LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
1) i 2) El regnat de Carles IV. Ferran VII
Advertisements

Relacions Església-Estat, ss.XIX-XX
2. La crisi de l’Antic Règim ( )
LA SEGONA REPÚBLICA Història 4t ESO.
15) Moderats i Progressistes.
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
L’ESTAT LIBERAL A ESPANYA ( )
5 Les grans potències europees ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
TEMA 1b: EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ( )
LA CONSTRUCCIÓ DE L´ESTAT LIBERAL ( ) I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( )
1) La guerra de Successió ( )
Esdeveniments més importants del regnat d’Isabel II
TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.
Nicolás González Nº13 María Guillén Nº14
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIAL ( 3 de setembre 1939 – 2 de setembre 1945 )
Les arrels del món contemporani
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
TEMA 7: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )
L’Independència d’Amèrica
La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB
4. El Sexenni democràtic ( )
Les arrels del món contemporani
Les arrels del món contemporani
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
LA CRISI DE L´ANTIC RÈGIM
1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa
Tema 13 La integració d’Espanya a Europa. El paper d’Espanya en el context europeu i mundial.
Els orígens del catalanisme polític
L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX
Tema 2. Liberalisme i nacionalisme (1)
3 Revolucions liberals i nacionalisme ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
1 L’Antic Règim ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Catalunya en el context espanyol i europeu al segle XIX
El liberalisme a Espanya crisi de l’AR comença amb segueix amb
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Índex general Filmografia 1 1- L’Antic Règim
Tema 1. El segle XVIII: La crisi de l’Antic Règim (1)
HISTÒRIA del MÓN CONTEMPORANI
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III)
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
El segle XIX: un segle de revolucions
4. El Sexenni democràtic ( )
3. La construcció de l’Estat liberal ( )
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
Unitat 2: L’Europa de l’absolutisme Monarquia absoluta i Reforma
LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS ( )
Alex Sal i Miguel Vásquez
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (I): EL REGNAT D’ISABEL II
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC ( ) La Revolució de setembre de 1868
LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Joan Sala Gastón Martí Pinyol Illa Biel Castells Soler
1 L’Antic Règim ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
PERIODIFICACIÓ DE L’ETAPA
De l’absolutisme a l’estat liberal.
2ª unitat La construcció de l'Estat liberal
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Característiques generals de la indústria espanyola
Constitucions espanyoles dels segles XIX i XX (1/3)
TRANSICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM AL LIBERALISME ASPECTES ECONÒMICS,
8) El desenvolupament de la guerra.
Les terres valencianes entre 1808 i 1874
Els primers intents d’ industrialització
La primera guerra carlina ( )
Transcripción de la presentación:

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1.808-1.833) Regnat Ferran VII s’acaba l’Antic Règim i apareix l’Estat liberal.   La guerra contra Napoleó (1.808-1.814) França és una gran potència enfrontada als països europeus. Espanya (Godoy) opta per una política d’aliances amb França: - Tractat de Fontainebleau (1.807)  incorporació d’Espanya a l’Imperi. El motí d’Aranjuez 18 març 1.808 revolta palatina Ferran VII contra Godoy i Carles IV.  feblesa, corrupció i incapacitat monarquia espanyola = Bayona

Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor. La guerra del francès Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor.  aixecament 2 maig 1.808 a Madrid. - Juntes d’armaments i de defensa - victòria de Bailèn (agost 1.808) - Juntes provincials  Junta Suprema Central. -Convocatòria de Corts - guerrilles. Grups polítics: - “afrancesados” - patriotes: -masses populqrs+ tradicionalistes. -jovellanistes -liberals Corts de Cadis liberals  Constitució de 1.812.  

El retorn a l’absolutisme (1814-1820) - Març 1814: Retorn del Desitjat - Manifest dels Perses + ultraconservadors exèrcit, noblesa i església + entusiasme popular   Retorn a l’absolutisme   repressió pronunciaments crisi econòmica Emancipació colònies americanes

El trienni liberal –1820/1823 [1] Acció combinada de: -aixecament de Riego a Cadis, -aldarulls dels liberals a les ciutats, -impotència del govern absolutista de Ferran VII.  9 de març de 1820 el rei acata la Constitució de 1812. De 1820 a 1823 s’intenta portar a la pràctica la tasca i l’esperit de Cadis: - abolició dels senyorius jurisdiccionals, - supressió de la Inquisició, - reorganització territorial i administrativa, - unificació de codis i de lleis, - llibertat de comerç, indústria i propietat, - control dels privilegis eclesiàstics, - reforma dels ordes monàstics i reducció del delme.

El trienni liberal –1820/1823 [2] - La noblesa i l’Església van boicotejar tot intent de reforma. - I sobretot el rei va frenar la promulgació de les lleis. - Davant les dificultats els liberals es van escindir ben aviat:  moderats i exaltats (embrions dels partits polítics). - Les reformes no van connectar amb les aspiracions del camperolat i es va unir a les forces reaccionàries contra el règim. - Però només la intervenció estrangera (peticions de Ferran VII a la Santa Aliança) va reinstaurar l’absolutisme.  abril de 1823 Cent mil fills de Sant Lluís.

La dècada “ominosa” (1823-1833) - Destrucció de l’obra liberal. - Hisenda desastre. I , sense colònies. - La situació econòmica obliga al rei a utilitzar persones donen suport financer a la monarquia. - Des de 1823 els apostòlics s’oposen també al rei. - Des de 1827 intenten sublevar-se (Malcontents). - Al final de la dècada l’absolutisme de Ferran VII es troba amenaçat per : liberals i ultraconservadors.

La dècada “ominosa” (1823-1833) - Sobre aquesta situació incidirà el problema sucessori: - el rei deroga, mitjançant la “Pragmàtica Sanció”, la llei sàlica i nomena hereva la seva filla Isabel. - els partidaris de Carles es neguen a acceptar el fet. - a la mort del rei, el 1833, s’inicia la guerra civil entre carlins i isabelins.