Posta de sol al Mont Nebó Música de l’antiga litúrgia de les Gàlies Cicle C Diumenge divuitè durant l’any 4 agost 2019 Música de l’antiga litúrgia de les Gàlies

Jesús ensenya a viure del que dura SEMPRE 1a Lectura. Al llibre de l’ Eclesiastès sentim la vanitat de les coses purament humanes. Salm 89. És una pregària sàvia: conscient de la fragilitat de la nostra vida. 2a lectura. La carta als Colossencs ens encoratja a cercar “les coses de dalt”. Evangeli. Jesús ens ensenya a no aferrar-nos a les riqueses d’aquest món, sabent que un dia ho haurem de deixar tot. Només ens emportarem l’ Amor que hem donat.

Ecle 1:2; 2:21-23 Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, ¿què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va. Cim del Mont Nebó

Salm 89 comença la 2a part del salteri, on el protagonista és Déu (s89-150). És l’únic salm que porta el títol de Moisès, i es creu que va ser escrit al Nebó, mirant la Terra Promesa, però sabent que no hi entraria. Moisès és conscient dels seus límits, en contrast amb el Déu és etern. Mil anys als ulls de Déu són com un nostre dia transitori. Nosaltres som com l’ herba, que aviat s’asseca. Que Déu ens ensenyi a comptar els nostres dies tan fogassos. Que Déu, doncs, refermi l’obra de les nostres mans.

Vista de la Terra Promesa Salm 89 Vista de la Terra Promesa Senyor, al llarg de tots els segles has estat el nostre recer. Tu fas tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam.» Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

A primer terme: restes del Mont Nebó Senyor, al llarg de tots els segles has estat el nostre recer. T'emportes els homes com si fossin un son; al matí s'espiguen com l'herba, com l'herba que s'espiga i floreix, però al vespre es marceix i s'asseca.

Senyor, al llarg de tots els segles has estat el nostre recer. Horitzó del Mont Nebó Senyor, al llarg de tots els segles has estat el nostre recer. Ensenya'ns a comptar els nostres dies per a adquirir la saviesa del cor. Calma't, Senyor, què esperes? Sigues pacient amb els teus servents.

Pedra de la tomba de Moisès? Senyor, al llarg de tots els segles has estat el nostre recer. Que cada matí ens saciï el teu amor, i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt nostre. Referma l'obra de les nostres mans.

Església memorial del Mont Nebó Col 3:1-5, 9-11 Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la nostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot i és de tots. Església memorial del Mont Nebó

Interior de l’Església AL·LELUIA Mt 5: 3 -Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Interior de l’Església

Lc 12: 13-21 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús: -Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència. Ell li respongué: -Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres? Llavors digué a la gent: -Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns. I els explicà una paràbola: -A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te. "»Però Déu li digué: »-Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? » Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. Mosaics

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano Monges de St. Benet de Montserrat www.monestirsantbenetmontserrat.com/regina