BARCELONA EMMURALLADA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PROJECTE SANT ANDREU – LA SAGRERA: ESTACIÓ I CIUTAT
Advertisements

Imatges, Internet Sense finalitat comercial Compaginació M. Altimires Sant Martí del Canigó Pau Casals.
PLA DE BARRIS DEL MALLOL
Més enllà de les arts escèniques
Triangles semblants.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
i les seves observacions fa 400 anys
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
El Pla Cerdà i l’Eixample de Barcelona
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
ELS TEATRES D’ESPARREGUERA ABANS I ARA
GANDHI, un exemple a seguir
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
SANTA MARIA DEL MAR Santa Maria del Mar és una basílica que va ser construïda pels arquitectes Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. La basílica és.
UN VIATGE A LA PREHISTORIA
DE L´ESCOLA TRADICIONAL A L´ESCOLA NOVA
EL CONTE DEL DOFÍ.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
LA FAULA.
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
XARXA D’HORTS SOCIALS programa
SANTA MARIA DEL MAR Es diu basílica de Santa Maria del Mar. És una catedral i és d’estil gòtic català. Es troba a la plaça de Santa Maria del Mar. S’hi.
ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS DE L’ÈPOCA MODERNA
Coneixement del Medi Social i Cultural
La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
Monestir de Poblet.
BERNAT METGE.
TORRES DE DEFENSA A BEGUR.
Aprenem a trasplantar Cicle Inicial.
Presentació TAP B Qm Tardor 2010 ETSAV
CIUTADELLA DE CARCASSONE
SORTIM A EXPLICAR MITES
NOVETATS ESPAI MARGALEF
DRAMES RURALS DALTABAIX
EL FUTBOL.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
Les ciutats Unitat 4.
Necessita Catalunya un nou finançament?
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Entrevista a Enric Larreula
Plaça del rei (Barcelona)
EL CONTE DELS TAURONS.
Creixement Econòmic: Fets importants
SOCIALS ENTREVISTES EL FRANQUISME
El petit príncep
PRESENTACIÓ de MATARÓ RÀDIO
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ESPANYOLA
Reptes i oportunitats per al Litoral Català
Reptes i oportunitats per al Litoral Català
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
INS Pedraforca 1r d’ESO Curs
EL PRIMER MANAMENT MT, 22,
Els alumnes de 3r ens presenten SANT HILARI SACALM
La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia
SORTIDA PER BARCELONA CAIXAFORUM.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
EL BARRI DE SANT ANTONI.
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Sant Pere de les Puel·les
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
Vincent Van Gogh.
A la serra de Rodes (o de Verdera).
PASSEIG DE GRÀCIA.
ILDEFONS CERDÀ Nom sencer: Ildelfons Antoni Salvador Cerdà i Sunyer.
Transcripción de la presentación:

BARCELONA EMMURALLADA

HISTÒRIA L’any 1818 Barcelona tenia 83.000 habitants. El 1850, només 32 anys després, la xifra havia augmentat fins als 187.000. Les muralles que envoltaven el nucli urbà feien impossible la seva expansió. Si la ciutat necessitava créixer, només ho podia fer en alçada. En aquella Barcelona de carrerons estrets i traçat laberíntic mancaven l’espai i les infraestructures.

L’ENDERROC DE LES MURALLES L’any 1841 l’ajuntament va convocar un concurs en què demanava idees sobre els avantatges que reportaria l’enderrocament de les muralles. El treball que en va resultar guanyador va ser el realitzat per Pere Felip Monlau que portava el títol de «Abajo las murallas!!!». El 1854 una Reial Ordre del Govern de Madrid autoritza l’enderroc de les muralles.

NEIX L'EIXAMPLE

El 4 de setembre de 1860 col·locaven la primera pedra de l’Eixample al que avui és la plaça de Catalunya.

El 1863 Cerdà va introduir modificacions que permetien augmentar la superfície edificable de cada illa. Les illes amb només dos costats construïts van cedir en favor d’altres illes amb més espai per a l’edificació. Les famílies benestants van trobar a la part dreta de l’Eixample la ubicació per instal·lar-hi les seves residències.

El projecte es consolidava definitivament, tot i que la febre constructora va contribuir a la reducció dels espais verds i dels equipaments. Es van construir els quatre costats de les illes i va augmentar l’alçada i la superfície dels edificis.

El segle XIX l’Eixample havia crescut de tal manera que l’any 1897 Barcelona va integrar els municipis de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.

Núria Tapia i Júlia Vinolo