones de 60 anys o més es van vacunar. La vacunació antigripal estacional no protegeix enfront de la grip A(H1N1). El nombre de vacunes administrades aquesta campanya ha estat molt similar al de la campanya anterior. En treballadors de centres sanitaris varia entre un 28% (Hospitals) i un 39% (Atenció Primària)

45 VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA
6. VACUNES VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA El CISNS ha acordat, de manera unànime, els grups prioritaris per rebre la vacuna: Persones de més de 6 mesos d’edat amb malalties associades Embarassades Treballadors sanitaris Treballadors de serveis d’emergència i de seguretat La població prioritària representa aproximadament el 20% de la població de Catalunya. (Aproximadament persones ) Es podran incorporar més endavant nous grups poblacionals, per consens del CISNS o del Consell de Ministres de Salut de la UE sempre seguint les recomanacions dels experts i l’evidència científica.

46 6. VACUNES: Previsió de grups diana de vacunació pandèmica
GRUPS A VACUNAR POBLACIO Tipus Vacuna preferent PERSONAL SANITARI ≤ 60 anys PANDEMRIX ≥ 61 anys 9.266 FOCETRIA MULTIDOSI TREBALLADORS SERVEIS D’EMERGÈNCIA I SEGURETAT 6.950 PACIENTS AMB MALALTIES ASSOCIADES Infants ≥ 6m ≤ 17 anys 80.049 FOCETRIA MONODOSI Adults ≥ 18 a. ≤ 60 a. Adults ≥ 61 anys EMBARASSADES 89.609 NO ADJUVADA TOTAL 46 46

47 Composició de les vacunes
Adjuvants: substàncies que augmenten la capacitat inmunogènica, de manera que es pot utilitzar en cada vacuna menys material viral, aproximadament de 2 a 4 vegades menys.  L’adjuvant de Focetria (MF59) ha estat utilitzat en vacunes antigripals des de 1997 en més de 45 milions de dosi, eminentment en persones d’edat avançada, tot i que hi han estudis en individus de totes les edats des dels 6 mesos. L’adjuvant de Pandemrix (AS03) ha estat provat en assaigs clínics en milers de persones. Ambdós adjuvants son emulsions d’esqualè en aigua. L’esqualè és un component natural de tots els organismes superiors, inclosos els humans. L’AS03 conté, a més a més d’esqualè, DL-α-tocoferol (vitamina E). L’adjuvant AS03 s’associa a major reactogenicitat comparat amb les vacunes no adjuvades, però el seu perfil de seguretat és totalment acceptable. 47 47

48 VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA
6. VACUNES VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA La data d’inici de la campanya vacunal, per acord del CISNS, un cop autoritzades per EMEA i Comissió Europea: 16 de novembre. El Ministeri de Sanitat i Política Social ha coordinat l’adquisició de vacunes per a tot l’Estat, 37 milions de dosis per vacunar un 40% de la població (1 dosi per persona, interval 3 setmanes). També s’ha fet una reserva de compra de vacunes, per si fos necessari una eventual ampliació de la població diana, fins a un total del 60% de la població. Es disposarà de vacunes dels laboratoris GSK (Pandemrix) i Novartis (Focetria) i de Sanofi (no adjuvada per embarassades) (pendent informe favorable EMEA) En principi serà suficient amb una única dosi (a confirmar nens entre 6 mesos i 10 anys). Es posarà en marxa un Pla de Farmacovigilància de las vacunes pandèmiques, sota la coordinació de l’AEMPS.

49 VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA
6. VACUNES VACUNACIÓ de la GRIP PANDÈMICA Aspectes logístics i model de vacunació Molt semblant a la vacunació antigripal estacional. La majoria de vacunes administrades als serveis d’atenció primària públics. Els no assegurats pel CatSalut (Muface, Mujeju, ISFAS...) es podran vacunar en els centres vacunals de les mútues asseguradores que els hi donen cobertura sanitària Distribució de les vacunes als centres sanitaris privats per la vacunació del personal sanitari mitjançant els serveis de prevenció i/o de medicina preventiva Distribució de vacunes pels treballadors de serveis d’emergència i seguretat: mitjançant els serveis de prevenció i/o de medicina preventiva

50 6. VACUNES Pressupost destinat: Vacuna Nombre de dosis Pressupost Antigripal estacional '60€ Antipneumocòccica € Antigripal Pandèmica* € Total ,6€ * S’ha calculat a 7€/dosi, suposant que nomes es necessiti una dosi/persona

51 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

52 Acordades conjuntament pel Departament d’Educació i de Salut
7. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT EDUCATIU Acordades conjuntament pel Departament d’Educació i de Salut Introducció: Justificació i evidències Recomanacions generals per als alumnes, professorat i resta de la comunitat educativa Recomanacions específiques per escolars i adults amb factors de risc i per dones embarassades. Recomanacions per a la planificació logística dels centres (pels directors/res dels centres, mitjançant carta) Principals recomanacions Col·laboració - Mesures higièniques - Identificació i gestió preventiva i clínica dels casos - Intervencions de control - Centres d’atenció primària - Unitats de vigilància epidemiològica Malgrat l’amplia circulació del virus en el medi escolar (incloent diversos brots) els episodis s’han gestionat amb serenitat i consistència. Es preveu que la situació segueixi activa en les properes setmanes.

53 7. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT LABORAL
Acordades conjuntament pel Departament de Treball i de Salut Introducció: Justificació i evidències Recomanacions per controlar l’afectació a les persones que treballen a l’empresa Recomanacions per reduir l'impacte sobre l’activitat empresarial Guia d’un Pla de previsió de l’impacte de la grip N1H1 a l’empresa Principals recomanacions Col·laboració - Mesures ambientals, organitzatives i de comunicació - Gestió dels elements essencials de l’empresa - Coordinació amb organitzacions externes - Serveis de prevenció de riscos laborals - Mútues d’accidents de treball i malalties professionals - Unitats de salut laboral Les mesures responen bàsicament a la voluntat de minimitzar les baixes laborals, que fins l’actualitat no han superiors a les que genera la grip ordinària (tot i que s’han avençat en el temps).

54 Baixes (IT) per Grip, Catalunya (2006-set2009)
17/03/2017 7. ACTUACIONS EN L’ÀMBIT LABORAL Baixes (IT) per Grip, Catalunya (2006-set2009) Navarra 2003: La incidència mensual oscil·la entre 2,42 i 5,39, amb valors més baixos també en els mesos d’agost i de desembre. La incidència anual acumulada va ser del 45,3%, superior a la de Catalunya 2007 que ha estat del 31,7%. IT= incapacitats temporals Font: ICAM 54 54

55 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

56 Protecció civil: Pla d’actuació PROCICAT
8. PLANS DE CONTINGÈNCIA I ALTRES ACTUACIONS Protecció civil: Pla d’actuació PROCICAT Serveis penitenciaris: Protocol d’actuació Plans de contingència dels Departaments de la Generalitat Plans de contingència de l’Administració local Plans de contingència d’altres institucions, entitats i empreses

57 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

58

59 Accions per a la ciutadania
9. ACCIONS DE COMUNICACIÓ I FORMACIÓ Accions per a la ciutadania Clip 012 en col·laboració amb la DGAC Cartells i fulletons divulgatius Articles a les revistes InfoCatalunya i RACC (propera publicació) Targetes electròniques, microvídeos i infografies Fitxes il·lustrades amb missatge clau Participació: widgets, Twitter i Facebook Web especial sobre la grip A(H1N1): Accions per als professionals Nous continguts adreçats als professionals de la salut en el web del Departament de Salut Incorporació de protocols pendents i accés ràpid als algoritmes Actualitat, articles d’interès, participació (Twitter i LinkedIn) Butlletí informatiu setmanal Pla de formació (IES)

60

61 Principals actuacions
Alguns antecedents Activació pre-pandèmica Seguiment epidemiològic Resposta assistencial Tractaments antivirals Vacunació (estacional, pandèmica) Actuacions àmbit educatiu, laboral i altres Plans de contingència Comunicació i formació Conclusions

62 10. CONCLUSIONS GENERALS (1): Ni alarmisme, ni banalització
Ona epidèmica en progressió creixent, amb increment previsible durant unes setmanes, i una durada fins al desembre, com prèviament anunciat. La seva magnitud podria superar la de temporades gripals estacionals recents. Ràpida extensió amb amplia incidència, seguint el model de transmissió habitual de les infeccions gripals (de criatures a adults), amb nivells equiparables a la mitjana d’Espanya. Afectació de gent gran molt baixa. Casos lleus en la immensa majoria, però alguns poden evolucionar cap a complicacions molt greus, incloent població adulta jove i embarassades, en alguns casos sense factors de risc prèviament identificats. Predomini molt marcat del virus pandèmic A(H1N1), junt amb altres virus respiratoris habituals en aquesta època. Activitat assistencial creixent, especialment pel que fa a l’atenció telefònica i l’assistència pediàtrica, en nivells semblants als de les epidèmies gripals estacionals de temporades recents.

63 10. CONCLUSIONS GENERALS (i 2): Tothom preparat !
En la fase 6 actual (determinada per l’extensió geogràfica del contagi i la transmissió sostinguda, i no per la gravetat clínica de la malaltia) el que cal fer és mitigar els efectes de la grip, com ho fem en la grip estacional. El sistema sanitari i els dispositius de resposta en general estan preparats per anar adaptant la seva resposta a les necessitats d’una situació canviant, i que pot ser heterogènia segons els territoris. La preparació no només és un tema de les autoritats i del sistema sanitari, també cal que el ciutadà i les famílies siguin protagonistes: seguint les mesures d’higiene recomanades mantenint uns estils de vida saludables (no tabac,activitat física regular i alimentació equilibrada) vacunant-se si es pertany a un grup de la població diana (a partir del 16-N) en cas de simptomatologia compatible amb grip, seguint les indicacions per a l’ús responsable dels serveis sanitaris, primant, quan sigui necessària, la consulta telefònica al Sanitat Respon ( ), abans que d’altres recursos sanitaris. adoptant les mesures d’autocura recomanades en cas de grip o de refredat informant-se regularment a través de la web:

64 www.gripa.gencat.cat La pandèmia de grip A (H1N1) a Catalunya:
6 mesos de seguiment i de resposta continuada Barcelona, 9 de novembre de 2009