BARCELONA EMMURALLADA
HISTÒRIA L’any 1818 Barcelona tenia 83.000 habitants. El 1850, només 32 anys després, la xifra havia augmentat fins als 187.000. Les muralles que envoltaven el nucli urbà feien impossible la seva expansió. Si la ciutat necessitava créixer, només ho podia fer en alçada. En aquella Barcelona de carrerons estrets i traçat laberíntic mancaven l’espai i les infraestructures.
L’ENDERROC DE LES MURALLES L’any 1841 l’ajuntament va convocar un concurs en què demanava idees sobre els avantatges que reportaria l’enderrocament de les muralles. El treball que en va resultar guanyador va ser el realitzat per Pere Felip Monlau que portava el títol de «Abajo las murallas!!!». El 1854 una Reial Ordre del Govern de Madrid autoritza l’enderroc de les muralles.
NEIX L'EIXAMPLE
El 4 de setembre de 1860 col·locaven la primera pedra de l’Eixample al que avui és la plaça de Catalunya.
El 1863 Cerdà va introduir modificacions que permetien augmentar la superfície edificable de cada illa. Les illes amb només dos costats construïts van cedir en favor d’altres illes amb més espai per a l’edificació. Les famílies benestants van trobar a la part dreta de l’Eixample la ubicació per instal·lar-hi les seves residències.
El projecte es consolidava definitivament, tot i que la febre constructora va contribuir a la reducció dels espais verds i dels equipaments. Es van construir els quatre costats de les illes i va augmentar l’alçada i la superfície dels edificis.
El segle XIX l’Eixample havia crescut de tal manera que l’any 1897 Barcelona va integrar els municipis de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.
Núria Tapia i Júlia Vinolo