PREAMBUL DE LA II REPUBLICA 1930 Primo abandona, marxa a París, i puja en el seu lloc el General Berenguer que promet tornar al Parlamentarisme però massa lentament. Sanjurjo decepcionat!!! L’oposició exasperada:Signa a l’agost del 1930 el PACTE DE SAN SEBASTIÀ Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , M.Carrasco i Formiguera per Acció Catalana (escissió de la Lliga), J.Aiguader i Miró per Estat Català , Alejandro Lerroux per l'Alianza Republicana, Marcel·lí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l'Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura per la Derecha Liberal Republicana, i els socialistes Indalecio Prieto i Fernando de los Ríos, a títol personal ; també hi foren invitats Eduardo Ortega y Gasset i Felipe Sánchez Román Plantejen un futur republicà i inclús pensen en la formació d’un possible govern Republicà. No confien massa en la via electoral, no descartant el Clàssic aixecament militar…. Mentre tant la crisi econòmica augmenta (repatriació de capital, paralització D’obres públiques, reducció de les exportacions…. 12-13 desembre 1930 Aixecament de Jaca(Republicà) pels Generals Galan i García Hernàndez: afussellats gener 1931 Berenguer és substitut per l’almirant AZNAR que convoca eleccions municipals, per tantejar el terreny ,el 12 d’abril de 1931

La reacció (avara), la revolució(impaciènt) La República és un projecte Regeneracionista liderat per una majoria d’intel.lectuals purs, sans, sense contacte previ amb la política corrupta i ineficient que hereten. Desitgen millorar el país i posen tota la seva il·lusió, el seu treball i el seu esforç en aquest objectiu Són la Tercera Espanya. Homes com AZAÑA, ORTEGA, GINER DE LOS RÍOS .... INTEL·LECTUALS absolutament vàlids i entregats que es veuran superats per les DUES ESPANYES. La reacció (avara), la revolució(impaciènt) i els dificilíssims anys 30 acabaran per avortar el projecte regeneracionista, condemnant al país a un període d’ordre i postració, pobresa i endarreriment que s’allargarà de forma extraordinària 40 anys primer govern republicà 1931

ELECCIONS A CORTS CONSTITUIENTS 1-06.1931 II REPÚBLICA 12-04.1931 eleccions municipals Victoria republicana a 41 de les 50 capitals de província,( 30.000 regidors Monàrquics per uns 9.000 republicans). A Catalunya majoria republicana. MADRID BARCELONA Marxa d’Alfons XIII PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA 14.04.1931 GOVERN PROVISSIONAL ANMISTIA,AJUTS PR LA CRISI ECONÒMICA I MONETÀRIA(-CONGELACIÓ DE PRESTECS ESTRANGERS) MACIÀ: Rca catalana Dins una federeció Ibèrica COMPANYS:Rca Espanyola CRISI!!!! 6-21 d’abril negocicions Madrid-Bcn: -Promesa de tractament en Corts d’un projecte d’Autonomia -Aprovació d’un govern Provissional autonòmic ( si Macià accepta la Rca espanyola): HO FA!! ELECCIONS A CORTS CONSTITUIENTS 1-06.1931 MAJORIA I.R.// PSOE (FOTOCOPIA) CONSTITUCIÓ 12/1031 PROGRESSISTA I MOLT AVANÇADA ESTATUT DE NÚRIA, inicialment molt descentralitzat, però retallat després d’ardues negociacions El 09.10.1932¡¡¡ CORTS LEGISLATIVES CONTROLADES PER IR/PSOE ESTRUCTURA ESTATAL TASCA REFORMISTA AGRARIA EL CAMP ESPANYOL “tierra sin pan Generalitat dominada per E.R. 1932-1936??? EDUCATIVA ESCOLES MISIONES PEDAGÓGIQUES ECLESIÀSTIC A DIFICULTATS $ I ECONÒMIQUES MODERNITZACIÓ SOCIAL EDUCATIVA I SANITÀRIA LLEI DE CONGREGACIONES MILITAR LABORAL TRASPÀS LENT DE TRANSFERÈNCIES

ATACS INCONTROLATS A L’ESGLÉSIA,ja CRISI ECONÒMICA Pressupostos estatals limitats, tot I que la grossa de Nadal la ingressa Carner!!!! Crisi als cítrics i a la mineria, Fugida de CAPITALS CRISI DE DEL BIENNI PROGRESSISTA ATACS INCONTROLATS A L’ESGLÉSIA,ja Havien començat al maig del 31 a Madrid REAFIRMAMENT POLÍTIC DE LA DRETA no Rcana: S’UNEIX:CEDA, Es funda Falange-JONS OCUPACIONS DE FINQUES IL.LEGALS que generen forta REPRESIÓ PÚBLICA: Arnedo, “CASAS VIEJAS.” gener 33 NOMBROSOS INTENTS DE COPS D’ESTAT EL MÉS IMPORTANT: “SANJURJADA” 08/32 CRISI SOCIAL generada per un obrerisme Molt radicalitzat i “exigent”: vagues a la mineria De l’alt Llobregat, Telefónica La CNT perdria 30 membres notables Contraris a tant radicalisme: “Manifest dels 30” LA CNT ACONSELLA ABSTENCIÓ LARGO CABALLERO abandona la coalició governament deixant sol a AZAÑA, que abans que pactar amb Lerroux dimiteix i es convoquen ELECCIONS PEL NOVEMBRE DEL 1933 LA DRETA ES PRESENTA COALIGADA “COALICIÓ ANTIMARXISTA” DIRIGIDA PER GIL ROBLES, VOLEN REFORMAR LA CONSTITUCIÓ¡¡¡ “PÀTRIA, FAMÍLIA, PROPIETAT,RELIGIÓ ESGLÉSIA,ORDRE” PSOE DE LARGO C. RADICALITZA EL DISCURS I VISLUMBRA UNA POSSIBLE REVOLUCIÓ L’ESQUERRA (IR/PSOE) ES PRESENTA DESUNIDA VOT FEMENI BIENNI CONSERVADOR 33-35 TRIÖFM CENTRE DRETA LERROUX GOVERNA AMB EL RECOLÇAMENT DE CEDA LA GENERALITAT D’ERC TE DIFICULTATS CREIXENTS AMB MADRID, TOPANT CLARA MENT AMB LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DE CONTRACTES DE CONREU, ON LA LLIGA DE CAMBÓ ES POSARIA AL COSTAT DELS PROPIETARIS I DEL GOVERN DE MADRID DESMANTELLAMENT DE LA OBRA REFORMISTA ANTERIOR (EXCEPTE LA CONSTRUCCIÓ D’ ESCOLES). ANMISTIA A SANJURJO! PSOE RADICALITZA LA SEVA ACTITUD, PROPICIANT VAGUES MOLT FORTES JUNT AMB LA CNT, QUE DESENCADENEN UNA FORTA REPRESIÓ PRESIÓ CREIXENT DE LA CEDA SOBRE EL GOVERN PER TAL QUE LA REPRESIÓ AUGMENTI.Mentre tant El Partit Radical es trenca, quan Martínez Barrios abandona i funda un altre partit. Pérez Samper pressideix en comptes de Lerroux de forma més lega. LA CEDA ACONSEGUEIX 3 MINISTERIS EL 4/10/1934 PERILL??

VAGA GENERAL PROMUGUDA OCTUBRE 1934 : PERILL????? COMPANYS, pte de la Generalitat, Proclama la REPÚBLICA CATALANA (victimisme?) paral.lament a un aixecament social que no té el suport de la CNT VAGA GENERAL PROMUGUDA PER LA UGT EN SOLITARI: L’ESTAT DECRETA ESTAT DE GUERRA FRACÀS SEGUR La vaga no te èxti excepte a la MINERIA ASTURIANA(UGT-CNT) on els miners protagonItzarien una REVOLUCIÓ SOCIAL: PRESA D’AJUNTAMENTS I CASERNES GRAL BATET ACONSEGUEIX LA RENDICIÓ DE COMPANYS EN LA MATINADA DEL 7 D’OCTUBRE L’ESTAT ENVIA LA LEGION DIRIGIDA PEL GENERAL FRANCO: 1 000 morts, 2000 ferits, 30000 detinguts, 20 penes de morts- 1 cumplerta LA GENERALITAT SERÀ PRESSIDIDA PER UN MILITAR, COMPANYS...CONDEMNATS A 30 ANYS (AZAÑA QUE ESTAVA DE VIATJE A BCN, TAMBÉ) PICH I PON: ALCALDE DE BARCELONA!!! Éls líders socialistes i ugetistes de Madrid Són empresonats La CEDA augmenta la seva influència Gil Robles: mte de la guerra, Franco : cap de l’estat Major es frena la despesa social CEDA presenta un anvantprojecte per modificar la Constitució:( restringir les autonomíes, abolir la llei del divorci, retornar els pressupostos a l’església...) .,Aplaudida per radicals i Alcalà Zamora . els JESUITES recuperen les propietats s’indemnitza als grandes d’Espanya

LA CORRUPCIÓ( cas ESTRAPERL_( ruletes trucades pels Casins nacionals) GENERA UNA TENSA CALMA SOCIAL I LA DESLIGITIMATCIÓ DE LERROUX PER GOVERNAR GIL ROBLES INTENTA OCUPAR LA PRESIDENCIA DEL GOVERN ALCALÀ ZAMORA NO LI PERMET I ES CONVOQUEN NOVES ELECCIONS PEL FEBRER DEL 36, PORTELLA BALLADARES, AMIC D’ALCALÀ Z.,SERÀ PRESIDENT PROVISSIONAL FINS AL FEBRER Franco ofereix a Portella un aixecament militar CAMPANYA ELECTORAL POLARITZADA com a Europa “FRENTE POPULAR” / “FRONT D’ESQUERRES” “FRENTE NACIONAL”, liderada pel “JEFE”: Gil Robles.$ Església LA CNT ACONSELLA VOTAR PEL F.P. discurs basat en la POR A LA REVOLUCIÓ, finançat per l’església i El gran capital DISCURS BASAT EN L’AMNISTIA I EN LA RECUPERACIÓ DE L’OBRA REFORMISTA ELECCIONS : F. POPULAR 48% F. NACIONAL 46,5% FRONT D’ESQUERRES 59% FRONT DE L’ORDRE : 41% 30.000 VOTS PER FALANGE, eren un Perill???

GOVERN DEL FRONT POPULAR DESTITUCIÓ D’ALCALÀ FEBRER 36-JULIOL 36 DESTITUCIÓ D’ALCALÀ (Acció molt fosca) SUBSTITUIT PER AZAÑA CASARES QUIROGA, amic d’Azaña, pte. d’un Govern Republic’a, sense socialistes, tot i que es comprometen a recolzar-lo( Largo sumia amb la fi de la RCA burgesa) la descentralització augmenta, es comença a negociar l’autonomia basca i gallega Amnistia, reinici de l’obra reformista, En 2 mesos es van expropiar més finques que en els 2 anys del bienni reformista A Catalunya, Companys es reelegit president de la Generalitat, es restableix l’Estatut d’Autonomia i la llei de contractes de conreu TRASLLAT DELS GENERALS MES INVOLUCIONISTA LLUNY DE MADRID: MOLA A NAVARRA, GODED A MALLORCA, FRANCO A CANARIES, I SANJURJO ÉS A L’EXILI DES DEL FEBRER DEL 36 oposició A BCN la Lliga modera la oposició, els enfrontaments tan habituals a Madrid, són anormals aquí A Madrid, la oposició radicalitza les actuacions Violentes(Falange¡¡¡) contra la classe obrera “Dialèctica dels punys”. La necessitat d’un Cop d’estat es torna prioritària pels Conservadors, que comencen a conspirar: March...., Franco, Mola... A Andalucia, els propietaris no contratecten per la collita “que os de “de comer La Rca”: ATUR molts fabricants tanquen:ATUR Fugida de capitals El tinent Castillo, de la Guardia d’assalt, es assassinat per falangistes el que provoca l’assassinat de Calvo Sotelo en resposta: juliol de 1836 Forta crisi econòmica (Azaña la temia més que als complots militars, o als aixecaments anarquistes. AL FINAL: L’OLIGARQUIA I L’ESGLÉSIA, DE LA MA DE L'EXÈRCIT, INTENTARA DESTRUIR LA REPÚBLICA EL 18 DE JULIOL DE 1936

CONSTITUCIÓ 1931 Sobirania popular. Es declarava al nou estat espanyol com una "República democràtica de treballadors de totes classes". Sufragi universal masculí i femení. Després d'un llarg i complex debat a les Corts, les dones espanyoles van obtenir el dret de vot. Extensa declaració de drets i llibertats. Drets civils: divorci, equiparació fills legítims i il · legítims. Dret a l'educació. Poders de l'Estat Poder legislatiu va quedar en mans d'unes Corts unicamerals. Poder executiu President de la República amb escassos poders. Cap de Govern, nomenat pel president però que havia de comptar amb l'aprovació de les Corts. Poder judicial en mans dels tribunals de justícia. Per primera vegada en la nostra història, s'estableix el dret de les regions a establir Estatuts d'Autonomia. Pel que fa a la "qüestió religiosa" s'estableix un estat laic: Separació de l'Església i l'Estat Va desaparèixer el pressupost de culte i clergat Prohibició d'exercir l'educació Llibertat de consciència i cultes

Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català o forces de seguretat pròpies- mossos d’esquadra- La financiació es realitzaria amb una part dels impostos directes i una assignació concreta de Madrid.

LA REFORMA AGRÀRIA 9-09-1932: - Expropiació de propietats latifundistes sense conrear - Distribució entre els camperols que les conreessin directament (Andalusia, Extremadura, C. la M....) - Creació de l’Institut de Reforma Agrària. Encarregat de la distribució de terres. - Limitació en el nombre de terres repartides. ( 8.000 dels 60.000 repartiments previstos) - Radical oposició de les forces conservadores i dels propietaris afectats. - Agitació al camp andalús per la lentitud i limitació de la reforma agrària. (1931 i 1933)

La inicia Azaña al mateix mes d’abril del 31 REFORMA MILITAR La inicia Azaña al mateix mes d’abril del 31 Supressió de les capitanies de l’Acadèmia de Zaragoza (dirigida per Franco) Revisió dels darrers ascensos i anulació de l’ascens per mèrit de guerra “Pase” a reserva dels oficials que no vulguin jurar la República (50%),en un intent de sanejar ràpidament la República. Creació de la “Guàrdia d’assalt”, obedient a la RCA, i de tarannà preventiu a diferència de la Guàrdia civil, clarament repressora. Es redueix a un 1 any mili. Submissió de la jurisdicció militar a la civil( anulació de la Llei de jurisidiccions) La zona marroquí es posa sota comandament civil Va ser un error mantenir a Sanjurjo com a cap de la Guàrdia civil (poc fiable), Goded seria el cap de l’Estat major. Franco és enviat a les Balears.  

Molt centrada en les assegurances en jubilació, accidents, maternitat. REFORMA LABORAL Molt centrada en les assegurances en jubilació, accidents, maternitat. Es crea un salari mínim, Jornada laboral de 8 hores. No inicia una reforma fiscal absolutament necessari. Les mesures són massa lentes en un país en crisi, amb vagues convocades generalment per la CNT: juliol del 31 ” Telefònica” i després general. La inevitable repressió augmentarà la crispació. No podem oblidar que l’Estat té serioses dificultats d’actuació, els préstecs(Banca Morgan) exteriors han estat retirats, tot i que es mantenen els deutes contret pel dictador, les inversions estrangeres baixen i les exportacions han baixat de forma alarmant; l’atur puja molt.

L’Església, des dels FETS DE MAIG DEL 31 REFORMA ECLESIÀSTICA Estat laic(separació Església-Estat), sancionat a la Constitució del juliol del 31 Dret al divorci( febrer 1932- i al matrimoni civil i fins i tot enterrament civil Expulsió dels jesuïtes- gener 1932- (obeeixen al Papa a més de a l’ Estat) L’Església, des dels FETS DE MAIG DEL 31 (crema de convents a Madrid i a l’alarma entre els grups més conservadors) es mostraria obertament contrària a l’obra republicana (i comptarà amb la crítica de l’advocat dels jesuïtes:J,M. Gil Robles). “La Llei de Congregacions” maig 1933 seria aprovada amb molts problemes Els sacerdots deixen de ser funcionaris, el pressupost del clergat s’extingiria en 2 anys. Prohibició de les ordres religioses d’exercir a l’ensenyament, indústria o comerç Les ordres religioses han de pagar impostos sobre la propietat que tinguin. . A Catalunya, el Cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, es va mantenir fidel a la República, tot i que manifestant una actitud crítica. La seva posició va animar, a més a més, a configurar un nou partit .”Unió democràtica de Catalunya”, pròxima a la Democràcia cristiana europea. Diputats de dretes abandonarien el Parlament mentre s’aprovaren aquestes lleis que desgraciadament no es podrien aplicar, pràcticament, pel canvi de govern al 1933.

Augmenta el pressupost en ensenyament un 50% REFORMA EDUCATIVA Centrada a la primària, la fan obligatòria, gratuïta, laica i pública . Augmenta el pressupost en ensenyament un 50% Es creen 10000 noves escoles i s’anomenen 7000 nous mestres, formats prèviament. S’estableix la coeducació i es suprimeix la obligatorietat d’estudiar religió en les escoles públiques.  La Iglesia católica poseía 295 centros de Segunda Enseñanza, con 20.684 alumnos y 4.965 de Enseñanza Primaria, donde estudiaban 352.004 escolares. El Gobierno confiaba en levantar en pocos meses 7.000 escuelas públicas y 20 institutos nacionales de Bachillerato, que paliasen los efectos del cierre inmediato de los centros religiosos, sobre todo en el medio rural, y seguir luego creando escuelas a un ritmo de 4.000 por año. En la Enseñanza Media, la sustitución se realizó sin grandes problemas, pero no sucedió lo mismo con la Primaria. Aunque se improvisaron unos 10.000 maestros mediante cursillos especiales, fueron muchos los Ayuntamientos que por falta de voluntad o de medios no abrieron nuevas escuelas, lo que originó una considerable incertidumbre en numerosas familias. Por fin, cuando se aproximaba el término del plazo legal para el cierre de los centros religiosos, se produjo la derrota electoral de la izquierda, y los nuevos gobernantes radicales suspendieron la aplicación de la Ley de Congregaciones, lo que permitió a la Iglesia mantener abiertos sus establecimientos docentes. 

. Durant uns 14 mesos realitzaria una important obra econòmica i social, limitada per la lentitud en els traspassos de competències, la manca de $.... Catalunya representava l’11% de la població espanyola,aportava el 21% de les recaptacions impositives i tornava només un 5.5% -Es crearia Institut de Previsió social, Institut contra l’atur forçós, Caixes de dipòsits,Es fomentarien les cooperatives, es construirien hospitals, es milloraria l’assistència primària, es reformaria l’assistència psiquiàtrica, s’iniciarien campanyes de vacunacions. -També es va continuar la tasca educativa iniciada per la Mancomunitat apareix l’Institut Escola, amb una metodologia molt moderna: coeducació i en català. Es va fundar la UAB, formada per professors innovadors i progressistes i on es practicaria la cooficialitat del català i el castellà. Es va publicar el primer diccionari POMPEU. S’arribarien a editar 8 diaris en català. -En Arquitectura s’iniciaria el RACIONALISME(GATPAC) amb SERT (Casa de tuberculosos, habitatges lluminosos, barats, simples, rectes..) -Finalment en el pla econòmic es començaria a treballar seriosament per solucionar el PROBLEMA RABASSA. Tot i la bona voluntat política, la conflictivitat laboral catalana era i seria molt forta, agreujada per la crisi econòmica, les tensions al camp català augmentaren entre els rabassaires i els amos de les terres. 1932 serà un any de gran crispació a la mineria (Alt Llobregat) i al camp. La CNT, serà el sindicat majoritari a la indústria i la mineria, mentre que al camp la “Unió Rabassaire” , relacionada amb ERC,serà molt important. Tot i així, la intensa vida cultural difosa per Ateneus de barris o pobles, molts d’ells cenetistes, serà molt intensa: excursionisme, respecte ecològic, esperant..

Falange es finança amb $ de “Renovació española”(10.000 pts/any, de Mussolini: 50.000 pts/any i de Juan March). Hitler no posa ni un duro, no els considerava útils. Primo era un personatge educat, molt distant dels seus seguidors: bàrbars, violents, classistes... La seva clientela es nodria d’estudiants, intel·lectuals de classe mitja baixa que admiren la classe alta i rebutgen la classe obrera. Tenen una ideologia força esquizofrènica, de vegades s’acosten a la CNT i d’altres als carlins.. Son sobre tot, reaccionaris i confien, a diferència dels nazis, en el socors dels militars per ocupar el poder. Al 1934 s’uniran a les JONS d’Onèsimo Redondo corporativisme agrari

Contra aquesta acció de govern un grup radical del PSOE liderat per Largo Caballero va proposar no col·laborar més amb els governs republicans -burgesos propiciant la revolució social paral·lelament a l’obra anarquista (vagues, manifestacions : la UGT llença a la vaga de jornalers d’Extramadura i part d’Andalusia a l’agost del 34, el que provocarà 10.000 detinguts, i la suspensió de 200 ajuntaments socialistes. :”Armonia no, viva la lucha de clases” Una altre part del PSOE liderada per Prieto defensava la necessitat de col·laborar amb els republicans d’esquerra per estabilitzar la República i aprofundir en el procés reformista. Prieto i Azaña recriminaven a Largo que amb la serva actitud no aconseguiria res positiu, només que l’exèrcit i la dreta recuperessin el poder de la forma clàssica”

ELECCIONS Als republicans de centre: “Derecha liberal republicana”(25), al Servicio de la Rca( 15)...

Escoles de la Generalitat republicana Escola Ramon Llull Mancomunitat Cases barates de la Generalitat Sant Andreu “la casa Bloc” Dispensari per a Tuberculosos. Barcelona

Largo Caballero alliberat D’un camp de concentració Al 1945 Empresonat oct. 34 Manifestació octubre 1934 Largo Caballero alliberat D’un camp de concentració Al 1945 Companys declara l’Estat Català Octubre 1934 Govern de la Generalitat A la presó. Octubre 34