Comunicació cel·lular
· Unions d’ancoratge o desmosomes. · Unions hermètiques o oclusives. Les cèl·lules han de realitzar una funció comuna. Ha d’haver‐hi organització per tal que hi hagi un funcionament harmònic i coordinat. Tipus: Directa: Entre cèl·lules fixes. · Unions d’ancoratge o desmosomes. · Unions hermètiques o oclusives. · Unions comunicants o en fenedura. Exemple: unions comunicants del teixit cardíac. - Entre cèl·lules mòbils amb molècules senyalitzadores de membrana. Exemple: macròfags i leucòcits
b) Amb missatgers i receptors. B1. Local: Autocrina: la cèl·lula té receptors del propi missatger. Exemple: cèl·lules canceroses. Paracrina: mediadors locals (a prop de l’origen) sense estructures especialitzades. Exemple: inflamació. Neurocrina (sinàptica): neurotransmissors. Exemple: Sinpàpsis. B2. Endocrina. Hormones
Missatgers: aminoàcids, pèptids, proteïnes, lípids Missatgers: aminoàcids, pèptids, proteïnes, lípids. Exemples: Hormones, neurotransmissors, ... Receptors: Reconèixer els missatgers i canviar la seva estructura o activitat per modificar el comportament cel·lular. Transducció. Tipus de receptors: - Intracel·lulars: S’uneixen a missatgers que poden travessar la mb. - De membrana: - Acoblats a canals iònics. Exemple: canals de sodi, calci... - Amb activitat enzimàtica pròpia. Exemple: kinases de membrana. Fosforilació i desfosforilació (fosfatases). - Acoblats a proteïnes G: Parts: receptor transmembrana, proteïna G (transductora) i efector (amplificador).
Segon missatger: transmeten el senyal des del receptor a la molècula efectora. Exemples: AMPc i Ca+2 Amplificació: organització en cascada.