La IIª Revolució Industrial (1870-1914) 1.- El context econòmic i social La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Creixement econòmic Nous sectors Doc.1 Noves energies Principal sector Siderúrgia Químic Noves potències Petroli Electricitat Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Dinamita Adobs, fertilitzants Gasolina Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Doc.2 Transports Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril Tramvia Automòbil Aviació Però...

Nous sectors econòmics Petroli Nous sectors econòmics Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

Nous sectors econòmics Química Nous sectors econòmics Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)

La IIª Revolució Industrial (1870-1914) 1.- El context econòmic i social La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Va significar Un fort augment de producció Gran competència Doc.3 Crisi 1873 La Gran Depressió Crisi cíclica del capitalisme Crisi de superproducció Es caracteritza per Deflació, atur Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...

Conseqüències de la crisi 1.- El context econòmic i social Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Doc.7 Càrtels Trusts Taylorisme Mercats i matèries primeres Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Es trobaran a Les colònies (Àfrica i Àsia) Es desenvolupen Tècniques monopolístes Més producció i reducció de costos Estimularà l’expansió colonial Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

Estandardització Taylorisme Reducció del temps de fabricació Fordisme Reducció del temps de fabricació Producció en sèrie Baixa el preu de cost Producció massiva Augment del poder adquisitiu Salari elevat Publicitat Estímul del consum Crèdit Pàgina 19 del dossier

Descens de la mortalitat

Èxode rural

Emigració a ultramar

Augment de la població

Noves potències

2.- Expansió colonial i imperialisme Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les Potències europees, EE.UU. I el Japó volen 2.1.- CAUSES 1914 85% del món Dominar i conquerir el món Econòmiques Competència i superproducció Nous mercats Matèries primeres Demogràfiques Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració Excedent de població europea Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Doc.7 Factors ideològics i polítics Doc. 8 Estímul nacionalista Grandesa i prestigi nacional Doc.9 Control de rutes marítimes donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Motius estratègics Doc.10 Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races) Act. 4 Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Grups de pressió

L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. “Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

fases 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonització 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) fases Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) Consisteix en Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: matèries primeres per manufactures. 3ª fase Explotació Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies Colònies de poblament Establiment permanent de població europea Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Colònies d’explotació

2.- Expansió colonial i imperialisme 2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis prioritat Control de rutes Factories a les costes Segles XVIII i primera meitat del XIX A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Centrada bàsicament a Àfrica i Àsia Àfrica Àsia

2.- Expansió colonial i imperialisme Els grans imperis Mapa Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte. Gran Bretanya Imperi Francès A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina) Alemanya Arriba tard i provoca conflictes Colònies a Àfrica Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) EE.UU. Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió per Manxúria, Corea I les illes de Pacífic..

U6 Les primeres passes 1 A l’inici foren decisius els exploradors. David Livingstone va remontar el Zambeze i va arribar a les catarates Victòria. Henry Stanley va descobrir el Congo

U6 Les primeres passes 2 1882 GB ocupa Egipte, es converteix en protectorat británic. El 1830 França ocupa Argèlia i el 1881, protectorat a Túnez. Àfrica, 1870

La Conferència de Berlin U6 Repartiment d’Àfrica Àfrica, 1914 La Conferència de Berlin (1885): Llibertat de comerç i de navegació pel Níger i el Congo. La prohibició de l’esclavitut Reconèixer “l’Estat Lliure de Congo” sota tutela del rei belga Leopold II El principi d’ocupació efectiva Repartiment total d’Àfrica

Britànics i francesos intenten formar imperis continus Conflictes internacionals Britànics i francesos intenten formar imperis continus Conflicte de Fashoda (1898) Els interessos de Port, Bóers i GB topen a l’Àfrica austral Or i diamants a terres dels bóers (Orange y Transvaal) Guerra anglo-bóer de 1899-1902 Anexió d’Orange i el Transvaal a la Unió Sudafricana Fr i Ale entren en conflicte al Marroc.

colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) Fashoda (1898) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total Congo (1885) -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Zulus, Boers (1898)

U6 Comparativa del continent africà 1870 1914

colonització d'Àsia França Hong Kong Gran Bretanya Holanda Singapur

U6 L’ocupació d’Àsia Imperi Rus: guerra contra Japó per Manxúria. Es va extendre fins al Turquestán i fins Sibèria (tren Siberià). A la Xina: guerres de l'opi (1840-1858), van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses. França la Indoxina: Vietnam, Laos, Cambodja, etc. GB: des de l'Índia, la seva colònia principal, es van annexar Birmània, sur de Malàsia, Nova Zelanda i Austràlia. Altres imperis: Ale: illes del Pacífic, Carolines i Marianes. Japó: Corea i Formosa.

U6 Multimèdia - Colonització d’Àfrica (2 min 30 s): - Colonització d’Àsia (2 min 30 s): - Expansió imperialista japonesa (2 min): - Tren transsiberià 1/5 (9 min):

2.- Expansió colonial i imperialisme 2.4.- Conseqüències Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les metròpolis A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Desequilibri població-recursos (subalimentació i misèria cròniques) Intercanvi comercial desigual

U6 4. Les conseqüències de la colonització. A les metròpolis A les colònies Demogràfiques - Una sortida per a l’excedent de població europea Increment de la població (reducció de la mortalitat: vacunes, mesures higièniques) - Desequilibri entre població-recursos Econòmiques - Estímul per a la industrialització - Obtenció de matèries primeres - Obertura de nous mercats - Acumulació de riquesa - Expropiació de terres indígenes - Abandó de conreus tradicionals - Plantacions i nous monoconreus - Intercanvi comercial desigual - Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat - Va generar molts conflictes entre països (Balcans) - Imposició d’una administració forànea - Enfrontaments entre metròpolis i colònies - Creació de fronteres artificials Polítiques Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris) - Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials Socials - Creença en la superioritat de la cultura europea - Difusió de llengües, creences i formes de vida europeus - Aculturació - Pèrdua d’identitat - Pertorbar les seves creences i tradicions Culturals

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”. (C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947).

“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”. (W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)

Les justificacions de l’imperialisme “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

Enllaços webs Racócatalà Concepte, justificació, conseqüències… Imperialisme i l’escissió del socialisme, Lenin (text íntegre) Imperialisme, fase superior del capitalisme, Lenin (text íntegre) Mapes Santillana Immigració, inversió

Pel·lícules Zulu, de Cy Endfield , 1964 Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers zulus. Cimarrón, d’A. Mann, 1960 Recreació de la vida dels colons a Oklahoma. 55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963 Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900. La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999 Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina. L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975 Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la història de dos antics soldats britànics a Kafiristan. El piano, de J. Campion, 1992 Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.