Problemes herència mendeliana AA Aa aa 1/2 A 1/2 a Problemes herència mendeliana (del guió de problemes) Razón genotípica 1/4 AA 1/2 Aa 1/4 aa Razón fenotípica 3/4 A- 1/4 aa Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 1. Quants genotips possibles es poden generar en un gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general. A1 A2 Y Alelos 1 2 3 , A2 A3 A1A1 A1A2 A2A2 A1A3 A2A3 A3A3 Genotipos 1 3 6 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 1. Quants genotips possibles es poden generar en un gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general. n al·lels Genotips homozigots n n Genotips heterozigots = n (n-1) /2 n 2 (n+1) n / 2 És equivalent a la suma d’una progressió aritmètica ∑ i = 1 + 2 + 3 + 4+ … + n = (n+1) n / 2 n Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. P F1 AABB x aabb AaBb x AaBb Problemas resueltos de genética mendeliana

Segunda ley de Mendel : Razón fenotípica 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB AaBb 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb aabb Razón fenotípica 9/16 A-B- 3/16 A-bb 3/16 aaB- 1/16 aabb Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB AaBb 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb aabb Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels individus F2 que expressen ambdues característiques dominants és heterocigótica pels dos loci. 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB AaBb 1/4 Ab AABb AabB 1/4 aB AaBB AaBb P = 4/9 = 0,444 1/4 ab AaBb Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 3. En els encreuaments de 2 trihíbrids Aa Bb Cc x Aa Bb Cc, si hi ha dominància en els tres loci, quina ha de ser la grandària mínima de la descendència per que puguin apareixer tots els genotips possibles? Quina és la probabilitat de que apareixin els triples homozigots recessius si els gens segreguen independenment? Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 3. ... quina ha de ser la grandària mínima de la descendència per que puguin apareixer tots els genotips possibles? Problemas resueltos de genética mendeliana

Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido Solución 1: Contar en la tabla de Punnett de un cruce trihíbrido el número genotipos distintos Hay 27, por tanto el número mínimo es 27 P F1 AABBCC x aabbcc AaBbCc x AaBbCc ABC ABc AbC Abc aBC aBc abC abc ABC AABBCC AABBCc AABbCC AABbCc AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc ABc AABBCc AABBcc AABbCc AABbcc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc AbC AABbCC AABbCc AAbbCC AAbbCc AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc Abc AABbCc AABbcc AAbbCc AAbbcc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aBC AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc aaBBCC aaBBCc aaBbCC aaBbCc aBc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc aaBBCc aaBBcc aaBbCc aaBbcc abC AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc aaBbCC aaBbCc aabbCC aabbCc abc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aaBbCc aaBbcc aabbCc aabbcc Problemas resueltos de genética mendeliana  

Cruce trihíbrido Gen A (A i a) Gen B (B i b) Gen C (C i c) Genotipos AABBCC AABBCc AABBcc AABbCC AABbCc AABbcc AaBBCC AaBBCc AaBBcc AaBbCC AaBbCc AaBbcc AabbCC AabbCc Aabbcc aaBBCC aaBBCc aaBBcc aaBbCC aaBbCc aaBbcc aabbCC aabbCc aabbcc CC Cc cc Cruce trihíbrido BB Bb bb AA Aa aa Solución 2: Expandir el diagrama árbol de los distintos genotipos 3 X 3 X 3 = 27 Problemas resueltos de genética mendeliana  

Los número esperados de cruces mendelianos Solución 3: Utilizar la información resumen sobre los números esperados de cruces mendelianos Monohíbrido Dihíbrido Trihíbrido Regla general n=1 n=2 n=3 n 2 4 8 2n 1/4 1/16 1/64 (¼)n 2 4 8 2n 3 9 27 3n Tipos de gametos en la F1 Proporción de homocigotos recesivos en la F2 Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia) Problemas resueltos de genética mendeliana

Los número esperados de cruces mendelianos Solución 4: Utilizar la distribución binomial o multinomial Monohíbrido Dihíbrido Regla general n = 1 n = 2 n Probabilidad de fenotipos en m descendientes: p(d dominantes + r recesivos) -> Distribución binomial Probabilidad de genotipos en m descendientes: p(d hom dom + h het + r hom recesivos) -> Distribución trinomial     p(d1 ,r1) p(d2 ,r2)     p(d1 ,h1, r1) p(d2 ,h2, r2) Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 3. ... Quina és la probabilitat de que apareixin els triples homozigots recessius si els gens són independents? Problemas resueltos de genética mendeliana

Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido P F1 AABBCC x aabbcc AaBbCc x AaBbCc ABC ABc AbC Abc aBC aBc abC abc ABC AABBCC AABBCc AABbCC AABbCc AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc ABc AABBCc AABBcc AABbCc AABbcc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc AbC AABbCC AABbCc AAbbCC AAbbCc AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc Abc AABbCc AABbcc AAbbCc AAbbcc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aBC AaBBCC AaBBCc AaBbCC AaBbCc aaBBCC aaBBCc aaBbCC aaBbCc aBc AaBBCc AaBBcc AaBbCc AaBbcc aaBBCc aaBBcc aaBbCc aaBbcc abC AaBbCC AaBbCc AabbCC AabbCc aaBbCC aaBbCc aabbCC aabbCc abc AaBbCc AaBbcc AabbCc Aabbcc aaBbCc aaBbcc aabbCc aabbcc Problemas resueltos de genética mendeliana  

Los número esperados de cruces mendelianos Solución 2: Utilizar la información resumen sobre los números esperados de cruces mendelianos Monohíbrido Dihíbrido Trihíbrido Regla general n=1 n=2 n=3 n 2 4 8 2n 1/4 1/16 1/64 (¼)n 2 4 8 2n 3 9 27 3n Tipos de gametos en la F1 Proporción de homocigotos recesivos en la F2 Número de fenotipos distintos de la F2 suponiendo dominancia completa Número de genotipos distintos de la F2 (o fenotipos si no hay dominancia) Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 4. En un dels seus encreument dihíbrids, Mendel observà 315 plantes llises-grogues, 108 llises-verdes, 101 rugoses-grogues i 32 rugoses-verdes a la F2. Analitzeu aquestes dades usant un test de chi-quadrat per provar si: (a) s'ajusten a una raó 9:3:3:1 (b) les proporcions llises:rugoses son 3:1 (c) les proporcions grogues:verdes son 3:1 Problemas resueltos de genética mendeliana

Experimentos de Mendel Principios mendelianos y extensiones Experimentos de Mendel F2 X P1 Rr ; Yy RR ; yy rr ; YY Gen Color Y (amarillo) > y (verde) Gen textura R (liso) > r (rugoso) F1 Problemas resueltos de genética mendeliana

Cálculo de p Principios mendelianos y extensiones Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 5. A Drosophila, el caràcter vestigial (ales rudimentàries) és recessiu i autosòmic. El color d'ulls vermell (normal) o blanc és determinat per al·lels situats en el cromosoma X, essent el vermell dominant. Si encreuem una femella homozigòtica d'ales normals i ulls blancs amb un mascle d'ales vestigials i ulls vermells, quin serà el fenotip de la F1? I el de la descendència dels encreuaments de la F1 amb cadascun dels pares? Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones Cruce dihíbrido, un carácter autosómico y el otro ligado al cromosoma X Forma ala: vg+ > vg Color ojo : w+ > w P vg+/vg+ Xw/Xw X vg/vg Xw+/Y gametos vg+ Xw vg Xw+ vg Y F1 vg+/vg Xw+/Xw vg+/vg Xw/Y Alas y ojos salvajes Alas salvajes, ojos blancos (white) Problemas resueltos de genética mendeliana

vg+/vg Xw+/Xw X vg/vg Xw+/Y Hembras F1 X padres vg+/vg Xw+/Xw X vg/vg Xw+/Y 1/2 vg Xw+ 1/2 vg Y F1 1/8 vg+ vg Xw+Xw+ 1/8 vg+ vg Xw+ Y 1/4 vg+ Xw+ 1/8 vg+ vg Xw Xw+ 1/8 vg+ vg Xw Y 1/4 vg+ Xw 1/8 vg vg Xw+Xw+ 1/8 vg vg Xw+ Yw+ 1/4 vg Xw+ 1/8 vg vg Xw+Xw+ 1/8 vg vg Xw+ Yw+ 1/4 vg Xw 25% alas vestigial, ojos salvajes 25% alas salvajes, ojos salvajes 25% alas vestigial, ojos blancos 25% alas salvajes, ojos blancos 50% alas vestigial, ojos salvajes 50% alas salvajes, ojos salvajes Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 6. La fragilitat dels ossos i la calvície prematura són dos caràcters de l'espècie humana que depenen de gens de diferents cromosomes. El primer caràcter és dominant; el segon és dominant a l'home i recessiu a la dona. Un home de cabell normal i amb ossos fràgils, el pare del qual tenia els ossos normals, es va casar amb una dona amb ossos normals, portadora de l'altre caràcter. Calculeu la probabilitat de: Tenir fills amb ossos fràgils b) Que el primer fill sigui un baró amb calvície prematura. c) Tenir un baró amb calvície prematura i ossos fràgils. d) Tenir una filla amb calvície prematura Dihibridisme. 2ª Llei de Mendel Caràcteres autòmics, però un influenciat pel sexe ½ ¼ 1/8 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 7. A l‘espècie humana, el daltonisme és causat per un gen recessiu lligat al sexe (al cromosoma X). Dos progenitors normals, poden tenir un fill baró daltònic? I una filla que presenti aquest defecte? b) Dos progenitors daltònics, poden tenir un fill normal? I una filla normal? Sí, via mare portadora XdX+ No No , no Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 8. Encreuant una gallina de cresta en nou (amb genotip Rr Gg) amb un gall de cresta en pèsol (rr Gg), obtenim una descendència de 32 gallines. Calculeu la probabilitat de que cap d’aquestes gallines presenti el caràcter atàvic cresta serrada, corresponent al genotip doble recessiu. Rr Gg x rr Gg ½ rG ½ rg ¼ RG ¼ Rg ¼ rG ¼ rg 1/8 rrgg Prob (un descendent no cresta serrada) = 1 – 1/8 = 7/8 Prob (no cresta serrada 32 descendents) = (7/8)32 = 0,014 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 9. El color de l'aleurona del moresc (Zea mays) depén de vàries parelles d'al·lels. Per tenir l'aleurona de color vermell són necessaris els gens dominants C i R, sense els quals és blanca. Si, a més, hi ha el gen P dominant sobre el p, l' aleurona és de color púrpura. a) Determineu el fenotip i el genotip de la descendència de l'encreuament Cc Rr pp x cc Rr Pp. b) Si en encreuar dues plantes, una blanca i l'altra púrpura, obtenim una F1: l/8 púrpura, l/8 vermell i 3/4 blanc, quin és el genotip d'aquestes dues plantes? Problemas resueltos de genética mendeliana

La aleurona del maíz Principios mendelianos y extensiones Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones cRP 1/4 cRp crP crp CRp CcRRPp 1/16 CcRRpp CcRrPp CcRrpp Crp CcrrPp Ccrrpp ccRRPp ccRRpp ccRrPp ccRrpp ccrrPp ccrrpp Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum‑stubble, 80 plum‑normal, 84 vermell‑stubble i 42 vermell‑normal. Expliqueu aquests resultats. plum stubble X plum stubble 368 descendientes pl+ ó pl st+ ó st l62 plum‑stubble, 80 plum‑normal, 84 vermell‑stubble i 42 vermell‑normal 4 fenotips, 2 gens? pl > pl+ st > st+ Proporcions 162/42=3,9 plum‑stubble, 80/43=1,9 plum‑normal, 84/42=2 vermell‑stubble i 42/42=1 vermell‑normal Proporcions 4:2:2:1 Problemas resueltos de genética mendeliana

Recordem la segona llei de Mendel : 1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab 1/4 AB AABB AAbB AaBB AaBb 1/4 Ab AABb AAbb AabB Aabb 1/4 aB AaBB AaBb aaBB aaBb 1/4 ab AaBb Aabb aaBb aabb Razón fenotípica 9/16 A-B- 3/16 A-bb 3/16 aaB- 1/16 aabb Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques plum, stubble va ser: l62 plum‑stubble, 80 plum‑normal, 84 vermell‑stubble i 42 vermell‑normal. Expliqueu aquests resultats. plum stubble X plum stubble pl+ pl st+ st X pl+ pl st+ st pl+ ó pl st+ ó st Proporcions cruce dihíbrido 9:3:3:1 pl- st- : pl- st+st+ : pl+pl+ st- : pl+pl+ st+st+ Proporcions 4:2:2:1 5 letals pl- st- letal pl- st+st+ letal pl+pl+ st- Problemas resueltos de genética mendeliana

Segona llei de Mendel : Razón fenotípica 1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+ 1/4 pl st plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst plpl+ stst+ 1/4 pl st+ plpl stst+ plpl st+st+ plpl+ st+st+ plpl+ st+st+ 1/4 pl+ st plpl+ stst pl+pl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst+ 1/4 pl+ st+ plpl+ stst+ plpl+ st+st+ pl+pl+ stst+ pl+pl+ st+st+ Razón fenotípica 9/16 pl- st- 3/16 pl- st+st+ 3/16 pl+pl+ st- 1/16 pl+pl+ st+st+ Problemas resueltos de genética mendeliana

Segunda ley de Mendel : Homozigot pl pl o st st és letal 1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+ Homozigot pl pl o st st és letal 1/4 pl st plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst plpl+ stst+ 1/4 pl st+ plpl stst+ plpl st+st+ plpl+ st+st+ plpl+ st+st+ 1/4 pl+ st plpl+ stst pl+pl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst+ 1/4 pl+ st+ plpl+ stst+ plpl+ st+st+ pl+pl+ stst+ pl+pl+ st+st+ Razón fenotípica 4/9 pl- st- 2/9 pl- st+st+ 2/9 pl+pl+ st- 1/9 pl+pl+ st+st+ Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 11. Un toro heterozigòtic per un gen completament recessiu letal engendra 3 vedells amb cadascuna de 32 vaques. Dotze de les vaques tenen un o més avortaments i, per tant, deuen ésser portadores d'aquest gen letal. Quantes vaques portadores inadvertides hi ha probablement en aquest ramat? 1 +/letal 32 12 +/letal -> vaques heterozigotes 32 -12 = 20 poden ser +/+ ó +/letal Probabilitat mare que és heterozigota tingui 3 vedells normals (3/4)3 = 0,422 Probabilitat mare que és heterozigota i tingui al menys 1 avortament 1 – 0,4218 = 0,578 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones Probabilitat mare heterozigota i 3 vedells normals (3/4)3 = 0,422 Probabilitat mare heterozigota i al menys 1 avortament 1 – 0,4218 = 0,578 N = vaques portadores al ramat = detectades + no detectades N x probabilitat detectar = 12 N x 0,578 = 12 -> N = 12 /0,578 = 20,76 -> 21 vacas portadores N = 21 = detectades + no detectades 21 = 12 + no detectades No detectades = 9 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 12. Què podeu deduir de les següents proporcions corresponents a diferents segregacions fenotípiques: 3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ? 3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dominància (A i a) 1:2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les sense dominància (A1 i A2) 2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus amb dos al·les amb dominància i letalitat del homozigot dominant (també podria ser no dominància i letalitat d’un dels homozigots) Problemas resueltos de genética mendeliana

Problemas resueltos de genética mendeliana Tipos de interacción genética según la modificación de las proporciones mendelianas 9 3 1 13:3 9:7 9:3:4 15:1 A-B- A-bb aaB- aabb 12:3:1 Mutación supresora 13:3 Genes en la misma ruta 9:7 Epistasia recesiva 9:3:4 Epistasia dominante 12:3:1 Duplicación génica 15:1 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 12. Què podeu deduir de les següents proporcions corresponents a diferents segregacions fenotípiques: 3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ? Mutación supresora 13:3 Genes en la misma ruta 9:7 Epistasia recesiva 9:3:4 Epistasia dominante 12:3:1 Duplicación génica 15:1 12:3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (epistàsia dominante) 15:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci amb dominància i interacció (duplicació gènica) Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1. a) Quants gens hi ha involucrats? b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? En cas contrari, com obtindríem aquesta informació? c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats? Problemas resueltos de genética mendeliana

Problemas resueltos de genética mendeliana Cruzamiento prueba: AA BB aa bb Genotipos P A B a b Gametos P Cruza- miento prueba Aa Bb aa bb F1 X Gametos ab AB Aa Bb Aa bb aa Bb aa bb A- B- Ab A- bb aB aa B- ab aa bb Genotipos Problemas resueltos de genética mendeliana Fenotipos

Principios mendelianos y extensiones 13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions fenotípiques 1:1:1:1. Quants gens hi ha involucrats? 2 gens b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests resultats? No En cas contrari, com obtindríem aquesta informació? Comparan si la F1 doble heterozigota és fenotipicament igual a un dels fenotips parentals c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats? Els gens no estan lligats Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 14. Es presentà en els tribunals de justícia el següent cas: una família X reclama que el bebè Y, que li van donar a la maternitat, no es seu i que el bebè Z, de la família W, és el seu. La família W ho nega, i el tribunal ordena un examen dels grups sanguinis dels bebès i els pares, amb els següents resultats: Mare Pare Bebè Familia X/Y AB O A Familia W/Z A O O Quina família tenia raó? La família W té raó, doncs una mare AB no pot tenir un fill 0. Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 15. El següent pedigrí tipifica les característiques de transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per al·lels d'un sol gen. a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats. b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de l'encreuament I1 x I2, en aparellar‑se amb III2, tingui un fill de pèl vermell. Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones b) I1 = nv x I2 = tv ¼ nt x tv -> no ¼ nv x tv -> sí ¼ = (1/4)2 ¼ vt x tv -> sí ¼ = (1/4)2 ¼ vv x tv -> sí ½ = (1/8) 1/4 15. El següent pedigrí tipifica les característiques de transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per al·lels d'un sol gen. a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats. b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de l'encreuament I1 x I2, en aparellar‑se amb III2, tingui un fill de pèl vermell. 3 al·lels n > t > v nn , nt, nv -> negre tt, tv -> tacat vv -> vermell Problemas resueltos de genética mendeliana

Análisis de genealogías 16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe): Aa Aa Recesivo (salta generaciones) y autosómico (independientemente del sexo) aa A- aa Aa Aa aa Calculeu la probabilitat de tenir un descendent afectat en els encreuaments següents: pedigrí i) II 6 x IV l6 ii) III l2 x III 15 Aa x Aa => p(aa) = ¼ III 12 X III15 Aa (2/3) x Aa (1) => aa (1/4) = 2/3 x ¼ =1/6 AA (1/3) x Aa (1) => aa (1/2) = 1/3 x ½ = 1/6 1/3 Problemas resueltos de genética mendeliana

Principios mendelianos y extensiones 16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe): XA/XA Xa/Y XA/Xa XA/Y A- aa aa A- Aa A- aa 2 ) Autosómico (lo transmiten padres a hijos) y dominante (no salta generaciones) Calculeu la probabilitat de tenir un descendent mutant en els encreuaments següents: pedigrí 2) III 7 x III ll II 3 x II 5 pedigrí 3) I 2 x IV l0 III 8 x II 4 3 ) Ligado al X (patrón de herencia X) y recesivo (salta generaciones) Aa x aa = ½ aa x Aa = ½ XA / XA x Xa/Y Fenotipo A- ambos sexos x XA / Xa XA/Y Fenotipo A- hembras y machos mitad de cada Problemas resueltos de genética mendeliana