LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1.808-1.833) Regnat Ferran VII s’acaba l’Antic Règim i apareix l’Estat liberal. La guerra contra Napoleó (1.808-1.814) França és una gran potència enfrontada als països europeus. Espanya (Godoy) opta per una política d’aliances amb França: - Tractat de Fontainebleau (1.807) incorporació d’Espanya a l’Imperi. El motí d’Aranjuez 18 març 1.808 revolta palatina Ferran VII contra Godoy i Carles IV. feblesa, corrupció i incapacitat monarquia espanyola = Bayona
Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor. La guerra del francès Els grups reformistes + masses populars contra l’invasor. aixecament 2 maig 1.808 a Madrid. - Juntes d’armaments i de defensa - victòria de Bailèn (agost 1.808) - Juntes provincials Junta Suprema Central. -Convocatòria de Corts - guerrilles. Grups polítics: - “afrancesados” - patriotes: -masses populqrs+ tradicionalistes. -jovellanistes -liberals Corts de Cadis liberals Constitució de 1.812.
El retorn a l’absolutisme (1814-1820) - Març 1814: Retorn del Desitjat - Manifest dels Perses + ultraconservadors exèrcit, noblesa i església + entusiasme popular Retorn a l’absolutisme repressió pronunciaments crisi econòmica Emancipació colònies americanes
El trienni liberal –1820/1823 [1] Acció combinada de: -aixecament de Riego a Cadis, -aldarulls dels liberals a les ciutats, -impotència del govern absolutista de Ferran VII. 9 de març de 1820 el rei acata la Constitució de 1812. De 1820 a 1823 s’intenta portar a la pràctica la tasca i l’esperit de Cadis: - abolició dels senyorius jurisdiccionals, - supressió de la Inquisició, - reorganització territorial i administrativa, - unificació de codis i de lleis, - llibertat de comerç, indústria i propietat, - control dels privilegis eclesiàstics, - reforma dels ordes monàstics i reducció del delme.
El trienni liberal –1820/1823 [2] - La noblesa i l’Església van boicotejar tot intent de reforma. - I sobretot el rei va frenar la promulgació de les lleis. - Davant les dificultats els liberals es van escindir ben aviat: moderats i exaltats (embrions dels partits polítics). - Les reformes no van connectar amb les aspiracions del camperolat i es va unir a les forces reaccionàries contra el règim. - Però només la intervenció estrangera (peticions de Ferran VII a la Santa Aliança) va reinstaurar l’absolutisme. abril de 1823 Cent mil fills de Sant Lluís.
La dècada “ominosa” (1823-1833) - Destrucció de l’obra liberal. - Hisenda desastre. I , sense colònies. - La situació econòmica obliga al rei a utilitzar persones donen suport financer a la monarquia. - Des de 1823 els apostòlics s’oposen també al rei. - Des de 1827 intenten sublevar-se (Malcontents). - Al final de la dècada l’absolutisme de Ferran VII es troba amenaçat per : liberals i ultraconservadors.
La dècada “ominosa” (1823-1833) - Sobre aquesta situació incidirà el problema sucessori: - el rei deroga, mitjançant la “Pragmàtica Sanció”, la llei sàlica i nomena hereva la seva filla Isabel. - els partidaris de Carles es neguen a acceptar el fet. - a la mort del rei, el 1833, s’inicia la guerra civil entre carlins i isabelins.