Problemes de lligament, cartografia i recombinació

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ 1. Considerem que els gens a i b estan lligats i presenten una taxa de recombinació del 40%. Si encreuem un individu salvatge amb un doble homozigot recessiu, (a) quin serà el genotip de la Fl? Quins gàmetes produiran els individus de la F1 i en quines proporcions? (b) Si un individu de la Fl s'encreua amb el seu pare doble homozigot recessiu, quina descendència s'obtindrà? a b 40 cM (a) AB / AB ab / ab AB / ab Genotipos P F1 AB 30% Ab 20% aB 20% ab 30% Gametos Recombinantes 40%

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ 1. Considerem que els gens a i b estan lligats i presenten una taxa de recombinació del 40%. Si encreuem un individu salvatge amb un doble homozigot recessiu, (a) quin serà el genotip de la Fl? Quins gàmetes produiran els individus de la F1 i en quines proporcions? (b) Si un individu de la Fl s'encreua amb el seu pare doble homozigot recessiu, quina descendència s'obtindrà? a b 40 cM (b) Cruzamiento prueba: AB / AB ab / ab AB /ab ab /ab Genotipos P F1 Cruza- miento prueba X ab AB Ab aB AB / ab Ab / ab aB / ab Gametos Genotipos A- B- 30% A- bb 20% aa B- 20% aa bb 30% Fenotipos Recombinantes 40% F2

Tema 3: Principios mendelianos y extensiones LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ 2. Es va trobar que en el tomàquet, els gens o (fruit aplanat), p (fruit vellós) i s (inflorescència composta) estaven en el cromosoma 2. A partir de les següents dades (encreuament prova d'un heterozigot de la Fl, pels 3 gens, amb un homozigot recessiu pels mateixos gens), determineu: a) la seqüència d'aquests 3 gens en el cromosoma, b) el genotip dels progenitors homozigòtics emprats per obtenir l'heterozigot de la Fl , c) la distància en el mapa entre aquests gens, d) el coeficient de coincidència. Tema 3: Principios mendelianos y extensiones

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ 2. Fenotips de la progènie de l’encreuament prova Número + + + 73 + + s 348 + p + 2 + p s 96 o + + 110 o p + 306 o p s 63 o + s Fenotips de la progènie de l’encreuament prova Número o p + 306 + + s 348 + p s 96 o + + 110 + + + 73 o p s 63 + p + 2 o + s

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ Genotipos parentales Fenotips de la progènie de l’encreuament prova Número o p + 306 + + s 348 + p s 96 o + + 110 + + + 73 o p s 63 + p + 2 o + s o p + + + s X Orden genes Gen del medio es o, la secuencia es p o + p o + + + s X Distancia entre genes d po = ( 110 +96 +2 +2 ) / 1000 = 0,21 d os = ( 63 +73 +2 +2 ) / 1000 = 0,14 d ps = d po + d os = 0,21 + 0,14 = 0,35

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ Distancia entre genes p o s 21 cM 14 cM Coeficiente de coincidencia CC = dobles recomb observados / dobles recomb esperados Dobles recomb esperados = 0,21 x 0,14 x 1000 = 29,4 CC = dobles recomb obser. / dobles recomb esp. = 4 / 29,4 = 0,14 Interferencia = 1 – CC = 0,86

LLIGAMENT, CARTOGRAFIA I RECOMBINACIÓ 3. En el moresc hi ha un tret recessiu, fulla cruixent (cr), que està lligat a un altre tret recessiu, nan (n). La distància entre ambdós loci és de 20 unitats de recombinació. Una planta homozigòtica normal és pol·linitzada per una planta nana i de fulla cruixent. La Fl que s'obté s'autofecunda. Si escollim a l'atzar una planta de la nombrosa F2, quina és la probabilitat de que la planta escollida sigui nana i de fulla cruixent? 0,4 + + 0,1 + n 0,1 cr + 0,4 cr n + + / + + x cr n / cr n + + / cr n 0,4 + + 0,1 + n 0,1 cr + Cr n/Cr n 0,4 x 0,4 = 0,16 0,4 cr n